Gastronomia d'Israel
La cuina israelita (en hebreu: המטבח הישראלי ha-mitbach-ha yisra'eli) es compon principalment de plats duts de la diàspora, i més recentment s'ha definit pel desenroll d'una notable cuina de fusió caracterisada per la mescla de la cuina judeua i la gastronomia àrap. També combina les tradicions culinàries dels diversos grups de la diàspora, a saber, les dels judeus mizrajíns (o «judeus àraps») d'Orient Mig, els judeus sefardíns de la (originalment de la península ibèrica, procedents de països europeus, del Magreb i del propi Llevant mediterràneu) i els judeus asquenazíns d'Europa Central i Oriental.[1] Des d'abans de la creació de l'Estat d'Israel en 1948, i sobretot des de finals de 1970, s'ha desenrollat una cuina de fusió judeua israelita.[1]



Incorpora molts aliments que tradicionalment es mengen en la cuina mediterrànea, i aliments com el faláfel, hummus, msabbaha, shakshuka, cuscús i zaʿnugar són àmpliament populars en Israel hui en dia.[2][3]
Atres influències en la cuina israelita són la disponibilitat d'aliments comuns en la regió mediterrànea, especialment certs tipos de frutes, verdures, productes làcteus i peix; els platillo tradicionals distintius es preparen en temps de festivitats; es manté la tradició kosher; i costums específiques per a Shabat i diferents festes judeues, com la jalá, jachnun, malawaj, gefilte fish, hamin i les sufganiyot.
Existixen nous platillo a pur de productes agrícoles, com les taronges, albocats, productes làcteus i peix, i atres basats en les tendències mundials, els quals s'han introduït en els últims anys, i els cuiners en formació en l'estranger han dut elements d'atres cuines internacionals.[4]
Història
Orígens
Les tradicions culinàries d'Israel comprenen els aliments i métodos de cocció que comprenen tres mil anys d'història. Durant eixe temps, estes tradicions han segut modificades per influències d'Àsia, Àfrica i Europa, influències religioses i ètniques que s'han traduït en un cresol culinari. Registres bíblics i arqueològics proveïxen una ullada a la vida culinària de la regió d'anys tan arrere com 968 abans de Crist, en els dies dels reis de l'antic Israel.[5]
Durant el periodo del Segon Temple (516 AC a 70 DC), les cultures helenística i romana varen influenciar fortament la cuina, especialment dels sacerdots i l'aristocràcia de Jerusalem. Menjars elaborats eren servides i incloïen entrades picantes i begudes alcohòliques, peix, carn, escabeche, verdures fresques, olives, coques i frutes dolces.[5]
El menjar dels antics israelitas es va basar en varis productes que encara juguen un paper important en la cuina moderna israelita. Estos eren coneguts com les sèt espècies: olives, figues, dátiles, granades, el blat, l'ordi i raïms.[6] La dieta basada en productes locals, va ser realçada en espècies importades, de fàcil accés per la posició del país en l'encreuament de les rutes comercials este-oest.[5]
Despuix de la destrucció del Segon Temple i l'exili de la majoria dels judeus de la terra d'Israel, la cuina judeua va continuar desenrollant-se en els molts països a on les comunitats judeues han existit des de l'Antiguetat tardana. Canvi influenciat per l'economia, l'agricultura i les tradicions culinàries d'eixos països.
Antic Yishuv
La comunitat judeua que va viure en la Síria otomana abans de l'immigració sionista a partir de 1881, era coneguda com l'Antic Yishuv. L'estil de cuina de la comunitat era la cuina sefardí, que es va desenrollar entre els Judeus d'Espanya abans de la seua expulsió en 1492, i en les zones a les que varen emigrar a partir de llavors, en particular en els Balcans i l'imperi otomà. Els sefardíns també varen establir comunitats en l'Antic Yishuv. Particularment en Jerusalem, a on varen continuar desenrollant el seu estil culinari, influenciat per la cuina otomana, creant un estil que es coneix com a cuina de Jerusalem sefardí.[7] Esta cuina inclou pastiços com sambousak i burekas, verdures gratinades, verdures reblixes, l'arròs i pilafs bulgur, que ara es consideren clàssics de Jerusalem.[8]
Grups de judeus jasídicos d'Europa de l'Est varen escomençar a establir comunitats en el XVIII, i varen dur en ells la seua cuina tradicional Ashkenazi, desenrollant variacions locals distintes, sobretot un budín de fideus picantes, caramelizados conegut com kugel Yerushalmi.[9]
A partir de la Primera Aliá en 1881, Judeus varen escomençar a emigrar a la zona d'Europa de l'Est en números més grans, sobretot de Polònia i Rússia. Estos pioners sionistes estaven motivats tant ideològicament com pel clima mediterràneu de rebujar els estils de cuina Ashkenazi en els que havien creixcut, varen preferir adaptar-se a l'ús de productes locals, especialment a verdures com la carabasseta, pimentons, albargines, carchofes i cigrons.[8] El primer llibre de cuina hebreu, escrit per Erna Meyer, i publicat a principis de 1930 per la Federació Palestina d'Organisació Sionista Internacional de Dònes (WIZO), va exhortar als cuiners a utilisar herbes mediterrànees, espècies d'Orient Mig i verdures locals en la seua cuina.[7] El pa, les olives, el formage i les verdures crues que varen adoptar es varen convertir en la base del desdejuni kibutz, que en formes més abundants se servix en els hotels israelites, i en diverses formes en la majoria de les llars israelites hui.[8][7]
Primers anys de l'Estat
L'Estat d'Israel es va enfrontar a grans desafius militars i econòmics en els seus primers anys, lo que va causar que el periodo de 1948-58 fora una época de racionament d'aliments i austeritat, conegut com Tzena. En esta década, més d'un milló d'immigrants judeus, principalment dels països àraps, i sobreviviente de l'Holocaust d'Europa, varen inundar el nou estat. Varen aplegar només els aliments bàsics que estaven disponibles i per lo que els platillo ètnics varen tindre que ser modificat en una gama d'aliments simulats, tals com "fege" (picat d'albargina), i el pavo com a substitut de la vedella schnitzel per a ashkenazim, la kubbeh feta de peix congelat en lloc de carn mòlta per als Judeus iraquí, i el pavo en lloc dels kebabs de corder dels judeus mizrajíes. Estes adaptacions es mantenen com un llegat de l'época[8][7]
Substituts com el substitut d'arròs a pur de blat, ptitim, es varen introduir, i vegetals versàtils com l'albargina varen ser utilisats com a alternatives a la carn. Sabor i nutrició adicional varen ser proporcionats a partir de llandes barates de pasta de tomata, puré de cigrons, tahina, i mayonesa en tubos. La carn era escassa, i no va ser fins a finals de la década dels cinquanta que les raberes de ganado de carn es varen introduir en l'economia agrícola.[10]
Khubeza, una varietat local de la planta de malva, es va convertir en una important font d'aliment durant la Guerra de l'Independència. Durant el sege de Jerusalem, quan els combois d'aliments no varen poder aplegar a la ciutat, els habitants varen eixir als camps a arreplegar fulls de khubeza, que tenen un alt contingut en ferro i vitamines.[11] L'estació de radi de Jerusalem, Kol Hamagen, va difondre instruccions per a cuinar-la preparant unes croquetes denominades Ktzitzot Khubeza; lo que es va dir en Jordània va convéncer als àraps de que els judeus estaven morint de fam i la victòria estava a l'alcanç de la mà.[12] En l'última década, els crítics d'aliments d'Israel han animat a la població a preparar Ktzitzot Khubeza en el Dia de l'Independència d'Israel.[13] Chefs locals han començat a servir khubeza i atres plantes selvades recollits dels camps en restaurants de lux.[14] El plat de la guerra de l'Independència es diu Ktzitzot Khubeza i encara és menjat pels israelites d'hui.
Impacte de l'immigració
Els immigrants d'Israel han incorporat elements de les tradicions culinàries pertanyents als països i cultures d'a on varen vindre.[15] Durant aproximadament cinquanta anys abans de 1948, va haver successives ones d'immigració judeua, que varen dur en si toda una serie d'aliments i estils de cuina. Els immigrants que apleguen d'Europa central varen dur aliments com el schnitzel i strudel, mentres que els Judeus russos varen dur el borsch i arenc.[8]
Plats ashkenazi inclouen sopa de pollet, schnitzel, salmó fumat, fege picat, peixcat farcidura, knishes, kishka i Kugel. Les primeres pasticeries israelites varen ser obertes pels judeus ashkenazi, que varen popularisar coques i pastiços d'Europa Central i de l'Est com a pastiços de rent (babka), espirals d'anous (Schnecken), bollos de chocolate i pastiços en capes.
Despuix de 1948, el major impacte va vindre de la gran migració dels judeus de Turquia, Iraq, Kurdistan i Yemen, i judeus mizrahi del nort d'Àfrica, sobretot Marroc. Per lo general, el personal de les cuines de l'eixèrcit, escoles, hospitals, hotels i cuines dels restaurants s'ha constituït per mizrahis, judeus kurdo i yemenitas, açò ha tingut una influència en les modos de cocció i els ingredients del país.[8]
Cuina Mizrahi, la cuina dels judeus d'Àfrica del Nort, està compresa per carns, els hojaldres salats i dolços, plats d'arròs, verdures reblixes, pa de pita, i ensalades, compartint moltes similituts en la cuina àrap. Atres plats del nort d'Àfrica populars en Israel inclouen cuscús, shakshouka, matbuja, ensalada de carlota i chraime (rodajas de peix cuinat en una salsa de tomata picante). Plats sefardíes, que incorporen influències balcàniques i turques en la cuina israelita inclouen burekas, yogurt i taramosalata. Aliments judeus yemenitas inclouen jachnun, malawach, skhug i kubane. Plats iraquí populars en Israel inclouen abdós, varis tipos de kubba, verdures reblixes (m#a), kebab, sambusac, sabich i verdures en escabeche (hamutzim).
Tendències modernes
A mides que l'agricultura israelita es va desenrollar, nous tipos de frutes i verdures varen aparéixer en el mercat, açò va permetre als cuiners i chefs escomençar a experimentar en l'elaboració de nous plats en ells.[10]
També varen escomençar a usar ingredients "bíblics" com la mel, els figues i les granades, i aliments indígenes com els nopals (Tzabar) i els cigrons. Des de finals de la década de 1970, hi ha hagut un creixent interés en la cuina internacional, la cuina en vi i herbes, i el vegetarianisme.[8] Una cultura de menjar sofisticat es va escomençar a desenrollar en Israel en la publicació de llibres de cuina, com "De la cuina en amor" per Ruth Sirkis, este llibre va presentar les tendències internacionals de cuina, i va ser publicat en 1974. Un atre factor va ser l'obertura de restaurants de cuina chinenca, italiana i francesa, que va fomentar més l'eixir a sopar.[7][16]
La década de 1980 va ser una década formativa: va haver un aument en l'optimisme despuix de la firma del tractat de pau en Egipte en 1979, una recuperació econòmica de mitan de la década de 1980 i un aument dels viages en l'estranger per ciutadans comuns, varen ser factors que varen contribuir a un major interés pel menjar i el vi. Ademés l'interés pels ingredients d'alta calitat i producció local es varen tornar cada volta més accessibles sobre disponibilitat i preu. Per eixemple, les centrals lleteres privades varen escomençar a produir formages artesanals de cabra, ovella i llet de vaca, que ràpidament es varen tornar molt populars entre els chefs i el públic en general. En 1983, Golan Heights Winery va ser el primer de molts nous enólogos israelites en ajudar a transformar els gusts, en la seua producció de classe mundial de vis, semisecos i secs. Es va prestar atenció a l'elaboració de pans artesanals i la producció d'oli d'oliva d'alta calitat. L'èxit del desenroll de l'aqüicultura va assegurar un suministrament constant de peix fresc, i la revolució agrícola en Israel va dur a una elecció marejant i calitat de frutes fresques, verdures i herbes.[7]
L'herència culinària ètnica, tant sefardí i asquenazí, ha fet una reaparició en la creixent acceptació de la societat heterogénea. Ademés de cuinar en casa, molts aliments ètnics estan ara disponibles en els mercats galliponters, supermercats i restaurants, o se servixen en les bodes i bar mitzvah, ademés la gent menja cada volta més aliments d'orige ètnic distint del propi. Les superposicions i combinacions d'aliments dels diferents grups ètnics s'estan convertint en un estàndart, a mides que una cultura del menjar multiétnica es desenrolla.[8][7]
La década de 1990 va vore un creixent interés per la cuina internacional. Sushi, en particular, s'ha afiançat com un estil popular per a anar a menjar i com a plat principal per a events. En els restaurants, la cuina de fusió, en la mescla de cuines clàssiques com a francesa i japonesa en ingredients locals s'ha generalisat. En la década de 2000, la tendència de "menjar sà", en émfasis en aliments de grans sancers orgànics, s'ha tornat popular i l'investigació mèdica ha dut a molts israelites a tornar a acceptar la dieta mediterrànea, en els seus beneficis per a la salut.[17]
Característiques
La geografia té una gran influència en la cuina d'Israel, i els aliments comuns en la regió mediterrànea, com les olives, blat, cigrons, productes làcteus, peix i verdures com tomates, albargines i carabasseta són prominents en la cuina israelita. Frutes i verdures fresques són abundants en Israel i es cuinen i se servixen de moltes maneres.[18]
Hi ha vàries zones climàtiques en Israel i les zones en assentaments permeten cultivar una varietat de productes. Els arbres de cítrics com la taronja, llima i naronja prosperen en la planura costera. Figues, granades i olives creixen en les zones montanyoses més fredes.[5] El clima subtropical, prop de la Mar de Galilea i la vall del riu Jordán és adequat per a mànecs, kiwis i els bananes, mentres que el clima templat de les montanyes de la Galilea i el Golán és adequat per a les raïms, les pomes i cireres.[19]
Costums alimentícies israelites també s'ajusten a la regió mediterrànea, en l'almorzar, en lloc del sopar, sent el menjar focal d'un dia de treball regular. "Aliments Kibbutz" han segut adoptats per molts israelites per als seus sopars llaugers, aixina com per als desdejunis, i poden consistir en varis tipos de formages, tant blans com a durs, yogurt, labneh, crema agre, verdures, ensalades, olives, ous durs o tortilles, l'escabeche, l'arenc, una varietat de pans, suc de taronja natural i café.[8]
Ademés, les festes judeues influïxen en la cuina, en la preparació dels aliments tradicionals en temps de festa, tals com a diversos tipos de jalá (pa trenat) per a Sabbats i Festivals, donas de gelea (sufganiyot) per a Hanukah, la pasticeria hamantaschen (haman oznei) per a Purim, jaroset, un tipo de pasta de fruta per a la Pasqua, i els productes làcteus per a Shavuot. El sopar de Shabat, menjada el divendres, i en menor medida l'almorzar Shabat, és un menjar important en les llars israelites, junt en els menjars de les festes.[18]
Encara que no tots els judeus en Israel consumixen kosher, la tradició de kashrut influïx fortament en la disponibilitat de certs aliments, en la seua preparació en les llars, en les institucions públiques i de molts restaurants, incloent la separació de la llet i la carn, o l'evitar l'ús d'aliments no kosher, especialment el porc i els mariscs. Durant la Pasqua, el pa i atres aliments fermentats són prohibits per als Judeus observantes, per lo que se'ls substituïx per matzá i aliments de rent lliure.[20]
Platillo
Israel no té un platillo nacional universalment reconegut; no obstant, molts consideren que és el falafel, boles fregides de cigrons de terra.[21][22] Els venedors ambulants de tot Israel venen falafel i és un dels favorits de la "menjar del carrer".[10]
Ensalades i aperitius
Ensalades de verdures es mengen en la majoria dels menjars, incloent en el desdejuni tradicional israelita, que normalment inclouria ous, pa i productes làcteus com el yogurt o formage cottage. Per a l'almorzar i el sopar, l'ensalada es pot servir una guarnició. Se li coneix com hummuschipsalat a la versió llaugera de l'ensalada ("Salat"), hummus i creïlles fregides ("chips") servida en un pa de pita.[23]
L'ensalada israelita es fa típicament en tomates i pepinos picats finamente banyats en oli d'oliva, suc de llima, sal i pebre. Les variacions inclouen l'adició de cubitos de pimentons rojos o verts, carlota rallada, repollo o lletuga finamente rallada, rave en rodajas, fenollera, ceba, cebollín, jolivert picat, o atres herbes i espècies com la menta, za'nugar i el zumaque.[23] Encara que va ser popularisat pels kibbutzistas, existix versions d'esta ensalada mixta, dutes a Israel des de varis llocs. Per eixemple, els Judeus de l'Índia la preparen en el gingibre finamente picat i chiles verts, els Judeus Nort d'Àfrica li afigen clafoll de llima i pebre de cayena, i els Judeus Bukharan piquen les verdures molt finamente i utilisen vinagre, sense oli en l'adrece.[24]
Tabulé és un plat vegetarià llevantí (a voltes considerat com una ensalada) tradicionalment fet de tomates, jolivert finamente picat, menta, bulgur i ceba, i sazonado en oli d'oliva, suc de llima i sal. Algunes variacions israelites de l'ensalada utilisen llavors de granada en lloc de tomates.
L'ensalada Sabich és una variació del conegut plat israelita Sabich, els ingredients de l'ensalada són albargina, ous durs, tahini, ensalada israelita, creïlla, i jolivert.
Kubba és un plat fet d'arròs / sémola / bulgur (blat partit), cebes picades finamente i carn magra de terra, corder o pollet. La varietat més coneguda és una croqueta fregida en forma de torpedo reblix de carn picada, pollet o corder. Va ser dut a Israel pels Judeus d'orige iraquí, kurdo i siri.
Sambusak és una bojaca semicircular de massa reblix en puré de cigrons, ceba fregida i espècies. Hi ha una atra varietat reblix de carn, ceba fregida, jolivert, espècies i anous de pi, que a voltes es mescla en el puré de cigrons, la versió per al desdejuni es menja en formage feta o Tzfat formage i za'nugar. Pot ser fregit i cuit.
Boreca és carn picada suau en ceba i espècies o puré de papa envolts en massa phyllo, i fregida en oli o cuinada al forn. Per lo general se servixen en les bodes i atres celebracions.
Les verdures torrades inclouen pimentons, chiles, tomates, cebes, albargines i també a voltes creïlles i carabasseta. Per lo general se servix en carn a la barbacoa.
Tursu és un escabeche de verdures fetes per immersió en aigua i sal (a voltes en oli d'oliva) en un gorc i retirades de l'aire. Els ingredients poden incloure: pepino, repollo, albargina, carlota, nap, rave, ceba, tapereres, llima, olives, coliflor, tomates, ají, pimentó, all i frijoles.
Una gran varietat d'ensalades i salses es fan en albargines torrades.[25] El Bava Ganush, o cridat salat ḥatzilim en Israel, es fa en tahina i atres condiment com a all, suc de llima, ceba, herbes i espècies. L'albargina és a voltes torrada a la barbacoa sobre una flama oberta per a que la polpa tinga un sabor fumat. Una variació particularment israelita de l'ensalada es fa en mayonesa nomenada salat ḥatzilim b'mayonnaise.[26] Les ensalades d'albargina també es fan en yogurt o en formage feta, ceba picada i tomata, o en l'estil dels Judeus rumans, torrat roig en pebre.[27]
La Tahina s'utilisa a sovint com un adrece per a falafel,[28] servix com una salsa de la cocció de la carn i el peix, també s'usa com a base de dolces com l'halva.[29]
El hummus és una pedra angular de la cuina israelita, i el consum en Israel ha segut comparat per la crítica en gastronomia Elena Ferretti com la "manteca de maní en Amèrica, Nutella en Europa o Vegemite en Austràlia".[30] El hummus en pita és un menjar comú per als chiquets, i és una adició popular a molts menjars. Els supermercats oferixen una varietat d'hummus preparat comercialment, i alguns israelites preferixen prendre's el temps per a comprar hummus fresc preparat en una hummusia, un establiment dedicat exclusivament a la venda d'hummus.[31]
L'ensalada d'Albocat Salat a l'estil israelita, en el suc de llima i cebolletas picades (cebes de primavera), va ser presentat pels agricultors que varen plantar arbres d'albocat en la planura costera en la década de 1920. Des de llavors els albocats s'han convertit en un manjar d'hivern i s'agreguen a les ensalades, ademés de menjar-se acompanyat de pa.[32]
El meze de vegetals frescs i cuits, pepinos encurtidos i atres vegetals, hummus, ful i tahini, formage labneh en oli d'oliva, i Ikra se servix en els menjars festius i en els restaurants. Les ensalades inclouen ensalada turca (una ensalada picante de cebes, tomates, herbes i espècies finamente picats), tabulé, ensalada de carlota, pimentons rojos i verts marinados i torrats, coliflor fregida, matbuja, torshi dyiversas ensalades d'albargina.[33][34]
L'interpretacions israelites modernes del meze mesclen lo tradicional i lo modern, el emparejament d'aperitius ordinaris en combinacions úniques com la fenollera i ensalada de pistacho, remolacha i ensalada de granada, o api i kashkaval en ensalada de formage.[35]
Les verdures reblixes, cridades memula'im, varen ser dissenyades originalment per a agregar ingredients barats en un menjar. Són preparades per cuiners en Israel de tots els orígens ètnics i es fan en molts sabors diferents, com el picante o dolç i amarc, en ingredients com a pimentons, chiles, les figues, la ceba, cors de carchofa, bleda, remolacha, fruts secs, tomates, fulls de vinya, creïlles, malva, albargines, carabasseta i farcidures en carn i arròs a l'estil dels Balcans, bulgur en la cuina del Mig Oriente, o en ptitim, un tipo de pasta d'Israel.[36] Els turcs otomans varen introduir les fulls de parra reblixes en el XVI, també la fulls de vinya són comunament reblixes en una combinació de carn i arròs, encara que existixen atres tipos de farcidura, com les llentilles, o els que s'han desenrollat entre les diverses comunitats.[37] Els cors de carchofa farcidures de carn són famosos com un els grans plats de la cuina sefardí de Jerusalem de l'Antic Yishuv.[38] A la mitat d'una carabasseta reblixc se li crida pel seu nom Ladino, Mijos; va ser dut d'Espanya pels Judeus sefardíes en 1492.
Sopes i dumplings
Una varietat de sopes són gojats, particularment en l'hivern. La sopa de pollet ha segut un pilar de la cuina judeua des de l'época migeval i és molt popular Israel.[39] La sopa de pollet clàssica es prepara com un caldo simple en algunes verdures, com la ceba, la carlota i l'api i herbes com el eneldo i el jolivert. Versions més elaborades són preparats pels sefardíes en orzo o arròs, o l'adició de suc de llima o herbes com la menta o celiandre, mentres que els asquenazí poden aplegar a afegir noodles.[40] Una adaptació israelita de la tradicional sopa de pasta asquenazí conegut com mandlen, cridat "shkedei marak "("sopa d'armeles ") en Israel, és comunament servida en sopa de pollet.
Especialment en dies festius, se servixen dumplings en la sopa, com la kneidlach (boles de matzá) dels asquenazí o gondi (pilotes de cigró) dels Judeus iranís, o kubba, una família de pilotes duts a Israel pels Judeus d'Orient Mig. Són especialment populars els kubba de bulgur farcidures de carn mòlta de corder i piñones, i el kubba de sémola o arròs suau cuinat en sopa,[40] que els Judeus d'ascendència kurdo iraquí o habitualment gogen a l'hora de l'almorzar els divendres.[41]
La sopa de llentilles es prepara de moltes maneres, en ingredients com el celiandre o carn.[42] Atres sopes inclouen la harira dels judeus de Marroc, que és una sopa picante de corder (o pollet), els cigrons, les llentilles i l'arròs, i la sopa de mèdula òssea yemení coneguda com ftut, que se servix en ocasions especials com a bodes, i està sazonada en la sal hawaij tradicional.[43][44]
La sopa de frijol blanc en salsa de tomata és comuna en Jerusalem perque els judeus sefardíes es varen establir en la ciutat despuix d'haver segut expulsats d'Andalusia.
Grans i pasta
L'arròs es prepara de moltes maneres en Israel, des d'arròs blanc al vapor senzill fins a guisos festius. També es cuina en espècies i és servit en armeles i piñones. L'arròs "vert", és preparat en una varietat d'herbes fresques picades, és un favorit dels judeus perses. Un atre plat d'arròs es prepara en fideus fins que es frigen primer i despuix hervir en l'arròs. Mujadara és un plat d'arròs i llentilles popular, adoptat de la cuina àrap. Orez Shu'it és un plat inventat en Jerusalem per judeus sefarditas, que està fet de judeues blanques cuites en un caldo de tomata i servit sobre arròs blanc, es menja àmpliament en la regió de Jerusalem.
Cuscús va ser dut a Israel per judeus des del nort d'Àfrica. Encara es prepara en alguns restaurants o pels cuiners tradicionals passant semolina través d'un tamís vàries voltes i despuix cuinant-la sobre un caldo aromàtic en un gorc de vapor especial cridat Couscoussiere. En general, el cuscús instantàneu és àmpliament utilisat per a cuinar en casa. El cuscús s'utilisa en ensalades, plats principals i inclús algunes darreries. Com a plat principal, pollet o corder, o verdures cuites en un caldo condimentado en safrà o cúrcuma se servixen sobre el cuscús al vapor.[45][46]
Ptitim és una pasta d'Israel que ara ve en moltes formes, incloent les perles, llaços, estreles i cors, pero es va formar originalment com a grans d'arròs, ya que es va originar en els primers dies de l'Estat d'Israel com un substitut a pur de blat per a l'arròs, quan l'arròs, un aliment bàsic dels judeus mizrahi, era escàs. El primer ministre d'Israel, David Ben-Gurion, té fama d'haver demanat a l'empresa Osem idear este substitut, i d'ahí el renom de "l'arròs de Ben-Gurion". Ptitim es pot hervir com la pasta, o preparat a l'estil pilaf primer salteándolo i despuix hervir en aigua o caldo, o al forn en una cacerola. De la mateixa manera que atres pastes, poden ser en saborisades de moltes maneres en espècies, herbes i salses. Una volta considerat principalment un aliment per a chiquets, ptitim ara es preparen en els restaurants, tant en Israel com en l'àmbit internacional.[47]
Burgul és una espècie de blat sec partit, servit a voltes en lloc d'arròs.
Peix
El peix fresc està fàcilment disponible, capturat en les zones costeres d'Israel del Mediterràneu i la Mar Rojo, o en la mar de Galilea, o criats en estanys en l'estela dels alvanços en el cultiu de peixos en Israel. El peix fresc se servix sancer, en l'estil mediterràneu, a la plancha o fregit, adreçat només en suc de llima recent espremuda. Trucha (cridada forel), dorada (cridada Denisse), peix de Sant Pedro (conegut com 'musht') i atres peixos frescs es preparen d'esta manera.[48] El peix també es mengen al forn, en o sense verdures, o fregit o en rodajas, o la barbacoa sobre les brases, i se servix en salses diferents.[49]
El peix també es menja estofat en un plat cridat hraime, en peixos com el mer (més conegut en Israel pel seu nom àrap lokus) o halibut es preparen en una salsa en chile picante i atres espècies per a Rosh#aná, Pésaj, i el Sabbat dels judeus del nort d'Àfrica. Versions per a tots els dies es preparen en classes més barates de peix i se servixen en restaurants, cuines públiques i en la llar per als menjars entre semana.[48][49]
El peix, tradicionalment la carpa, pero ara atres peixos blancs ferms també, es piquen i es fan barres o boles i cuinen en caldo de peix, com el peix reblixc dels judeus asquenazíes, que també varen dur arenc en escabeche d'Europa de l'Est. L'arenc se servix a sovint en el Kidush que seguix als servicis de la sinagoga en Sabbat, especialment en les comunitats d'asquenazíns. En la comunitat immigrant russa que es pot servir com un menjar llauger en creïlles cuites, crema agre, pans obscurs i aiguardent o vodca.[49][50]
Kofta de peix generalment es frig en espècies, herbes i cebes (a voltes també piñones) i se servix en pasta de sésam o salsa de yogurt. Kofta de peix hervir és cuinat en una salsa de tomata, pasta de sésam o yogurt.
Tilapia al forn en salsa de tahini, adreçada en oli d'oliva, celiandre, menta, albahaca i piñones (i a voltes també en ceba fregida) és una especialitat de Tiberia.
Aus i pollet
El pollet és la carn més consumida en Israel, seguit pel pavo.[51] El pollet es prepara en una multitut de formes, des de simples pollet torrat cuit en el forn per a elaborar guisos en salses riques, com la data de dátiles, salsa de tomata, etc. Els eixemples inclouen cazuela de pollet en cuscús, inspirat en la cuina judeua marroquina, pollet en olives, un clàssic del Mediterràneu, i pilotes de pollet (boles de carn) en salsa de tomata, de la cuina sefardí de Jerusalem.[51] Les pilotes també es preparen a partir de carn picada,[52] similar a les pilotes és el popular kufta que es fa de carn picada, herbes i espècies i és cuinat en salsa de tomata, aixarop de dátiles, aixarop de granada o aixarop de tamarindo en verdures o frijoles.
Carn a la barbacoa i en salsa barbacoa són comunes en la cuina israelita. El país conta en molts chicotets restaurants especialisats en carn de kebab de corder, shish taouk, merguez i pinchito. Barbacoa a l'aire lliure, conegut com mangal o a l'ha-esh (en el fòc) és un pasatiempo israelita amat. En els temps moderns, el dia de l'independència d'Israel se celebra en freqüència en un pícnic o una barbacoa en parcs i boscs en tot el país.[53] Brocheta de fege d'oca és un plat del sur de Tel Aviv. Està a la barbacoa en sal i pebre negre i, a voltes, en espècies com el comino o la mescla d'espècies baharat.
Pollet o corder al forn és molt comú en creïlles i cebes fregides també a voltes.
El Schinitzel de Turquia és una adaptació israelita del schnitzel de vedella, i és un eixemple de les transformacions comunes en la cuina israelita.[54] El schnitzel va ser dut a Israel per Judeus d'Europa Central, pero abans i durant els primers anys de l'Estat d'Israel la vedella era inalcançable i el pollet o pavo era un substitut barat i saborós. Per una atra part, un Wiener Schnitzel es cuina tant en manteca i oli, pero en Israel només s'utilisa l'oli, pel kashrut. Hui en dia, la majoria dels cuiners compren milaneses ya empanisades i les servixen en hummus, tahina, i atres ensalades per a un menjar principal ràpit. Atres grups d'immigrants han afegit les variacions dels seus propis fondos; Judeus de Yemen, per eixemple, ho sazonan en hawaij.[10] Ademés, les versions vegetarianes s'han fet populars i la companyia de menjar israelita, Tiv'ol, va anar el primer en produir un schnitzel vegetarià d'un substitut de carn de soja.
Varis tipos de salchichas són part de la cuina sefardí i Mizrahi en Israel. Judeus de Tunis cuinen una salchicha, cridat osban, en una farcidura de carn mòlta o fege, arròs, espinacs picats, i una mescla d'herbes i espècies. Judeus de Síria fan salchichas menudes, cridada gheh, en una mescla d'espècies diferents mentres que els Judeus d'Iraq fan les salchichas, cridades mumbar, en la carn picada i fege, arròs, i la seua mescla tradicional d'espècies.[55]
Musaca és un plat de carn picada al forn i albargina que, a diferència dels seus rivals llevantins, se servix calent.
Guisos de carn (pollet, corder i vedella) es cuinen en espècies, herbes com el jolivert, la menta i el orégano, ceba, salsa de tomata o pasta de sésam o sucs com a melaça de granada, suc de granada, el vi de granada, raïm de vi, arak, melaça de dátiles i tamarindo. A voltes també s'afigen els pésols, cigrons, judeues blanques, caupí o judeues verdes.
El pollet reblixc en Israel generalment es reblix en arròs, carn (corder o vedella), jolivert, frutes seques com dátiles, albercocs o panses, espècies com la canella, l'anou moscada o pebre de Jamaica; a voltes les herbes com el tomello i el orégano (no els secs) s'afigen en la part superior del pollet per a donar-li un sabor i despuix es cou en el forn.
Productes làcteus
Molts productes làcteus fresca d'alta calitat estan disponibles, com el formage cottage, formages blancs, yogurts incloent leben i Eshel, formages grocs, i els formages de sal en salmorra típics de la regió mediterrànea.[56]
La producció dels diferents derivats de la llet ha segut un sector important de l'agricultura israelita des de la fundació de l'Estat, i el rendiment de les vaques lleteres locals es troba entre les més altes del món. Inicialment, el moshav (cooperatives agrícoles) i kibutz produïen formage blanc suau principalment perque era barat i nutritiu. Es va convertir en un important aliment bàsic en els anys d'austeritat i va guanyar una popularitat que goja fins a hui.[56]
Formage blanc suau, gvina levana, es referix a sovint pel seu contingut de greix, com el 5% o 9%. Es menja només, o mesclat en frutes o verdures, s'estén en el pa o les galletes i s'utilisa en una varietat de coques i pastiços.[56]
Labneh és un formage blanc a pur de yogurt comú en els Balcans i el Mig Orient. Es ven sense format, en za'nugar, o en oli d'oliva. A sovint es menja per al desdejuni en atres formages i pa.[57] En el nort del país, boles Labneh conservades en oli d'oliva són més comunes que en el centre i les regions del sur. L'adició d'espècies com za'nugar, orégano sec o zumaque i herbes com el tomello, la menta o cebolletas és comuna quan es conserven de les boles Labneh en oli. És especialment comú menjar-els durant el desdejuni perque la carn per lo general no es menja de matí.
Formage Tzfat, un formage blanc en salmorra, similar al feta, va ser produït per primera volta per la lleteria Méiri en Safed en 1837 i encara es produïx pels descendents dels fabricants del formage originals. La lleteria Méiri també es va fer famosa per la seua producció de formage brinza a l'estil dels Balcans, que es va fer conegut com el formage búlgar per la seua popularitat en la década de 1950 entre els immigrants judeus de Bulgària. Atres indústries làctees ara també produïxen moltes varietats d'estos formages.[56] El yogurt búlgar, dut a Israel pels judeus búlgars sobreviviente de l'Holocaust, s'utilisa per a fer una sopa tradicional de yogurt i pepino.[58]
A principis de la década de 1980, les chicotetes lleteries privades varen escomençar a produir els formages artesanals de cabra i d'ovella, aixina com la llet de vaca, similars als formages tradicionals, com els fets en zones rurals de França, Espanya i Itàlia. Molts estan fets en llet orgànica. Estos ara es produïxen també per kibutz i la lleteria nacional Tnuva.[56]
Platillo en ou
Shakshuka, un plat d'ous escalfados en una salsa de tomata picante, és un favorit nacional, especialment en l'hivern. Tradicionalment se servix en una paella de ferro fos en pa que amerar en la salsa.[59] Algunes variacions del plat es cuinen en l'ús lliberal d'ingredients com l'albargina, ají, pimentón picante, espinacs o formage feta.
Els omelettes són sazonados en ceba, herbes com a llavors d'eneldo (Shamir), espinac, jolivert, menta, celiandre i malva en espècies com la cúrcuma, el comino, el zumaque, la canella i la tacha d'olor i en formage com el formage Feta o Safed.
Fruta
Israel és un dels productors i exportadors de cítrics frescs líder del món,[60] i més de quaranta tipos de fruta es cultiva en Israel, incloent frutes cítriques com les taronges, toronjas, mandarinas i el pomelit, un híbrit d'una toronja i una naronja, desenrollat en Israel.[61] Les frutes cultivades en Israel inclouen albocats, bananes, pomes, cireres, prunes, lichis, nectarinas, raïms, dátiles, fraules, pera espinosa (tzabbar), caqui, nyispro (Shesek) i granades, i són menjat de forma regular: els israelites consumixen un promig de casi 160 quilograms (352,739616 lb) de fruta per persona a l'any.[62]
Moltes varietats úniques de mànec són natius del país, la majoria desenrollats durant la segona mitat del XX. Noves i millorades varietats de mànec encara s'introduïxen als mercats cada pocs anys. Podria dir-se que la varietat més popular és el tipo Maya, que és de chicotet a mijà tamany, fragant, colorit (en 3-4 colors) i per lo general sense fibres. La temporada de mànec israelita comença en maig, i lo últim dels fruts madura quan octubre s'acosta. Les diferents varietats estan presents en els mercats en els diferents mesos, en el tipo Maya vist entre juliol i setembre. Els mànecs s'utilisen freqüentment en plats de fusió i per a la fabricació de sorbet.
Una gran cantitat dels israelites sembren arbres frutals en els seus patis, els cítrics (sobretot de taronja i llima) és lo més comuna;l vos mànecs són també molt populars. Moreres es veuen en freqüència en els jardins públics, i el seu frut és popularment servit junt a vàries darreries i com a suc.
Les frutes se servixen com a aperitiu o darreria junt a atres artículs o per sí mateixes. Sucs de frutes recent espremut, es preparen en els quioscs del carrer, i es venen embotellats en els supermercats.[62] Vàries frutes s'agreguen al pollet o plats de carn i ensalada de fruta fresca i compota a sovint se servixen al final del menjar.[63]
Platillo horneados, galletes, pastiços, bourekas
Hi ha una forta tradició de rebosteria casera en Israel que sorgix dels anys en que hi havia molt pocs forns per a satisfer la demanda. Molts panaders professionals varen aplegar a Israel d'Europa Central i varen fundar tendes i forns, pasticeries locals, a sovint cridats Konditoria, donant forma als gusts i preferències locals. Ara hi ha un estil local en una àmplia selecció de coques i pastiços que inclou influències d'atres cuines i combina ingredients tradicionals europeus en ingredients mediterràneus i d'Orient Mig, com halva, massa d'hojaldre, dátiles, i aigua de roses.[64]
Els eixemples inclouen pastiços de sémola en sabor a cítrics, humits en almibre i són cridats Basbousa, tishpishti o Revani en els forns sefardíes. El babka Ashkenazi s'ha adaptat per a incloure halva o crema de chocolate, ademés de l'antiga canella. També hi ha moltes varietats de pastiç de poma. Galletes fetes en dátiles triturados (ma'amoul) se servixen en el café o el té, com en tot el Mig Orient.[64]
El kugel de Jerusalem (Yerushalmi Kugel) és una versió israelita del budín de fideus tradicional, fet en sucre caramelizada i adreçat en pebre negre.[65] En el seu orige va ser una especialitat dels Judeus Ashkenazi de l'Antic Yishuv.[9] És típicament horneado en un forn a molt baixa temperatura durant la nit i es menja despuix dels servicis de la sinagoga en dissabte de matí.[66]
Bourekas són saborosos dolços duts a Israel pels Judeus de Turquia, els Balcans i Salónica. Estan fetes d'una pasta escamosa en una varietat de formes, en freqüència cobert en llavors de sésam, i estan plens de carn, cigrons, formage, espinacs, creïlles o champiñones. Les bourekas es venen en quioscs, supermercats i cafeteries, i se servixen en funcions i celebracions, ademés de ser preparat pels cuiners de la llar.[67] Se servixen a sovint com un menjar llauger en ous durs picats i ensalada de verdures.[68]
Judeus Ashkenazi de Viena i Budapest varen dur pasticeria sofisticada i les varen tornar tradicions d'Israel. Coca Sacher i Linzer Torte es venen en els forns professionals, pero el pastiç de formage i strudel també es preparen en el país.[69]
Donas de gelea (sufganiyot), tradicionalment reblixes de melada roja, pero també de natillas o dolça de llet, es mengen com Hanukkah llepolies.[70]
Galletes Tahini són un galletes d'orige israelita fetes de pasta de sésam, farina, manteca i sucre i per lo general cobert en piñones.
Pa i sándwiches
En les comunitats judeues del vell Yishuv, el pa es coïa en casa. Forns comercials chicotets es varen establir a mitan del sigle dèneu. Un dels primers, Forn de Berman, es va establir en 1875 i va evolucionar d'una indústria artesanal de fer pa caser i pastiços per als peregrins cristians.[71]
Panaders experts que varen aplegar entre els immigrants procedents d'Europa Central i Oriental en la década de 1920 i 30 varen introduir pans de massa fermentada feta a mà. Des de la década de 1950, el pa produït en massa va reemplaçar estos pans i pans subsidiados pel govern coneguts com Ahid Lehem es varen convertir en la seua majoria disponibles fins a la década de 1980, quan els forns especialisats novament varen escomençar a produir rics pans de massa fermentada en la tradició europea, i pans en un estil mediterràneu en accents tals com a olives, formage, herbes o tomates secades al sol. Una gran varietat de pans ya està disponible en els forns i cafeteries.[71]
Pa jalá és àmpliament comprat o preparat per al Shabat. Jalá és típicament un pa d'ou enriquit, a sovint trenat en la tradició Ashkenazi, o redó per a Rosh#aná, l'any nou judeu.[72]
Els pans de Shabat i festes dels Judeus de Yemen s'han fet populars en Israel i es poden comprar congelats en els supermercats. Jachnun és una capa molt fina massa que es enrolla, banyada en oli o grassa i es cou durant la nit a fòc molt llent. Tradicionalment se servix en una salsa de tomata picada o rallado, ous durs i skhug. Malawach és un círcul prim de massa torrat en una paella. Kubaneh és una massa de rent horneado durant la nit i que tradicionalment es menja en el dissabte de matí. Lahoh és un pa-panqueque esponjoso fet de farina fermentada i aigua, i es frig en una paella. Judeus d'Etiopia fan un pa similar cridat injera de farina de dacseta.[73]
Bagel torrades
Pa de pita és un pa pla de doble capa tradicional en moltes cuines del Mig Oriente i del Mediterràneu. Es cou sense cap condiment, o en un toc de sésam o llavors de nigella o za'nugar. el pita s'utilisa en múltiples formes, com a farcidura de falafel, ensalades o carns com un aperitiu o un menjar de menjar ràpit; ple de schnitzel, ensalada i papes fregides per a l'almorzar; ple de crema de chocolate com un aperitiu per als chiquets; o trencat en péntols per a menjar en hummus, albargina i atres salses. Un lafa és un pa més gran i suau que es enrolla en un falafel o farcidura de shawarma omplit.[74] Varis grups ètnics seguixen horneando pans blancs tradicionals. Judeus de l'ex república soviètica de Geòrgia fan el pa blanc, lavash.[71]
Confitería, dolços i entrepans
Baklava és una pasta tall reblix d'anou i endulzada en aixarop, se servix en celebracions en les comunitats judeues que es varen originar en el Mig Orient.[75] És també a sovint servida en els restaurants com a darreria, junt en chicotetes tasses de café turc.
Kadaif és una pasta feta de llarcs i prims fideus farcidures en anous o pistachos i endulzados en aixarop; que se servix junt baklava.
Halva és un dolç, fet de tehina i sucre, i és molt popular en Israel. S'utilisa per a fer darreries originals com halva parfait.[76]
Ma'amoul són chicotets pastiços de farcidures de dátiles, pistachos o anous (o de tant en tant armeles, figues, o atres farcidures).
Hamantash és una massa de rent dolç ple d'anous triturades, panses, albercocs secs, dátiles, halva o melada de fraula horneados. És una especialitat de Purim. La forma triangular pugues haver segut influenciat per velles ilustracions d'Amán, en la que duya un capell de tres picos
Llavors de girasol, cridades garinim (lliteralment, llavors), es consumixen en tots els llocs, en les eixides, en els estadis i en casa. Per lo general es compren sense clafoll i s'òbrin en les dents. Es poden comprar recent torrades en les tendes i llocs de mercat que s'especialisen en els fruts secs i llavors, aixina com envasats en els supermercats, junt en la carabassa també molt volguda i llavors de meló d'Alger, pistachos, cacaus i recoberts de sucre.[77]
Bamba és un suau aperitiu de maní que és un dels favorits dels chiquets, i Bissli és un entrepà crujiente fet de pasta seca fregida, que es ven en varis sabors, incloent BBQ, pizza, falafel i ceba.
Malabi és un flan cremoso procedent de Turquia preparat en llet o llet d'armeles (per a una versió kosher) i maicena. Es ven com un aliment en el carrer o llocs, en gots desechables en aixarop espés dolç i vàries cobertura crujientes com a pistachos o de coco picat. La seua popularitat s'ha fet que en els supermercats s'embenen en paquets de plàstic i que els restaurants oferixquen versions més cares i més sofisticats que utilisen varis ingredients i aderezos com les bayas i frutes.[78][79] Sahlab és una darreria similar fet a partir dels tubèrculs en pols d'orquídees i llet.[78]
Meló d'Alger en formage feta és una darreria popular, a voltes la menta s'agrega a l'ensalada.
Krembo és un dolç de malvavisco cobert de chocolate es ven només en l'hivern, i és una alternativa molt popular als gelats. Ve envolt en paper d'alumini de colors, i consistix en una base de galleta redona coberta en una cullerada de crema de malvavisco cobert de chocolate.[80]
Salses i condiment
Salses picantes a pur de chile són prominents en els aliments d'Israel, i es basen en els chiles verts o rojos. Se servixen en aperitius, felafel, guisos i carns a les brases, i es mesclen en hummus i tahina. Encara que es varen originar principalment d'immigrants del nort d'Àfrica i Yemen, estes salses picantes són àmpliament consumits ara.[81]
Skhug és una picante salsa de chile dut a Israel pels Judeus de Yemen, i s'ha convertit en un dels condiment més populars d'Israel. S'agrega a falafel i hummus i també s'estén sobre el peix, i formage blanc, ous, salami o sándwiches d'albocat.[82]
Atres salses picantes a pur de chiles i all són l'harissa tunisenca i el filfel chuma de la comunitat judeua de Líbia en Israel.[83]
Amba és una salsa de mànec encurtido, introduït pels Judeus iraquí, i d'ús comú com a condiment en shawarma, kebabs, Yerushalmi Meorav i falafel i ensaldas de vegetals ensalades.[83]
Begudes
Existix una forta cultura de prendre café en Israel.[84] El café es prepara com a instantàneu (nes), gelat, latte (hafuḥ), espresso a l'estil italià o café turc, que a voltes és aromatizado en cardamomo (hel).[46] Escritors judeus, artistes i músics procedents d'Alemània i Àustria, que inmigraren a Israel abans de la Segona Guerra Mundial varen introduir el model de les cafeteries provinent de Viena en la seua decoració tradicional, ambient relaixat, café i pastes.[85]
Les cafeteries es troben per doquier en les zones urbanes i servixen com a llocs de trobada per a socialisar i fer negocis. Casi totes servixen productes horneados i sándwiches i molts també servixen menjars llaugers. Hi ha tant cafeteries locals com de cadenes (franquícies). La majoria tenen assents a l'aire lliure per a aprofitar el clima mediterràneu d'Israel. Tel Aviv és particularment conegut per la seua cultura del café.[86]
El té també és una beguda àmpliament consumida i se servix en els cafens i es pren en casa. El té es prepara de moltes maneres, des de té negre en sucre estil turc, a prendre el té en llima o llet, i, disponible com una opció comuna en la majoria dels establiments, a l'estil del mig orient en menta (nana).[87] El té en aigua de rosa també és comuna.
Limonana, un tipo de limonada feta de llimes recent espremudes i menta, va ser inventat en Israel a principis de 1990 i s'ha convertit en un element bàsic de l'estiu en tot el Mig Orient.[88][89]
La Rimonana és similar a la Limonana, feta de suc de granada i menta.
La cervesa de malta, coneguda com la cervesa negra (בִירָה שְחוֹרָה, bira shḥora), és una beguda sense alcohol produïda en Israel des dels temps pre-estatals. Goldstar i Maccabi són cerveses israelites. Recentment, algunes chicotetes fàbriques de cervesa varen escomençar a proveir noves marques de cervesa, com Dancing Camel, Negev, i Ca'an.
Arak, és una beguda alcohòlica produïda en el Llevant mediterràneu ( 40-63% Alc. Vol. / 80-126 prova) de la família de les begudes anís, comuna en Israel i en tot l'Orient Mig. És una beguda alcohòlica destilada, transparent, incolora, sense sucre en sabor a anís (també etiquetada com a aperitiu). Se servix a sovint solament o mesclat en gèl i aigua, lo que genera una reacció canviant el color del licor a un blanc lechoso. A voltes també es mescla en suc de toronja per a crear un còctel conegut com 'Arak eshkoliyyot', lliteralment 'Arak de toronja'.
Atres destilats, brandies i licors es poden trobar en tot el país en molts pobles i ciutats.
Vins
- Artícul principal → Va vindre d'Israel.
La gran majoria dels israelites beuen vi en moderació, i casi sempre en els menjars o reunions socials. Els israelites beuen prop de 6,5 litros de vi per persona a l'any, lo que és baix en comparació a atres països mediterràneus consumidors de vi, pero la cantitat per càpita ha aumentat des de la década de 1980, de la mateixa manera que la producció israelita de vi d'alta calitat creix per a satisfer esta demanda, especialment els vins semisecos i secs. Ademés dels vins israelites, un número creixent de vins són importats de França, Itàlia, Austràlia, Estats Units, Chile i Argentina.[90]
La major part del vi produït i consumit des de la década de 1880 era vi dolç kosher quan es va establir el celler de vi Carmel (Carmel Winery),[91] fins a la década de 1980, quan els vins més secs o semisecos varen escomençar a ser produïts i consumits despuix de l'introducció de la primera collita del celler de vi de Golan Heights (Golan Heights Winery).[92] Este celler va ser la primera en centrar-se en la sembra i l'elaboració de vins de Cabernet Sauvignon, Merlot, Sauvignon blanc, Chardonnay, Pinot Noir, Riesling i Gewürztraminer blanc. Estos vins són kosher i han guanyat medalles d'or i argent en les competicions internacionals.[93] El vi israelita es produïx ara per centenars de cellers, que varien en tamany, des de chicotets cellers boutique en els pobles a les grans empreses que produïxen més de dèu millons de botelles a l'any, que també són exportats a tot lo món.
Aliments no kosher
Els aliments prohibits en les lleis dietètiques judeues (Kashrut) i en les lleis dietètiques musulmanes (Halal) també poden incloure's en la cuina diversa pluralista d'Israel. Encara que una miqueta restringits de manera llegal,[94][95] el porc i els mariscs estan disponibles en tots els restaurants no kosher (que són la minoria) i tendes de tot el país que estan àmpliament esteses, inclús en les cadenes de supermercat Maadaney Mizra, tiv Ta'am, i Maadanei Mania.[96] Un eufemisme hebreu modern per a la carn de porc és "carn blanca".[96] A pesar de les restriccions religioses judeues i musulmanes sobre el consum de carn de porc, el consum de carn de porcí per càpita va ser de 2,7 kg en 2009.[97] Una enquesta de 2008 va informar que aproximadament la mitat dels judeus d'Israel no sempre seguixen el kashrut.[98] La ecuanimidad anómala d'Israel cap a les seues restriccions dietètiques religioses pot reflectir-se en el fet de que alguns dels llibres de cuina hebreus d'Israel Aharoni es publiquen en dos versions: edicions kosher i no kosher.
Menjars fòra de la llar
Menjar galliponter
En Israel, com en molts atres països de mig orient, la "menjar galliponter" és un tipo de menjar ràpit que a voltes es menja lliteralment de peu, i en atres ocasions hi ha llocs per a assentar-se a menjar. Els següents són platillo que normalment es mengen d'esta manera.
Falafel són boles fregides o hamburgueses de cigrons en espècies, puré o faves i són un menjar típic del menjar galliponter del Mig Oriente que s'ha identificat en la cuina israelita. El falafel se servix més a sovint en un pa de pita, en encurtidos, tahina, hummus, vegetals tallats i, a sovint, harif, una salsa calenta, depenent de l'orige del fabricant de falafel.[10] Les variacions inclouen falafel verda, que inclouen jolivert i celiandre, falafel roja feta en Chuma filfel, falafel groga feta en cúrcuma i falafel recobert en llavors de sésam.[99]
Shawarma, (de Çevirme, que significa "rotació" en turc) es fa generalment en Israel en pavo i greix de corder. La carn shawarma es rebana, marina i torra en un enorme punche giratori. La carn li la fica en una pita en hummus i tahina, o en ingredients adicionals, tals com a anells fregits o no de ceba, creïlles fregides, ensalades i encurtidos. Versions de restaurant més exclusives se servixen en un pa pla obert, un lafa, en tires de carn, albargina torrada i ensalades.[100]
Shakshouka, originalment el desdejuni d'un obrer popularisat per Judeus del nort d'Àfrica en Israel, es fa simplement d'ous fregits en salsa de tomata picante, en atres ingredients vegetals o salchicha opcional. Shakshouka se servix típicament en la mateixa paella en el que es cuina, en grosses rebanades de pa blanc per a netejar la salsa, i guarnició d'ensalada. Variacions modernes inclouen una versió més suau fet en espinacs i formage feta sense salsa de tomata, i shakshouka chili calenta, una versió que inclou tant els pimentons dolços com els picantes i celiandre.[101]
La parrillada mixta de Jerusalem, o em'urav Yerushalmi, consta de parrillada mixta de quins de pollet i corder en ceba, all i espècies. És un dels aliments galliponters més populars i accessibles de Jerusalem.[102] A pesar de que l'orige del plat és Jerusalem, és hui comú en totes les ciutats i pobles d'Israel.
Bagels de Jerusalem, a diferència dels panets redons horneados popularisats per Judeus Ashkenazi, estos són llarcs i en forma ovalada, feta de massa de pa, cobert de llavors de sésam o za'nugar, i són suaus, masticables i dolços. S'han convertit en una berena favorita de multituts dels partits de fútbol, i també se servix en hotels, aixina com en casa.[103]
Malabi és un flan cremoso procedent de Turquia preparat en llet o llet d'armeles (per a una versió kosher) i maicena. Es ven com un aliment en el carrer o llocs, en gots desechables en aixarop espés dolç i vàries cobertura crujientes com a pistachos o de coco picat. La seua popularitat ha fet que en els supermercats s'embenen en paquets de plàstic i que els restaurants oferixquen versions més cares i més sofisticats que utilisen varis ingredients i aderezos com les bayas i frutes.[78][79] Sahlab és una darreria similar fet a partir dels tubèrculs en pols d'orquídees i llet.[78]
Sabich és un entrepà tradicional que judeus mizrahi varen dur a Israel i es ven en els quioscs de tot el país, pero especialment en Ramat-Gan, a on va ser introduït per primera volta. És una pita plena d'albargines fregides, ou dur, ensalada, tehina i encurtidos.[104]
El sándwich de Tunis es fa generalment d'una barra de pa en vàries farcidures que poden incloure tonyina, ou, llima encurtido, ensalada i el pimentó vert fregit calent.[104]
Llocs per a menjar
Hi ha mils de restaurants, informals, cafens i bars en Israel, que oferixen una àmplia varietat d'opcions de menjar i estils culinaris.[105][106] Llocs per a menjar que són clarament d'Israel són els següents:
Llocs de falafel o quioscs són comuns en tots els barris. Venedors de falafel competixen per a estar al marge dels seus competidors i açò conduïx a l'oferta d'extres especials adicionals, com a papes fregides, albargines fregits, ensalades i encurtidos pel preu d'una sola porció de falafel.[99]
Hummusia és un establiment que oferix principalment hummus en una selecció llimitada d'extres com tahina, ou dur, falafel, ceba, pepinillos, llima i salsa d'all i pa de pita o Taboon.[107]
Misada Mizrahit (lliteralment, "restaurant de l'este") es referix a la Mizrahi judeua, restaurants orientals o àraps. Estos establiments populars i relativament barats solen oferir una selecció d'ensalades meze seguides de carn a la barbacoa en una guarnició de creïlles fregides i una darreria senzilla, com mousse de chocolate per a la darreria.[108]
Steakiyot són barbacoes de carn que ven per a menjar en el lloc i per a dur pollet, pavo o corder com a carn, shishlik, kebab i fins a la parrillada mixta de Jerusalem, tot en pa chiula o en Taboon.[109]
Platillo festius
Divendres de nit (vespra del Sabbat) els sopars solen ser en amics i família. D'acort als favorits de la família, i variacions d'acort al seu orige ètnic, se servixen plats tradicionals, com el pa jalá, sopa de pollet, ensalades, plats de pollet o de carn i pastiços o frutes per a la darreria.
L'almorzar de Sabbat és també un menjar social molt important. Des de l'antiguetat, les comunitats judeues de tot lo món varen idear guisos de carn que escomençar a cuinar abans de l'allumenament de les veles que marca el començ del dissabte en la nit del divendres, a fi de complir en les normes religioses per a observar el dia de repòs. En l'Israel modern, este plat, en les seues moltes variacions, seguix sent menjat en el Sabbat, no només en les llars religiosament observantes, i també se servix en alguns restaurants durant la semana.[110]
Els ingredients bàsics són la carn i frijoles o arròs hervir a fòc llent durant la nit. El cholent Ashkenazi generalment conté carn, papes, ordi i faves, i en ocasions kishke i condiment com el pebre i el pimentón. El hamin sefardí conté pollet o carn, arròs, frijoles, all, creïlles dolces o regulars, condiment com la cúrcuma i canella, i els ous sancers en el clafoll conegut com haminados.[111][112] Els judeus marroquins preparen variacions conegudes com dafina o skhina (o s'hina) en la carn, ceba, ossos de la mèdula, creïlles, cigrons, grans de blat, ous i espècies com la cúrcuma, el comino, el pimentón i el pebre. Els judeus iraquí preparen Tebit, en pollet i arròs.[110][113]
Per a les darreries o reunions informals en Sabbat, panaders casers encara hornean una àmplia varietat de pastiços els divendres per a ser gojats en dissabte, o compren en els forns o tendes, coques com bizcocho, pastiç de sémola de cítrics, canella o babkas de chocolate i fruta i coques d'anous.[64]
Rosh#aná
Rosh#aná, l'any nou judeu, és àmpliament celebrat en els menjars familiars festius i aliments simbòlics. La dolçor és el tema principal i els sopars de Rosh#aná solen escomençar en pomes banyades en mel, i terminar en la coca de mel (leicaj). La jalá és generalment redona, a sovint esguitada en panses i rosada en mel i atres frutes i verdures simbòlics que es mengen com un plat principal, com a granades, carlotes, porros i remolacha.[114] Els plats de peix, que simbolisen l'abundància, són servits; per eixemple, el peix reblixc (gefilte fish) és tradicional per als asquenazíes, mentres que els judeus marroquins preparen un plat de peix picante, chraime. La coca de mel (leicaj) a sovint se servix com a darreria, acompanyat de té o café.[114] Plats cuinats en suc de granada són comunes durant este periodo.
Janucá
Janucá, també coneguda com la Festa de les Luminarias, es caracterisa pel consum d'aliments tradicionals fregits en oli, en commemoració del milacre en el que una chicoteta cantitat d'oli suficient per a un dia va durar huit dies.
Els dos aliments més populars en Janucá són tortitas de creïlla, levivot, també conegut com els latkes en ídish; i donas de gelea, coneguts com sufganiót en hebreu, pontshkes (en ídish) o bimuelos (en ladino), ya que són fregits en oli.[115] Els panqueques de Janucá estan fets d'una varietat d'ingredients, des de la tradicional creïlla o formage, a les innovacions més modernes, entre ells la dacsa, espinac, carabasseta i batata.[114]
Els forns en Israel han popularisat molts nous tipos de farcidures per a sufganiót ademés de la farcidura de gelea de fraula estàndar, i estos inclouen chocolate, vainilla o crema capuchino, i uns atres. En els últims anys menudes, "mini" sufganiót també han aparegut per les preocupacions sobre les calories.[116]
El teu Bishvat
El teu Bishvat és una festa judeua, celebrada generalment en algun moment a finals de giner o principis de febrer, que marca el "any nou dels arbres". Tradicions inclouen la plantació d'arbres i consum de fruts secs i anous, especialment les figues, dátiles, panses, garrofes i armeles.[117]
Molts israelites, tant religiosos (datim) com a seculars (jilonim), celebren en un seder El teu Bishvat-cabalístico que inclou un convit de frutes i quatre copes de vi d'acort a la cerimònia presentada en el haggadot especial inspirat en la Hagadá de Pésaj per a este propòsit.[118]
Purim
La festivitat de Purim celebra la lliberació del poble judeu del pla d'Amán per a aniquilar-els en l'antic Imperi persa, tal com es descriu en el llibre d'Ester. És un dia de regocijo i alegria, en la que els chiquets, i molts adults, usen disfrassos.[119] És costum menjar un menjar festiu, seudat Purim, en la vesprada, a sovint en vi com la beguda prominent, d'acort en l'ambient d'alegria.[119]
Moltes persones preparen paquets de menjar que donen als veïns, amics, familiars i colegues en Purim. Estos es diuen Mishloaj Manot ("l'enviament de porcions"), i a sovint inclouen vi i productes de forn, frutes i fruts secs, i els dolços.[119]
El menjar que més s'associa en Purim es diu haman hamantash ("orelles d'Amán"). Estos són els pastiços de tres picos farcidures a sovint en les llavors de rosella, pero també en atres farcidures de frutes. La forma triangular pugues haver segut influenciat per velles ilustracions d'Amán, en les que duya un capell de tres picos.[120]
Pésaj
Les vacacions d'una semana de Pésaj (Pasqua judeua) en primavera commemora l'Èxodo d'Egipte i en Israel és per lo general un temps per a visitar als amics i familiars, viajar, i en la primera nit del Pésaj, el sopar ritual tradicional, coneguda com el Seder. Els aliments que contenen jametz - rent - no es poden menjar durant Pésaj. Açò significa pa, pastiços i certes begudes fermentades, com la cervesa, no es poden consumir. Els asquenazíes tampoc mengen llegums, conegudes com kitniot. A través dels sigles, cuiners judeus han desenrollat plats en ingredients alternatius i açò caracterisa al menjar de Pésaj en Israel hui.[121]
Sopa de pollet en dumplings de matzá (kneidelaj) és a sovint un primer plat per al menjar de Seder entre els israelites de tots els orígens ètnics.[121] Vegetals de primavera, com els espárragos i carchofes a sovint acompanyen al menjar.[121]
Restaurants en Israel han aplegat en alternatives creatives per a ingredients jametz per a crear la pasta, pans d'hamburguesa, pizza i atres menjars ràpits en versions kosher per a Pésaj per mig de la fécula de creïlla i atres ingredients no estàndars.
Despuix de Pésaj, la celebració de Mimouna es porta a terme, una tradició duta a Israel per part de les comunitats judeues del nort d'Àfrica. De nit, la festa de la fruta, confitería i pasticeria es prepara per a que els veïns i visitants gogen. En particular, el primer rent despuix del Pésaj, és una crepa prima cridada mofletta, es menja en mel, aixarop o melada.[122] L'ocasió se celebra al sendemà en pícnics a l'aire lliure en els que les ensalades i carns a les brases són les característiques prominents.
Shavuot
A principis de l'estiu se celebra el festival de la collita judeua, conegut com Shavuot. Shavuot marca el pico de la nova collita de grans i la maduració dels primers fruts, i és un moment en que la llet era històricament més abundant. Per a celebrar este dia de festa, es mengen molts tipos d'aliments làcteus. Estos inclouen formages i yogurts, pastiços a pur de formage i quiches cridats pashtidot, panqueques de formage i pastiç de formage elaborat en formage blanc suau (levana gvina) o formage crema.[123]
Vore també
- [[Archiu:{{#switch:Israel|20px|Vore el portal sobre Israel]] Portal:Israel. Contingut relacionat en Israel.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Gold, Rozanne A Region's Tastes Commingle in Israel (July 20, 1994) in The New York Times Retrieved 2010–02–14
- ↑ Sardas-Trotino, Sarit NY Claves presents: Israeli cuisine course (February 19, 2010) in Ynet – LifeStyle Retrieved 2010–02–19
- ↑ Gur, The Book of New Israeli Food, pg. 11
- ↑ Roden, The Book of Jewish Food, pp 202-207
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Ansky, The Food of Israel, pp. 6-9
- ↑ Zisling, Yael, The Biblical Seven Species
- Archivat el 3 de març de 2016 archivat en Wayback Machine. in Gems in Israel, Retrieved 2010-02-14
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 Gur, pg. 10-16
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 8,7 8,8 Roden, The Book of Jewish Food, pp 202-207
- ↑ 9,0 9,1 Marks, The World of Jewish Cooking pg. 203
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 Nathan, The Foods of Israel Today
- ↑ Superfoods to the rescue, Jerusalem Post
- ↑ [enllaç trencat] Haaretz
- ↑ Independence Day: The feast that mogau away from home
- ↑ Our man cooks slowly: Eucalyptus restaurant,
- Archivat el 30 de juny de 2009 archivat en Wayback Machine. Jerusalem Post
- ↑ Gold, Rozanne A Region's Tastes Commingle in Israel (July 20, 1994) in The New York Times Retrieved 2010–02–14
- ↑ Ansky, pp. 24-26
- ↑ Celebrating sixty years of Israeli cuisine (May 2008), Derech HaOchel, No. 82, pp. 36-38 (Hebrew)
- ↑ 18,0 18,1 shtml? CLAA "Overview: Israeli Food Retrieved 2009-09-10
- ↑ Homsky, Shaul, author of Fruits Grown in Israel quoted in Nathan, The Foods of Israel Today
- ↑ Ansky, pp 15-20
- ↑ Nathan, Joan, Falafel: About Israel's signature food
- Archivat el 24 de octubre de 2008 archivat en Wayback Machine. in My Jewish Learning”, Retrieved 2010–02–14
- ↑ Roden pg. 273
- ↑ 23,0 23,1 Gur, pg. 20-25
- ↑ Roden, pg. 248
- ↑ Ansky, pg. 39-40
- ↑ Levy, F., pg. 41 Feast from the Mideast, Harper Collins (2003) ISBN 0-06-009361-7
- ↑ Gur, pg. 32-36
- ↑ Roden, pg. 274
- ↑ Gur, pg. 38-42
- ↑ Hummus Among Us
- Archivat el 24 de maig de 2013 archivat en Wayback Machine., By Elena Ferretti, Fox News
- ↑ Gur, pg. 44-48
- ↑ Ansky, pg. 50
- ↑ Gur, pp. 50-55
- ↑ Ansky pg. 37-38
- ↑ Gur, pp. 56-61
- ↑ Gur, pp. 149-157
- ↑ Ansky, pg. 76
- ↑ Roden, pg. 544
- ↑ Marks, pg. 54
- ↑ 40,0 40,1 Gur, pp. 194-195
- ↑ Ansky, pg. 60
- ↑ Ansky, pg. 58
- ↑ Gur, pp. 109-115
- ↑ Roden, pg. 324
- ↑ Gur, pp. 116-119
- ↑ 46,0 46,1 Ansky, pg. 30
- ↑ Gur, pp. 127-128
- ↑ 48,0 48,1 Gur pp. 130-136
- ↑ 49,0 49,1 49,2 Ganor, pg. 68
- ↑ Ansky, pg, 98
- ↑ 51,0 51,1 Gur, pp. 142-146
- ↑ Ansky, pg. 88
- ↑ Gur, pp. 165-175
- ↑ Roden, pg. 125
- ↑ Roden, pg. 426
- ↑ 56,0 56,1 56,2 56,3 56,4 Gur, pp. 218-223
- ↑ Ansky pg. 37
- ↑ Roden pg. 313
- ↑ Shakshuka: Israel’s hottest breakfast dish
- ↑ Ladaniya, Milind, Citrus fruit: biology, technology and evaluation, Elsevier Inc., (2008) pp. 3-4, ISBN 978-0-12-374130-1
- ↑ Israeli fruit hybrid lowers cholesterol in Israel 21c Innovation News Service, Retrieved 2010-02-11
- ↑ 62,0 62,1 Gur, pp. 176-179
- ↑ Fruit Saleu
- Archivat el 13 de juny de 2017 archivat en Wayback Machine. in Israeli Foods on Jewish Virtual Library, Retrieved 2010–02–14
- ↑ 64,0 64,1 64,2 Gur, pg. 206-215
- ↑ Roden, pg. 154
- ↑ Ansky, pg. 66
- ↑ Gur, pg. 92
- ↑ Ansky, pg. 70
- ↑ Roden, pg. 170
- ↑ Roden, pg. 197
- ↑ 71,0 71,1 71,2 Gur, pp. 158-160
- ↑ Gur, pg. 188
- ↑ Roden, pg. 549
- ↑ Gur, pp. 84–86, 90
- ↑ Roden, pg. 581
- ↑ Rogov, Daniel, Halvah Parfait
- Archivat el 31 de octubre de 2017 archivat en Wayback Machine. in Jewish Virtual Library, Retrieved 2010–02–14
- ↑ Ganor pp. 144-145
- ↑ 78,0 78,1 78,2 78,3 Gur pg. 98-99
- ↑ 79,0 79,1 Ansky, pg. 126
- ↑ Chestnuts roasting in my gelato, (8 November 2007), Haaretz, Retrieved 2010-01-09
- ↑ Ganor, pg. 21-26
- ↑ Ansky, pg. 36
- ↑ 83,0 83,1 pp. 298-299
- ↑ Bellehsen, Nitsana (January 20, 2010), Israeli coffee culture goes global in Israel 21c Innovation News Service Retrieved 2010–01–20
- ↑ Roden, pg. 202
- ↑ Gur, pg. 217
- ↑ Campbell, Dawn, The Tea Book, Pelican Publishing Company, Inc., (1995) pg. 142, ISBN 1-56554-074-3
- ↑ Martinelli, Katherine (11 de juliol de 2011). «forward. com/the-jew-and-the-carrot/139623/limonana-sparkling-summer/ Limonana: Sparkling Summer». The Jewish Daily Forward. Archivat des de l'forward. com/the-jew-and-the-carrot/139623/limonana-sparkling-summer/ original, el 11 de maig de 2013. Consultat el 28 de maig de 2012.
- ↑ Siegal, Lilach (29 de maig de 2001). «Virtual Limonana» (en hebrew). The Marker. Consultat el 28 de maig de 2012.
- ↑ Rogov, Daniel, Wine Consumption in Israel in Jewish Virtual Library, Retrieved 2009-12-15
- ↑ Levine, Jonathan (30 de decembre de 2000). «go=getArticle&dataId=4828 Carmel Winery: A Microcosm Of The Middle East». Wine Business Monthly. Consultat el 25 de setembre de 2009.
- ↑ Roden pg. 633
- ↑ il/Prise_eng. asp Golan Wines, Awards
- il/Prise_eng. asp Archivat el 23 de novembre de 2012 archivat en Wayback Machine. Retrieved 2009-09-10
- ↑ Segev, Tom. «The Makings of History / Pork and the people», HaAretz, Jan 27, 2012. Consultat el Apr 6, 2013.
- ↑ Barak-Erez, Daphne (2007). Outlawed Pigs: Law, Religion, and Culture in Israel, Univ of Wisconsin Press. ISBN 9780299221607. Consultat el 6 d'abril de 2013. Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; noms de paràmetros no vàlits - ↑ 96,0 96,1 Yoskowitz, Jeffrey. «On Israel’s Only Jewish-Run Pig Farm, It’s The Swine That Bring Home the Bacon - Letter From Kibbutz Lahav By April 24, 2008», Forward, 24 d'abril de 2008. Consultat el 6 d'abril de 2013. Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; noms de paràmetros no vàlits - ↑ Food and Agriculture Organization of the United Nations. «fao. org/home/index. html FAOSTAT». Archivat des de l'fao. org/home/index. html original, el 1 d'abril de 2013. Consultat el 6 d'abril de 2013.
- ↑ ynet (26 de maig de 2008). «Poll: 40% of secular Jews keep kosher». Consultat el 14 d'abril de 2013.
- ↑ 99,0 99,1 Gur, pg. 68
- ↑ Gur, pgs 74-76
- ↑ Gur, pg. 78-82
- ↑ Roden, pg. 128
- ↑ Gur, pg. 90
- ↑ 104,0 104,1 Israeli Street Foods
- Archivat el 6 de març de 2014 archivat en Wayback Machine. Retrieved 2010-01-24
- ↑ il/ Israel’s Restaurants website
- il/ Archivat el 24 de giner de 2010 archivat en Wayback Machine. Retrieved 2010 – 01–24
- ↑ il/aboutus. aspx Restaurants in Israel: The Israeli Restaurant Guide Retrieved 2010 – 01–24
- ↑ Gur, pg. 44
- ↑ Gur, pg. 12
- ↑ Gur, pg. 164
- ↑ 110,0 110,1 Gur, pp. 198-205
- ↑ Cooper, Eat and Be Satisfied, pg. 131
- ↑ Ansky, pp. 29-30
- ↑ Roden, pp. 428-443
- ↑ 114,0 114,1 114,2 Gur, pp. 228-236
- ↑ Roden, p. 168.
- ↑ Yefet, Orna (4 December 2006) Hanukkah: Doughnuts go healthy in ynetnews. com, Retrieved 2009-12-17
- ↑ Gur, pg. 245
- ↑ today/20060315135528/http://www.virtualjerusalem.com/jewish_holidays/tubshvat/customs.htm El teu Bishvat Customs in Virtual Jerusalem, Retrieved 2009-12-17
- ↑ 119,0 119,1 119,2 shtml? HYJH Overview: Purim At Home in shtml My Jewish Learning
- shtml Archivat el 9 de febrer de 2010 archivat en Wayback Machine. Retrieved 2010-01-10
- ↑ Roden, pg. 192
- ↑ 121,0 121,1 121,2 Gur, pp. 250-263
- ↑ Roden, pg. 554
- ↑ Gur, pp 264-272
Bibliografia
- Ansky, Sherry, and Sheffer, Nelli, The Food of Israel: Authentic Recipes from the Land of Milk and Honey, Hong Kong, Periplus Editions (2000) ISBN 962-593-268-2
- Cooper, John, Eat and Be Satisfied: A Social History of Jewish Food, New Jersey, Jason Aronson Inc. (1993) ISBN 0-87668-316-2
- Ganor, Avi, and Maiberg, Ron, Taste of Israel: A Mediterranean Feast, BBS Publishing Corporation (1994) ISBN 0-88365-844-5
- Gur, Janna, The Book of New Israeli Food: A Culinary Journey, Schocken (2008) ISBN 0-8052-1224-8
- Marks, Gil, The World of Jewish Cooking: More than 500 Traditional Recipes from Alsace to Yemen, New York, Simon & Schuster (1996) ISBN 0-684-83559-2
- Nathan, Joan, The Foods of Israel Today, Knopf (2001) ISBN 0-679-45107-2
- Roden, Claudia, The Book of Jewish Food: An Odyssey from Samarkand to New York, New York, Knopf (1997) ISBN 0-394-53258-9
Enllaços externs
Cuisine of Israel en Wikimedia Commons.
- Israel Food Guide – information and recipes
- shtml? CLAA Overview: Israeli Food – artículs and recipes
- [enllaç trencat] – Israeli & Kosher Restaurants & markets in the O. S, Canada, UK, & Israel.
- Israeli Foods – artículs and recipes
- Israeli Kitchen – food, wine and bread from the heart of Israel
- The Treasure Box Project – preserving Jewish ethnic cuisines in Israel
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gastronomía de Israel» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.