Anar al contingut

Saponaria

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Saponaria (Saponaria)


Saponaria és un gènero de plantes en flors, conegudes comunament com jaboneras o saponarias, pertanyent a la família Caryophyllaceae. És natiu del sur d'Europa i suroest d'Àsia. Comprén 145 espècies i 10 tàxons infraespecíficos descrits.[1][2]

Descripció

Són plantes herbàcees perennes i anuals, algunes en bases llenyoses. Alcancen una altura de 10-60 cm, en fulles opostes d'1-6 cm de llongitut.

Les flors es produïxen en agrupacions sobre els brots de 4-25 mm de diàmetro, en cinc pétals blancs, grocs, roses o púrpura pàlit.[3][4]

El gènero esta estretament relacionat en Lychnis i Silene, distinguint-se d'estos gèneros en tindre solament dos estils en les flors, en lloc de tres o cinc.[4] També està emparentada en Gypsophila, pero el seu càliç és cilíndric en lloc de acampanado.[5]

Distribució

L'àrea de distribució nativa d'este gènero comprén des d'Europa (particularment Central, Occidental i Oriental) i Suècia, fins a Àsia (particularment Central i Occidental) i Pakistan, i el noroest d'Àfrica.

Adicionalment, ha segut introduïda en Adicionalment ha segut introduïda en Amèrica del Nort i del Sur (particularment en Argentina, Bolívia, Chile i Uruguai), en Europa Septentrional, Àsia Oriental, Surest Asiàtic, Bangladés i Tasmania (en Austràlia).

Ecologia

Les espècies de Saponaria són l'aliment de les larvas d'algunes espècies del orde Lepidoptera, incloent les arnes Hadena bicruris i Coleophora saponariella (que s'alimenta exclusivament de les espècies de Saponaria).

Història

En l'Antiga Grècia, els meges de l'época ampraven esta planta.[6][7]

Propietats

Químiques

Les espècies del gènero contenen saponinas que poden produir un sabó líquit amerant les fulls i les raïls en aigua,[3][8] fins a en un 20% en el periodo de floració de les plantes.[9]

Taxonomia

El gènero va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 408, en 1753.[10]

Etimologia

Saponaria: nom genèric que deriva del vocable llatí sapo, -nis; "sabó", en referència a les propietats químiques que tenen les totes les parts de les plantes d'este gènero, especialment els fulls i les raïls, que en reaccionar en l'aigua produïxen una dissolució jabonosa.[6][7][8][9]

Espècies acceptades

A continuació es brinda un llistat de les 41 espècies, 5 subespècies i 2 varietats del gènero Saponaria acceptades actualment, ordenades alfabéticament. Per a cada una s'indica el nom binomial seguit del autor, abreviat segons les convencions i usos:

Enllaços externs

Referències

  1. ↑ «Saponaria» (en en). The Plant List. Consultat el 2013-10-28.
  2. ↑ «Saponaria» (en en). International Plant Names Index. Consultat el 2025-11-28.
  3. ↑ 3,0 3,1 Thieret, John W.; Rabeler, {{{nom2}}} (2005). «Saponaria», Flora of North America Editorial Committee (ed.). [1] (en en), Missouri Botanical Garden, St. Louis, MO & Harvard University Herbaria, Cambridge, MA.: eFloras.org.
  4. ↑ 4,0 4,1 (2008) (en en), Londres: Dorling Kindersley in association with the Royal Horticultural Society. ISBN 978-1-4053-3296-5.
  5. ↑ Ghazanfar, Shahina A.; Nasir, {{{nom2}}} (2001). «Saponaria», [2] (en en), Missouri Botanical Garden, St. Louis, MO & Harvard University Herbaria, Cambridge, MA.: eFloras.org.
  6. ↑ 6,0 6,1 Naturopatia. «La saponaria, una planta molt neta». Naturopatia.org.és. Archivat des d'el original, el 2016-03-05. Consultat el 2013-07-12.
  7. ↑ 7,0 7,1 Sánchez, José Antonio. , Ta-BooK. ISBN 978-84-941386-1-4.
  8. ↑ 8,0 8,1 Mari Mut, José A. (2019). [3], Aguadilla, Puerto Rico: Edicions Digitals, p. 89.
  9. ↑ 9,0 9,1 «Etimologia dei nomi botanici i micologici (requerix busca interna)» (en it). Acta Plantarum. Scheda IPFI. Consultat el 2025-11-28.
  10. ↑ «Saponaria» (en en). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2013-10-28.
  11. ↑ «Saponaria bargyliana Gombault (Caryophyllaceae): A new record for Turkey and analysis of its morphological characters with related species».Turkish Journal of Botany.30(2)
    63–70.ISSN 1300-008X.Consultat el 2013-10-28.
  12. ↑ «Saponaria karapinarensis, Senecio salsuginea and Centaurea tuzgoluensis, three new species from Central Anatolia, Turkey».Belgian Journal of Botany.139(2)
    252–260.ISSN 0778-4031.doi:10.2307/20794613.Consultat el 2013-10-28.
  13. ↑ «Morphological and anatomical investigations on the Saponaria kotschyi Boiss. (Caryophyllaceae)».Turkish Journal of Botany.28(1)
    193–199.ISSN 1300-008X.Consultat el 2013-10-28.
  14. ↑ «Morphological and anatomical study on endemic Saponaria pamphylica Boiss. & Heldr. (Caryophyllaceae)».Journal of Applied Biological Sciences.1(2)
    19–25.ISSN 2146-0108.Consultat el 2013-10-28.
  15. ↑ «Saponaria pumila (Caryophyllaceae) and the Isse Age in the European Alps».American Journal of Botany.89(12)
    2024–2033.ISSN 0002-9122.doi:10.3732/ajb.89.12.2024.Consultat el 2013-10-28.
  16. ↑ «Saponaria suffruticosa (Caryophyllaceae): An enigmatic species from South-West Àsia on border of Turkey and Iraq».Hacettepe Journal of Biology and Chemistry.37(3)
    181–187.Consultat el 2013-10-28.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Saponaria&oldid=1538907»