Anex:Cronologia de la biologia i la bioquímica
La història de la biologia, i en part de la bioquímica, s'interessa pel desenroll a lo llarc del temps de la biologia com ciència natural que estudia tot lo relacionat en la vida i lo orgànic, incloent els processos, sistemes, funcions, mecanismes o uns atres caràcters biològics subjacents als sers vius en diversos camps especialisats que comprenen el seu morfologia, fisiologia, filogénesis, desenroll, evolució, distribució i interaccions en els nivells macroscòpic i microscòpic.[1][2][3]
Els camps biològics com la botànica, la zoologia i la medicina varen sorgir des dels primers moments de la civilisació, mentres que la microbiologia va emergir en el XVII en l'invenció del microscopi. No obstant, no va ser fins a el XIX quan la biologia es va unificar, una volta que es varen descobrir coincidències en tots els sers vius i es varen estudiar com un conjunt. Alguns desenrolls clau en la ciència de la biologia varen ser la genètica, la teoria de l'evolució per mig de selecció natural, la teoria microbiana de la malaltia i l'aplicació de tècniques de física i química a nivell celular i molecular, que varen donar lloc a la biofísica i bioquímica, respectivament.[4]
Història de la biologia
[editar | editar còdic]Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Història de la bioquímica
[editar | editar còdic]Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Cronologia de la biologia i de la bioquímica
[editar | editar còdic]S'arrepleguen a continuació, en forma de taula dinàmica, els acontenyiments més rellevants en l'història de la biologia i de la bioquímica. L'autor del descobriment o alvanç teòric s'enllaça solament la primera volta que apareix, i en els demés casos simplement s'anota el seu llinage enllaçat. El significat dels sombreados de color és el següent:
| DES (descobriments) |
TEO (alvanços teòrics) |
PUB (publicacions) |
REL (acontenyiments relacionats) |
| Any | Autor | Acontenyiment | Época | |||
|---|---|---|---|---|---|---|
| c. 520 a. C. | DES | [[Image:Plantilla:Bandera/Itàlia|border|20px|Itàlia]] | Alcmeón de Crotona, filòsof i mege | Va distinguir les venas de les artèrias i va descobrir el nervi òptic. | Abans de 1600 | |
| 450 a. C. | PUB | [[Image:Plantilla:Bandera/Índia|border|20px|Índia]] | Súsruta (sigle V a. C.) o III d. C.), mege i cirugià | Súsruta va escriure el Sushruta Samhita, les versions revisades del qual, per al sigle III d. C., descriuen més de 120 instruments quirúrgics i 300 procediments quirúrgics, classifiquen la cirugia humana en huit categories i introduïxen la cirugia estètica. | ||
| 450 a. C. | TEO | [[Image:Plantilla:Bandera/Grècia|border|20px|Grècia]] | Jenófanes (580/570-475/466 a. C.), poeta i filòsof | Va examinar fòssilés i va especular sobre l'evolució de la vida. | ||
| 380 a. C. | PUB | [[Image:Plantilla:Bandera/Grècia|border|20px|Grècia]] | Diocles de Caristo (fl. sigle IV a. C.), mèdic | Dioclesescribió el llibre d'anatomia més antic que es coneix i que va ser el primer en utilisar el terme «anatomia». | ||
| 350 a. C. | PUB | [[Image:Plantilla:Bandera/Grècia|border|20px|Grècia]] | Aristóteles (384-322 a. C.), filòsof, polímata i científic | Aristóteles va intentar realisar una classificació exhaustiva dels animals. Entre les seues obres escrites destaca Història dels animals, una biologia general dels animals; De Partibus Animalium, una anatomia i fisiologia comparada dels animals; i De Generatione Animalium, sobre biologia del desenroll. | ||
| 300 a. C. | PUB | [[Image:Plantilla:Bandera/Grècia|border|20px|Grècia]] | Teofrasto (372-287 a. C.), filòsof i botànic | Teofrasto va redactar D'història plantarum, comenzio de l'estudi sistemàtic de la botànica. | ||
| 300 a. C. | DES | [[Image:Plantilla:Bandera/Grècia|border|20px|Grècia]] | Herófilo (c. 335-280 a. C.), mèdic | Herófilo va disseccionar el cos humà. | ||
| 50-Plantilla:DC | PUB | [[Image:Plantilla:Bandera/Itàlia|border|20px|Itàlia]] | Plinio el Vell (c. 23-Plantilla:DC), escritor i militar | Plinio va publicar la seua Història Naturalis en 37 volums. | ||
| 130-200 | PUB | [[Image:Plantilla:Bandera/Itàlia|border|20px|Itàlia]] | Claudio Galeno (129-c. 201/216), mege, cirugià i filòsof | Galeno va escriure numerosos tractats sobre anatomia humana. | ||
| c. 1010 | PUB | [[Image:Plantilla:Bandera/Iran|border|20px|Iran]] | Avicena (c. 980-1037), polímata, mege, filòsof, astrònom i científic | Avicena va publicar el El cànon de medicina. | ||
| 1543 | PUB | [[Image:Plantilla:Bandera/Bèlgica|border|20px|Bèlgica]] | Andreas Vesalius (1514-1564), mèdic | Vesalius va publicar el tractat d'anatomia De humani corporis fabrica. | ||
| ? | DES | Països Baixos | Jan Baptist van Helmont (1580-1644), químic, físic, alquimiste, mege, i fisiólogo | Van Helmont va realisar el seu famós experiment en arbres, en el que va demostrar que la substància d'una planta derivava de l'aigua, un precursor del descobriment de la fotosíntesis. | 1600-1699 | |
| 1628 | PUB | [[Image:Flag_of_England.svg | 20px|Anglaterra]] | William Harvey (1578-1657), mèdic | Harvey va publicar An Anatomical Exercise on the Motion of the Heart and Blood in Animals [Un eixercici anatòmic sobre el moviment del cor i la sanc en els animals]. | |
| 1651 | TEO | [[Image:Flag_of_England.svg | 20px|Anglaterra]] | Harvey | Harvey va concloure que tots els animals, inclosos els mamífers, es desenrollaven a partir d'ous, i que la generació espontànea de qualsevol animal a partir de fanc o excrement era impossible. | |
| 1665 | DES | [[Image:Flag_of_England.svg | 20px|Anglaterra]] | Robert Hooke 1635-1703), polímata, físic i científic | Hooke va publicar Micrographia, la descripció de 50 observacions microscòpiquesen detallats dibuixos. En observar una làmina de corcho, es va donar conte de que estava formada per chicotetes cavitats polièdriques que recordaven a les celdillas d'un panal i a les celes dels monges, sent el que es va usar per primera volta la paraula cèlula encara que no va saber lo que significaven com a constituents dels sers vius.[5]. En este llibre va apuntar també una explicació possible sobre els fòssils.[6] | |
| 1661, 1664 i 1665 | DES | [[Image:Plantilla:Bandera/Itàlia|border|20px|Itàlia]] | Marcello Malpighi (1628-1694), anatomista i biòlec | Malpighi, considerat el pare de l'Histologia, en 1661, 1664 i 1665, va identificar les cèlules sanguínees. En 1678, Jan Swammerdam, naturaliste i mèdic neerlandés de Ámsterdam, va descriure els glòbuls rojos. La primera descripció completa dels glòbuls rojos va ser realisada per Anthony van Leeuwenhoek de Delft en l'últim quarto del sigle XVII. | ||
| 1668 | DES | [[Image:Plantilla:Bandera/Itàlia|border|20px|Itàlia]] | Francesco Redi (1626-1697), mege, naturaliste i fisiólogo | Redi refutó la generació espontànea en demostrar que les larves de mosca solament apareixien en trossos de carn dins de flascos si estos estaven oberts a l'aire. Els flascos coberts en gasa no tenien mosques. | ||
| 1672 | PUB | [[Image:Plantilla:Bandera/Itàlia|border|20px|Itàlia]] | Malpighi | Malpighi, va publicar la primera descripció del desenroll del pollet, incloent la formació de somitas musculars, circulació i sistema nerviós. | ||
| 1676 | DES | Països Baixos | Anton van Leeuwenhoek (1632-1723), comerciant | Van Leeuwenhoekobservó protozoos i els va denominar «animalculos». Van Leeuwenhoek, conegut com el «pare de la microbiologia», era un comerciant que va descollar per ser el primer en realisar observacions i descobriments en microscopis la fabricació de la qual ell mateixa va perfeccionar. | ||
| 1677 | DES | Països Baixos | van Leeuwenhoek | Van Leeuwenhoek va observar espermatozous. | ||
| 1683 | DES | Països Baixos | van Leeuwenhoek | Van Leeuwenhoek va observar bactèries. Els descobriments de Leeuwenhoek varen revivar el debat sobre la generació espontànea en microorganismes. | ||
| 1767 | TEO | Alemània | Kaspar Friedrich Wolff (1733-1794), embriólogo | Wolff, un dels fundadors de l'embriologia, va argumentar que els teixits d'un pollet en desenroll es formaven del no res i que no eren simplement elaboració d'estructures ya presents en l'ou. | 1700-1799 | |
| 1768 | DES | [[Image:Plantilla:Bandera/Itàlia|border|20px|Itàlia]] | Lazzaro Spallanzani (1729-1799), naturalista i sacerdot | Spallanzani refutó novament la generació espontànea en demostrar que cap organisme creixia en un caldo ric si primer es calentana (per a eliminar qualsevol organisme) i després es deixava gelar en un matraz tapat. També va demostrar que la fecundació en mamífers requeria un òvul i semen. | ||
| 1771 | DES | [[Image:Plantilla:Bandera/Regne Unit|border|20px|Regne Unit]] | Joseph Priestley (1733-1804), científic i teòlec | Priestley va demostrar que les plantes produïxen un gas que els animals i les flames consumixen. Este gas era l'oxigen. | ||
| 1798 | PUB | [[Image:Flag_of_England.svg | 20px|Anglaterra]] | Thomas Malthus (1766-1834), clerc i erudit | Malthus va analisar el creiximent de la població humana i la producció d'aliments en la seua obra An Essay on the Principle of Population. | |
| 1801 | TEO | [[Image:Plantilla:Bandera/França|border|20px|França]] | Jean-Baptiste Lamarck (1744-1829), naturalista | Lamarck va començar l'estudi detallat de la taxonomia dels invertebrats. | 1800-1899 | |
| 1802 | P | Alemània | Gottfried Reinhold Treviranus (1776-1837), mege i botànic | El terme «biologia» en el seu sentit modern va ser propost de forma independent per Treviranus (Biologie oder Philosophie der lebenden Natur) i Lamarck (Hydrogéologie). La paraula va ser falcada en 1800 per Karl Friedrich Burdach. | ||
| 1809 | TEO | [[Image:Plantilla:Bandera/França|border|20px|França]] | Lamarck | Lamarck va propondre una moderna teoria de l'evolució basada en l'herència dels caràcters adquirits.. | ||
| 1817 | DES | [[Image:Plantilla:Bandera/França|border|20px|França]] | Pierre Joseph Pelletier (1788-1842), naturalista, farmacèutic i químic, i Joseph Bienaimé Caventou (1795-1877), químic i farmacèutic | Pelletier i Caventou varen aïllar la clorofila. | ||
| 1820 | TEO | border Alemània | Christian Friedrich Nasse, mèdic | Nasse va formular la llei de Nasse: la hemofília solament es presenta en varons i es transmet per dònes no afectades.. | ||
| 1824 | DES | [[Image:Plantilla:Bandera/Suïssa|border|20px|Suïssa]] [[Image:Plantilla:Bandera/França|border|20px|França]] |
Jean-Louis Prevost (1790-1850), fisiólogo, embriólogo i mege, i Jean-Baptiste Dumas (1800-1884), químic, polític i catedràtic | Prevost i Dumas varen demostrar que els espermatozoides del semen no eren paràsits, com es creïa anteriorment, sino els agents de la fecundació. | ||
| 1826 | DES | [[Image:Plantilla:Bandera/|border|20px|]] | Karl Ernst von Baer (1792-1876), naturalista, biòlec, geólogo, meteoròlec, geógrafo, botànic | Von Baer va demostrar que els òvuls (ous dels mamífers) es trobaven en els ovaris, posant fi a una busca de 200 anys de l'ou dels mamífers. Va publicar a l'any següent la seua descripció en un fullet, Ovi mammalium et hominis genesi (‘sobre la génesis de l'òvul dels mamífers i dels sers humans’).[7]. | ||
| 1828 | DES | Alemània | Friedrich Wöhler (1800-1882), pedagogo i químic | Wöhler va sintetisar l'urea; primera síntesis d'un compost orgànic a partir de matèries inorgàniques. Se sol considerar com l'inici de la bioquímica, provant que els composts orgànics poden ser creats artificialment, en contrast en la creència comunament acceptada durant molt temps, de que la generació d'estos composts era possible solament en l'interior dels sers vius. | ||
| 1833 | DES | [[Image:Plantilla:Bandera/França|border|20px|França]] | Anselme Payen (1795-1871), químic, físic i matemàtic, i Jean-François Persoz (1805-1868), químic | Payen i Persoz, dos químics d'una fàbrica de sucre francesa,[8] aíslaron en una solució de malta una substància que catalizaba la transformació de l'almidó en glucosa (amilasa). Varen designar esta substància com "diástasa" i va ser la primera enzima descoberta, un compost que presenta les propietats d'un catalisador orgànic. Des de llavors, s'utilisarà el sufix –torra per a designar les distintes enzimes.[9] | ||
| 1836 | DES | Alemània | Theodor Schwann (1810-1882), naturalista, fisiólogo i anatomista | Schwann va descobrir la pepsina en extractes del revestiment del estòmec; primer aïllament d'una enzima animal. | ||
| 1837 | DES | Alemània | Schwann | Schwann va demostrar que calfar l'aire evita que es produïxca la putrefacció. | ||
| 1838 | TEO | Alemània | Matthias Schleiden (1804-1881), botànic | Schleiden va propondre que totes les plantes estan compostes de cèlules. | ||
| 1839 | P | Alemània | Schwann | Schwann va propondre que tots els teixits animals estan composts de cèlules. Schwann i Schleinden varen argumentar que les cèlules eren les partícules elementals de la vida. | ||
| 1843 | DES | [[Image:Plantilla:Bandera/Regne Unit|border|20px|Regne Unit]] | Martin Barry (1802-1855), embriólogo i fisiólogo | Barry va informar sobre la fusió d'un espermatozoide i un òvul en conills en un artícul d'una pàgina publicat en les Philosophical Transactions de la Royal Society of London. | ||
| 1856 | DES | [[Image:Plantilla:Bandera/França|border|20px|França]] | Louis Pasteur (1822-1895), químic i microbiólogo | Pasteur va estudiar el fenomen de la fermentació i va descobrir que intervenien certes rent, i per tant no era exclusivament un fenomen químic com s'havia defés fins a llavors: «la fermentació del alcohol és un acte relacionat en la vida i l'organisació de les cèlules dels rent, i no en la mort i la putrefacció de les cèlules». En açò Pasteur refutaba la generació espontànea de la vida celular. | ||
| 1858 | TEO | [[Image:Flag_of_England.svg | 20px|Anglaterra]] | Charles R. Darwin (1809-1882), naturalista, i Alfred Wallace (1823-1913), naturalista, explorador, geógrafo, antropòlec i biòlec | Darwinin i Wallace, varen propondre independentment una teoria de l'evolució biològica («descendència per modificació») per mig de la selecció natural. Darwin solament va amprar el terme «evolució» en edicions posteriors de les seues obres. | |
| 1858 | TEO | Alemània | Rudolf Virchow (1821-1902), mege, patólogo, polític, antropòlec i biòlec | Virchow va propondre que les cèlules solament poden sorgir de cèlules preexistentes; «Omnis cellula i celulla», totes les cèlules provenen d'atres cèlules. La teoria celular afirmava que tots els organismes estaven composts de cèlules (Schleiden i Schwann), i que les cèlules solament podien provindre d'atres cèlules (Virchow). | ||
| 1864 | DES | [[Image:Plantilla:Bandera/França|border|20px|França]] | Pasteur | Pasteur, junt a Claude Bernard, va descobrir la pasteurisació, un procés tèrmic realisat en vins —elevant la seua temperatura fins als 44 °C durant un breu periodo despuix d'almagasenar-ho en cubas ben sagellades— en l'intenció de reduir la presència d'agents patógenos (bactèries, protozoos, verdets, rent, etc.) que pogueren degradar el vi (o la cervesa). El procés va ser progressivament aplicat a atres aliments, com la llet, conseguit per Charles North en èxit en 1907.[10] | ||
| 1865 | DES | [[Image:Plantilla:Bandera/República Checa|border|20px|República Checa]] | Gregor Mendel (1822-1884), naturalista i flare | Mendel va demostrar en plantes de pésols que l'herència seguia regles definides. El principi de segregació va establir que cada organisme posseïa dos gens per traça, els quals se segregaven durant la formació d'òvuls o espermatozoides. El principi de distribució independent va establir que cada gen d'un parell es distribuïa de forma independent durant la formació d'òvuls o espermatozoides. L'innovador treball de Mendel per a assentar les bases de la genètica va passar desapercebut, lo que li va causar una profunda decepció. | ||
| 1865 | DES | Alemània | Friedrich August Kekulé von Stradonitz (1829-1896), químic orgànic | Kekulé es va donar conte de que el benceno estava compost per àtoms de carbono i hidrogen disposts en un anell hexagonal. | ||
| 1869 | DES | [[Image:Plantilla:Bandera/Suïssa|border|20px|Suïssa]] | Friedrich Miescher (1844-1895), biòlec i mèdic | Miescher va descobrir els àcits nucleicos en aïllar a partir dels núcleus de les cèlules una substància àcida molt rica en fòsfor a la que va cridar nucleína,[11] nom que posteriorment es va canviar a àcit nucleico. Dos anys més tart, Albrecht Kossel va concloure que la nucleína era rica en proteïnes i que contenia les bases púricas adenina i guanina i les pirimidínicas citosina i timina. En 1889 es aíslaron els dos components majoritaris de la nucleína: proteïnas (70 %) i àcits nucleicos (30 %). Posteriorment, en 1953, James Watson i Francis Crick varen descobrir l'estructura de el ADN a partir de la Fotografia 51, realisada per Rosalind Franklin amprant la tècnica de difracció de rajos X.[12] | ||
| 1874 | TEO | Països Baixos [[Image:Plantilla:Bandera/França|border|20px|França]] |
Jacobus van 't Hoff (1852-1911), químic. i Joseph Li Bel (1847-1930), químic | Van 't Hoff i Li Bel varen propondre una representació estereoquímica tridimensional de les molècules orgàniques i un àtom de carbono tetraèdric. Van 't Hoff]] va ser guanyador del Premi Nobel de Química en 1901 per establir els principis de la estereoquímica i de la cinètica química.[13] | ||
| 1876 | DES | [[Image:Plantilla:Bandera/Suïssa|border|20px|Suïssa]] | Oskar Hertwig i Hermann Fol (1845-1892), zoólogo | Hertwig i Fol, varen descriure de forma independent (en ous d'erizo de mar) l'entrada de l'esperma en l'ou i la posterior fusió dels núcleus de l'ou i de l'esperma per a formar un únic núcleu nou. Fol és considerat pare de la citologia moderna. | ||
| 1877 | DES | Alemània | Wilhelm Kühne (1837-1900), fisiólogo | Kühne va ser el primer en usar el terme enzima, per a referir-se als components biològics desconeguts que produïen la fermentació.[14] La paraula enzima es va usar més tart per a referir-se a substàncies no vives com la pepsina, i la paraula fermente es va usar per a referir-se a l'activitat química produïda per organismes vius.[15] | ||
| 1884 | DES | Alemània | Emil Fischer (1852-1919), químic | Fischer va començar el seu anàlisis detallat de la composició i l'estructura dels sucres. Va ser el descobridor del barbital (primer somnífer del grup dels barbitúricos), va ser guardonat en el Premi Nobel de Química en 1902. | ||
| 1892 | DES | Alemània | Hans Driesch (1867-1941), filòsof i biòlec | Driesch va separar les cèlules individuals d'un embrió de erizo de mar de dos cèlules i va demostrar que cada cèlula es desenrollava fins a convertir-se en un individu complet, refutando aixina la teoria de la preformación i demostrant que cada cèlula és totipotent, ya que conté tota l'informació hereditària necessària per a formar un individu. | ||
| 1897 | DES | Alemània | Eduard Buchner (1860-1917), químic | Buchner va descobrir la fermentació no celular, demostrant que les enzimes podien funcionar fòra d'una cèlula viva. Havia començat a estudiar la capacitat dels extractes de rent per a fermentar sucre en absència de cèlules vives de rent, trobant que el sucre fermentava inclús sense elements vius. Va cridar a l'enzima que causava la fermentació de la sacarosa, «zimasa». Va ser guardonat en el premi Nobel de Química en 1907 «per les seues investigacions en bioquímica i pel seu descobriment de la fermentació no celular».[16] | ||
| 1898 | DES | Països Baixos | Martinus Beijerinck (1851-1931), naturaliste, botànic i microbiólogo | Beijerinck va utilisar experiments de filtració per a demostrar que la malaltia del mosaic del tabac era causada per alguna cosa més chicotet que una bactèria, al que va denominar virus. | ||
| 1900 | DES | Països Baixos Alemània [[Image:Plantilla:Bandera/Àustria|border|20px|Àustria]] |
Hugo de Vries (1845-1935), botànic i genetista, Carl Correns (1864-1933), biòlec, genetista i botànic, i Erich von Tschermak (1871-1962), biòlec, botànic, genetista i agrònom | De Vries, Correns i von Tschermak, redescubrieron de forma independent l'artícul de Mendel sobre l'herència. | 1900-1949 | |
| 1902 | TEO | Estats Units Alemània |
Walter Sutton (1877-1916), mege i genetista, i Theodor Boveri (1862-1915), embriólogo | Sutton i Boveri varen propondre, de forma independent, que els cromosomes porten l'informació hereditària. | ||
| 1905 | TEO | [[Image:Flag_of_England.svg | 20px|Anglaterra]] | William Bateson (1861-1926), biòlec i genetista | Bateson va falcar el terme «genètica» per a descriure l'estudi de l'herència biològica. | |
| 1906 | DES | [[Image:Plantilla:Bandera/Rússia|border|20px|Rússia]] | Mikhail Tsvet (1872-1919), botànic | Tsvet va posar a punt la tècnica de la cromatografía per a la separació de composts orgànics, conseguint separar una mescla de pigments de plantes (clorofilas) en una columna de carbonat de calcio. Més vesprada, en 1910, cromatografió un extracte d'yema en una columna d'insulina. Les seues investigacions no varen ser usades fins a 1931, demora ya que els seus treballs varen ser publicats en rus i en una revista de poca circulació. | ||
| 1907 | DES | [[Image:Plantilla:Bandera/Rússia|border|20px|Rússia]] | Ivan Pavlov (1849-1936), neurólogo i fisiólogo | Pavlov va demostrar les respostes condicionades en gossos —gos de Pávlov o pavloviano— que salivaban, el condicionament clàssic. | ||
| 1907 | DES | Alemània | Fischer | Fischer va sintetisar artificialment cadenes d'aminoàcits peptídicos i, d'esta manera, va demostrar que els aminoàcits en les proteïnas estaven conectats per enllaços entre grups amino i grups àcits. | ||
| 1909 | TEO | [[Image:Plantilla:Bandera/Dinamarca|border|20px|Dinamarca]] | Wilhelm Johannsen (1857-1927), botànic, genetista i fisiólogo vegetal | Johannsen va falcar la paraula «gen». | ||
| 1911 | TEO | Estats Units | Thomas Hunt Morgan (1866-1945), genetista | Morgan va propondre que els gens estaven disposts en llínea recta en els cromosomas. | ||
| 1915 | DES | Alemània | Gustav Embden (1874-1933), bioquímic, i Otto Meyerhof (1884-1951), fisiólogo | Embden i Meyerhof varen descriure el cicle per al catabolisme dels carbohidrats conegut com a «via Meyervhof-Embden» i que per ser la més comuna, s'utilisa en la pràctica com a sinònim de glucólisis, la ruta metabòlica encarregada de oxidar la glucosa per a obtindre energia per a la cèlula. Meyerhof va obtindre el Premie Nobel de Fisiologia o Medicina en 1922 «pel seu descobriment de la relació fixa entre el consum d'oxigen i el metabolisme del àcit làctic en el múscul».[17] (compartit en Archibald Vivian Hill).[18] | ||
| 1922 | TEO | [[Image:Plantilla:Bandera/Rússia|border|20px|Rússia]] | Aleksandr Oparin (1894-1980), biòlec i bioquímic | Oparin va propondre que l'atmòsfera primitiva de la Terra contenia metà, amoníac, hidrogen i vapor d'aigua, i que estos eren els materials bàsics per al orige de la vida. | ||
| 1925 | DES | [[Image:Plantilla:Bandera/Suècia|border|20px|Suècia]] | Theodor Svedberg (1884-1971), químic | Svedberg demostra que les proteïnes són macromolécula i desenrolla la tècnica d'ultracentrifugación analítica, molt útil en la distinció de proteïnas pures.[19][20] Va ser guanyador del Premi Nobel de Química en 1926, «pels seus treballs sobre la fisicoquímica dels sistemes dispersos» | ||
| 1926 | DES | Estats Units | James B. Sumner (1887-1955), químic i bioquímic | Sumner va demostrar que l'enzima ureasa era una proteïna pura i la cristalizó. Va ser guardonat en el Premi Nobel de Química de l'any 1946 «per la seua preparació d'enzimes i proteïnes virals en forma pura».[21] (junt en Wendell Meredith Stanley i Wendell Meredith Stanley). | ||
| 1928 | DES | Alemània | Otto Diels (1876-1954), químic, i Kurt Alder (1902-1958), químic | Diels i Alder varen descobrir la reacció de cicloadición de Diels-Alder per a la formació de molècules en forma d'anell. Diels i Alder varen ser guardonats en el Premi Nobel de Química en 1950. | ||
| 1928 | DES | Escòcia | Alexander Fleming (1881-1955), mege i bacteriólogo | Fleming va descobrir el primer antibiòtic, la penicilina, en observar de forma casual els seus efectes antibiòtics sobre un cultiu bacterià. Es va obtindre a partir del fonc Penicillium notatum. Va desenrollar també estudis sobre la lisozima. Fleming va ser guardonat en el Premi Nobel de Medicina en 1945. | ||
| 1929 | DES | [[Image:Plantilla:Bandera/Rússia|border|20px|Rússia]] | Phoebus Levene (1869-1940), bioquímic i mèdic rus-nortamericà | Levene va descobrir el sucre desoxirribosa en els àcit nucleicos. | ||
| 1929 | DES | Estats Units Alemània |
Edward Doisy (1893-1986), bioquímic, i Adolf Butenandt (1903-1995), bioquímic | Doisy i Butenandt varen aïllar i varen purificar de forma independent l'estrona, el primer estrògen descobert.[22] Butenandt va ser guardonat en el Premi Nobel de Química en 1939. | ||
| 1930 | DES | Estats Units | John Howard Northrop (1891-1987), químic i bioquímic, i Wendell Meredith Stanley (1904-1971), químic i bioquímic | Northrop va demostrar que l'enzima digestiva pepsina era una proteïna pura. Meredith Stanley va treballar en atres enzimes digestives com la tripsina i la quimotripsina. La conclusió de que les proteïnes pures podien ser enzimes va quedar definitivament provada. (Northrop i Stanley varen ser guardonats en el Premi Nobel de Química en l'any 1946 «per la seua preparació d'enzimes i proteïnes virals en forma pura»).[23] | ||
| 1931 | DES | Alemània | Butenandt | Butenandt, que ya havia aïllat l'estrona en 1929, va aïllar l'androsterona en 1931 i la progesterona i testosterona en 1934, determinant les relacions entre estes i els esteroides. En 1939 se li va concedir el Premi Nobel de Química —compartit en Leopold Ruzicka—, «pels seus treballs sobre les hormones sexuals». | ||
| 1932 | DES | [[Image:Plantilla:Bandera/Regne Unit|border|20px|Regne Unit]] | Hans Adolf Krebs (1900-1981), bioquímic, i Kurt Henseleit | Krebs i Henseleit varen descobrir el cicle de la urea. Krebs, britànic d'orige judeo-alemà, va ser guanyador del Premi Nobel de Fisiologia o Medicina en l'any 1953 | ||
| 1933 | P | [[Image:Flag_of_England.svg | 20px|Anglaterra]] [[Image:Plantilla:Bandera/Polònia|border|20px|Polònia]] |
Walter Norman Haworth (1883-1950), químic, i Tadeus Reichstein (1897-1996), químic | Haworth i Reichstein varen sintetisar artificialment la vitamina C; primera síntesis d'una vitamina. Haworth va ser guardonat en el Premi Nobel de Química de l'any 1937 —compartit en Paul Karrer— pels seus treballs sobre els hidrats de carbono i la vitamina C. Reichstein va ser el primer científic naixcut en Polònia que va rebre el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia en 1950 pel «descobriment de les hormones de la corfa suprarrenal, la seua estructura i efectes biològics». | |
| 1935 | REL | [[Image:Plantilla:Bandera/|border|20px|]] | Rudolf Schoenheimer | Schoenheimer va utilisar deuteri com a marcador per a examinar el sistema d'almagasenament de greix de les rates. | ||
| 1935 | REL | Estats Units | Wendell Stanley | Stanley cristalizó el virus del mosaic del tabac. | ||
| 1935 | TEO | [[Image:Plantilla:Bandera/Àustria|border|20px|Àustria]] | Konrad Lorenz (1903-1989), zoólogo, etólogo i ornitólogo | Lorenz va descriure el comportament d'impronta en les aus jóvens . | ||
| 1937 | DES | [[Image:Plantilla:Bandera/Regne Unit|border|20px|Regne Unit]] | Dorothy Hodgkin (1910-1994), química | Hodgkin va descobrir l'estructura tridimensional del colesterol. | ||
| 1937 | DES | [[Image:Plantilla:Bandera/|border|20px|]] | Krebs i William Arthur Johnson, Carl Martius i Franz Knoop | Krebs, Johnson, Martius i Knoop varen descobrir el cicle de l'àcit tricarboxílico. | ||
| 1937 | P | [[Image:Plantilla:Bandera/Rússia|border|20px|Rússia]] | Theodosius Dobzhansky (1900-1975), genetista i biòlec evolutiu rus-nortamericà | Dobzhansky, en Genetics and the Origin of Species, va aplicar la teoria cromosòmica i la genètica de poblacions a poblacions naturals en la primera obra madura del neodarwinismo, també cridada síntesis moderna, terme falcat per Julian Huxley. | ||
| 1938 | DES | [[Image:Plantilla:Bandera/Suràfrica|border|20px|Suràfrica]] | Marjorie Courtenay-Latimer (1907-2004, curadora de museu | Courtenay-Latimer curadora del museu surafricana va atraure l'atenció mundial perque va descobrir un celacanto viu front a la costa del sur d'Àfrica, un peix que es creïa extint fa sesenta y cinco millons d'anys. | ||
| 1940 | DES | Estats Units | Donald Griffin (1915-2003), zoólogo, i Robert Galambos | Griffin i Galambos varen anunciar el seu descobriment de l'ecolocalización en els rat penat. | ||
| 1942 | DES | Alemània [[Image:Plantilla:Bandera/Itàlia|border|20px|Itàlia]] |
Max Delbrück (1906-1981), físic, i Salvador Luria (1912-1991), microbiólogo |
Delbrück i Luria varen demostrar que la resistència bacteriana a l'infecció viral es devia a mutacions aleatòries i no a canvis adaptatius. | ||
| 1944 | DES | [[Image:Plantilla:Bandera/Canadà|border|20px|Canadà]] | Oswald Avery (1877-1955), mege i investigador | Avery va demostrar que l'ADN contenia l'informació hereditària en la bactèria pneumococ. | ||
| 1944 | DES | Estats Units | Robert Burns Woodward (1917-1979), químic, i William von Eggers Doering | Woodward i von Eggers Doering varen sintetisar la quinina. Woodward va ser guardonat en el Premi Nobel de Química de l'any 1965. | ||
| 1945 | DES | [[Image:Plantilla:Bandera/Regne Unit|border|20px|Regne Unit]] | Hodgkin | Hodgkin va descobrir l'estructura tridimensional de la penicilina. | ||
| 1945 | DES | Estats Units | Gerty Cori (1896-1957), bioquímica, i Carl Cori (1896-1984), mege | El matrimoni Cori, nortamericans d'orige chec, va completar els seus estudis sobre el cicle de Cori, un cicle metabòlic consistent en la circulació cíclica de la glucosa i el lactato entre el múscul i el fege.[24] Varen ser guanyadors del premi Nobel de Medicina i Fisiologia en 1947, sent Gerty la 3.ª dòna i primera estadounidentes en guanyar un Premi Nobel en Ciències i la primera dòna del món en ser guardonada en el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina. | ||
| 1948 | DES | [[Image:Plantilla:Bandera/Àustria|border|20px|Àustria]] | Erwin Chargaff (1905-2002), bioquímic | Chargaff va demostrar que en l'ADN el número d'unitats de guanina era igual al número d'unitats de citosina i que el número d'unitats d'adenina era igual al número d'unitats de timina. | ||
| 1950 | DES | Estats Units | Melvin Calvin (1911-1997), químic i professor | Calvin, en James Bassham i Andrew Benson, va concloure l'estudi del cicle de Calvin, o cicle de la fixació del carbono de la fotosíntesis, que consistix en una série de processos bioquímics que es realisen en l'estroma dels cloroplastos dels organismes fotosintéticos en la planta, per mig de l'ocupació d'isòtops radiactius de carbono-14.[25] Calvin va ser guardonat en el Premi Nobel de Química en 1961 «pels seus treballs sobre l'assimilació del diòxit de carbono per les plantes». | ||
| 1951 | P | [[Image:Flag_of_England.svg | 20px|Anglaterra]] [[Image:Plantilla:Bandera/Austràlia|border|20px|Austràlia]] Estats Units |
Robert Robinson (1886-1975), químic, John Cornforth (1917-2013), químic, i Woodward |
El grup d'investigació de Robinson i Cornforth (Universitat d'Oxford) va publicar la seua síntesis del colesterol, mentres que Woodward (Universitat d'Harvard) va publicar la seua síntesis de la cortisona. Els tres recibiero el Premi Nobel (1947, 1975 i 1965), encara que per motius diferents. | 1950-1999 |
| 1951 | DES | [[Image:Flag_of_England.svg | 20px|Anglaterra]] | Frederick Sanger (1918-2013), bioquímic; Hans Tuppy | Sanger i Tuppy varen completar el seu anàlisis cromatogràfic de la seqüència d'aminoàcits de l'insulina. | |
| 1952 | DES | Estats Units | Robert Briggs (1911-1983), i Thomas Joseph King (1921-2000), biòlecs del desenroll | Briggs i King varen clonar el primer vertebrat transplantant núcleus d'embrions de granota lleopart a ous sense núcleu. Les cèlules més diferenciades tenien menor capacitat per a dirigir el desenroll en l'ou sense núcleu. | ||
| 1952 | DES | Estats Units | Alfred Hershey (1908-1997), químic i bacteriólogo, i Martha Chase (1927-2003), biòloga i genetista | Hershey i Chase varen demostrar en els virus bacteriófagos que el ADN era el material genètic per a la vida —experiment de Hershey i Chase[26]— i que no ho eren les proteïnes. A Hershey, pels seus treballs sobre el mecanisme de replicació dels virus i la seua estructura genètica se li va otorgar el Premie Nobel de Fisiologia o Medicina en 1969 (que va compartir en Salvador Edward Luria i Max Ludwig Henning Delbrück).[27] | ||
| 1952 | DES | [[Image:Flag_of_England.svg | 20px|Anglaterra]] | Rosalind Franklin (1920-1958), química i cristalógrafa | Franklin va concloure, basant-se en estudis de difracció de rajos X, que el ADN era una doble hèliç en un diàmetro de 2 nm i que les cadenes principals de sucre-fosfat es trobaven en la part exterior de l'hèliç. Sospitava que les dos cadenes principals de sucre-fosfat tenien una relació peculiar entre sí. | |
| 1953 | DES | [[Image:Plantilla:Bandera/|border|20px|]] | James D. Watson i Francis Crick | Watson i Crick, despuix d'examinar les senyes inèdites de cristalografia de rajos X de el ADN de Rosalind Franklin i Maurice Wilkins, varen deduir l'estructura de doble hèliç de el ADN, en una cadena principal de sucre-fosfat disposta en direcció oposta a l'atra. Ademés, varen propondre un mecanisme per mig del qual la molècula podia replicar-se i transmetre l'informació genètica. El seu artícul, junt en l'experiment d'Hershey-Chase i les senyes els estudis d'Erwin Chargaff sobre apareament de bases nitrogenades, convencieraon finalment als biòlecs de que el ADN era el material genètic, i no les proteïnes | ||
| 1953 | DES | Estats Units | Stanley Miller (1930-2007), biòlec químic, i Harold Clayton Urey {{small|(1893-981)]], químic i professor |
Miller i Urey, en l'experiment de Miller i Urey, varen demostrar que es podien formar aminoàcits quan es feya passar un raig simulat a través de recipients que contenien aigua, metà , amoníac i hidrogen. | ||
| 1954 | DES | [[Image:Plantilla:Bandera/Regne Unit|border|20px|Regne Unit]] | Hodgkin | Hodgkin va descobrir l'estructura tridimensional de la vitamina B12. | ||
| 1955 | DES | [[Image:Plantilla:Bandera/França|border|20px|França]] [[Archiu:  |
20px|Espanya]] | Marianne Grunberg-Manago (1921-2013), bioquímica francesa d'orige rus, i Sever Ochoa (1905-1993), mege i científic | Grunberg-Manago i Ochoa varen descobrir la primera enzima sintetizadora de àcit nucleicos (polinucleótido fosforilasa), que unix els nucleòtits entre sí per a formar polinucleótidos. | |
| 1955 | DES | Estats Units | Arthur Kornberg (1918-2007), bioquímic | Kornberg va descobrir les enzimes ADN polimerasa. (Va ser guardonat en el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina en 1959). | ||
| 1958 | DES | [[Image:Plantilla:Bandera/Regne Unit|border|20px|Regne Unit]] | John Gurdon (1933-2025), biòlec. | Gurdon va utilisar el transplant nuclear per a clonar una granota d'ungles africana; primera clonació d'un vertebrat utilisant el núcleu d'una cèlula adulta completament diferenciada. Va ser guardonat en el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina en 2012. | ||
| 1958 | DES | Estats Units | Matthew Stanley Meselson (n. 1930), genetista i biòlec molecular, i Franklin W. Stahl (1929-2025), biòlec molecular | Stanley Meselson i Stahl varen demostrar en l'experiment de Meselson-Stahl que la replicació de ADN és semiconservativa, és dir, cada una de les dos cadenes servix com a plantilla per a la cadena replicada. | ||
| 1959 | TEO | [[Image:Plantilla:Bandera/Àustria|border|20px|Àustria]] | Max Perutz (1914-2002), químic | Perutz propusó un model per a l'estructura de l'hemoglobina oxigenada. Perutz, britànic d'orige austríac, va ser guardonat en el Premi Nobel de Química de l'any 1962. | ||
| 1959 | REL | [[Archiu: |
20px|Espanya]] Estats Units |
Ochoa i Kornberg | Ochoa i Kornberg varen rebre el Premi Nobel pel seu treball. | |
| 1960 | DES | [[Image:Flag_of_England.svg | 20px|Anglaterra]] | John Kendrew (1917-1997) , químic | Kendrew va descriure l'estructura de la mioglobina, la proteïna transportadora d'oxigen en el múscul. Va ser guardonat en el Premi Nobel de Química de l'any 1962. | |
| 1960 | DES | [[Image:Plantilla:Bandera/|border|20px|]] | S. Weiss, J. Hurwitz, Audrey Stevens Niyogi i J. Bonner | Quatre investigadors distints (Weiss, Hurwitz, Stevens Niyogi i Bonner) varen descobrir la ARN polimerasa bacteriana, que polimeriza nucleòtits baix la direcció de el ADN. | ||
| 1960 | DES | Estats Units | Woodward | Woodward va sintetisar la clorofila. Va ser guardonat en el Premi Nobel de Química de l'any 1965. | ||
| 1961 | DES | [[Image:Plantilla:Bandera/|border|20px|]] | J. Heinrich Matthaei | Matthaei va dessifrar el primer codón del còdic genètic (el codón de l'aminoàcit fenilalanina) utilisant el sistema enzimàtic de Grunberg-Manago de 1955 per a la síntesis de polinucleótidos. | ||
| 1961 | DES | [[Archiu: |
20px|Espanya]] | Joan Va orar (1923-2004), bioquímic | Va orar va descobrir que les solucions concentrades de cianur d'amoni en aigua podien produir el nucleòtit adenina, un descobriment que va obrir el camí a les teories sobre l'orige de la vida. | |
| 1961 | TEO | [[Image:Flag_of_England.svg | 20px|Anglaterra]] | Peter Dennis Mitchell (1920-1992), bioquímic | Dennis Mitchell propusó la seua hipòtesis quimiosmótica sobre la fosforilación oxidativa[28] per la que va ser guardonat en el Premi Nobel de Química de l'any 1978, per la seua teoria del mecanisme quimiosmótico de la síntesis de ATP.[29][30] | |
| 1962 | REL | [[Image:Plantilla:Bandera/Àustria|border|20px|Àustria]] [[Image:Flag_of_England.svg |
20px|Anglaterra]] | Perutz i Kendrew | Perutz i Kendrew varen compartir el Premi Nobel pel seu treball sobre l'estructura de la hemoglobina i la mioglobina. | |
| 1966 | DES | [[Image:Plantilla:Bandera/|border|20px|]] | El còdic genètic es va dessifrar completament per mig de treball experimental d'ensaig i error.[31] | |||
| 1966 | DES | [[Image:Plantilla:Bandera/Japó|border|20px|Japó]] | Kimishige Ishizaka | Ishizaka va descobrir un nou tipo d'immunoglobulina, la IgE, que desencadenava les alèrgies i explicava els mecanismes de l'alèrgia a nivell molecular i celular. | ||
| 1966 | TEO | Estats Units | Lynn Margulis (1938-2011), biòloga | Margulis va propondre la teoria de la endosimbiosis, segons la qual la cèlula eucariotaés una unió simbiòtica de cèlules procariota primitives. Richard Dawkins va calificar la teoria com «un dels grans guanys de la biologia evolutiva del sigle XX». | ||
| 1968 | REL | [[Image:Flag_of_England.svg | 20px|Anglaterra]] | Frederick Sanger (1918-2013), bioquímic | Sanger va utilisar fòsfor radiactiu com a marcador per a dessifrar cromatográficamente una seqüència de ARN de 120 bases de llongitut. Sanger va ser dos voltes laureado en el Premi Nobel de Química. | |
| 1969 | DES | [[Image:Plantilla:Bandera/Regne Unit|border|20px|Regne Unit]] | Hodgkin | Hodgkin va dessifrar l'estructura tridimensional de l'insulina. | ||
| 1970 | DES | Estats Units | Hamilton Smith (1931-2025), científic, i Daniel Nathans (1928-1999), microbiólogo i genetista |
Hamilton Smith i Nathans varen descobrir les enzimes de restricció de el ADN. Varen compartir el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina de 1978, junt en el suís Werner Arber, pel seu descobriment i l'aplicació en el mapage genètic. | ||
| 1970 | DES | Estats Units | Howard Temin (1934-1994), genetista, i David Baltimore (1938-2025), biòlec | Temin i Baltimore, varen descobrir de forma independent les enzimes transcriptasa inversa i varen guanyar el premi Nobel de Medicina i Fisiologia en 1975, compartit en el virólogo italià Renato Dulbecco (1914-2012) «pels seus descobriments sobre l'interacció entre els virus tumorals i el material genètic de la cèlula». | ||
| 1972 | DES | [[Image:Plantilla:Bandera/Suïssa|border|20px|Suïssa]] Estats Units |
Albert Eschenmoser (1925-2023), químic i Woodward | Eschenmoser i Woodward varen sintetisar la vitamina B12. | ||
| 1972 | TEO | Estats Units | Stephen Jay Gould (1941-2002), paleontòlec, geólogo, biòlec evolutiu i historiador de la ciència, i Niles Eldredge (n. 1943), paleontòlec |
Jay Gould i Eldredge varen propondre una idea que varen denominar «equilibri puntuat», que establia que el registre fòssil era una representació precisa del ritme de l'evolució, en llarcs periodos de «estasis» (pocs canvis) puntuat per breus periodos de canvi ràpit i formació d'espècies (dins d'un linaje). | ||
| 1972 | TEO | Estats Units | Seymour Jonathan Singer (1924-2017), biòlec celular, i Garth L. Nicholson | Singer i Nicholson varen desenrollar el model de mosaic decorregut per a descriure les membranes celulars. | ||
| 1973 | DES | Estats Units | Stanley Cohen (1922-2020), bioquímic, i Herbert Boyer (n. 1936), bioquímic | Cohen i Boyer produïxen el primer ser viu recombinante, primers en transplantar gens d'un organisme viu a un atre. Açò freqüentment es considera l'orige de l'ingenieria genètica, convertida en una ferramenta poderosíssima en la que se supera la frontera entre espècies. Herbert Boyer també va ser un dels fundadors en 1976 d'una de les primeres companyies d'ingenieria genètica, cridada Genentech.[32] | ||
| 1974 | DES | Alemània | Manfred Eigen (1927-2019), físic i químic, i Manfred Sumper | Eigen i Sumper varen demostrar que les mescles de monòmers de nucleòtits i ARN replicasa donaven lloc a molècules de ARN que es replicaven, mutaban i evolucionaven. Eigen va ser guardonat en el Premi Nobel de Química en 1967. | ||
| 1974 | DES | [[Image:Plantilla:Bandera/Regne Unit|border|20px|Regne Unit]] | Leslie Orgel (1927-2007), químic | Orgel va demostrar que el ARN pot replicar-se sense l'enzima ARN-replicasa i que el zinc facilita esta replicació. | ||
| 1977 | P | [[Image:Plantilla:Bandera/|border|20px|]] | John Corliss | Corliss i dèu coautores varen descobrir comunitats animals en base quimiosintética ubicades al voltant de fonts hidrotermales submarines en la Fossa de Galápagos. | ||
| 1977 | REL | Estats Units | Walter Gilbert (n. 1932), físic i bioquímic, i Allan Maxam (n. 1942), genetista | Gilbert i Maxam varen presentar una tècnica ràpida de seqüenciació de ADN que utilisava la clonació, productes químics que destruïen les bases i electroforesis en gel. Gilbert va ser guardonat en el Premi Nobel de Química de l'any 1980. | ||
| 1977 | DES | Estats Units | Carl Woese (1928-2012), microbiólogo, i George E. Fox |
Woese i Fox varen descobrir les arqueobacterias, un tercer domini de la vida distint dels procariota i eucariota, per mig de l'anàlisis del ARN ribosomal 16Sa. | ||
| 1977 | REL | [[Image:Flag_of_England.svg | 20px|Anglaterra]] [[Image:Plantilla:Bandera/|border|20px|]] |
Sanger i Alan Coulson | Sanger i Coulson varen presentar una tècnica ràpida de seqüenciació genètica que utilisa dideoxinucleótidos i electroforesis en gel. | |
| 1978 | P | [[Image:Flag_of_England.svg | 20px|Anglaterra]] | Sanger | Sanger va presentar la seqüència de 5.386 bases del virus PhiX174; primera seqüenciació d'un genoma complet. | |
| 1981 | P | [[Image:Plantilla:Bandera/|border|20px|]] | Es descriu la primera espècie existent de remipedes, una nova classe de crustacis. | |||
| 1982 | TEO | Estats Units | Stanley B. Prusiner (1942), bioquímic | Prusiner va propondre l'existència de proteïnes infeccioses, o prionés. La seua idea va ser àmpliament ridiculisada en la comunitat científica, pero va guanyar el Premi Nobel en 1997. | ||
| 1983 | DES | Estats Units | Kary Mullis (1944-2019), bioquímic | Mullis va inventar la «PCR» (reacció en cadena de la polimerasa), un método automatizado per a copiar ràpidament seqüències de ADN. En 1993 va compartir el Premi Nobel de Química en Michael Smith. | ||
| 1984 | TEO | [[Image:Plantilla:Bandera/Regne Unit|border|20px|Regne Unit]] | Alec Jeffreys (n. 1950), genetista | Jeffreys va idear un método de chafada genètica. | ||
| 1985 | DES | [[Image:Plantilla:Bandera/|border|20px|]] | Harry Kroto, J.R. Heath, S.C. O'Brien, R.F. Curl i Richard Smalley | Kroto, Heath, O'Brien, Curl i Smalley varen descobrir l'inusual estabilitat de la molècula de buckminsterfullereno i varen deduir la seua estructura. | ||
| 1986 | DES | [[Image:Plantilla:Bandera/|border|20px|]] | Alexander Klibanov | Klibanov va provar que les enzimes poden funcionar en entorns no acuosos. | ||
| 1986 | REL | Estats Units | Rita Levi-Montalcini i Stanley Cohen (1922-2020), bioquímic | Levi-Montalcini i Cohen varen rebre en 1986 el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina pel seu descobriment del factor de creiximent nerviós (nerve growth factor, NGF) i el descobriment del creiximent epidérmico. | ||
| 1990 | P | [[Image:Plantilla:Bandera/|border|20px|]] | French Anderson | Anderson i colaboradors varen realisar la primera teràpia gènica aprovada en un pacient humà. | ||
| 1990 | P | [[Image:Plantilla:Bandera/|border|20px|]] | Napoli, Lemieux i Jorgensen | Napoli, Lemieux i Jorgensen varen descobrir l'interferència de ARN durant experiments dirigits al color de les petunias. | ||
| 1990 | P | Alemània [[Image:Plantilla:Bandera/|border|20px|]] |
Wolfgang Krätschmer /n. 1942), físic, Lowell Lamb, Konstantinos Fostiropoulos i Donald Huffman |
Krätschmer, Lamb, Fostiropoulos i Huffman varen descobrir que el buckminsterfullereno es podia separar de la suja perque era soluble en benceno. | ||
| 1995 | PUB | [[Image:Plantilla:Bandera/|border|20px|]] | Publicació del primer genoma complet d'un organisme de vida lliure. | |||
| 1995 | DES | [[Image:Plantilla:Bandera/Dinamarca|border|20px|Dinamarca]] | Reinhardt Kristensen (n. 1948), biòlec, i Peter Funch | Kristensen i Funch varen descriure Symbion pandora, la primera espècie coneguda del phylum Cycliophora. | ||
| 1996 | REL | [[Image:Plantilla:Bandera/|border|20px|]] | l'ovella Dolly va ser el primer clon d'un mamífer adult. | |||
| 1998 | PUB | Estats Units | Craig C. Mello (n. 1960), i Andrew Fire (n. 1959), biòlec | Mello i Fire varen publicar el seu treball sobre la ribointerferencia o interferència per RNAi en c.elegans, pel que varen compartir el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina de 2006. «pels seus treballs sobre cèlules mare i manipulació genètica en models animals».[33] | ||
| 1999 | REL | [[Image:Plantilla:Bandera/|border|Estats Units|]] | Investigadors de l'Institut de Teràpia Gènica Humana de l'Universitat de Pennsilvània varen matar accidentalment a Jesse Gelsinger durant un ensaig clínic d'una tècnica de teràpia gènica, lo que du a la FDA a detindre els ensajos de teràpia gènica en l'institut. | 2000-present | ||
| 2000 | P | [[Image:Plantilla:Bandera/Dinamarca|border|20px|Dinamarca]] | Kristensen i Peter Funch | Kristensen i Funch varen descriure la Limnognathia maerski, la primera espècie coneguda del phylum Micrognathozoa. | ||
| 2001 | DES | [[Image:Plantilla:Bandera/|border|20px|]] | Es descobrixen els primers insectes de l'suborden Mantophasmatodea. | |||
| 2001 | PUB | [[Image:Plantilla:Bandera/|border|20px|]] | Celera Genomics i Proyecte Genoma Humà publiquen els primers borradors del genoma humà complet (vore: Craig Venter) . | |||
| 2002 | DES | [[Image:Plantilla:Bandera/|border|20px|]] | Es produïx el primer virus "des de zero", un virus de la polio artificial que paralisava i matava a les rates. | |||
| 2007 | REL | [[Image:Plantilla:Bandera/|border|20px|]] | Comercialisació de les ferramentes de seqüenciació de nova generació de Illumina. Este s'ha convertit en el sistema de seqüenciació d'alt rendiment més popular. | |||
| 2012 | REL | [[Image:Plantilla:Bandera/|border|20px|]] | Use de CRISPR-Cas9 com a ferramenta biotecnológica per a l'edició de ADN. |
Vore també
[editar | editar còdic]- Anex:Cronologia de la medicina i de la tecnologia mèdica
- Anex:Cronologia de la botànica
- Anex:Cronologia de l'estudi del genoma
- Anex:Cronologia del desenroll del microscopi
- Anex:Cronologia de la química
- Anex:Cronologia de l'ornitologia
- Anex:Cronologia de la paleontologia
- Història de la zoologia
- Història de la biologia
- International Institute for Species Exploration (Institut Internacional per a l'Exploració d'Espècies)
Referències
[editar | editar còdic]- (1977) Biology in the Nineteenth Century: Problems of Form, Function, and Transformation, Nova York: Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-29293-1.
- ↑ «BIOLOGY | definition in the Cambridge English Dictionary» (en en-us). dictionary.cambridge.org. Consultat el 6 de març de 2020.
- ↑ «Biology | Meaning of Biology by Lexico» (en en). Lexico (sitie web). Archivat des d'el original, el 22 d'abril de 2020. Consultat el 6 de març de 2020.
- ↑ «Biology Definition and Examples - Biology Online Dictionary» (en en-us). Biology Articles, Tutorials & Dictionary Online. Consultat el 6 de març de 2020.
- ↑ (2004) Pearson Educació (ed.). Biologia i (en és). ISBN 9789702605096.
- ↑ Enciclopèdia Biogràfica de Ciència i Tecnologia, Aliança Editorial, pp. 177-178 (Tom 1). ISBN 8420698229.
- ↑ «Micrographia: Or, Some Physiological Descriptions of Minute Bodies Made by Magnifying Glasses, with Observations and Inquiries Thereupon» (en en). GoogleBooks. Consultat el 17 d'abril de 2017.
- ↑ Federica Turriziani Colonna. «De ovi mammalium et hominis genesi (1827), by Karl Ernst von Baer». The Embryo Project Encyclopedia. Consultat el 12 de novembre 2021.
- ↑ Regnault, V. (1853). Curse elemental de química per a l'us de les universitats, coleges i escoles especials (en és), Imprenta de Crapelet.
- ↑ Payen et Persoz, « Mémoire sur la diastase, els principaux produits de ses réactions et leurs applications aux arts industriels», Annales de chimie et de physique, 2i série, t. 53, 1833, p.73-92, Google Books.
- ↑ Wilbey, R. A. (1993). «Pasteurization of foods: Principles of pasteurization: In Encyclopedia of food science.» Food Technology and Nutrition, pp. 3437-3441. Academic Press.
- ↑ Dahm, RHuman Genetics.122(6)
- 565-81.ISSN 0340-6717.doi:10.1007/s00439-007-0433-0.
- ↑ rodes, Big Van, científics sobre (19 d'octubre de 2017). Cóm explicar genètica en un dragó mutante: La ciència més loca explicada de forma senzilla (en és), Penguin Random House Grup Editorial Espanya. ISBN 9788420486017.
- ↑ «Jacobus H. van 't Hoff – Facts» (en en-us). NobelPrize.org. Consultat el 2025-09-22.
- ↑ Kühne W(1877).1(3)
- 190–193.
- ↑ Holmes FL (2003). «Enzymes», Heilbron JL (ed.). The Oxford Companion to the History of Modern Science, Oxford: Oxford University Press, p. 270. ISBN 9780199743766.
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1907-Eduard Buchner» (en anglés). Nobelprize.org - The Official Web Site of the Nobel Prize. Consultat el 28 de setembre de 2011.
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1922». Nobel Foundation. Consultat el 15 de novembre de 2010.
- ↑ «Nobel Prize in Physiology or Medicine 1922» (en en-us). NobelPrize.org. Consultat el 2025-12-27.
- ↑ Maig Clinic Proceedings.72(9)
- 830.ISSN 0025-6196.doi:10.4065/72.9.830.Consultat el 2024-05-09.
- ↑ Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society.18
- 594–627.ISSN 0080-4606.doi:10.1098/rsbm.1972.0022.Consultat el 2024-05-09.
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1946». Nobelprize.org. Consultat el 22 d'octubre de 2010.
- ↑ “One hundred years of hormones” . EMBO Reports 6 (6): 490–496. doi:. PMID 15940278.
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1947». Nobelprize.org. Consultat el 22 d'octubre de 2010.
- ↑ «Carl and Gerty Cori and Carbohydrate Metabolism» (en en). National Historic Chemical Landmark. American Chemical Society.
- ↑ Bassham J., Benson A., Calvin M.(1950).J Biol Chem.185(2)
- 781–7.doi:10.2172/910351.Consultat el 29 de març de 2016.
- ↑ The Journal of General Physiology.36(1)
- 39–56.ISSN 0022-1295.doi:10.1085/jgp.36.1.39.Consultat el 2021-11-19.
- ↑ Educació Mèdica.19
- 211–219.ISSN 1575-1813.doi:10.1016/j.edumed.2017.02.003.Consultat el 2022-05-22.
- ↑ (1994).40
- 282–305.doi:10.1098/rsbm.1994.0040.
- ↑ The Oxford Dictionary of National Biography, 2004.
- ↑ (1966).doi:10.1111/j.1469-185x.1966.tb01501.x.
- ↑ Tobin, Allan, and Dusheck, Jennie, (1998), Asking About Life, Saunders College Publishing, pg 267, ISBN 003072046X
- ↑ Swedin, Eric G. (2005). «Boyer, Herbert (1936–)», Science in the contemporary world. An encyclopedia (en anglés), Santa Barbara, Califòrnia / Denver, Colorat / Oxford, Anglaterra: ABC-CLIO, pp. 41-42. OCLC 56982515. ISBN 1-85109-524-1.
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2007». Nobel Foundation. Consultat el 8 d'octubre de 2007.
- Larson, Edward J. (2004). Evolution: The Remarkable History of a Scientific Theory, The Modern Library. Random House Publishing Group. ISBN 0-679-64288-9.
- (1998) The Evolutionary Synthesis: Perspectives on the Unification of Biology, Cambridge, Massachusetts: Harvard University Press.
- Magner, Lois N. (2002). A History of the Life Sciences, 3.ª (revisada i ampliada) edició, Nova York: CRC Press.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Timeline of biology and organic chemistry» de Wikipedia en inglés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Cronología de la biología y la bioquímica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.