Anar al contingut

Kedaritas

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Keraditas o el regne kedarita, o Kedar (àrap: مملكة قيدار, romanizado: Mamlakat Qaydar), va ser una antiga confederació tribal àrap majoritàriament nómada. Descrita com «la més organisada de les tribus del nort d'Aràbia», en el cim del seu poder en el VI tenia un regne i controlava una vasta regió en Aràbia.[1][2][3][4]

La tradició bíblica sosté que els kedaritas deuen el seu nom a Kedar, el segon fill d'Ismael, mencionat en els llibres bíblics del Génesis (25:13) i de Cròniques (1:29), a on també hi ha freqüents referències a Kedar com a tribu.[2][5] Les primeres inscripcions extra bíbliques descobertes pels arqueòlecs que mencionen als kedaritas són del Imperi neoasirio. Comprenen els sigles VIII i VII a. C. i en elles s'enumeren els noms dels reis kedaritas que es varen rebelar i varen ser derrotats en batalla, aixina com els que varen pagar tribut als monarques assiris, entre ells Zabibe, reina dels àraps (šar-rat KUR. a-ri-bi).[6][7] També hi ha inscripcions en arameo i en àrap meridional antic que recorden als kedaritas, que ademés apareixen breument en els escrits dels grecs clàssics i dels historiadors romans, com Heródoto, Plinio el Vell i Diodoro. No està clar quàn varen deixar d'existir els kedaritas com a confederació o poble independent. Aliats dels nabateos, és provable que anaren absorbits per l'estat nabateo cap al II En l'Islam, Ismael es considera l'antepassat del poble àrap, i en l'historiografia tradicional islàmica, els historiadors musulmans han assignat gran importància en els seus relats als seus dos primers fills (Nebaioth i Qedar), en la genealogia del profeta islàmic Mahoma, assignada alternativament a un o un atre fill, segons els estudiosos.

Etimologia

S'ha sugerit que el nom dels kedaritas deriva del nom del segon fill d'Ismael, Qedar.[8] Encara que el nom de la tribu és àrap, es transcribió per primera volta en assiri (VIII) i arameo (VI), ya que l'alfabet àrap encara no s'havia desenrollat. En el Onomasticon d'Eusebio de Cesarea, els kedaritas apareixen com un grup ètnic el nom del qual en transliteración aramea és QDRYN.[8]

La raïl triliteral àrap q-d-r significa «medir, calcular, estimar»; «decretar, nomenar, ordenar»; i «tindre poder o capacitat». Qidr, un sustantiu derivat de la mateixa raïl, significa «caldera, hervidor», i també dona la derivació verbal, «cuinar».[9] Ernst Axel Knauf, un erudit en ciències bíbliques que va mamprendre un estudi històric dels ismaelitas i va determinar que eren coneguts en les inscripcions asirias com els Šumu'il, conjectura que el nom dels kedaritas es va derivar del verp qadara, en el seu significat de «ordenar, tindre poder».[10] Com esta etimologia és una deducció basada únicament en la prominència dels kedar entre les tribus Šumu'il, atres estudiosos la consideren poc concloent.[11]

Alcanç geogràfic

Un mapa de l'Imperi assiri i de la regió del Mediterràneu Oriental, 750-625 a. C. del Historical Atles de William R. Shepherd (1911) - Els primers governants kedaritas apareixen en inscripcions cuneïformes d'el VIII i VII a. C. en acadia com a vassalls del Imperi assiri.

Els kedaritas eren una «confederació tribal àrap», o «aliança de Tribus àraps nómades».[3][12] Segons Philip J. King, teòlec i historiador, vivien en el noroest del desert d'Aràbia i varen ser «una força influent entre els sigles VIII i IV a. C.»[3] Geoffrey Bromiley, teòlec històric i traductor, transcribe el seu nom com Kedar i afirma que vivien en una zona al surest de Damasc i a l'est de la Transjordania.[13]

Les inscripcions asirias d'el VIII situen als kedaritas en la zona situada a l'est de la frontera occidental de Babilonia.[2] En el VII es varen desplaçar cap a l'est, a zones de Transjordania i el sur de Síria, i en el V s'havien estés al Sinaí i fins al delta d'el Nilo.[2][14] La dominació kedarita del noroest d'Aràbia implicava aliances entre els reis de Kedar i els reis de Dedan (Al-Ula).[15] L'historiador israelita Ephal escriu que la «amplitut de la distribució kedarita sugerix una federació de tribus en vàries subdivisions».[2]

Els oasis de la regió majoritàriament desértica en la que vivien els kedaritas -com Dedan, Tayma i Dumah- eixercitaven un important paper com a llocs d'assentament, comerç i abrevaderos.[lower-alpha 1][17][18] Dumah, una remota ciutat desértica a l'oest, coneguda posteriorment com Dumat Al-Jandal i hui com al-Jawf, era la més important d'elles, ya que es trobava entre els imperis de Babilonia i Asiria. En servir de base per a les cerimònies religioses kedaritas, la posició estratègica de Dumah en la ruta comercial nort-sur de la zona significava que abdós imperis buscaven relacions en els seus habitants, encara que Dumah i els kedaritas estaven més prop, tant en térmens geogràfics com a polítics, de Babilonia. Els que venien del sur i volien accedir a Mesopotamia es veen obligats a passar per Dumah, que ademés es trobava en una ruta alternativa cap al noroest, que conduïa a la ciutat de Damasc, i des d'allí, a Asiria i Anatolia.[18]

Durant el periodo de domini imperial persa en la regió (c. 550-330 a. C.), els kedaritas eixercien el control de les zones desérticas fronterices en Egipte i Israel i del tràfic relacionat en el comerç d'incens àrap del que depenia Gaza.[19][20] Heródoto (c. 484-425 a. C.) escriu sobre la seua presència en el nort del Sinaí, prop de la frontera egipcíaca, a on podrien haver segut contractats pels aqueménidas, les autoritats imperials perses, per a mantindre la seguritat d'eixa frontera, aixina com el seu control de la ciutat de Gaza.[2]

Mencions històriques

Arqueològiques

Inscripcions asirias

La primera menció documentada de Kedar procedix d'una estela (c. 737 a. C.) de Tiglath-Pileser III, un rei del Imperi neoasirio, que enumera als líders de la part occidental de Mesopotamia que li paguen tribut.[2][21] Per als assiris, els kedaritas eren coneguts com Qidri o qi-aneu-ri en atres inscripcions cuneïformes que també utilisaven Qadri, Qidarri, Qidari i Qudari (imperi neobabilónico).[13][10][14] Zabibe (c. 738 a. C.) figura entre els que paguen tribut baix el títul de «reina dels Qidri i els Aribi» (Aribi significa «àraps»).[22]

També es menciona en les inscripcions reals asirias a la successora de Zabibe, Iatie (c. 730 a. C.), que va enviar forces encapçalades pel seu germà Baasqanu per a ajudar a Merodac-Baladan en el seu intent de mantindre el poder en Babilonia.[23][24] Junt en un eixèrcit d'Elam, esta aliança es va enfrontar a les forces de Senaquerib, en la primera campanya del rei assiri en l'any 703 a. C.[25] Els acontenyiments de la batalla estan registrats en els anals de Senaquerib, que descriuen a Iatie com a «reina dels àraps», i conten la captura del seu germà Baasqanu en la batalla. Israel Eph'a l'escriu que esta és la primera menció en els documents assiris del poble àrap com a element ètnic en Babilonia.[25]

Les declaracions sobre els kedaritas en els anals dels reis assiris d'Asurbanipal i el seu fill Asarhaddón indiquen que el terme Kedar era casi sinònim d'Aràbia.[13] Hazael, que va governar entre el 690 i el 676 a. C., és descrit com a rei kedarita per Asurbanipal i «rei dels àraps» per Asarhaddón.[26][27] Despuix de l'invasió de Babilonia per Senaquerib en 691-689 a. C., Hazael va fugir a Dumah.[28][29] Els assiris es referixen a Dumah com Adummatu, i descriuen la ciutat com la sèu de la confederació Kedar i la base del seu cult.[29]

Et'el-hunu i Tabua, abdós referides com a «reines de Qidri» i «reines d'Aribi», tenen Adummatu explícitament denotada com la seua sèu i capital en les inscripcions.[30] Encara que la capital de les atres tres reines referides com a «reines d'Aribi» (Samsi, Zabibe i Iatie) no es menciona explícitament, es creu que també va ser Adummatu.[30] Numeroses inscripcions descobertes en la pròpia Dumah són indicis adicionals d'una forta presència kedarí, una de les quals demana a tres deïtats conegudes pels assiris com a deus de Kedar (Ruda, Nuha i Atarsamain) «ajuda en l'assunt del meu amor».[29]

La conquista de Adummatu per Senaquerib en el 690 a. C. i la captura d'una reina kedarita, Et'el-hunu, que va ser duta de regrés a Asiria en atres botins, incloent imàgens divines, també es menciona en els anals dels monarques assiris.[31] Asarhaddón va tornar finalment les imàgens «renovades» dels deus àraps a Adummatu en Tabua, «que va créixer en el palau de Senaquerib», i va ser nomenada reina kedarita per Asarhaddón per a substituir a Et'el-hunu.[31] No obstant, les tenses relacions entre els assiris i els kedaritas varen fer que governara únicament durant un breu periodo, i Asarhaddon va reconéixer a Hazael com a rei de Kedar en acabant de que este aumentara el seu tribut al monarca assiri en 65 camellos.[32] Asarhaddon va nomenar llavors a Yauta, filla d'Hazael, com a reina kedarita, despuix de la mort d'Hazael.[31] També consta que Yauta va pagar un tribut en forma de 10 mines d'or, 1000 pedres precioses, 50 camellos i 1000 bosses de cuiro en substàncies aromàtiques.[33]

La derrota d'Ammuladi i Yauta en acabant de que montaren les forces kedaritas per a marchar contra els reis del Amurru està registrada per Asurbanipal.[13] Es diu que Yauta «va despertar al poble d'Aràbia per a que es rebelara en ell».[13][34] La seua esposa, Adiya, és l'única dòna mencionada en les inscripcions asirias tant com a reina qedarita com a esposa d'un rei qedarita, i es creu que és l'única dòna que no era gobernant per dret propi.[31] Les inscripcions registren cóm Adiya va ser enviada per Yauta per a acompanyar a Ammuladi i a les forces kedaritas, i la seua posterior derrota i captura en el 604 a. C. per les forces de Kamushaltu, rei de Moab i lleal vassall de l'imperi assiri.[35] Es diu que Yauta «va fugir als nabateos».[34] El seu posterior captura i condena en Nínive estan registrades per Asurbanipal, qui relata que «li vaig posar una cadena de gos i la vaig fer vigilar una gossera».[13] Abiyate va ser nomenat successor de Yauta, i pronte es va unir als nabateos per a rebelar-se de nou contra Asiria, lo que va provocar que Asurbanipallançara una campanya de tres mesos per a acabar en ella, començant en Palmira, seguint per Damasc i terminant en el sur d'Alajā.[34][36]

Antigues inscripcions en àrap i arameo del sur

Nom i dates aproximades dels governants del noroest d'Aràbia, Kedar i Deguen
Nom Anys de regnat Ortografia alternativa Notes
Gindibu, d'Aràbia[37] c. 870–850 a. C. àrap جندبو Primera menció de "àraps" en els texts assiris. No associat explícitamentecon Qedar..
Reina Zabibe
d'Aràbia i Kedar[37] 		c. 750–735 a. C. Zabiba
àrap زبيبة 		Primera monarca associada explícitament en Kedar en els texts assiris.
Reina Samsi d'Aràbia[37] c. 735–710 a. C. Shamsi, Samsil
àrap شمسي
Regna Iatie d'Aràbia[37] c. 710–695 a. C. Iati'i, Yatie
àrap يثيعة
Regna Et'el-hunu d'Aràbia[37] c. 695–690 a. C. Et'elhunu
àrap تلهونة
Hazael, rei de Kedar[37] 690–676 a. C. Hazail, Khaza'il
àrap حزائيل
Regna Tabua[32] ? àrap تبوعة Nomenada reina per Asarhaddon.
Yauta, fill d'Hazael
(ibn Hazael), rei de Qedar[37] 		676–652 a. C. 'Iauta, Iata,
Uaite or Yawthi'i[lower-alpha 2]
àrap يثع بن حزائيل
Abiyate, fill de Teri
(ibn Teri), rei de Kedar[37] 		652–644 a. C. Abyate

àrap ابياته

Mati-il, rei de Dedan[37] c. 580–565 a. C.
Kabaril, fill de Mati-il
(ibn Mati-il) rei de Dedan[37] 		c. 565–550 a. C.
Nabonido, rei de Babilonia[37] c. 550–540 a. C. Governant des de Tayma
Mahlay, rei (de Kedar?)[37] c. 510–490 a. C. Mahaly Mencionat en l'inscripció de Laquis.
Iyas, fill de Mahlay c. 490–470 a. C. També nomenat en l'inscripció de Laquis.
Shahr I, rei de Kedar[37] c. 470–450 a. C. Shahru
Gashmu I, fill de Shahr
(ben Shahr), rei de Kedar[37] 		c. 450–430 a. C. Geshem
àrap جشم
Qainu, fill de Gehsem
(bar Geshem), rei de Kedar[37] 		c. 430–410 a. C. Kaynau, Qaynu
àrap قينو بن جشم

Les inscripcions en àrap antic del sur mencionen a qdrn ("Qadirān" o "Qadrān") com a persona o poble.[13] Un grafit trobat en Al-Ula, conegut com el Grafit de Niran en Dedan, menciona a Gashmu I, fill de Shahr I, com a rei de Kedar.[39]

També es menciona a un «rei de Kedar» en una inscripció aramea de finals d'el V en una vasija d'argent trobat en Heroónpolis, en l'est del delta d'el Nilo, en el Baix Egipte.[40] L'inscripció ho nomena com «Qainū fill de Gashmu», i la vasija es descriu com una «ofrena a Alat».[2][36]

Encara que no menciona específicament a Kedar i, per tant, és objecte de debat, una inscripció aramea d'el V descoberta en un altar d'incens en Laquis i dedicada a «Iyas, fill de Mahaly, el rei», és interpretada per André Lemaire com una possible referència als reis de Kedar.[41]

Escrits posteriors

Antiguetat clàssica

Heródoto ha documentat que els kedaritas varen ser cridats per a ajudar a Cambises II del imperi persa en la seua invasió d'Egipte en l'any 525 a. C.[14][36] Se sap que els kedaritas i els nabateos mantenien estretes relacions, inclús es varen comprometre com a aliats en la guerra contra els assiris.[42] És possible que els kedaritas acabaren incorporant-se a l'estat nabateo, que va sorgir com la presència ismaelita més forta en el noroest d'Aràbia cap al II[42] En The Cambridge Ancient History, es diu que alguns dels nabateos (àraps) mencionats per Diodoro en el seu relat dels acontenyiments que varen tindre lloc en l'any 312 a. C. són kedaritas.[43]

Es creu que Plinio el Vell (23-79 d. C.), que es referix als Cedrei i Cedareni («Cedarenos») en el context d'atres tribus àraps, situant el seu domini al sur dels Conchlei i adjacent al dels Nabataei, es referix als Kedar.[10][44] Jerónimo (c. 357-420 d. C.), també escrivint en llatí, transcribe Kedar com Cedar, i es referix a ella com una regió.[45] En una entrada, la descriu com «una regió dels sarracenos, que es diuen ismaelitas en les escritures»; en una atra, escriu que era una «regió antany inhabitable a través de l'Aràbia sarracena»; i en una tercera, escriu que és una «regió deserta dels ismaelitas, als que ara criden sarracenos».[45] Segons la Enciclopèdia Catòlica, Teodoreto de Ciro (c. 393 - c. 457) menciona que en la seua época els Kedar vivien prop de Babilonia.[46]

XIX

Hi ha breus referències als kedaritas en els escrits dels viagers occidentals a Llevant en el XIX. Basant-se en motius bíblics, s'establixen comparacions entre els beduinos i el Kedar. Per eixemple, Albert Augustus Isaacs descriu l'imponent espectàcul d'un campament beduino en una planura en la que «les tendes negres de Kedar s'estenien allarc i ample».[47] Un relat anterior de Charles Boileau Elliot descriu als àraps com dos grups principals, els felahs i els beduinos, i identifica a estos últims en Ismael i els kedaritas de la següent manera:

Els beduinos encara conserven els hàbits errantes del seu pare Ismael; la seua «mà està contra tots els hòmens, i la mà de tots els hòmens està contra ells»; el desert salvage és la seua llar; el sol és el seu palé i el seu dosel el cel; o, si és luxós, el seu lloc de residència preferit és una chicoteta tenda «negra com les tendes de Kedar», el seu progenitor [...].[48]

Charles Forster identifica a la tribu àrap dels Beni Harb com els descendents moderns dels Kedar. Propon que Beni Harb («fills de la guerra») és un patronímico i un nom de guerra que va ser adoptat per la tribu fa a lo manco 2.000 anys, substituint a Kedar com a renom nacional.[49]

Descripcions bíbliques

Agar i Ismael en el desert, quadro de Karel Dujardin.

Els descendents d'Abraham i Agar es diuen ismaelitas, en honor a Ismael, el seu primogènit, i els kedaritas es diuen aixina pel seu segon fill, Kedar.[50] la Bíblia es referix tant als kedaritas com a Kedar en freqüència. Les referències del Antic Testament inclouen el Génesis (25:13), Isaías (21:16-17, 42:11, 60:7), Jeremías (2:10, 49:28-33), Ezequiel (27:21) i Cròniques (1:29).[14] En dos ocasions, Kedar s'utilisa per a referir-se al fill real d'Ismael, com en els llibres del Génesis i de les Cròniques, mentres que el restant de les referències són als seus descendents, referint-se be als seus fills més destacats del nort d'Aràbia, o be als àraps i beduinos com un colectiu més genera.[51] Les «tendes de Kedar» equiparades en «el Mesec que odia la pau» mencionades en el Llibre dels salms (120:5) eren provablement un subgrup kedarita.[51]

En el Cantar dels Cantares (1:5), les tendes dels kedaritas es descriuen com a negres: «Negra soc, pero bella, filles de Jerusalem / com les tendes de Kedar, com la tela de les tendes de Salam».[51][52] Es diu que les seues tendes estaven fetes de pèl de cabra negre.[3] Una tribu de Salam estava situada just al sur dels nabateos en Mada'in Saleh, i Knauf va propondre que els kedaritas mencionats en este text masorético eren de fet nabateos i varen eixercitar un paper crucial en el comerç d'espècies en el III[52]

Les descripcions bíbliques indiquen que hi havia dos tipos principals de kedaritas: els nómades (en àrap: wabariya) que vivien en tendes i els sedentaris (en àrap:ḥaḍariya) que vivien en llogarets.[13] Jeremías els descriu com «una nació tranquila, que habita en seguritat» (49:31) i senyala que es dediquen a la pràctica pagana d'afaitar-se els polsos.[3][13] Isaías recorda les seues activitats guerreres i la seua habilitat en l'arc i flecha. (21:16s),[13] Ezequiel associa «Aràbia i tots els príncips de Kedar», i indica que es dedicaven al comerç d'ovelles i cabres en els fenicios.[13][51] Els tres llibres enumeren les raberes dels qedaritas com a corders, moltons, cabres i camellos.[13]

  • Jeremías també parla d'una campanya de Nabucodonosor II (630-562 a. C.) contra els kedaritas durant el periodo babilònic.[36] Gashmu, el rei dels kedaritas mencionat en l'inscripció aramea d'el V descrita anteriorment, també és cridat «Geshem l'àrap» o «Geshem d'Aràbia» per Nehemías, qui ho menciona com un dels seus adversaris, ya que Gashmu s'opon a la governació de Nehemías sobre Judea en l'any 447 a. C.[13][36][53]

Cultura i societat

Les proves bíbliques i extrabíblicas sugerixen que, de les tribus àraps, els kedaritas eren els més destacats en els seus contactes en el món fòra de la península aràbiga.[54] De la mateixa manera que atres grups nómades, vivien principalment en campaments no fortificados.[55] Pastors i comerciants de ganado, com a corders, moltons i cabres, també varen eixercitar un paper clau en la prosperitat del comerç d'incens de Gaza, controlant el tràfic en les regions desérticas entre Egipte i Palestina.[54][56] Com a resultat de les seues activitats comercials, va haver clans d'entre els qedaritas que es varen enriquir.[57]

Encara que eren vassalls baix el domini assiri i a sovint es rebelaven contra eixe imperi, l'ascens al domini de l'imperi persa va resultar beneficiós per als kedaritas.[57] El control de les rutes comercials i l'accés que estes proporcionaven als perses es va traduir en lo que Heródoto va descriure com una relació amistosa.[lower-alpha 3]

Llenguage

Els kedaritas formen part d'una série de tribus del nort d'Aràbia les interaccions del qual en les tribus arameas a partir d'el VIII varen donar lloc a intercanvis culturals entre estos dos grans grups semíticos.[59] Els primers grups tribals àraps, com els kedaritas, parlaven àrap antic, pero com l'alfabet àrap encara no s'havia desenrollat, utilisaven l'alfabet arameo per a escriure.[59][60] «La llengua de Kedar» s'utilisa en les fonts rabínicas com a nom de la llengua àrap.[61]

La papponimia, la pràctica de nomenar als chiquets en el nom dels seus yayos, era comú entre els Kedar.[62] Alguns kedaritas tenien noms personals arameos —per eixemple, Hazael o Haza-el—, mentres que uns atres tenien noms personals àraps —per eixemple, Gashmu i Zabibe—.[60][56] La civilisació aramea i les seues gents varen ser absorbides gradualment pels àraps, i els dialectes àraps del Líban, Palestina, Síria i Iraq, en particular, varen mostrar l'influència de l'arameo.[59]

Religió

El cult religiós entre els kedar, com el de la majoria dels habitants d'Aràbia fins al VII de nostra era, era politeista. Les seues pràctiques i creències incloïen un émfasis en els ídols i adoradores femenins. Les imàgens divines dels deus i deeses adorats pels àraps kedaritas, tal i com consta en les inscripcions asirias, incloïen representacions d'Atarsamain, Nuha, Ruda, Daa, Abirillu i Atarquruma. La dòna guardiana d'estos ídols, normalment la reina reinante, servia com a sacerdot (apkallatu, en els texts assiris) qui es comunicava en l'atre món.[63] Com s'ha mencionat anteriorment, també hi ha proves de que els kedaritas adoraven a Alat, a qui està dedicada l'inscripció d'un bol d'argent d'un rei de Kedar.[57] En el Talmud de Babilonia, que es va transmetre oralment durant sigles abans de ser transcrito cap a l'any 500 de l'era cristiana, en el tractat Taanit (Talmud) (foli 5b), es diu que la majoria dels kedaritas adoraven a deus pagans.[64]

Mausoleu

Santuari i mesquita de Kedar en la ciutat de Qeidar.

Hi ha un mausoleu assignat a Kedar en la ciutat de Qeidar, província de Zanyán, Iran. El mausoleu es troba en una mesquita chií i la tomba de Kedar està coberta per una reixa de ferro.[65] El mausoleu és visitat per chiítes, suní i cristians.

Geneología

La visió bíblica del mapa polític i cultural de finals de l'Edat del Ferro ho descriu com un conjunt de genealogia ramificades. Els personages bíblics de tres generacions en avant a partir de Taré són descrits invariablement com els fundadors epónimos de les diferents tribus i entitats polítiques que varen interactuar en el Regne de Judá entre els sigles VIII i VI a. C. Tal és el cas dels àraps kedaritas, que, segons la tradició bíblica, són els descendents de la llínea genealògica Abraham-Ismael-Kedar. La majoria dels sayyid creuen que són un dels descendents moderns de Mahoma i que, per lo tant, són descendents d'Ismael i del seu segon fill Kedar.[66] l'iman Muhammad al-Baqir (676-743 de l'era cristiana) va escriure que el seu pare Ali ibn al-Husáyn li va informar de que Mahoma havia dit «El primer la llengua del qual va parlar en àrap clar va ser Ismael, quan tenia catorze anys».[67] Hisham Ibn al-Kalbi (737-819) va establir un víncul genealògic entre Ismael i Mahoma per mig d'escrits que es basaven en fonts bíbliques i palmarienses, aixina com en les antigues tradicions orals dels àraps. El seu llibre, Djamharat al Nasab ("L'abundància del parentesc"), sembla plantejar que els pobles coneguts com a «àraps» són tots descendents d'Ismael.[68] Ibn Kathir (1301-1373) escriu: «Tots els àraps del Hiyaz són descendents de Nebaioth i Qedar».[67] Les fonts judeues migevals també solien identificar a Kedar en els àraps i/o els musulmans.[61][69][lower-alpha 4] Segons l'autor i erudit Irfan Shahîd, els erudits occidentals veen este tipo de «ismaelisme genealògic» en recel, considerant-ho com,

[...] una invenció islàmica tardana per la confusió en temps islàmics que ho va convertir en un terme tan ampli com per a incloure als habitants del sur i del nort de la Península Aràbiga. Pero despullat d'esta extravagancia, el concepte és molt més modest en la seua denotació, i en les fonts sòbries solament s'aplica a certs grups entre els àraps de l'época preislámica. Algunes declaracions importants en este sentit varen ser fetes per Mahoma quan va identificar a alguns àraps com ismaelitas i a uns atres no.[70]

l'ismaelisme, en esta definició més llimitada, sosté que Ismael va anar tant una important figura religiosa com un antepassat epónimo per a alguns dels àraps d'Aràbia occidental. En els relats genealògics àraps es dona importància als dos primers dels dotze fills d'Ismael, Nebaioth (en àrap: نبيت, Nabīt) i Qedar (en àrap: قيدار, Qaydār), que també apareixen de forma destacada en el relat del Génesis[38] És provable que ells i les seues tribus vixqueren en el noroest d'Aràbia i foren històricament les més importants de les dotze tribus ismaelitas.[70]

En els relats que remonten l'ascendència de Mahoma a Ma'ad ibn Adnan (i d'ahí a Adán), els erudits àraps alternen, ya que alguns citen la llínea a través de Nebaioth i uns atres de Kedar.[71]

Notes

  1. ↑ Els topònims de Dumah i Tayma (o Tema') també són els noms de dos dels fills d'Ismael registrats en la Bíblia, i Tayma també era el nom d'una tribu.[16]
  2. ↑ En l'acadio original, Ú-a-a-et es utilisa per a referir-se als noms de pila tant de Yauta ibn Hazail (fill d'Hazael) com d'Uayte ben Birdadda (fill de Birdadda), este últim també es denomina a voltes Ia-o-ta- i en les inscripcions d'Asurbanipal es confonen les dos grafies, escrivint-se abdós Ú-a-a-et.[38] La transliteración de l'acadio original a l'espanyol és molt inestable i en este artícul només apareixen algunes de les grafies alternatives.
  3. ↑ Per eixemple, en un poema d'amor de Moses ibn Ezra centrat en un bell chicon musulmà que va conéixer, es referix a ell com "«un fill de Kedar»", una atra forma de dir que és «àrap».[58]
  4. ↑ Heródoto va descriure la relació entre els kedaritas i els perses de la següent manera: "«no rendien l'obediència d'esclaus als perses, sino que estaven units a ells per amistat per haver donat a Cambyses el pas a Egipte, en el que els perses no podien entrar sense el consentiment dels àraps».[57]

Referències

  1. ↑ Stearns y Langer, 2001, p. 41.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Lipschitz, 2007, p. 149.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 King, 1993, p. 40.
  4. ↑ Meyers y American Schools of Oriental Research, 1997, p. 223.
  5. ↑ Bromiley, 1994, p. 5.
  6. ↑ Teppo, 2005, p. 47.
  7. ↑ "Les reines que hem trobat durant estos cent anys són únicament reines dels àraps. Cap d'elles es diu d'una atra manera. Açò deu interpretar-se de la següent manera: Àrap i Kedar, encara que relacionats, no són idèntics". Jan Retsö, The Arabs in antiquity, (Routledge, 2003), p. 167."
  8. ↑ 8,0 8,1 Lipschitz, 2007, pp. 148-149.
  9. ↑ Stetkevych, 1996, p. 73.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Stetkevych, 1996, p. 76.
  11. ↑ Stetkevych, 1996, nota 50.
  12. ↑ Meyers, 1997, p. 223.
  13. ↑ 13,00 13,01 13,02 13,03 13,04 13,05 13,06 13,07 13,08 13,09 13,10 13,11 13,12 Bromiley, 1997, p. 5.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 Blenkinsopp, 1988, p. 225.
  15. ↑ Archibald y Gabrielsen, 2001, p. 123.
  16. ↑ Eph'a el, 1982, p. 238.
  17. ↑ Kitchen, 1994, p. 119.
  18. ↑ 18,0 18,1 Avanzini, 1997, pp. 335-336.
  19. ↑ Lipinski, 2004, p. 333.
  20. ↑ Davies y et al., 1984, p. 87.
  21. ↑ Gallagher, 1999, nota 120.
  22. ↑ Eph'a el, 1982, p. 82.
  23. ↑ Boardman, 1991, p. 34.
  24. ↑ Leslie, 1999, p. 249.
  25. ↑ 25,0 25,1 Eph'a el, 1982, pp. 112-113.
  26. ↑ Handy, 1997, p. 132.
  27. ↑ Gallagher, 1999, nota 118.
  28. ↑ Gallagher, 1999, p. 56.
  29. ↑ 29,0 29,1 29,2 Hoyland, 2001, p. 68.
  30. ↑ 30,0 30,1 Sudayrī, 2001, p. 25.
  31. ↑ 31,0 31,1 31,2 31,3 Teppo, 2005.
  32. ↑ 32,0 32,1 Sudayrī, 2001, p. 29.
  33. ↑ Retsö, 2003, p. 159.
  34. ↑ 34,0 34,1 34,2 Paton, 2008, p. 269.
  35. ↑ Barton, 2004, p. 521.
  36. ↑ 36,0 36,1 36,2 36,3 36,4 Guzzo, Schneider y Cochrane, 2002, p. 10.
  37. ↑ 37,00 37,01 37,02 37,03 37,04 37,05 37,06 37,07 37,08 37,09 37,10 37,11 37,12 37,13 37,14 Kitchen, 1994, p. 741.
  38. ↑ Eph'a el, 1982, p. 115.
  39. ↑ Kitchen, 1994, p. 169.
  40. ↑ Guzzo, Schneider y Cochrane, 2002, p. 11.
  41. ↑ Kitchen, 1994, p. 722.
  42. ↑ 42,0 42,1 Shahidp, 1989, p. 335.
  43. ↑ Boardman, 1988, p. 148.
  44. ↑ Forster, 1844, p. 244.
  45. ↑ 45,0 45,1 Beckett, 2003, p. 102.
  46. ↑ Herbermann, 1913, Catholic Encyclopedia.
  47. ↑ Isaacs, 1862, p. 111.
  48. ↑ Elliot, 1839, p. 144.
  49. ↑ Forster, 1844, pp. 255-259.
  50. ↑ Alexander y Alexander, 1839, p. 50.
  51. ↑ 51,0 51,1 51,2 51,3 Freedman y Beck, 2000, p. 761.
  52. ↑ 52,0 52,1 Charmaine Seitzjerusalemquarterly. org/ViewArticle. aspx? id=43 «Jerusalem and its Gods A Review of Ancient Astral Worship and 'Jerusalem'».Jerusalem Quarterly.Institute of Jerusalem Studies.Issue 32, Fall 2007
  53. ↑ Malamat y Ben-Sasson, 1976, p. 177.
  54. ↑ 54,0 54,1 Block, 1998, p. 78.
  55. ↑ Eph'a el, 1982, p. 175.
  56. ↑ 56,0 56,1 Lipinski, 2000, p. 438.
  57. ↑ 57,0 57,1 57,2 57,3 Hoyland, 2001, p. 63.
  58. ↑ Roth, 1994, pp. 192-193.
  59. ↑ 59,0 59,1 59,2 Greenfield, 2001, p. 158.
  60. ↑ 60,0 60,1 Taylor, 2001, p. 151.
  61. ↑ 61,0 61,1 Alexander, Alexander1847, p. 67.
  62. ↑ Cross, 2000, p. 158.
  63. ↑ Hoyland, 2001, pp. 132-133.
  64. ↑ Neusner, 2006, p. 295.
  65. ↑ «tasnimnews. com/fa/news/1396/05/28/1495619/%D8%A2%D8%B1%D8%A7%D9%85%DA%AF%D8%A7%D9%87-%D9%BE%DB%8C%D8%A7%D9%85%D8%A8%D8%B1%DB%8C-%D8%AF%D8%B1-%D8%B2%D9%86%D8%AC%D8%A7%D9%86-%DA%A9%D9%87-%D8%AC%D8%A7%D9%86%D8%B4%DB%8C%D9%86-%D8%AD%D8%B6%D8%B1%D8 آرامگاه پیامبری در زنجان که جانشین حضرت اسماعیل (ع) بود + تصاویر».
  66. ↑ Shahîd, 1989, p. 334.
  67. ↑ 67,0 67,1 Wheeler, 2002, pp. 110-111.
  68. ↑ «archive. org/web/20081119151506/http://www. centre4sinai. com. eg/arabia%20in%20ancient%20history. htm "Aràbia" in Ancient History». Centre for Sinai. Archivat des d'el centre4sinai. com. eg/arabia%20in%20ancient%20history. htm original, el 19 de novembre de 2008.
  69. ↑ Alfonso, 2007, nota 36.
  70. ↑ 70,0 70,1 Shahîd, 1989, pp. 335-336.
  71. ↑ al-Mousawi, 1998, p. 219.

Bibliografia


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Kedaritas&oldid=1494794»