El dadanítico és un sistema d'escritura, i possiblement un idioma, originari de l'oasis de Doneuān, sobre el que s'assenta la moderna ciutat d'al-ʿUlā, i usat en l'antic regne de Liḥiān, noroest de l'actual Aràbia Saudita. L'escritura i llengua dadaníticas varen ser usades provablement en algun moment durant la segona mitat del primer mileni abans de l'era comuna.[1][2] Es considera una de les varietats del àrap antic septentrional.

Dadan

Nomenclatura

Originalment, el dadanítico va ser cridat lihyanita (Lihyanite). Va ser Hubert Grimme en 1932 qui primer va usar el terme dedanita (Dedanite) per a referir-se a certes inscripcions del lihyanita. En 1937, Frederick Winnett va propondre una divisió per a les inscripcions lihyanitas: «escritura dedanita» per a una etapa anterior i «escritura lihyanita» per a una posterior. No obstant, esta taxonomia no es va mantindre, i en l'any 2000 Michael Macdonald va propondre que totes les inscripcions es tractaren com un sol grup, baix el nom «sistema d'escritura dadanítico» (Dadanitic script), per a indicar el lloc a on s'han trobat la majoria de mostres i per a indicar clarament que el terme és llingüístic (-itic, -ítico) en oposició a un ètnic (-ite, -ita).[nota 1][3]

Classificació

La gramàtica del dadanítico és poc coneguda, i encara que vàries de les següents característiques exclouen la seua pertinença a la categoria d'idioma àrap, es requerix més treball per a establir la seua posició correcta en la família semítica.[4] El dadanítico exhibix algunes formes que semblen haver-se perdut en l'etapa protoárabe:

  1. Reté l'us anafórico del pronom en 3ª persona hʾ.
  2. No exhibix la forma innovadora *ḥattay (equivalent a ḥattā, del àrap clàssic), pero en canvi preserva ʿdky, provablement */ʿadkay/,
  3. No nivella la terminació -at. P. ej. mrʾh /marʾah/ < *marʾat «dòna» vs. qrt /qarīt/ «població»; compare's en l'àrap qaryatun.
  4. Alguns dialectes tenen una raïl C (forma IV) començant en una h- en lloc d'un ʾ- (hafʿala en lloc de ʾafʿala), mentres que el protoárabe sembla per a haver experimentat el canvi h > ʾ en esta forma verbal.
  5. La variació és també reflectida en els artículs definitius, a on abdós h(n) i ʾ (l) estan atestats en el corpus.
  6. L'especial dissimilació de *ṯ a /t/ en la paraula «tres», ṯlt en lloc de ṯlṯ.
  7. El pronom dual hmy */humay/.

Notes

  1. ↑ En l'idioma anglés és més notable esta distinció de sufixos. Per eixemple, per a «àrap» (l'idioma) és arabic, mentres que para «àrap» (l'individu) és arab o arabian.

Referències