Chatoyancia


La chatoyancia, també coneguda com a efecte ull de gat,[1] és un fenomen de reflectividad òptica que dona una ilusió de tridimensionalidad en algunes pedres precioses, fustes i fibres de carbono. És falcat de l'anglés chatoyancy, i este del francés chatoyant «lluent com els ulls d'un gat». Es tracta d'un terme majorment utilisat i conegut en gemología i fusteria. Sorgix de l'estructura fibrosa d'un material, com en el quars ull de tigre, o d'inclusions fibrosas, tubulars o cavitats dins de la pedra, com en el crisoberilo ull de gat, que reflectixen la llum d'un modo tal en el que es dona una sensació de profunditat i un efecte d'iridiscència.[2][3] Açò fa a l'objecte chatoyante més atractiu visualment, i per això els fa en general més buscats i preciosos en la compra i venda. Un eixemple visible d'açò és la demanda de fusta chatoyante per part de lauderos, els qui l'utilisen per a l'acabament de guitarres, violins i uns atres instruments de corda.
Descripció
Els precipitats que causen la chatoyancia en el crisoberilo procedixen del rútil, un mineral compost fonamentalment per diòxit de titani. Les mostres examinades no han mostrat indicis de tubos o fibres.cita requerida Els precipitats de rútil s'alineen perpendicularment sobre l'efecte ull de gat. Es creu que el paràmetro de ret del rútil coincidix només en un dels tres eixos cristalins ortorrómbicos del crisoberilo, lo que dona lloc a una alliniació preferent en eixa direcció.

L'efecte pot comparar-se a la lluentor d'una bobina de seda: La ralla lluminosa de llum reflectida és sempre perpendicular a la direcció de les fibres. Per a que una gema mostre millor este efecte deu estar tallada en cabujón (redonejada en una base plana en lloc de facetada), en les fibres o estructures fibrosas paraleles a la base de la gema acabada. Els millors eixemplars mostren una única banda de llum nítidamente definida que es desplaça per la pedra en girar-la. Les pedres que presenten una chatoyancia de menor calitat mostren un efecte de bandes, com és típic en les varietats de quars ull de gat. Les pedres facetadas no mostren be este efecte.
Les espècies de gemes conegudes per este fenomen inclouen el cuarzo, el crisoberilo, el berilo (especialment la varietat aguamarina ), la charoita, la turmalina, la labradorita, la selenita, el feldespat, la apatita, la pedra llunar, la tomsonita i la escapolita, entre unes atres. El cable òptic de vidre també pot mostrar chatoyancia si es talla correctament, havent-se convertit en un material decoratiu popular en una varietat de colors vius.cita requerida
El terme "ull de gat", quan s'usa solament com el nom d'una pedra preciosa, es referix al crisoberilo d'ull de gat.cita requerida També s'utilisa com a adjectiu que indica el fenomen de la chatoyancia en una atra pedra, per eixemple, aguamarina ull de gat.
En fusteria
La chatoyancia en la fusta ocorre en vàries espècies[4]-particularment en fustes dures i en varis tipos de fustes de Nanmu de China i d'Àsia Sur-Oriental, especialment quan les tensions del pes de l'arbre creixent donen lloc a remiendos més densos, o a on les tensions causen el burl o l'ull de pardal. Esta "figura", que té un sorprenent aspecte tridimensional, és molt apreciada tant pels artesans de la fusta com pels seus clients, i apareix regularment en mobles, instruments musicals i atres productes decoratius de fusta. La figuració adopta diverses formes i es coneix com flameado, llaç, ralla de tigre, acolchado, entre atres noms.[5]
Este efecte es denomina a voltes aspecte mullat, ya que en mullar la fusta en aigua sol aparéixer la chatoyancia fins que la fusta se seca. Certs acabaments fan que el vetejat d'esta siga més pronunciat. Els acabaments a l'oli, l'epoxi i la goma laca poden resaltar notablement este efecte. Quan l'índex de refracció de l'acabament és casi igual que el de la fusta, en la superfície d'esta no es produïx dispersió de la llum, lo que proporciona apariència de profunditat al motiu de la pròpia fusta.
Medició
Cap método per a medir la chatoyancia de la fusta està acceptat unànimement per la comunitat científica. S'han propost alguns métodos, com el denominat PZC,[6] que s'ha utilisat per a medir els valors típics de vàries espècies de fusta; a continuació es presenten alguns resultats:
| Fusta
(nom comú) |
PZC mija |
|---|---|
| Abedull | 18.3 |
| Avet Douglas | 11.1 |
| Avet platejat europeu | 10.0 |
| Acacia negra | 16.4 |
| Afrormosia | 14.2 |
| Afzelia | 14.1 |
| Àlber | 14.7 |
| Làrix | 10.9 |
| Aliso roig | 16.8 |
| Alnus | 15.0 |
| Amargoso | 19.1 |
| Arce azucarero | 16.1 |
| Arce europeu | 14.2 |
| Bubinga | 19.2 |
| Caoba d'Hondures | 21.4 |
| Castany | 14.4 |
| Cedre espanyol | 21.3 |
| Cedre europeu | 7.6 |
| Cerejeira | 14.1 |
| Cerezo dolç | 15.7 |
| Cerezo negre | 18.0 |
| Ciprer | 9.3 |
| Ciricote | 7.0 |
| Cocobolo | 9.5 |
| Cordia | 11.5 |
| Dumoria | 21.0 |
| Ébano | 11.3 |
| Etimoé | 22.1 |
| Eucalipto | 13.9 |
| Fresno americà | 11.5 |
| Fresno europeu | 12.8 |
| Fresno vert | 14.9 |
| Granadillo | 14.3 |
| Guarea | 17.2 |
| Hi haja europea | 10.6 |
| Hyedua | 20.0 |
| Ipé | 11.7 |
| Iroko | 21.8 |
| Jatobá | 17.5 |
| Khaya | 23.0 |
| Koa | 26.4 |
| Koto | 12.5 |
| Llorer blanc | 13.9 |
| Limba | 16.1 |
| Limba negra | 18.7 |
| Liquidámbar | 12.6 |
| Mansonia | 18.0 |
| Morera | 18.2 |
| Movingui | 15.3 |
| Taronger de Luisiana | 17.0 |
| Nogal africà | 20.2 |
| Nogal europeu | 17.5 |
| Nogal negre americà | 18.6 |
| Obeche | 11.1 |
| Ocume | 23.6 |
| Olivera | 8.3 |
| Olmo | 14.5 |
| Padouk | 17.4 |
| Palisandro | 11.2 |
| Palisandro de Madagascar | 11.7 |
| Palisandro de Sants | 12.5 |
| Palisandro Kingwood | 14.3 |
| Pal_morat | 13.7 |
| Peral | 10.5 |
| Peteribí morotí | 11.3 |
| Petiribí | 17.4 |
| Pícea | 9.3 |
| Pi | 10.7 |
| Pouteria | 14.4 |
| Roure | 12.2 |
| Roure Albar | 12.6 |
| Roure melojo | 11.6 |
| Sapeli | 20.7 |
| Teca | 15.7 |
| Teixixc | 9.8 |
| Tila europea | 12.2 |
| Tineo | 14.7 |
| Tulípero | 11.9 |
| Wengué | 8.5 |
Referències
- ↑ Reinersmann, Walter Schumann ; [translated by Elizabeth E. (2008). Minerals of the world, 2nd edició (en en), Nova York, NY.: Sterling Pub. Co., pp. 19. ISBN 9781402753398.
- ↑ Mukherjee, Swapna (2011). Applied mineralogy : applications in industry and environment (en en), Dordrecht: Springer. ISBN 978-9400711617.
- ↑ (2006) «gemstones», The Oxford companion to the earth, 1ª edició (en en), Oxford: Oxford Univ. Press. ISBN 9780198540397.
- ↑ «Woodworking word of the day: chatoyance | Wood» (en en). WOOD Magazine (2022-05-24). Archivat des de l'original, el 24 de maig 2022. Consultat el 3 d'agost de 2022.
- ↑ «What is Chatoyance? – PZC Chatometry» (en en) (2022-01-12). Archivat des de l'original, el 12 de giner de 2022. Consultat el 2022-05-24.
- ↑ Pisani, Paolo; Zanetta, Laura; Codoro, Davide(2021-12-29).«Measuring wood chatoyance».Wood Material Science & Engineering.: 1–12.ISSN 1748-0272.doi:10.1080/17480272.2021.2018625.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Chatoyancia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.