Saponaria glutinosa
Saponaria glutinosa, cridada comunament jabonera pegajosa o saponaria pegajosa,[1] és una espècie de planta en flors pertanyent a la família Caryophyllaceae.
Descripció
[editar | editar còdic]És una planta anual o bienal, subleñosa en la base, víscida a lo manco en la part superior, en pèls glandulares i eglandulares, tots pluricelulares, de fins a 1.2 mm. Els tallos de (8)30-50(70) cm, erectos, moltes voltes rojosos, d'entrenudos engrossats, ramificados en la seua mitat apical. Els fulls basals de fins a 4-8 × 1-4 cm, en rosetes numeroses, espatulado-lanceoladas, largamente pecioladas, en 3 nervis ben marcats, a voltes venosos; les caulinares, sésiles, d'ovalades a ovado-oblongas, progressivament menors, fins a transformar-se en bràctees florals.
La inflorescència laxa, ± paniculada, en 4-7 parells de branques compostes per numerosos pleocasios. El cáliz 20-22(23) × 2-5 mm, cilíndric, vert o alguna cosa rosat, en 5 o més estrías escariosas llongitudinals corresponents als clavills apicales. La làmina dels pétals c. 5 × 1 mm, linear-cuneada, bífida, rojosa o purpúrea.
La càpsula llaugerament exerta, cilindrácea. Les llavors c. 2 mm.[2][3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie comprén des d'Europa Meridional (particularment en Espanya, Grècia –Creta– i Portugal) i Oriental (particularment, en Bulgària, Crimea, Romania i Ucrània), el noroest de la península balcànica (particularment, en Albània, Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Eslovènia, Macedònia del Nort, Montenegro i Sèrbia) i el noroest d'Àfrica (particularment, en Argèlia i Marroc), fins a Àsia Occidental (particularment, en Líban, Síria i Turquia) i el Caucas (particularment, en el Nort).
Creix principalment en el bioma templat.
Habita en vores de camins poc ruderalizadas, talussos o atres llocs pedregosos i arenencs, generalment caldeados en estiu, a voltes en llocs que han segut incendiats; (200) 500-2 050 m s. n. m..[3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Saponaria glutinosa va ser descrita per Friedrich August Marschall von Bieberstein i publicada en Flora Taurico-Caucasica 1: 322, en 1808.[4]
- Vejau: Saponaria
Número de cromosomes de Saponaria glutinosa i tàxons infraespecíficos: 2n = 28; n = 28.[3]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Vista general de la planta en la seua hàbitat selvat en Sèrbia.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Universitat dels Illes Balears. «Saponaria glutinosa M.Bieb.» (en en). Herbari Virtual del Mediterrani Occidental. Consultat el 2026-03-19.
- ↑ «Saponaria glutinosa». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos (requerix busca interna). Consultat el 2026-03-19.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Castroviejo Bolibar; Aedo Pérez, {{{nom2}}}; Manuel, {{{nom3}}}; Muñoz Garmendia, {{{nom4}}} (1990). «XLIX. Caryophyllaceae», [1], Madrit, Espanya: Real Jardí Botànic i Consell Superior d'Investigacions Científiques, p. 418. ISBN 84-00-06221-3.
- ↑ «Saponaria glutinosa» (en en). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2026-03-19.
- ↑ «glabellus - glutinosus» (en en). Dictionary of Botanical Epithets. Consultat el 2026-03-19.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Imàgens en Google
- Este artícul conté una traducció derivada de «Saponaria glutinosa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Saponaria
- Flora d'Àfrica
- Flora d'Àsia
- Flora d'Àsia occidental
- Flora de Bulgària
- Flora d'Espanya
- Flora d'Europa
- Flora d'Europa del surest
- Flora d'Europa del suroest
- Flora d'Europa oriental
- Flora de França
- Flora d'Itàlia
- Flora de la península ibèrica
- Flora dels Balcans
- Flora de Magreb
- Flora de Portugal
- Flora d'Ucrània
- Flora del Caucas nort
- Plantes descrites per M.Bieb.
- Plantes descrites en 1808