Anar al contingut

Saponària

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Saponaria»)
Saponaria


Saponaria[1] és un gènero de plantes en flors, conegudes comunament com jaboneras o saponarias, pertanyent a la família Caryophyllaceae. És natiu del sur d'Europa i suroest d'Àsia. Comprén 145 espècies i 10 tàxons infraespecíficos descrits.[2][3]

Descripció

Són plantes herbàcees perennes i anuals, algunes en bases llenyoses. Alcancen una altura de 10-60 cm, en fulles opostes d'1-6 cm de llongitut.

Les flors es produïxen en agrupacions sobre els brots de 4-25 mm de diàmetro, en cinc pétals blancs, grocs, roses o púrpura pàlit.[4][5]

El gènero esta estretament relacionat en Lychnis i Silene, distinguint-se d'estos gèneros en tindre solament dos estils en les flors, en lloc de tres o cinc.[5] També està emparentada en Gypsophila, pero el seu càliç és cilíndric en lloc de acampanat.[6]

Distribució

L'àrea de distribució nativa d'este gènero comprén des d'Europa (particularment Central, Occidental i Oriental) i Suècia, fins a Àsia (particularment Central i Occidental) i Pakistan, i el noroest d'Àfrica.

Adicionalment, ha segut introduïda en Adicionalment ha segut introduïda en Amèrica del Nort i del Sur (particularment en Argentina, Bolívia, Chile i Uruguai), en Europa Septentrional, Àsia Oriental, Surest Asiàtic, Bangladés i Tasmània (en Austràlia).

Ecologia

Les espècies de Saponaria són l'aliment de les larves d'algunes espècies de l'orde Lepidoptera, incloent les arnes Hadena bicruris i Coleophora saponariella (que s'alimenta exclusivament de les espècies de Saponaria).

Història

En l'Antiga Grècia, els meges de l'época ampraven esta planta.[7][8]

Propietats

Químiques

Les espècies del gènero contenen saponinas que poden produir un sabó líquit amerant les fulls i les raïls en aigua,[4][9] fins a en un 20% en el periodo de floració de les plantes.[10]

Taxonomia

El gènero va ser descrit per Carles Linneo i publicada en Species Plantarum 1: 408, en 1753.[11]

Saponaria: nom genèric que deriva del vocable llatí sapo, -nis; "sabó", en referència a les propietats químiques que tenen les totes les parts de les plantes d'este gènero, especialment els fulls i les raïls, que en reaccionar en l'aigua produïxen una dissolució jabonosa.[7][8][9][10]

Espècies acceptades

A continuació es brinda un llistat de les 41 espècies, 5 subespècies i 2 varietats del gènero Saponaria acceptades actualment, ordenades alfabèticament. Per a cada una s'indica el nom binomial seguit de l'autor, abreviat segons les convencions i usos:

Enllaços externs

Referències

  1. ↑
  2. ↑ «Saponaria» (en en). The Plant List. Consultat el 2013-10-28.
  3. ↑ «Saponaria» (en en). International Plant Names Index. Consultat el 2025-11-28.
  4. ↑ 4,0 4,1 Thieret, John W.; Rabeler, Richard K. (2005). «Saponaria», Flora of North America Editorial Committee (ed.). Flora of North America North of Mexico (FNA) (vol. 5) (en en), Missouri Botanical Garden, St. Louis, MO & Harvard University Herbaria, Cambridge, MA.: eFloras.org. Consultat el 2007-10-25.
  5. ↑ 5,0 5,1 (2008) A-Z encyclopedia of garden plants (vol. 2) (en en), Londres: Dorling Kindersley in association with the Royal Horticultural Society. ISBN 978-1-4053-3296-5. Consultat el 2007-10-25.
  6. ↑ Ghazanfar, Shahina A.; Nasir, Yasin J. (2001). «Saponaria», Flora of Pakistan (en en), Missouri Botanical Garden, St. Louis, MO & Harvard University Herbaria, Cambridge, MA.: eFloras.org. Consultat el 2025-11-28.
  7. ↑ 7,0 7,1 Naturopatia. «La saponaria, una planta molt neta». Naturopatia.org.es. Archivat des de l'original, el 2016-03-05. Consultat el 2013-07-12.
  8. ↑ 8,0 8,1 Sánchez, José Antonio. Diccionari de plantes medicinals, Ta-BooK. ISBN 978-84-941386-1-4. Consultat el 2013-07-12.
  9. ↑ 9,0 9,1 Mari Mut, José A. (2019). Etimologia dels gèneros de plantes de Linneo, Aguadilla, Puerto Rico: Edicions Digitals, p. 89. Consultat el 2024-12-01.
  10. ↑ 10,0 10,1 «Etimologia dei nomi botanici i micologici (requerix busca interna)» (en it). Acta Plantarum. Scheda IPFI. Consultat el 2025-11-28.
  11. ↑ «Saponaria» (en en). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2013-10-28.
  12. ↑ Mutlu, Birol(2006-01-01).«Saponaria bargyliana Gombault (Caryophyllaceae): A new recort for Turkey and analysis of its morphological characters with related species».Turkish Journal of Botany.30(2): 63–70.ISSN 1300-008X.Consultat el 2013-10-28.(en en)
  13. ↑ Vural, Mecit; Duman, Hayri; Aytaç, Zeki; Adıgüzel, Nezaket(2006).«Saponaria karapinarensis, Senecio salsuginea and Centaurea tuzgoluensis, three new species from Central Anatolia, Turkey».Belgian Journal of Botany.139(2): 252–260.ISSN 0778-4031.doi:10.2307/20794613.Consultat el 2013-10-28.(en en)
  14. ↑ Nugaşlar, Ebru(2004-01-01).«Morphological and anatomical investigations on the Saponaria kotschyi Boiss. (Caryophyllaceae)».Turkish Journal of Botany.28(1): 193–199.ISSN 1300-008X.Consultat el 2013-10-28.
  15. ↑ Çi̇nbi̇lgel, İlker; Karadeni̇z, Assumixquen; Gökceoğlu, Mustafa(2007).«Morphological and anatomical study on endemic Saponaria pamphylica Boiss. & Heldr. (Caryophyllaceae)».Journal of Applied Biological Sciences.1(2): 19–25.ISSN 2146-0108.Consultat el 2013-10-28.(en en)
  16. ↑ Tribsch, Andreas; Schönswetter, Peter; Stuessy, Tod F.(decembre de 2002).«Saponaria pumila (Caryophyllaceae) and the Ice Age in the European Alps».American Journal of Botany.89(12): 2024–2033.ISSN 0002-9122.doi:10.3732/ajb.89.12.2024.Consultat el 2013-10-28.(en en)
  17. ↑ Dönmez, Ali A.(2009-09-09).«Saponaria suffruticosa (Caryophyllaceae): An enigmatic species from South-West Àsia on border of Turkey and Iraq».Hacettepe Journal of Biology and Chemistry.37(3): 181–187.Consultat el 2013-10-28.(en en)