Anar al contingut

Traconítide

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Traconítide
Traconítide en un mapa de la Encyclopaedia Biblica (1903)

Traconítide o Traconítida (de el ) és una regió històrica, situada a 50 km surest de Damasc,[1] entre les montanyes del Antilíbano i Batanea. El seu sol està conformat per roques volcàniques.[2] En l'antic Israel era coneguda com Argob (ארגב, per eixemple en Deuteronomio 3:4,13-14; en l'hebreu modern se li crida pel seu nom grec (טרכון Traconi).

II i I milenis a. C.

Durant molt temps va ser habitada per grups beduïns. Entre el segon i primer mileni a. C., la regió va ser disputada pels arameos, amorreos i israelitas, per a passar després al domini dels assiris, babilonios, perses i grecs. Traconítide va ser anexionada pel imperi seléucida en el II Durant este periodo, la regió va ser una zona fronteriça entre els nabateos del sur i els itureos, àraps somesos pels grecs.

Domini romà

La regió va vore un major desenroll baix els romans, que varen construir un camí que la conectava en la província imperial de Síria, a la que va ser anexada en l'any 34. És mencionada en el Nou Testament.[3]

Els cults pagans que varen predominar en Traconítide, durant l'época grega i romana, varen persistir durant gran part de l'era bizantina, fins al VI, quan el cristianisme es va fer dominant. Durant el règim bizantí, la regió va experimentar un gran auge en la construcció en iglésies, cases, banys i columnates edificdas en numerosos pobles, els habitants dels quals eren en gran part àraps.[1]

Domini musulmà

En el VII, Síria va ser conquistada pels àraps, i la cultura actual data d'aquella conquista musulmana

En algun moment la població de la regió es va reduir, pero repoblada per refugiats d'atres parts de Síria durant les invasions mongolas de el XIII. Va ser llavors quan la regió va guanyar el seu nom actual, Layat, del àrap modern al-Lajā àrap اللجاة, que significa "el refugi".

Durant la dominació otomana primerenca en el XVI, al-Lajat contenia numerosos pobles productors de gra, pero en el XVII la regió estava una atra volta casi abandonada. Les tribus beduinas locals, com al-Sulut, utilisaven cada volta més la regió per a pastorear les seues raberes, i els emigrants drusos de la Cordillera del Líban varen escomençar a colonisar l'àrea, a principis de el XIX.

Hui en dia, junt en els drusos que habiten les seues zones central i oriental, la regió està poblada per musulmans i cristians ortodoxos, que viuen en els llogarets a lo llarc de la seua vora occidental.[1]

Actualment és part de Síria i es denomina Layat.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Gaube, H. (1982). "Ladja'". En Bosworth, C. E.; Donzel, E. van; Lewis, B.; Pellat, Ch. The Encyclopedia of Islam, Volume 5, Fasicules 87-88: New Edition. Leiden: Brill. p. 593
  2. ↑ Voysey, Annesley (September 1920). "Notes on the Laja". The Geographical Journal 56 (3): 209.
  3. ↑ Lucas 3:1.

Enllaços externs


Referències