Anar al contingut

Autor de nom científic

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Artícul bo En nomenclatura, el autor en nom científic és la persona o equip que ha descrit, denominat i publicat vàlidament un tàxon. La cita de l'autor és la referència a l'autor o autors del tàxon i s'escriu despuix del nom científic del mateix.[1]

El modo en que es realisa la cita de l'autor d'un determinat nom científic varia segons es tracte de tàxons de plantes, animals o bactèries, i es troba normalisat, respectivament, pel Còdic Internacional de Nomenclatura per a algues, foncs i plantes, el Còdic Internacional de Nomenclatura Zoològica i el Còdic Internacional de Nomenclatura de Procariota. De fet, en el cas dels tàxons de plantes, la cita de l'autor es realisa en forma generalment abreviada,[2] mentres que en els casos dels tàxons d'animals i de bactèrias s'utilisa ellinage complet de l'autor.[3][4]

A continuació es detallen les normes i recomanacions per a citar a l'autor o autors de tàxons de plantes, animals i bactèries.

Regles i recomanacions

Tàxons de plantes

Les regles i recomanacions per a citar a l'autor o autors d'un tàxon de plantes estan establides en l'artícul 46 del Còdic Internacional de Nomenclatura per a algues, foncs i plantes, les quals es resumixen a continuació:[5]

  • En les publicacions, particularment aquelles referides a taxonomia i nomenclatura, és desijable citar als autors del nom del tàxon, aun cuando no es realise una referència bibliogràfica.[6] Eixemples:
Rosaceae Juss., Rosa L., Rosa gallica L., Rosa gallica var. eriostyla R. Keller, Rosa gallica L. var. gallica.

Pot observar-se que la cita de l'autor es realisa tant per a la família (Rosaceae), com per al gènero (Rosa), l'espècie (Rosa gallica) o la varietat (Rosa gallica var. eriostyla). L'autor per al nom de la família és Antoine-Laurent de Jussieu, per al nom del gènero i de l'espècie és Carlos Linneo i per a la varietat és Robert Keller. Tots eixos noms han segut convenientment abreviats segons s'indica en la pròxima secció.

  • Encara en les revistes científiques, el nom de l'autor d'un tàxon se cita solament la primera volta que es menciona a dit tàxon. Eixemple:[7]
El gènero Vicia L. està representat per ca. 180 a 210 espècies, distribuïdes en totes les regions tropicals i templades del món. El major centre de variació d'espècies de Vicia es troba en l'àrea Mediterrànea, en centres secundaris en Amèrica del Nort i Amèrica del Sur.
  • El nom d'un nou tàxon deu atribuir-se a l'autor o autors que varen realisar la descripció vàlida o diagnosis d'eixe tàxon, encara que la publicació de la diagnosis haja segut realisada per atres autors.[8]
Olive Mary Hilliard i Brian Laurence Burtt varen publicar en 1986 un treball en el que els noms i descripcions de vàries espècies de Schoenoxiphium, incloent a Schoenoxiphium altum, s'atribuïen a Ilkka Kukkonen[9] El nom del tàxon, llavors, se cita com a S. altum Kukkonen.[10]
John Torrey i Torra Gray en la seua obra de 1838[11] varen atribuir els noms Calyptridium i C. monandrum a «Nutt». Les descripcions estaven entre comillas indicant que Thomas Nuttall les havia escrit, com es reconeixia i agraïa en el pròlec. Els noms, llavors, se citen com Calyptridium Nutt. i C. monandrum Nutt.[12]
  • Quan el nom d'un tàxon es publica conjuntament per dos autors, abdós deuen citar-se unint els seus noms en la paraula «et» o el símbol «&».[13]
Devia xeromorpha Goldblatt et J. C. Manning (o Goldblatt & J. C. Manning) és un tàxon que va ser descrit i publicat conjuntament pels taxónomos Peter Goldblatt i John C. Manning.[14]
  • Quan l'autoria d'un nom científic diferix de l'autoria de l'obra en la qual ha segut vàlidament publicat, abdós autors són citats freqüentment conectant-els en la paraula «in». En tals casos «in» i lo que seguix per darrere no són part de la cita de l'autor sino de la cita bibliogràfica i és millor ometre-ho, a menos que es desige citar elloc on el nom va ser publicat.[15]
En 1908 Hans Solereder va atribuir el nom de la família Strasburgeriaceae i la seua descripció vàlida a Phillippe Edouard van Tieghem quí —en realitat— va usar el nom «Strasburgériacées»[16] (en francés, per això no està válidamente publicat segons l'artícul 18.4). El nom se cita llavors com Strasburgeriaceae Tiegh., o Strasburgeriaceae Tiegh. in Solereder quan és necessari proveir una cita bibliogràfica ademés del nom científic.[17]
El nom «Zephyranthes drummondii D. Don in Sweet, Brit. Fl. Gard. 7: t. 328 (1836)» indica que l'espècie va ser válidamente descripta per David Don i publicada en el tom 7 editat en 1836 de l'obra de Robert Sweet cridada «The British flower garden: containing coloured figures & descriptions of the most ornamental & curious hardy herbaceous plants». No obstant, el nom correcte de l'espècie és simplement Zephyranthes drummondii D. Dò
  • El nom d'un nou tàxon deu ser atribuït a l'autor o autors de la publicació en la que la descripció vàlida apareix per primera volta, encara que el nom s'atribuïxca a un autor diferent. Es pot, no obstant, reconéixer l'autoria del nom científic insertant la paraula «ex» despuix del mateix, seguit del nom de l'autor o autors de la descripció vàlida.[18]
En 1865 Berthold Carl Seemann va publicar el nom Gossypium tomentosum, atribuint-ho a Thomas Nuttall, seguit de la descripció vàlida de l'espècie.[19] Per lo tant, el nom d'eixa espècie de cotó pot ser citat com a «G. tomentosum Nutt. ex Seem.» o, simplement, com a «G. tomentosum Seem.».[20]

Abreviatura de l'autor

En els tàxons de plantes, els noms dels autors se citen de forma abreviada, d'acort a normes estandardisades. Richard Kenneth Brummitt i C. I. Powell varen publicar en el context dels estàndars TDWG, en 1992, una nòmina de les abreviatures dels autors de noms científics de plantes en conformidad con les normes proveïdes pel Còdic Internacional de Nomenclatura per a algues, foncs i plantes.[21] Tal nòmina s'actualisa contínuament i es fa pública en les pàgines web de les organisacions denominades «International Plant Names Index» (IPNI; en espanyol, Índex internacional de noms de plantes)[22] i «Index Fungorum» (en espanyol, «Índex de fongos»).[23]

La norma principal sobre l'abreviatura del nom de l'autor d'un nom científic d'un tàxon de plantes és que l'abreviatura deu ser suficientment llarga com per a ser distintiva i deuria terminar en una consonant que, en el nom complet, precedix a una vocal. Les primeres lletres del nom es deuen proveir sense omissió, pero una de les últimes consonant pot agregar-se de ser necessari.[24] Eixemples:

«L.» és l'abreviatura per a Carlos Linneo; «Fr.» per a Elias Magnus Fries; «Juss.» per a Antoine-Laurent de Jussieu; «Rich.» per a Louis Claude Marie Richard; «Bertol.» per a Antonio Bertoloni, per a distinguir-ho de Carlo Luigi Giuseppe Bertero, «Bertero»; «Michx.» per a André Michaux, per a distinguir-ho de Marc Micheli, «Micheli».[25]

Tàxons d'animals

Les normes i recomanacions per a citar a l'autor o autors d'un tàxon d'animals es troben descrites en el capítul 11 del Còdic Internacional de Nomenclatura Zoològica, les quals es detallen a continuació:[3]

  • En el cas dels tàxons d'animals, la cita de l'autor és opcional, a pesar de que és d'us corrent i recomanable.[26]
  • Es recomana que se cite l'autor o autors pels seus llinages i la data de la publicació. El nom de l'autor s'escriu a continuació del nom del tàxon sense cap signe de puntuació entre ells, a excepció dels casos que es descriuen en el pròxim punt.[27]
El nom científic dellop va ser otorgat en 1758 per Carlos Linneo, per lo que s'escriu: Canis lupus Linnaeus, 1758.
  • Quan una determinada espècie es canvia a un gènero que no és l'original (acte nomenclatural que es denomina «combinació») el nom de l'autor de la descripció i nom inicial es coloca entre paréntesis. L'any, si se cita, es deu colocar en el mateix paréntesis.[28]
Carlos Linneo li va otorgar alleó el nom de Felis lligc en 1758, pero després eixa espècie va ser transferida per un atre autor al gènero Panthera, per lo que el nom científic i la cita de l'autor s'escriuen aixina: Panthera lligc (Linnaeus, 1758) o be, Panthera lligc (Linnaeus).
  • Si es desija es pot citar també el nom de l'autor que ha realisat una nova combinació.[29]
Limnatis nilotica (Savigny) Moquin-Tandon; Methiolopsis geniculata (Stål, 1878) Rehn, 1957.
  • Si ellinage de dos o més autors pot donar lloc a confusions, es distinguiran també pels seus noms, com en bibliografia científica.[30]
El zoólogo francés Étienne Geoffroy Saint-Hilaire i el seu fill Isidore Geoffroy Saint-Hilaire se citen com É. Geoffroy i I. Geoffroy, respectivament, com en Saimiri boliviensis I. Geoffroy, 1834 i Saimiri ustus I. Geoffroy, 1843
  • Si ellinage de l'autor està originalment escrit és un idioma que no use l'alfabet llatí, es deurà transliterar.[31]
El entomólogo rus Эдуард Эверсман es translitera com Eduard Eversmann i se cita en el seu llinage en alfabet llatí, per eixemple en Aeshna viridis Eversmann, 1836.

Tàxons de procariota

Les normes i recomanacions per a citar a l'autor o autors d'un tàxon de procariota es troben descrites en la secció 6 del Còdic Internacional de Nomenclatura de Procariota.[4]

  • En la nomenclatura dels procariota el nom de l'autor no s'abrevia —contràriament a les normes de la nomenclatura botànica— i l'any de publicació del tàxon no se separa del nom de l'autor per una menge, a diferència de la norma de la nomenclatura d'animals.
El nom «Paenibacillus polymyxa (Prazmowski 1880) Ash et al. 1994», o també, «Paenibacillus polymyxa (Prazmowski) Ash et al. 1994» indica que Prazmoski és l'autor del basónimo —com Clostridium polymyxa— i que Ash és l'autor de la combinació.
  • Si l'alteració de la circumscripció d'un tàxon o dels seus caràcters diagnòstics modifica la naturalea de dit tàxon, l'autor responsable pot ser indicat per l'agregat de l'abreviatura «emend.» (dellatí «emendavit», esmenat) seguit del nom de l'autor responsable del canvi. Com per eixemple:[32]
Rhodopseudomonas Czurda & Maresch 1937 emend, van Niel 1944
  • Un nom que es conserva pese a que el tipo del tàxon al que aludix ha segut exclós, no deu ser referit a l'autor original sino a l'autor el concepte del qual o definició del tàxon s'ha conservat.[33]
Aeromonas liquefaciens, és l'espècie tipo original del gènero Aeromonas. No obstant, ha segut exclosa del mencionat gènero. Per eixa raó el nom del gènero Aeromonas s'atribuïx a Roger I. Stanier 1943 i no a Albert Kluyver & C. B. van Niel 1936, i la nova espècie tipo del gènero és A. hydrophila.

Vore també

Referències

  1. ↑ Tormo Molina, R. Nomenclatura botànica Lliçons Hipertextuals de Botànica. Consultat el 23 de febrer de 2010.
  2. ↑ Dimitri, M. 1987. Enciclopèdia Argentina d'Agricultura i Jardineria. Tom I, Editorial ACME, Buenos Aires, pág. 4.
  3. ↑ 3,0 3,1 International Commission on Zoological Nomenclature. 2000. Chapter 11: Authorship. INTERNATIONAL CODE OF ZOOLOGICAL NOMENCLATURE. Fourth Edition. ISBN 0-85301-006-4
  4. ↑ 4,0 4,1 SP Lapage, P. H. Sneath, V. B. D. Skerman, I. F. Lessel, H. P. R. Seeliger, W. A. Clark. International Code of Nomenclature of Bactèria, 1990 Revision. (Bacteriological Code). Section 6. Citation of Authors and Names. ASM Press, Washington, D. C. 1992, ISBN 1-55581-039-X
  5. ↑ International Association for Plant Taxonomy. 2006. International Code for Botanical Nomenclature. Division II. Rules and recommendations, Chapter IV, Effective and valid publication, Section 3. Author citations..
  6. ↑ International Association for Plant Taxonomy. 2006. International Code for Botanical Nomenclature. Author citations. Art.46.1
  7. ↑ Vanni Ricardo O., Kurtz Ditmar B. 2005. Nova varietat i precisió taxonòmicas per al gènero Vicia (Leguminosae) en el nort de l'Argentina. Darwiniana vol.43, n.1-4 [citat 2010-03-27], pp. 216-231
  8. ↑ International Association for Plant Taxonomy. 2006. International Code for Botanical Nomenclature. Author citations. Art. 46.2.
  9. ↑ Hilliard, O. M. & Burtt, B. L. 1986. Notes on some plants of southern Africa chiefly from Natal. Part XIII. Notes from the Royal Botanic Garden Edinburgh 43: 220-225
  10. ↑ International Association for Plant Taxonomy. 2006. International Code for Botanical Nomenclature. Author citations. Art. 46.2., ex. 3.
  11. ↑ North America: containing abridged descriptions of all the known indigenous and naturalized plants growing north of Mexico; arranged according to the natural system. New York, Wiley i Putnam
  12. ↑ International Association for Plant Taxonomy. 2006. International Code for Botanical Nomenclature. Author citations. Art. 46.2., ex. 4.
  13. ↑ International Association for Plant Taxonomy. 2006. International Code for Botanical Nomenclature. Author citations. Art. 46. C.1.
  14. ↑ Peter Goldblatt, John C. Manning. 1990. Devia xeromorpha, A New Genus and Species of Iridaceae-Ixioideae from the Cape Province, South Africa. Annals of the Missouri Botanical Garden, Vol. 77, No. 2, pp. 359-364.
  15. ↑ International Association for Plant Taxonomy. 2006. International Code for Botanical Nomenclature. Author citations. Art. 46.2., Note 1.
  16. ↑ J. Bot. (Morot) 17: 204. 1903
  17. ↑ International Association for Plant Taxonomy. 2006. International Code for Botanical Nomenclature. Author citations. Art. 46.2., Eixemple 12.
  18. ↑ International Association for Plant Taxonomy. 2006. International Code for Botanical Nomenclature. Author citations. Art. 46.4.
  19. ↑ Seemann, B. C. 1865. Flora Vitiensis 22.
  20. ↑ International Association for Plant Taxonomy. 2006. International Code for Botanical Nomenclature. Author citations. Eixemple 23.
  21. ↑ (1992) R. K. Brummitt; C. I. Powell (ed.). Authors of Plant Names: A List of Authors of Scientific Names of Plants, with Recommended Standard Forms of Their Names, Including Abbreviations, Royal Botanic Gardens, Kew. ISBN 0947643443.
  22. ↑ International Plant Names Index [www. ipni. org Pàgina web de l'organisació]. Consultada el 6 de març de 2010.
  23. ↑ Index Fungorum. [www. indexfungorum. org Pàgina web de l'organisació]. Consultada el 6 de març de 2010.
  24. ↑ International Association for Plant Taxonomy. 2006. International Code for Botanical Nomenclature. Author citations. Recommendation 46. A.2
  25. ↑ International Association for Plant Taxonomy. 2006. International Code for Botanical Nomenclature. Author citations. Recommendation 46. A.2, Ex.: 2
  26. ↑ International Commission on Zoological Nomenclature. 2000. Chapter 11: Authorship, artícul 50. Authors of names and nomenclatural acts. [1] archivat en Wayback Machine. INTERNATIONAL CODE OF ZOOLOGICAL NOMENCLATURE. Fourth Edition. ISBN 0-85301-006-4
  27. ↑ International Commission on Zoological Nomenclature. 2000. Chapter 11: Authorship, artícul 50 and 51.2. Authors of names and nomenclatural acts, Form of citation of authorship. INTERNATIONAL CODE OF ZOOLOGICAL NOMENCLATURE. Fourth Edition. ISBN 0-85301-006-4
  28. ↑ 51.3.
  29. ↑ International Commission on Zoological Nomenclature. 2000. Chapter 11: Authorship. Recommendation 51G. Citation of person making new combination. Authors of names and nomenclatural acts, Form of citation of authorship. INTERNATIONAL CODE OF ZOOLOGICAL NOMENCLATURE. Fourth Edition. ISBN 0-85301-006-4
  30. ↑ International Commission on Zoological Nomenclature. 2000. Chapter 11: Authorship, artícul 50. Authors of names and nomenclatural acts. Recomanació 51. A. INTERNATIONAL CODE OF ZOOLOGICAL NOMENCLATURE. Fourth Edition. ISBN 0-85301-006-4
  31. ↑ International Commission on Zoological Nomenclature. 2000. Chapter 11: Authorship, artícul 50. Authors of names and nomenclatural acts. Recomanació 51. B. INTERNATIONAL CODE OF ZOOLOGICAL NOMENCLATURE. Fourth Edition. ISBN 0-85301-006-4
  32. ↑ SP Lapage, P. H. Sneath, V. B. D. Skerman, I. F. Lessel, H. P. R. Seeliger, W. A. Clark. International Code of Nomenclature of Bactèria, 1990 Revision. (Bacteriological Code). Section 6. Citation of Authors and Names. Citation of the Name of a Taxon whose Circumscription Has Been Emended. Rule 35. ASM Press, Washington, D. C. 1992, ISBN 1-55581-039-X
  33. ↑ SP Lapage, P. H. Sneath, V. B. D. Skerman, I. F. Lessel, H. P. R. Seeliger, W. A. Clark. International Code of Nomenclature of Bactèria, 1990 Revision. (Bacteriological Code). Section 6. Citation of Authors and Names. Citation of a Name Conserved baix as to Exclude the Type. Rule 36. ASM Press, Washington, D. C. 1992, ISBN 1-55581-039-X

Enllaços externs


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Autor_de_nom_científic&oldid=1580137»