Halva

La paraula halva (també es pot trobar escrit com halwa, halvah, halava, helva, halawa etc.) (paraula originària persa:حلوا halwā -dolç-) s'ampra per a distinguir entre moltes varietats de dolces basats en pasta de sésam. Este tipo de dolç és molt popular en la gastronomia d'Orient Pròxim i també en les d'Índia, Pakistan i Iran, aixina com en la dels Balcans. Existixen atres tipos d'halva basades en l'ocupació de pasta de tahina. Esta és molt més popular en la zona del Mediterràneu oriental.[1]
Tipos d'halva
[editar | editar còdic]La majoria de les halvas són confecció denses elaborades en pastes alimentícies diverses i que posteriorment es endulzan en sucre o mel. No obstant, a pesar d'esta senzilla descripció, les textures tenen una àmplia gama de varietats. Per eixemple, la halva de semolina és gelatinosa i casi semi-transparent, mentres que la halva de sésam és seca i llaugerament crujiente.
Semolina
[editar | editar còdic]Esta halva és elaborada i servida en abundància relativa en La halawa tahiniya (en Egipte i el Llevant, Palestina, Síria, Líban, Jordània i Aràbia Saudita), la tahiniyya en Sudan, la halwa shamiyya (en el Magreb) o el ra#(en el Golf Pèrsic) són darreries i aliments populars en el món àrap i atres països. S'elabora principalment en tahini (farina de sésam), sucre i sirope d'halawa. També es poden afegir fruts secs i frutes deshidratades. Índia, Pakistan, Bangladés, Iran i països de les afores (algunes versions d'esta halva pot trobar-se en Albània, Armènia, Bulgària, Chipre, Grècia i Turquia), s'elabora en semolina de blat i com edulcorante pot amprar-se tant sucre com a mel, a la mescla se li afig manteca o oli vegetal. Pansas, dátils, o uns atres fruts secs que proporcionen els 'entropeçons' dins de la seua pasta densa. Algunes anous, armeles poden afegir-se a la pasta de la semolina de la halva. La halva sol ser molt dolça en una textura gelatinosa similar a la polenta; quan se li afig manteca la textura final és molt agradable.
La halva de semolina és una invenció essencialment del nort de l'Índia que es confecciona allí, sent alguna cosa menys popular en el sur. Una versió molt popular de la halva en el sur de l'Índia és una versió d'halva (o “alvaa”, com es denomina en Tamil) i que procedix de Tirunelveli (pronunciat Thiru-nel-vaeli), una ciutat en l'estat de Tamil Nadu. Una variant d'halva molt relacionada i que es prepara molt en l'Índia és el Kesari o Kesari-bath.
Pasta de sésam
[editar | editar còdic]La halva de sésam és més popular en els Balcans, Polònia (a on es coneix com Chałwa), Orient Mig, i atres zones del Mediterràneu Oriental. Els ingredients principals són llavors de sésam o pasta de tahini, tot això edulcorado en sucre o mel.[2] En la seua preparació s'ampren com emulsificantes o per a crear una textura distintiva de cada halva l'herba jabonera[3] (denominat ‘erq al halaweh en àrap; çöven kökü en turc[4]), la clara d'ou o la raïl de malvavisco, que s'afigen a les receptes d'estes zones. Atres ingredients amprats en l'elaboració de les halvas de sésam són el pistacho (fruts secs), pasta de coco, suc de taronja (llima), vainilla, o inclús chocolate tots ells ingredients que s'afigen normalment a la pasta junt en sucre i el tahini.
Llavors de girasol
[editar | editar còdic]La halva de girasol és popular en els països d'Europa Oriental, tals com Bulgària, Bielorússia, Lituània, Romania, Moldàvia, Rússia i Ucrània. Es fa en llavors de girasol en lloc de sésam.
Maicena (almidó de dacsa)
[editar | editar còdic]Esta varietat es produïx principalment en la ciutat grega de Farsala, ubicada en la regió de Tesalia. L'orige d'este tipo d'halva es troba en l'arribada de refugiats d'Àsia Menor durant el primer terç del XX a raïl de l'expulsió de la població grega per part de les autoritats turques, culminada en 1922.
Atres ingredients
[editar | editar còdic]En Índia se solen fer halvas en carlotas (per al gajar halwa) o porotos mung (per a moong dal halwa), per eixemple, poden ser elaborades en lloc d'amprar semolina o sésam. Existixen variants en llet condensada i ghee, sense semolina que faça de lligam, el resultat final és una pasta humida que recorda alguna cosa al pudding anglés. La Badam Halva es fa en armeles, sucre i llet.[5]
Afins
[editar | editar còdic]En Argentina immigrants grecs a inicis del XX varen crear a partir de la sagí de maní una espècie de halva cridat mantecol, comercialisat actualment baix el nom de Mantecol i també Nucrem. Tal producte és molt consumit en el país.
I per una atra part sense dubtes que les diverses varietats de halva tenen similituts en els torrons.
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Davidson, Alan (1999). The Oxford Companion to Food, Oxford: Oxford University press, pp. xx + 892. ISBN 0-19-211579.
- ↑ «archive. org/web/20100317082448/http://www. aopy00. dsl. pipex. com/recipes/halva. shtml Sesame Halva recipe». Archivat des d'el aopy00. dsl. pipex. com/recipes/halva. shtml original, el 17 de març de 2010. Consultat el 1 de novembre de 2007.
- ↑ emthrace. org/exhibits/sweetmeats/halva/en/ Halva Ethnological Museum of Thrace emthrace. org/exhibits/sweetmeats/halva/en/ archivat en Wayback Machine.
- ↑ «archive. org/web/20110723094153/http://www. turkish-coffee. org/turkish_delight. htm Turkish halva». Archivat des d'el turkish-coffee. org/turkish_delight. htm original, el 23 de juliol de 2011. Consultat el 1 de novembre de 2007.
- ↑ http://chefinyou. com/2009/10/badam-halwa-recipe/
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Halva.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Halva» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Gastronomia vegetariana
- Gastronomia d'Albània
- Gastronomia de Chipre
- Gastronomia de Palestina
- Gastronomia de Síria
- Gastronomia d'Azerbaiyan
- Darreries i dolces de Turquia
- Gastronomia de Grècia
- Gastronomia de Bengala
- Darreries i dolces de Pakistan
- Gastronomia de Rússia
- Plats de sémola
- Darreries i dolces judeus
- Geografia de la Comunitat Valenciana