Saponaria

Saponaria és un gènero de plantes en flors, conegudes comunament com jaboneras o saponarias, pertanyent a la família Caryophyllaceae. És natiu del sur d'Europa i suroest d'Àsia. Comprén 145 espècies i 10 tàxons infraespecíficos descrits.[1][2]
Descripció
[editar | editar còdic]Són plantes herbàcees perennes i anuals, algunes en bases leñosas. Alcancen una altura de 10-60 cm, en fulls opostes d'1-6 cm de llongitut.
Les florés es produïxen en agrupacions sobre els talles de 4-25 mm de diàmetro, en cinc pétals blancs, grocs, roses o púrpura pàlit.[3][4]
El gènero esta estretament relacionat en Lychnis i Silene, distinguint-se d'estos gèneros en tindre solament dos estils en les flors, en lloc de tres o cinc.[4] També està emparentada en Gypsophila, pero el seu cáliz és cilíndric en lloc de acampanado.[5]
Distribució
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'este gènero comprén des d'Europa (particularment Central, Occidental i Oriental) i Suècia, fins a Àsia (particularment Central i Occidental) i Pakistan, i el noroest d'Àfrica.
Adicionalment, ha segut introduïda en Adicionalment ha segut introduïda en Amèrica del Nort i del Sur (particularment en Argentina, Bolívia, Chile i Uruguay), en Europa Septentrional, Àsia Oriental, Surest Asiàtic, Bangladés i Tasmania (en Austràlia).
Ecologia
[editar | editar còdic]Les espècies de Saponaria són l'aliment de les larvas d'algunes espècies del orde Lepidoptera, incloent les arnes Hadena bicruris i Coleophora saponariella (que s'alimenta exclusivament de les espècies de Saponaria).
Història
[editar | editar còdic]En la Antiga Grècia, els meges de l'época ampraven esta planta.[6][7]
Propietats
[editar | editar còdic]Químiques
[editar | editar còdic]Les espècies del gènero contenen saponinas que poden produir un sabó líquit amerant les fulls i les raïls en aigua,[3][8] fins a en un 20% en el periodo de floració de les plantes.[9]
Taxonomia
[editar | editar còdic]El gènero va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 408, en 1753.[10]
Saponaria: nom genèric que deriva del vocablo llatí sapo, -nis; "sabó", en referència a les propietats químiques que tenen les totes les parts de les plantes d'este gènero, especialment els fulls i les raïls, que en reaccionar en l'aigua produïxen una dissolució jabonosa.[6][7][8][9]
Espècies acceptades
[editar | editar còdic]A continuació es brinda un llistat de les 41 espècies, 5 subespecies i 2 varietats del gènero Saponaria acceptades actualment, ordenades alfabéticamente. Per a cada una s'indica el nom binomial seguit del autor, abreviat segons les convencions i usos:
- Saponaria aenesia Heldr., 1876
- Saponaria bargyliana Gomb., 1963[11]
- Saponaria bellidifolia Sm., 1791
- Saponaria biovulata (Stapf) Barkoudah, 1962
- Saponaria bodeana Boiss., 1867
- Saponaria caespitosa DC., 1808
- Saponaria calabrica Guss., 1825
- Saponaria cerastoides Fisch. ex C.A.Mey., 1831
- Saponaria cypria Boiss., 1888
- Saponaria dalmasi H.Boissieu, 1896
- Saponaria emineana Gemici & Kit Tan, 2011
- Saponaria glutinosa M.Bieb., 1808
- Saponaria griffithiana Boiss., 1854
- Saponaria gypsacea Vved., 1941
- Saponaria halophila Hedge & Hub.-Mor., 1967
- Saponaria intermija Simmler, 1910
- Saponaria iranica Dashti, Assadi & Sharifnia, 2014
- Saponaria jagelii Phitos & Greuter, 1993
- Saponaria karapinarensis Vural & Adıgüzel, 2007[12]
- Saponaria kotschyi Boiss., 1843[13]
- Saponaria lutea L., 1762
- Saponaria mesogitana Boiss., 1843
- Saponaria ocymoides L., 1753
- Saponaria officinalis L., 1753
- Saponaria orientalis L., 1753
- Saponaria pachyphylla Rech.f., 1964
- Saponaria pamphylica Boiss. & Heldr., 1849[14]
- Saponaria picta Boiss., 1860
- Saponaria pinetorum Hedge, 1966
- Saponaria prostrata Willd., 1809
- Saponaria prostrata subsp. anatolica Hedge, 1961
- Saponaria prostrata subsp. calvertii (Boiss.) Hedge, 1961
- Saponaria prostrata subsp. prostrata
- Saponaria pumila Janch., 1907[15]
- Saponaria pumilio Boiss., 1843
- Saponaria sewerzowii Regel & Schmalh., 1877
- Saponaria sicula Raf., 1814
- Saponaria stenopetala Rech.f., 1982
- Saponaria stranjensis Jordanov, 1933
- Saponaria subrosularis Rech.f., 1969
- Saponaria suffruticosa Nábělek, 1923[16]
- Saponaria syriaca Boiss., 1849
- Saponaria tadzhikistanica (Botsch.) V.A.Shultz, 1984
- Saponaria tridentata Boiss., 1843
Enllaços externs
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Saponaria» (en en). The Plant List. Consultat el 2013-10-28.
- ↑ «Saponaria» (en en). International Plant Names Index. Consultat el 2025-11-28.
- ↑ 3,0 3,1 Thieret, John W.; Rabeler, {{{nom2}}} (2005). «Saponaria», Flora of North America Editorial Committee (ed.). [1] (en en), Missouri Botanical Garden, St. Louis, MO & Harvard University Herbaria, Cambridge, MA.: eFloras.org.
- ↑ 4,0 4,1 (2008) (en en), Londres: Dorling Kindersley in association with the Royal Horticultural Society. ISBN 978-1-4053-3296-5.
- ↑ Ghazanfar, Shahina A.; Nasir, {{{nom2}}} (2001). «Saponaria», [2] (en en), Missouri Botanical Garden, St. Louis, MO & Harvard University Herbaria, Cambridge, MA.: eFloras.org.
- ↑ 6,0 6,1 Naturopatia. «La saponaria, una planta molt neta». Naturopatia.org.és. Archivat des d'el original, el 2016-03-05. Consultat el 2013-07-12.
- ↑ 7,0 7,1 Sánchez, José Antonio. , Ta-BooK. ISBN 978-84-941386-1-4.
- ↑ 8,0 8,1 Mari Mut (2019). [3], Aguadilla, Puerto Rico: Edicions Digitals, p. 89.
- ↑ 9,0 9,1 «Etimologia dei nomi botanici i micologici (requerix busca interna)» (en it). Acta Plantarum. Scheda IPFI. Consultat el 2025-11-28.
- ↑ «Saponaria» (en en). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2013-10-28.
- ↑ «Saponaria bargyliana Gombault (Caryophyllaceae): A new record for Turkey and analysis of its morphological characters with related species».Turkish Journal of Botany.30(2)
- 63–70.ISSN 1300-008X.Consultat el 2013-10-28.
- ↑ «Saponaria karapinarensis, Senecio salsuginea and Centaurea tuzgoluensis, three new species from Central Anatolia, Turkey».Belgian Journal of Botany.139(2)
- 252–260.ISSN 0778-4031.doi:10.2307/20794613.Consultat el 2013-10-28.
- ↑ «Morphological and anatomical investigations on the Saponaria kotschyi Boiss. (Caryophyllaceae)».Turkish Journal of Botany.28(1)
- 193–199.ISSN 1300-008X.Consultat el 2013-10-28.
- ↑ «Morphological and anatomical study on endemic Saponaria pamphylica Boiss. & Heldr. (Caryophyllaceae)».Journal of Applied Biological Sciences.1(2)
- 19–25.ISSN 2146-0108.Consultat el 2013-10-28.
- ↑ «Saponaria pumila (Caryophyllaceae) and the Isse Age in the European Alps».American Journal of Botany.89(12)
- 2024–2033.ISSN 0002-9122.doi:10.3732/ajb.89.12.2024.Consultat el 2013-10-28.
- ↑ «Saponaria suffruticosa (Caryophyllaceae): An enigmatic species from South-West Àsia on border of Turkey and Iraq».Hacettepe Journal of Biology and Chemistry.37(3)
- 181–187.Consultat el 2013-10-28.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Saponaria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.