Anar al contingut

Pita (pa)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pita (pa)


Pa chiula en corder, tomata i pepino.

El pa chiula és un tipo de pa pla bla, lleument fermentat, de farina de blat, de consum en l'àrea del Mediterràneu, especialment en el Propenc Oriente, ocasionalment cuit en les parets del forn i que recorda a la corfa de la pizza.

Inclou la versió àmpliament coneguda en una bojaca interior, també conegut com pa àrap (àrap: خبز عربي, khubz ʿarabī), pa siri, i atres noms, aixina com versions sense bojaca com la pita grega, utilisada per a envoldre souvlaki.[1][2][3][4][5] El nom occidental pita a voltes pot usar-se per a referir-se a atres tipos de pans plans que tenen diferents noms en els seus idiomes locals, com a numerosos estils del khubz (pa) àrap.[6]

Etimológicamente, el nom chiula deriva de la paraula grega moderna πίτα, usada per a designar "pastiç" o "pa".cita requerida

el pita turc, demana, casi sempre du damunt llavors de sésam o de nigella i no és "buit" com a molts pans plans, sino té molles.

En les bodes búlgares s'entrega als nóvios, acompanyat de mel i sal, i en una série de rituals que signifiquen igualtat i la dolçor de la vida de casats.

A voltes se li referix com somun en la Península balcànica.

Ingredients

Els ingredients són farina de blat, aigua, sal, rent i oli.

Preparació

Horneado de pita en Nazaret.

La majoria de pita es hornean a altes temperatures (232 °C), fent que la massa en forma de círculs aplanados es infle de forma espectacular per efecte del vapor que es genera en el seu interior en evaporar-se l'aigua de la massa. Quan s'extrauen del forn, les capes de massa horneada permaneixen separades dins de la pita desinflada, lo que permet que el pa s'òbriga per a formar una bojaca. No obstant, la pita a voltes es cou sense bojaques i es diu "pita sense bojaca".

Existix la pita per a microones, que es prepara humint-la i calfant-la 30 segons en el microones o tostador.cita requerida

Use culinari

La pita es pot usar per a servir salses com hummus i taramosalata, jocoque sec, torrada en zaatar i oli; per a envoldre kebabs, gyros o falafel o en forma de sándwichés i burritos; també en ous i molts uns atres guisats com qualsevol atre pa. També es pot tallar i hornear en chips crujientes de pita.

Chiula en falafel, salsa tahina i ensalada.

Vore també

Enllaços externs

Commons

Referències

  1. ↑ Uvezian, Sonia (2001). google. com/books? id=E2sgAQAAMAAJ&q=%22khubz+arabi%22 Recipes and Remembrances from an Eastern Mediterranean Kitchen: A Culinary Journey Through Syria, Lebanon, and Jordan, Siamanto Press, pp. 313. ISBN 9780970971685. «The best-known bread of the region is khubz arabi (or, simply, khubz), a round, flat, slightly leavened loaf about one-fourth inch thick and with a pocket inside. It is made in three different sizes: large (eight or more inches in diameter), medium (six to eight inches), and small (about five inches). In America, where it has become very popular, this bread is known as chiula. A pocketless version is also available. In some Arab communities khubz arabi is called kmaj (from the Persian kumaj), while in others, kmaj refers only to the pocketless type.»
  2. ↑ Stewart, Jean I.; Tamaki, Junko Alice (1992). google. com/books? id=Q96OaT5HhloC&q Composition of foods: baked products : raw, processed, prepared (vol. 8), United States Department of Agriculture, Nutrition Monitoring Division, p. 6. «Chiula bread originated in the Middle East and is also known as Arabic, Syrian, and pocket bread.»
  3. ↑ Perry, Charles (21 d'agost de 2014). google. com/books? id=bIIeBQAAQBAJ&pg=PA629&lpg=PA629 The Oxford Companion to Food, Oxford University Press, pp. 629–630. ISBN 9780191040726.
  4. ↑ Wright, Clifford A. (2003). google. com/books? id=x3t2IJeFIh8C&pg=PA61 Little Foods of the Mediterranean: 500 Fabulous Recipes for Antipasti, Tapes, Hors D'Oeuvre, Meze, and More, p. 61.
  5. ↑ Roden, Claudia (24 de decembre de 2008). google. com/books? id=r723owliVz8C&pg=PA393 The New Book of Middle Eastern Food, Knopf Doubleday Publishing Group, pp. 393–396. ISBN 9780307558565.
  6. ↑ Serna-Saldivar, Sergio O. (2012). google. com/books? id=oz4orP4ZOOYC&pg=PA215 Cereal Grains: Laboratory Reference and Procedures Manual, p. 215.