Polenta

Erro al crear miniatura:

Polenta.

Erro al crear miniatura:

La Polenta, de Pietro Longhi (Venècia, 1740)

La polenta és un menjar fet en farina de dacsa hervir, originària d'Itàlia i molt difosa sobretot en Argentina, Paraguay i Uruguay, a on li la considera un plat típic, pero també en Chile, Àustria, Brasil, Perú, , Bolívia, República Dominicana i Veneçola, en el sur de França (Còrsega, Niça i Saboya), Suïssa, Romania, Eslovènia, l'illa de Madeira (a on se li crida milho) i la península dels Balcans (Bòsnia, Croàcia i Sèrbia).

Etimologia i història

L'etimologia deriva de la paraula llatina puls, una espècie de potaje realisat en farina de centeno o en farro, un cultiu antic emparentat en el blat.

Ya en l'antiguetat era molt comuna el seu consum: els grecs preparaven un potaje semblant a partir de la farina d'ordi. En temps del Imperi romà es coneixia este platillo en el nom pulmentum, i després d'allí pullenta; era un dels principals aliments de les legions romanes.

Orígens

L'evolució de la polenta és encara més extensa en el temps i en majors variacions. Inicialment es preparava en herbes i des de l'Imperi romà es va fer més comú preparar-la en farina de blat. La flor de la farina de blat era cridada llavors pullen.

Solament despuix de 1492, en els viages de Cristóbal Colón, es dona a conéixer en Europa un ingredient que seria típic de l'actual polenta: el dacsa. No obstant, la difusió i acceptació de la dacsa entre els europeus va ser prou llenta (a excepció d'Espanya); en Itàlia el cultiu de dacsa va començar a generalisar-se a mitan d'el XVII i açò principalment en la zona Nord (nort)^{cita requerida}, en a on el règim de pluges facilitava la sembra d'este cereal.

Tipos

Actualment es distinguixen tres classes de polentas en Itàlia: la polenta gialla (polenta groga) realisada en farina de dacsa groc; la polenta bianca (polenta blanca) feta en farina de castanya i les polentas «obscures» a pur d'alforfón. D'estes tres la més difosa és la de farina de dacsa.

Respecte a la polenta gialla, en el nort d'Itàlia es coneixen varietats tals com la polenta concia («curtida», en formage i manteca), polenta vuncia (untuosa), polenta i formaggio" (en formage gorgonzola), la polenta en fongos porcini, el missultin (saboga) en polenta que es consumix a la vora del llac de Com, la polenta taragna i unes atres.

Del mateix, la seua densitat varia segons la regió: en el Véneto i el Friul (a on es consumix en sanganè) és molt consistent, mentres que en les Marques i els Abruços és prou cremosa. En el Véneto és comú la polenta i osei (polenta en pajaritos).

La polenta taragna és una recepta típica de la cuina valtellinesa (en la frontera de Lombardía en el cantón suís dels Grisones). El seu nom deriva del tarai, un llarc bastó usat per a remoure-la dins de les "pailas" de bronze. Com atres polentas de la regió alpestre de Lombardía (lo mateix que la polenta vuncia), es prepara en una mescla de "blat sarraceno" o "blat negre" (alforfón) que li conferix un típic color obscur. A diferència de lo que es fa en la polenta vuncia o uncia, en la polenta taragna el formage és afegit durant la cocció.

Usos gastronòmics

En el Trentino meridional és comú fer la polenta en l'afegitó de creïllas i atres ingredients que li enriquixen el sabor. Per a fer esta "polenta vaig donar patate" és suficient còure en aigua hervir algunes creïlles fraccionades en gavetes o rodajas; quan s'ablanixen lo suficient li les martafalla dins del gorc o cacerola i se li afig a gust la farina de dacsa. Cap al fi de la cocció es poden afegir trossos de Salami, formage i ceba sofrita, etc.

Ademés de la forma de simple potaje, la polenta pot servir-se torrada o fregida o horneada constituint llavors una espècie de pa.

Gràcies a la gran migració d'italians a l'Argentina i Uruguay, ocorreguda entre la segona mitat d'el XIX i la primera mitat d'el XX, la polenta de dacsa va passar a ser un dels plats populars argentins, un dels principals plats constituents de la gastronomia argentina. En este país es consumix principalment durant els mesos frets, sent el modo més comú de la seua preparació aquella en la qual és acompanyada per tuco i formage rallado (tipo parmigiano reggiano). Moltes famílies també li agreguen trossos de carn o salchichas. Li la sol preferir prou consistent (de tal modo que moltes voltes les porcions per a cada comensal es puguen tallar en un "piolín" -cordel molt prim-), polenta en formage port salut o cremoso o la simple polenta la salsa de la qual és sagí derretida i aliñar. Esta polenta en tal simple salsa és cridada "tigraña" potser perque el sagí cuinat aplicat sobre la polenta produïx en la preparació un motejat que recorda a la pell d'un tigre, encara que certament que l'etimologia primera de "tigraña" deriva de la valtellinense polenta taragna.

Plat en els seus orígens molt econòmic i molt cundidor, se li va considerar "cuina de pobres", de modo que si els italians del nort apostrofaban en el malnom de "mangia-maccheroni" (menja-macarrones) als del sur, estos els cridaven als del nort en la paraula pijorativa "pulentuni" ("polentones", és dir, menjadors de polenta). Açò ya casi ha passat a ser una anècdota de l'història degut a que el consum de polenta s'està revalorisant.

Aliment en gran aporte calòric i molt ric en les vitamines del complex B, se li ha adjudicat la propietat de ser un gran vigorizanteNOTA. Açò explica que en Argentina, Paraguay i Uruguay, metàfora per mig de, es diga coloquialmente "tindre polenta" al fet de ser fort, i donades les connotacions positives que ha obtingut la paraula "polenta" es diga d'una persona que és "polenta" quan és simpàtica, amigable.

Actualment este menjar va reprenent prestigi gràcies a elaboració més exquisites (afegitó de fongos, diferents formages, etc.).

En les costes del Mar Adriático i en l'interior de Croàcia i Bòsnia se li crida palento o pura, en Còrsega -i familiarmente en Argentina- se li diu polenta.

Aliments similars

Erro al crear miniatura:

Mamaliga, plat rumà

En Romania i Moldàvia és plat nacional un preparat molt semblant a la polenta de dacsa. Tal plat es denomina mămăligă i es cuina en recipients de ferro cridats ceaun.

En Anglaterra i Nort d'Europa es preparen gachas similars, com el "porridge".

En Madeira (Portugal) és un plat molt difòs. Es prepara en farina de dacsa blanca i tires de fulls de coliflor. Se servix en plats ya solidificado. Servix d'acompanyant de plats en peixos o mariscs.

En l'interior de Croàcia es coneix un plat molt similar al com se li dona el nom de žganci; en els països de parla anglesa els potajes fets en dacsa solen ser cridats hominy. En Suràfrica comunament es diu "mealie pap" a una preparació semblant. En Zàmbia existix la nshina, en Zimbabue la sadza. En gran part d'Àfrica els potajes en dacsa són cridats "fufu". En algunes illes del Carib es coneixen preparats d'orige africà com el cou-cou de Barbados o el funjie de les Illes Vérgens. Preparacions semblants són prou comunes en Àfrica Oriental i Meridional, que es coneixen en suajili en el nom d'ugali.

En les àrees rurals del Con Sur existix la fariña, farina feta en mandioca, ya a fins del s XVIII els gauchos -especialment els de les zones del noreste- solien dur quan viajaven tal fariña i preparar en ella un senzill potaje molt semblant a la polenta, potaje que aplegava a tindre la consistència del pa i els podia ser succedàneu en les zones de camp.

En Chile, ademés de la polenta, també es consumix la chuchoca, un preparat similar a la polenta pero en un mòlt més gros que li dona una consistència especial quan està preparada.

En el País Vasc es realisa una papilla dolça hervir aigua en farina de dacsa i afegint llet i sucre, denominada morokil.

En el Principat d'Astúries també està molt estés el seu consum i li la coneix com "fariñes", "farrapes" o "lne. es/diccionario/palabra/61144 pulientes" i pot acompanyar-se be de dolços tipo llet, canella, castanyes hervir ... o ben formant un plat més contundent en chorizo fregit o panceta.

En Cantàbria es denominen "pulientas".

En Andalusia li la coneix per "poleás" o "poleá".

En Veneçola es prepara en farina de dacsa precocida. Es prepara una massa que es "reblix" en un guis de pollet i es du al forn a on es cuina la massa de dacsa. Hi ha els qui li aboquen formage criollo damunt previ a la cocció.

Vore també

• Chuchoca
• Mbaipy

Referències

• Orige italià de la polenta: https://www. lanacion. com. ar/lifestyle/harina-de-maiz-mucho-mas-que-polenta-nid1143071
• Com fer polenta: https://elcorresponsal. ar/2023/08/29/como-hacer-polenta-guia-completa/

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Polenta.