Terremot de Caracas de 1967

El Terremot de Caracas de 1967 va ser un moviment sísmic ocorregut en Veneçola que va assotar a Caracas i el llitoral central (La Guaira) el 29 de juliol de 1967 a les 8:05 p. m. hora de Veneçola (UTC-4). Va tindre com el seu epicentre el llitoral central, a 20 km de Caracas, i va tindre una duració de 35 segons. Este fenomen telúric va afectar majorment a les zones d'Altamira, Els Pals Grans i el Llitoral Central. Despuix del terremot, varen seguir rèpliques de menor intensitat.

El Districte Federal (actual Districte Capital) va ser sacsat per un sisme de 6.5 a 6.7 en la escala de Richter en una duració de 35 a 55 segons. En la zona de Caracas va deixar un balanç de 2000 ferits i 236 morts. Els danys materials de més de 10 millons de dólars nortamericans.^{cita requerida}

Acontenyiments

5:27 a. m.

A les 5:27 a. m. (hora de Colòmbia, (UTC-5)) es va produir una poderosa tremolació en Bogotà, l'intensitat de la qual no va produir danys majors; no obstant, es varen registrar 10 morts en diferents zones del país i mils de pesos en pèrdues materials. L'epicentre va estar localisat a 350 quilómetros al noroest de Bogotà i a aproximadament 200 quilómetros de profunditat, en 90 segons de duració. Es varen produir pocs danys materials en eixa ciutat i, després d'una rèplica a les 10:25 a. m., la gent, poc a poc, va retornar a les seues llars passat el migdia. Este terremot va ser més lleu que l'ocorregut el 9 de febrer de 1967 a les 10:29 a. m. en aproximadament un minut de duració.

En Veneçola, esta tremolació va provocar danys en Sant Cristóbal, capital del estat Táchira, en un resultat de 2 persones fallides.^{cita requerida}

8:05 p. m.

A les 8:05 p. m., hora de Veneçola, Caracas va ser sacsada per un terremot de 6,7 en l'escala de Richter. El personal de l'Observatori Cajigal no va poder precisar exactament ni l'epicentre, ni la magnitut del terremot perque al sismógraf pendular se li varen trencar els flejes de les agulles i els equips de cèlules fotoeléctricas varen tindre també desperfectes. Després del sisme, el director de l'observatori, capità d'navío Ramiro José Pérez Luciani, va estimar que el epicentre es trobava en la falla de Humocaro, estat Lara, a uns 350 quilómetros de Caracas; pero al sendemà, en examinar els informes de danys, va corregir la seua apreciació, ubicant-ho en el mar Carib a 70 km de les costes, front al Llitoral Central. Pels danys en els equips sismológicos, el director de l'Observatori Naval va informar que hauria de recórrer als instituts especialisats estrangers per a determinar en exactitut les senyes del sisme.

En la catedral de Caracas, ubicada en el centre de la ciutat, s'estava oficiant una missa quan al moment del terremot els vitrales del temple súbitamente varen explotar i els feligresos que estaven prop varen fugir ràpidament cap a la plaça Bolívar. En pocs segons la centenària Cruz Pontifical, que coronava la frontera, es va desplomar en caiguda lliure fins a colpejar el sol, fragmentant-se en péntols quedant marcada la seua silueta en el mateix. Un dels presents va recordar el fet en les següents paraules: “Vaig vore quan la creu es va desprendre i va quedar gravada en el pis com una cremada de ferro candente; en eixe precís moment el terremot va cessar”, lo que va fer que moltes persones atribuïren açò a un milacre diví i durant varis dies dita silueta era venerada pels fidels fins que, el 2 d'agost, les autoritats varen decidir remoure el tros de concret sense donar més explicacions. Actualment, després de vàries décades de rumors i especulacions sobre el seu parador, el mateix està preservat en la capella del Sant Crist de la Misericòrdia, ubicada en el sector del Valle.

Paralelament en els estudis Sonomatrix -ubicats en el sector de Antímano- el tècnic de sò Alejandro López, l'organiste Tuli Enrique León i el compositor Germán Narvaez, estaven treballant en la gravació d'una pista instrumental per a un tema gravat per un cor infantil uns dies abans. En fugir els tres hòmens de l'estudi durant el moviment sísmic, els micròfons, les consoles i els equips de gravació de cinta magnetofónica varen quedar en funcionament gravant-se aixina l'únic sò registrat de la tremolació. D'esta gravació l'empresa FAVEDICA editaria més vesprada un disc senzill en una breu narració que explicava lo succeït i, ademés, es va incloure en dit senzill una composició musical alusiva a l'incident ocorregut en la Catedral de Caracas abans descrit titulada: "El Milacre de la Cruz", que va escriure Oswaldo Oropeza i va interpretar Manuelita Sandoval junt al Conjunt dels Germans Oropeza.

Per una atra part, en un dels estudis de Cadena Veneçolana de Televisió, ubicat en el sector dels Ruices, a eixa mateixa hora s'estava gravant un programa especial (que seria transmés l'1 d'agost, quan eixa ret televisiva celebraria el seu tercer aniversari) i, en iniciar-se l'actuació de la cantant folklórica veneçolana Purita Reina qui estava acompanyada del conjunt musical de Mario Suárez i el ballet de la televisora, va començar a moure's el decorat d'un núvol el qual botava de dalt avall en brusc moviment vertical. El luminotécnico va cridar l'atenció dels operaris per esta falla i, mentrestant, els artistes varen continuar en sus labores fins que el moviment del decorat va passar de vertical a ondulatorio i, al percatarse tots els presents de que estava ocorrent un terremot, varen fugir despavoridos del lloc mentres que la cambra va caure a un costat i, segons va reportar la prensa de l'época sobre este incident, en les imàgens gravades es mostrava clarament que el sol es movia en sentit ondulatorio fins que la cambra es va apagar. També, en un atre estudi del canal, es trobaven més de 600 persones esperant vore un torneig de lluita lliure que anava a transmetre's en viu pero, en l'única excepció de l'esglai causat pel moviment sísmic. Afortunadament, no es varen registrar víctimes que llamentar i l'edifici de la televisora tampoc va tindre danys.

L'expansió va comprendre violentament durant uns 55 segons la zona sísmica exterior del nort de Caracas, que s'estén per més de 20 quilómetros entre les poblacions de Secs i Naiguatá. Estes zones del Llitoral Central junt en les de Altamira i Pals Grans en Caracas, varen ser les que varen tindre majors danys.

En Caraballeda, actual estat La Guaira, cinc dels onze pisos de l'edifici "Mansió Charaima" varen quedar destruïts; uns mesos despuix es va tractar de demolir l'edifici en explosius i, al no conseguir-se açò, va deure amprar-se una bola de derrocament. També l'Hotel Macuto Sheraton va tindre forts danys en les seues estructures.

El municipi Chacao, ubicat en l'orient de Caracas, va quedar cobert per un gran núvol de pols grisa. Prop de la plaça Altamira es va derribar l'edifici "Neverí". En la primera avinguda d'Els Pals Grans, es va vindre avall l'edifici "Sant Josep" de 9 pisos, el qual va ser reconstruït i que hui en dia conserva el seu nom. En l'edifici "Mijagual", de 10 pisos, se celebrava eixa nit una festa i els invitats que varen assistir a la mateixa també varen fallir. En l'avinguda Luis Roche de Altamira, huit dels pisos de l'edifici "Palace Corvin" varen desaparéixer durant el sisme. També varen quedar afectats els edificis "Roxul", "Royal Coral" i "Blue Palace", ubicats en eixa zona. Actualment en la Plaça Altamira existix una placa commemorativa de la tragèdia.

El succés va causar una gran cobertura de prensa i televisió donant-se aixina, per primera volta en la televisió veneçolana, una transmissió per 24 hores de forma ininterrompuda.

Al fort sisme li varen seguir un total de 30 rèpliques, totes de menor intensitat, cada una de les quals omplia de pànic a els qui les sentien, ya que tenien el temor del primer sisme, que va ser considerat un terremot per la gravetat de la seua escala.

En els dies subsegüents funcionaris dels organismes competents i mils de voluntaris varen rescatar els cossos que yacer entre les enrunes. Els restants dels edificis i solsides varen ser transportats a la Base Aérea de la Carlota per a la seua revisió. Durant 6 mesos els conductors que circulaven per l'autopista podien vore el panorama de lo ocorregut aquell dia.

En Maracay, capital del estat Aragua (ubicada a uns 80 quilómetros al suroest de Caracas), es varen registrar cinc persones fallides i 100 ferides. En atres ciutats es varen reportar únicament danys estructurals.

A raïl d'este terremot el llavors president de Veneçola, Raúl Leoni, va dispondre la creació de dos comissions que s'encarregarien d'evaluar els danys produïts i, entre les conclusions de les mateixes, es va plantejar al Poder Eixecutiu la creació d'un institut que s'encarregara de l'estudi i investigació dels sismes en Veneçola. Posteriorment, durant la primera presidència de Rafael Caldera, es va crear (per mig del decret N° 1053, del dia 27 de juliol de 1972) la Fundació Veneçolana d'Investigacions Sismológicas (Funvisis).

Morts i danys materials

Archiu:Placa Conmemorativa en Recordatorio al Terremoto en Chacao, Plaza Francia de Altamira.jpg

Placa commemorativa en la plaça França de Altamira en Chacao.

El desastre va deixar a més de 301 morts (236 morts registrats), 2000 ferits, 80 mil persones sense vivenda i una pèrdua material de 450.000.000 de bolívars (10.465.116 USD en l'época). Sis edificis varen ser destruïts, 40 edificis varen ser declarats no habitables, 180 edificis varen sofrir deterioració greus i un número no quantificat de vivendes, d'un i dos pisos, varen resultar averiades, especialment en les fronteres, parets de recobriment, frisos, balcons, rebancs i ràfols.