Saponaria officinalis
Saponaria officinalis, cridada comunament jabonera o saponaria, és una espècie de planta en flors pertanyent a la família Caryophyllaceae.

Característiques
És una planta herbàcea perenne i glabra, en rizoma subterràneu i raïls laterals subllenyoses. El talle és robust i erecto, alcançant una altura de (16)30-100 cm, en un parell de branques opostes en cada u dels (3)4-8(10) nucs superiors, rara volta simples. Les fulles són lanceoladas, glabras, de 6.5-11(13) × 1.2-3.2(4) cm de llongitut, ovales o oval-lanceoladas, ± obtuses, subsésiles, en 3(5) nervis paralels ben marcats; les superiors, menors i de color vert pàlit.
Les flors són de color violeta o rosa pàlit i són aromàtiques ± laxas, en les branques inferiors majors que les superiors.
El càliç cilíndric 17-25(30) × 3-5(7) mm, truncat en la base, de color vert tendre o purpúreo. Làmina dels pétals 12-15(17) × 6-7 mm, obovada, de sancera a emarginada, rosada, a voltes blanquecina. La corola té cinc pétals tubulars.
El frut és una càpsula oblonga i cilindràcees en numeroses llavors c. 2 mm.[1]
Distribució i hàbitat
L'àrea de distribució nativa d'esta espècie comprén des d'Europa Central, Meridional, Occidental, Oriental (particularment, en Rússia europea —Central i Este—), Septentrional (particularment, en Estònia, Letònia i Lituània), el Caucas i Transcaucasia (particularment, en Armènia, Azerbaiyan i Geòrgia), fins a Àsia Occidental (particularment, en Iraq, Iran i Turquia).
Adicionalment ha segut introduïda en Europa Meridional (particularment, en Chipre), Oriental (particularment, en Rússia europea —Nort—) i Septentrional (particularment, en Dinamarca, Finlàndia, Irlanda, Noruega, Regne Unit i Suècia); Àfrica del Nort (particularment, en Argèlia i Marroc) i del Sur (particularment, en Tristán de Falca), Macaronesia (particularment, en Illes Canàries i Madeira); Àsia Central (particularment, en Kazakhstan, Kirguizistan, Rússia —Altái— i Uzbekistan), Oriental (particularment, en China —Manchuria—, Japó i Vietnam) i Rússia asiàtica (particularment, en Irkutsk, Jabárovsk, Primorie, Sajalín, Siberia Occidental i Tuvá); Oceania (particularment, en Tasmania); Amèrica del Nort (particularment, en Canadà —Alberta, Columbia Britànica, Illa del Príncip Eduardo, Manitoba, Nou Brunswick, Nova Escòcia, Ontario, Quebec, Saskatchewan i Terranova i Labrador—, Estats Units i Mèxic), Central (particularment, en Costa Rica i Guatemala) i del Sur (particularment, en Argentina, Bolívia, Brasil, Chile —Araucanía, Aysén, Biobío, Els Lagos, Els Rius, Magallanes i Antàrtica Chilena, Maule, Metropolitana de Santiago, Ñuble, O'Higgins, Valparaíso— i Uruguai).
Creix principalment en el bioma templat.
Creix en sols humits, arenencs o remoguts, a la vora de cossos d'aigua o en boscs ribereños, aixina com en talussos, riberes i vores dels camins; 0-1 600 m s. n. m..[1]
Propietats
- El rizoma té saponina i en els fulls flavonoides i vitamina C.
- En decocció s'usa per a la dermatitis i forúnculosis.
- En dosis discretes produïx secreció de les mucosas ya que les saponinas produïxen salivació.
- En Cosmètica s'utilisa per al conte de les pells en tendència acneica, tònic, espumante, emulsionante, calmant, antipruriginoso, antiseborreico i netejador.
Història
En l'Antiga Grècia ya es feya gran us d'esta planta pels mèdics de l'época. Per eixemple, el papir P. Oxy VII 1088, que conté vàries receptes mèdic-farmacològiques, la cita com un mig estornutatorio si es frega i introduïx per les fosses nassals.
Taxonomia
Saponaria officinalis va ser descrita per Carlos Linneo i publicada en Species Plantarum 1: 408, en 1753.[2]
- Vejau: Saponaria
- officinalis: epítet llatí que significa "oficinal, medicinal, de venda en herbarios".[3]
Número de cromosomas de Saponaria officinalis i tàxons infraespecíficos: 2n = 28; n = 14.[1][4]
Noms comuns
- Castellà: flor de sabó, flor del sabó, albata, herbada, herba de bataneros, herba de sabó, herba de jaboneros, herba dels bataneros, herba dels sabons, herba jabonera, herba lanaria, jabonera, jabonera comuna, jabonera oficinal, pal de sabó, saponaria, siabuneira, xabonera, yerba de bataneros, yerba jabonera, yerba lanaria, yerba xabonera.
Galeria
-
Detall de les flors en color rosat en Wolin, Polònia.
-
Detall dels botons florals en Dolice, prop de Dobrzany, Polònia.
-
Detall de les llavors.
-
Ilustració botànica de Silene saponaria (sinònim de Saponaria officinalis) en Deutschlands Flora in Abbildungen, Johann Georg Sturm, t. 25, Núremberg, 1796.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Castroviejo Bolibar, Santiago; Aedo Pérez, {{{nom2}}}; Manuel, {{{nom3}}}; Muñoz Garmendia, {{{nom4}}} (1990). «XLIX. Caryophyllaceae», [1], Madrit, Espanya: Real Jardí Botànic i Consell Superior d'Investigacions Científiques, p. 418. ISBN 84-00-06221-3.
- ↑ «Saponaria officinalis» (en en). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2013-10-28.
- ↑ «odontolomus - opacus» (en en). Dictionary of Botanical Epithets. Consultat el 2013-10-28.
- ↑ «The Incidence of Polyploidy in the Caryophyllaceae of Britain and of Portugal».New Phytologist.56(3)
- 344–351.ISSN 1469-8137.doi:10.1111/j.1469-8137.1957.tb06979.x.Consultat el 2013-10-28.
Enllaços externs
- Imàgens en Google
- Este artícul conté una traducció derivada de «Saponaria officinalis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.