Hymenaea courbaril

Hymenaea courbaril (Hymenaea courbaril)

Hymenaea courbaril, més conegut com guapinol, copinol, cuapinol, ,curbaril jatoba o jatobá, jatayva en guaraní, paquió (Bolívia), o algarrobo (Puerto Rico, República Dominicana, Panamà, Veneçola, Perú i Colòmbia), correspon a la família Fabaceae i és un arbre comú en el Carib, Centre i Sudamérica.

Descripció

És un arbre gran i robust, subcaducifolio, de 10 a 25 (40) m d'altura en un diàmetro de fins a 1.5 m. El tronc és dret, a voltes cobert per una excreció gomosa ambarina, algunes voltes desenrollen contraforts. Copa redona molt densa, àmpliament estesa, en fullage dens vert clar i lluent. Branques grosses ascendents. La corfa externa llaugerament escamosa a plana, pardo grisácea. La corfa interna rosada canviant a llaugerament parda, fibrosa, de sabor astringente. Gruixa total de la corfa 10 a 20 mm. La albura de color blanc a crema, en olor dolça, gots grans, parènquima vasicentricos i aliforme. Presenta fulls alterns, compostes per un parell de foliolos oposts en forma de pesuña, de 5 a 10 cm de llarc incloent el peciol; foliolos sésiles, asimètrics, oblongos o aguts, en el marge sancer, àpiç obtús o agut en un acumen molt curt, base molt asimètrica, aguda en un costat, trunca en l'atre; vert groguenca, en abundants glándulas redones translucidas; peciol d'1 a 2 cm de llarc, glabros, pulvinados. Arbre perenne. Les flors es troben en panícules denses terminals, fins a de 12 cm de llarc, en bràctees que soporten les ramillas. Les flors són grans blanques verdosas, fortament perfumadas, esteses, de 3.5 cm de diàmetro i 1.5 cm de llarc, llaugerament zigomorfas, tubulars en la base en 4 lòbuls ovados, aguts a obtusos, imbricados, finamente pubescentes; pétals 5, blancs en puntes morenes, del mateix llarc o més curts que els sépals; estams 10, lliures, de 2.5 a 3.5 cm. Els fruts són baïna indehiscente, llaugerament aplanada, de 10 a 17.5 cm de llarc per 4 a 6.5 cm d'ample, sumament leñosa, verdosa a moreno obscur, en polpa harinosa de color groc, dolç i comestible en olor a peus. Quan seca exuda una resina pegajosa i fragant; conté 3 o 4 llavors, oblongas, achatadas, pardas-rojoses i dures, d'1.5 a 2.5 cm de diàmetro. El frut permaneix llarc temps en l'arbre (7 a 10 mesos).

Entre el clafoll i les llavors té una pols blanca que els indígenes varen usar com a ingredient de la mazamorra, estos fruts medixen uns 13 cm de llarc per 6 d'ample, i se'ls pot vore madurs penjant en l'arbre per un periodo prolongat, els seus fruts són principalment apetits per animals com la guatusa o cherenga (Dasyprocta punctata).

Distribució i ambiente

Arbre natiu d'Amèrica tropical, s'estén des del centre de Mèxic, Centroamérica, fins a Perú, Bolívia, Brasil i la Guayana Francesa, a lo llarc de les Antilles Cubanes i Jamaica a Trinitat i Tobago. Forma part de selves altes a mijanes perennifolias i subperennifolias, o be en cañadas protegides dins de la selva baixa caducifolia. Pot aplegar a formar masses casi pures.

Usos

L'arbre produïx una goma pegajosa taronja, resinosa, cridada anime, del llatí medieval amineus (blanc). La producció de la goma de mastegar pot ser fomentada per ferides produïdes en la corfa, i la resina s'arreplegarà entre les principals raïls.

Esta goma és blana i pegajosa. El seu pes específic varia des d'1,054 fins a 1,057. Es fon fàcilment sobre el fòc, i se suavisa inclús en la calor de la boca en Pungencia. Difon fums blancs i una olor molt agradable. Els insectes són generalment atrapats en grans números. És insoluble en aigua, i casi en l'alcohol fret. S'alia en l'copal en la seua naturalea i apariència, i a l'copal de Zanzíbar a voltes es dona este nom. Es pot obtindre d'atres espècies de Hymenaea en la zona tropical d'Amèrica del Sur.

Els brasilers l'usen internament en les malalties dels pulmons. Antigament, era un ingredient d'ungüents i emplastos, pero en l'actualitat el seu us és solament per a barnices i incens.

La goma es convertirà en àmbar a través d'un procés químic que requerix millons d'anys. Àmbar de millons d'anys d'edat, d'arbres de Hymenaea han proporcionat als científics moltes pistes de la seua prehistòrica presència en la Terra, aixina com als a sovint extints insectes i plantes tancades en ella, com es mostra en les películes de Jurassic Park . (Vore àmbar dominicà .)

La fusta per a #artesania, treballs de torneria i instruments musicals (pianos i guitarres), construccions rurals i navals molt apreciada per a l'ebanisteria, per a llenya i carbó. L'exsudat s'utilisa com aromatizante com a incens. La fusta és molt dura, de 5,6 en l'escala Brinell o 2350 lbf (10500 N) en l'escala Janka, mides aproximades de durea. A modo de comparació, el avet Douglas medix 660 lbf (2900 N), roure blanc 1.360 lbf (6000 N), i la anou de Brasil 3800 lbf (17000 N). Conta en un color torrat / salmón en ralles negres que en el temps es convertix en un color roig obscur.

Taxonomia

Hymenaea courbaril va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 1192. 1753.

Varietats acceptades

• Hymenaea courbaril var. altissima (Ducke) Llig & Langenh.
• Hymenaea courbaril var. longifolia (Benth) Llig & Andrade-Lima.
• Hymenaea courbaril var. stilbocarpa (Hayne) Llig & Langenh.

Enllaços externs

• http://herbaria.plants.ox.ac.uk/adc/downloads/capitulos_especies_y_anexos/hymenaea_courbaril.pdf
• Alzate Tamayo L.M., Arteaga González D.A., Jaramillo Garcés I. 2008. Propietats farmacològiques del Algarrobo (Hymenaea Courbaril Linneaus) d'interés per a l'indústria d'aliments. Revista Lasallista d'Investigació. 5(2) 100-111. http://www.redalyc.org/articulo.oa?aneu=69550213
• Enciclovida té un artícul sobre Hymenaea courbaril
• Naturalista.

Bibliografia

1. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
2. Correja A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panamà.
3. Cowan, C. P. 1983. Flora de Tabasco. Llistats Floríst. Mèxic 1: 1–123.
4. Duchen, P. & S. G. Beck. 2012. Estudi taxonómico de les Leguminosas del parc nacional Àrea Natural de Maneig Integrat (PN-ANMI) Cotapata, La Pau-Bolívia. Revista Soc. Boliv. Bot. 6(1): 13–51.
5. Ducke, A. 1953. As Leguminosas de Pernambuco i Paraiba. Mem. Inst. Oswaldo Cruz 51: 417–461.
6. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Riu de Janeiro.
7. Funk, V. A., P. I. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Veneçola: Amazones, Bolívar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. O.S. Natl. Herb. 55: 1–584.