Anar al contingut

ADN recombinante

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Fusionar des de

Archiu:Blunt ligation.svg
Diagrama de ADN lligat. Esta seqüència pertany a un gen de la hemoglobina humana.

El ADN recombinante, o ADN recombinado, és una molècula d'ADN artificial formada de manera delliberada in vitro per l'unió de seqüències de ADN provinents de dos organismes distints que normalment no es troben junts. En introduir-se este ADN recombinante en un organisme, es produïx una modificació genètica que permet l'adició d'una nova seqüència de ADN a l'organisme, comportant a la modificació de traces existents o l'expressió de noves traces. La producció d'una proteïna no present en un organisme determinat i produïdes a partir de ADN recombinante, es diuen proteïnes recombinantes.

El ADN recombinante és resultat de l'us de diverses tècniques que els biòlecs moleculars utilisen per a manipular les molècules de ADN i diferix de la recombinació genètica que ocorre sense intervenció dins de la cèlula. El procés consistix en prendre una molècula de ADN d'un organisme, siga virus, planta o una bactèria i en el laboratori manipular-la i posar-la de nou dins d'un atre organisme. Açò es pot fer per a estudiar l'expressió d'un gen, per a produir proteïnes en el tractament d'una malaltia genètica, vacunas o en fins econòmics i científics.[1]

Procediment

[editar | editar còdic]

El procés de producció d'un ADN recombinante comença en l'identificació des d'un organisme d'una seqüència de ADN d'interés en la finalitat de propagar-ho en un atre organisme que carix de la seqüència i, per això, del producte proteic d'eixa seqüència de ADN.[2] Aixina es poden produir cantitats illimitades de la proteïna codificada pel susodicho gen. En térmens simples, el procediment consistix en:[3]

  • Localisació de gens i les seues funcions.
  • Clonació del ADN, i el seu posterior almagasenament en gens.
  • Reacció en cadena de la polimerasa (PCR)
  • Utilisació de vectores d'expressió.

Aplicacions

[editar | editar còdic]

El vector que s'utilisa conté seqüències de ADN que en ser replicades conferixen resistència a antibiòtics específics. Esta tècnica ha segut àmpliament utilisada en el camp de la medicina i ha permés el desenroll d'importants alvanços terapèutics com per eixemple la producció d'insulina recombinante.[2]

Permet ademés la possibilitat d'utilisar plantes i aliments transgènics, aixina com microorganismes modificats genèticament per a produir fàrmacs o atres productes d'utilitat per a l'home, entre els que es poden citar: l'insulina humana, la hormona del creiximent, interferonés, l'obtenció de noves vacunes o la clonació d'animals.


En l'us de ADN recombinante s'ha conseguit obtindre plantes transgèniques resistents a insectes, fongos, bactèrias i herbicidas, en millors característiques de calitat durant poscosecha i en alt contingut nutricional.[4] També ha permés la clonació, expressió i producció per mig d'esta tècnica de diversos antígenos, per eixemple, la vacuna contra l'hepatitis B[5] i la vacuna contra el virus del papiloma humà.[6]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ZANLUNGO M, Silvana; ARRESE J, Marque i RIGOTTI R, Attilio. Medicina molecular: Present i futur (en anglés). Rev. méd. Chile [online]. 1999, vol.127, n.8 [citat 2010-01-05], pp. 982-988. ISSN 0034-9887. doi: 10.4067/S0034-98871999000800014.
  2. 2,0 2,1 REYES S., María Soledad i ROZOWSKI N, Jaime. ALIMENTOS TRANSGÉNICOS (en espanyol). Rev. chil. nutr. [online]. 2003, vol.30, n.1 [citat 2010-01-05], pp. 21-26. ISSN 0717-7518. doi: 10.4067/S0717-75182003000100003.
  3. FERREIRA, Joilyneth i PORCO, Antonietta. [<https://web.archive.org/web/20140819083503/http://www.scielo.org.ve/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0378-18442008000500008&lng=és&nrm=iso Vacunes derivades de l'anàlisis dels genomes: vacunología inversa] (en espanyol). INCI. [online]. maig de 2008, vol.33, no.5 [citat 05 giner de 2010], p.353-358. ISSN 0378-1844
  4. RIVERA-DOMINGUEZ, Marisela. La biotecnología en plantes i aspectes biotecnológicos del mànec (en espanyol). INCI. [online]. feb. 2006, vol.31, no.2 [citat 05 giner de 2010], p.95-100. ISSN 0378-1844.
  5. HOMMA, Akira; FABIO, José Luis vaig donar and QUADROS, Ciro de. Els laboratoris públics productors de vacunes: el nou paradigma (en espanyol). Rev Panam Salut Pública [online]. 1998, vol.4, n.4 [cited 2010-01-05]. ISSN 1020-4989. doi: 10.1590/S1020-49891998001000001.
  6. DIESTRO TEJEDA, M. D.; SERRANO VELASCO, M. i GOMEZ-PASTRANA NIETO, F.. Càncer de coll uterí: Estat actual de les vacunes front al virus del papiloma humà (VPH) (en espanyol). Oncología (Barc.) [online]. 2007, vol.30, n.2 [citat 2010-01-05], pp. 14-31. ISSN 0378-4835.