Castielfabit
Castielfabib (en castellà: Castielfabib) és un municipi de la província de Valéncia pertanyent a la comarca del Racó d'Ademús de la Comunitat Valenciana.
Geografia
Dit el chicotet Albarracín, la localitat es troba sobre una encerrellada, en el marge dret del riu Ebrón. Situat en l'extrem nortoest del Racó d'Ademús, la superfície del terme és montanyosa en altures compreses entre els 800 i 1.550 m. Les altures més importants són: Muela del Arroyo (1.338 m.), Peña de Águila (1.112 m.), Peral (.1481 m.) i els vèrtiços geodèsics de tercer orde de El Cabezo (1.442 m.), Macarrón (1.222 m.), Umbría de la Muela (1.068 m.) i la Cruz de los Tres Reinos (1.552 m.), dit aixina perqué en la seua cima confluïxen els antics Regne d'Aragó, Regne de Castella i Regne de Valéncia. El riu Túria penetra en el terme pel nort, servint de llímit en Terol. Li afluïx per l'est la rambla de Riodeva, que llimita en Torrebaixa. El riu Ebrón travessa el territori de nortoest a surest, afluint també al Túria; la rambla de la Palomareja corre pel nort i rep el barranc de la Canaleja.
El clima és continental; els vents dominants són el cerç i l'est; este últim provoca les pluges a l'abril.
Des de Valéncia, s'accedix a esta població a través de la CV-35 per a enllaçar en la N-330 i després en la CV-479.
Barris i pedanies
En el terme municipal de Castielfabit és troben també els següents núcleus de població:
Localitats llimítrofs
El terme municipal de Castielfabit llimita en les localitats següents: Ademús, Torrebaixa i Vallanca totes elles de la província de Valéncia.
Ademés, per l'oest en Salvacañete de la província de Conca, Castella-La Mancha; Tormón, Veguillas de la Sierra, El Cuervo, Tramacastiel i Libros de la província de Terol, Aragó pel Nort i noroest.
Història
Castielfabit constituïx, junt en Ademús, una de les dos viles històriques de la comarca del Racó d'Ademús: des de la conquista cristiana per part dels aragonesos, en el segle XIII, les dos van ser incorporades al domini real com a viles de realenc i van tindre representació en Corts.
Els seus orígens, no obstant, són molt més antics. En la Solana del Soreico, existixen restes de l'Edat del Bronze, potser d'un poblat d'esta cultura, sobre el qual es va alçar, ya en l'Edat de Ferro, un atre establiment ibèric. Restes romanes apareixen en el Castell de Fabro, a l'oest de la vila. En el Castillejo, en la partida dels Sants, es va trobar en 1971 un fragment de làpida romana que es conserva en el Museu de Prehistòria de Valéncia.
La població fon conquistada en 1210 per Pere II d'Aragó, sent recuperada pels musulmans novament. Al ser conquistada definitivament per Jaime I va quedar com a lloc de la Corona, cedint-se els delmes al Temple. En 1304, fon empenyorada per Jaume II a Gil Ruiz de Lihori, en garantia d'un préstam. En 1319 al ser dissolta l'Orde del temple, els seus drets van passar a la de Montesa, que va constituir la baronia de Castielfabit, formada pel territori del Racó d'Ademús. En 1390, va haver-hi una disputa entre l'orde de Montesa i el bisbat per la intervenció religiosa en la vila, sent necessària la intervenció del papa per a solucionar-la. Com vila real, Castielfabit enviava periòdicament el seu síndic a les Corts Valencianes.
El seu terme municipal pràcticament s'ha mantingut invariable des de temps medievals; des de llavors únicament s'ha constituït un terme municipal a costa del territori de Castielfabib: Torrebaixa, minúscul senyoriu ya existent en la baixa edat mijana.
Durant la guerra de la Independència fon ocupat pels francesos. Els carlistes van entrar en 1835 i van reedificar el castell, sent demolit novament al ser guanyat per les forces governamentals.
Demografia
| Evolució demogràfica de Castellfabib des de 1842[1] | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1842 | 1877 | 1900 | 1920 | 1940 | 1960 | 1981 | 2001 | 2005 | 2006 | 2007 | |||||||||
| 1.336 | 2.167 | 2.427 | 2.393 | 2.194 | 1.444 | 798 | 511 | 276 | 256 | 244 | |||||||||
Economia
Basada tradicionalment en l'agricultura i la ganaderia. En les riberes dels rius hi ha terrenys de regadius que produïxen pomes, peres, hortalicesi cereals. En la zona de secà se sembren cereals i també es cultiva vinya. El ganado de llana és el de major importància; li seguixen el porcí i el cabriu. Hi ha un gran número de colmenes.
Actualment dispon d'un Hostal-Alberc en servicis de menjador i piscina, a l'entrada de la població des de la carretera N-420, aixina com l'Oficina de Turisme del Racó d'Ademús situada en el parage els Centenars de Castielfabit, junt en el complex de turisme rural.
Patrimoni històric-artístic
Arquitectura religiosa
- Iglésia Parroquial de la Mare de Deu dels Àngels. S'atribuïx la seua fonamentació al segle XII, sent destruïda a principis del segle XIX i reconstruïda després de 1835. El temple separa la part antiga de la vila de la nova, puix per a anar d'una a una atra cal travessar un túnel o passadiç que creua per davall de l'iglésia. Conserva pintures murals i algunes restes de la primitiva fàbrica com dos capitells en l'heràldica de la Casa Real d'Aragó i de la vila.[2] En el passat en un important patrimoni moble[3] i en l'actualitat es troba en restauració. Declarada Be d'Interés Cultural (BIC) per la Generalitat Valenciana.
- Ermita de Gràcia. Edifici gòtic del segle XV, primitiva capella del convent agustí.
- Convent de Sant Guillem.[4] Antic convent fundat a finals del segle XVI pels franciscans a la vora del riu Ebrón.
- Ermita de Sant Marcs. En l'aldea de Los Santos.
- Ermita de Sant Sebastià. En l'aldea de Mas de Jacinto.
- Ermita de Sant Dídac. En l'aldea de Cuesta del Rato.
- Ermita de Sant Joaquim i Santa Barbara. En l'aldea d'Arroyo Cerezo.
Arquitectura civil
- Castell de Castielfabit i defenses de la vila. Dominen la població les restes d'un castell, la fonamentació de les quals es considera romana, ampliat després durant la dominació musulmana. Els seus restos arqueològics van ser excavats per l'arqueòlec Juan José Barragàn.
- Casa de la Vila.
- Molí de la Vila.
- Casa Abadia.
- Entre els edificis desapareguts cal mencionar L'Hospital de Pobres, la llicència real dels quals per a la seua edificació fon donada a Valéncia per Joan II, Lloctinent de Valéncia en els temps d'Alfons V el Magnànim (1416-1458).
Festes i tradicions populars
- Celebra les seues festes patronals del 7 a l'11 de setembre dedicades a la Mare de Deu de Gràcia.
- El patró de Castielfabit és Sant Guillem(10 de febrer).
- Semana Santa, les festes més tradicionals del municipi. Tenen lloc actes com: la portada de dos chops des de la ribera del riu fins a la plaça (Divendres Sant), la plantà en la plaça (Dissabte Sant), el ball popular del dissabte en la nit, el cant de l'Aurora en les cases dels Mayorales i Mayoralesas en la matinada del dumenge i les Cortesies del matí de pasqua en el tradicional Volteig humà de les campanes
Gastronomia
Castielfabit compartix en la resta de localitats del Racó d'Ademús diversos plats típics com les farinetes, l'olla i atres en els que el porc i els seus derivats són els seus protagonistes.
L'armela, aixina com la poma i atres fruites que es cultiven en la feraç vega del riu Ebrón son ingredients insubstituibles en la rebosteria local.
En els últims temps s'està potenciant atres productes locals com els bolets i la tomata. Estos productes en les seues respectives jornades culinàries que se celebren en el complex turístic de Els Centenars a lo llarc de l'any.
Personalitats destacades
- Francisco Novella (Castielfabit, 1581-Valéncia, 1645). Fon catedràtic de Retòrica en la Universitat de Valéncia i va escriure alguna obra.[5]
Bibliografia
- Eslava Blasco, Raúl: El patrimoni històric-artístic desaparegut en el Racó d'Ademús (II): algunes talles de Castielfabit i La Pobla de Sant Miquel, i les calcigades de José Esteve Bonet en la comarca, en la revista BABOL, núm. 57. PP. 5-14. ISSN 1578-6978. Ademuz, 2009.
- Eslava Blasco, Raúl: El patrimoni històric-artístic desaparegut en el Racó d'Ademús (I): tres peces d'orfebreria de l'iglésia parroquial de Castielfabit, en la revista BABOL, núm. 54. PP. 12-21. ISSN 1578-6978. Ademuz, 2008.
- Eslava Blasco, Raúl: Relíquies i religiositat popular en el Racó d'Ademús (I): el cos de sant Guillem de Castielfabit, en la revista BABOL, núm. 30. PP. 15-25. ISSN 1578-6978. Ademuz, 2002.
- SÁNCHEZ GARZÓN, A., Sobre la fundació de l'hospital de la vila de Castielfabit [1446, juliol 1], en: Aproximació a l'Història del convent de Sant Guillem..., Valéncia, 2001, Pp. 124-128. ISBN: 84-931563-3-7
Notes
- ↑ Font: Població de fet segons el Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Sèries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.
- ↑ Font: Raúl Eslava Blasco, Heràldica històrica de les viles d'Ademuz i Castielfabib
- ↑ Vore: Raúl Eslava Blasco, El patrimoni desaparegut del Racó d'Ademús: tres peces d'orfebreria de Castellfabib
- ↑ Vore: Raúl Eslava Blasco, Relíquies i religiositat popular en el Racó d'Ademús: el cos de sant Guillem de Castellfabib
- ↑ Font: Raúl Eslava Blasco, Escritors dels sigles XVII i XVIII en el Racó d'Ademús
Enllaços externs
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Castielfabib de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
