Àrap antic
Es denomina àrap antic a la primera etapa atestada de la llengua àrap, que comença en la primera certificació de noms personals en el IX i culmina en la codificació del àrap clàssic a partir de el VII Les primeres inscripcions de l'àrap antic estan escrites en els alfabets safaítico i hismaico, i es va expressar principalment en una escritura nabatea modificada despuix de la desaparició del regne nabateo. Ademés, algunes inscripcions d'àrap antic estan atestades en els alfabets dadanítico i grec, estes últimes han demostrat ser indispensables en la reconstrucció de la fonologia de l'àrap antic.
Classificació
L'àrap antic i les seues varietats són llengües semíticas centrals i estan estretament relacionats en les llengües semíticas noroccidental, aixina com en les llengües de les inscripcions dadaníticas i taymaníticas i les llengües poc enteses denominades tamúdicas i les llengües antigues de Yemen escrites en abecedari àrap meridional del sur d'Aràbia. No obstant, l'àrap antic es distinguix de tots ells per les següents innovacions:[1]
- Partícules negatives m */mā/; lʾn */lā-ʾun/ > CAr lan
- mafʿūl G-participi passiu
- Preposicions i adverbis f, ʿn, ʿnd, ḥt, ʿkdy
- Un subjuntiu en -a
- t-demostrativos
- Nivellació de l'alomorfo -at de la terminació femenina
- ʾn complementari i subordinador
- L'us de f- per a introduir clàusules modals
- Pronom d'objecte independent en (ʾ)i
- Vestigis de nunaació
Una característica del dialecte immediatament ancestral de l'àrap clàssic (antic Hijazi) és l'artícul definitiu àrap al-. L'evidència inscriptiva més primerenca d'este artícul es troba en una inscripció de el I en Qaryat al-Faw (antigament Qaryat Dhat Kahil, en Aràbia Saudita).[2] Existix inclús un testimoni lliterari anterior (de el V), en l'epítet d'una deesa que Heródoto (Històries I:131, III:8) cita en la seua forma àrap preclásica com Alilat (Ἀλιλάτ o ʼAl-ʼilat), que significa «La Deesa».
Història
Els primers testimonis d'àrap són noms de pila que es remonten al periodo assiri. Des de el II en avant, els noms personals estan atestats en les inscripcions nabateas i l'influència substratal de l'àrap nabateo es pot demostrar en l'idioma nabateo. Datant de el I, les inscripcions safaíticas i hispanes, concentrades en Hauran i Hisma, respectivament, donen fe de les formes d'àrap utilisades pels nómades d'eixes regions.[3]
Durant l'Antiguetat tardana es va viure una arabisació llingüística en Yemen en el VI, especialment en l'idioma del comerç i entre els militars, i seguint l'influència del regne tribal Kindah, en Palestina i, com era d'esperar, en àrees a on s'usava l'escritura de l'àrap antic septentrional. No obstant, l'alfabet nabateo no va reemplaçar funcionalmente l'escritura de l'àrap antic septentrional, i la desaparició de les inscripcions en àrap antic septentrional va poder haver tingut més que vore en l'integració dels pobles que les varen produir en una societat àrap emergent en la que el rol quotidià d'estos pobles havia canviat.[4]
Vore també
Referències
- ↑ Al-Jallad (27 de març de 2015). An Outline of the Grammar of the Safaitic Inscriptions, BRILL, pp. 48. ISBN 9789004289826.
- ↑ https://www.islamic-awareness.org/history/islam/inscriptions/faw.html
- ↑ «Al-Jallad. The earliest stages of Arabic and its linguistic classification (Routledge Handbook of Arabic Linguistics, forthcoming)». www.academia.edu. Consultat el 8 de decembre de 2015.
- ↑ al-Azmeh, Aziz (2014). The Emergence of Islam in Clapix Antiquity: Allah and His People, Cambridge University Press. ISBN 978-1-107-72936-0.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Árabe antiguo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.