Anar al contingut

Fraxinus americana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Fraxinus americana (Fraxinus americana)


Fraxinus americana, el fresno blanc americà,[1] fresno de la Carolina,[2] fresno americà o fresno blanc, és una de les més conegudes espècies del gènero Fraxinus, de fins a 35 m d'altura. És natiu de l'est de Norteamérica, trobat en boscs mesófitos des de Quebec fins al nort de Florida.



Descripció

[editar | editar còdic]

La fusta és clara, forta, granosa. El nom anglés de Cendra Blanca aparentment deriva del envés glauco dels fulls. Les fulls tenen de 2 a 3 cm d'ample, compostes pinnadas en 7 (ocasionalment 5 o 9) folíols, de 6 a 13 cm de llarc. Tornen groguenques, roges o púrpures en l'autumne. Els cultivarés que tenen molt marcat el color otoñal són 'Autumn Applause' i 'Autumn Purple'.

Este arbre és caduc i dioico, en fustes separats femella i macho. La floració ocorre en primavera despuix de 30 a 55 dies grau de creiximent. El frut és una sàmara de 3 a 5 cm de llarc, la llavor d'1,5 a 2 cm en un ala pardo pàlit d'1,5 a 3 cm de long., i pot ser arrastrat pel vent a bona distància.

És un arbre que pel seu propi desenroll s'acondiciona millor a extensions grans de terreny fèrtil, i no tant a espais residencials, ademàs en els fresnos blancs les seues branques són més resistents que els fresnos verts.

La vida d'estos arbres és d'al voltant de 100 anys.

És bona fusta para bats de béisbol i per a ferramentes de mà.

El fresno és molt similar en apariència al Fraxinus pennsylvanica Marshall 1785, en identificació difícil. El envés dels fulls del fresno americà és més allumenat que el fes. El Fraxinus pennsylvanica té els fulls exactament iguals dalt i avall. També, cada espècie ocupa distintes casetes ecològiques: el fresno americà de zones altes humides; el Fraxinus pennsylvanica en forestes humides i inundables, encara que solen solapearse en la distribució.

Propietats

[editar | editar còdic]

Les raïls són astringente, tònic, sudorífico, diurético, purgante i emenagogo.

Les llavors s'han usat per a l'obesitat.[3]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Fraxinus americana va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 1057. 1753.[4]

Etimologia

Vore: Fraxinus

americana: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en Amèrica.

Varietats
  • Fraxinus americana var. biltmoreana (Beadle) J.Wright ex Fern.
  • Fraxinus americana var. crassifolia Sarg.
  • Fraxinus americana var. curtissii (Vasey) Small
  • Fraxinus americana var. juglandifolia (Lam.) Rehder
  • Fraxinus americana var. microcarpa Gray
Sinonímia
  • Ornus americana (L.) Bosc, Mém. Cl. Sci. Math. Inst. Natl. France 9: 216 (1808 publ. 1811).
  • Calycomelia americana (L.) Kostel., Allg. Med.-Pharm. Fl. 3: 1004 (1834).
  • Ornanthes americana (L.) Raf., New Fl. 2: 93 (1837).
  • Fraxinus novae-angliae Mill., Gard. Dict. ed. 8: 5 (1768).
  • Fraxinus alba Marshall, Arbust. Amer.: 51 (1785).
  • Fraxinus carolinensis Wangenh., Beytr. Teut. Forstwiss.: 81 (1787).
  • Fraxinus acuminata Lam., Encycl. 2: 547 (1788).
  • Fraxinus canadensis Gaertn., Fruct. Sem. Pl. 1: 222 (1788).
  • Fraxinus juglandifolia Lam., Encycl. 2: 548 (1788).
  • Fraxinus nigra var. juglandifolia (Lam.) Castigl., Viagg. Stati Uniti 2: 244 (1790).
  • Fraxinoides alba (Marshall) Medik., Beytr. Pfl.-Anat.: 399 (1800).
  • Fraxinus epiptera Michx., Fl. Bor.-Amer. 2: 256 (1803).
  • Fraxinus pubescens var. latifolia Vahl, Enum. Pl. 1: 52 (1804).
  • Fraxinus caroliniana Willd., Sp. Pl. 4: 1103 (1806), nom. illeg.
  • Fraxinus viridis Bosc, Mém. Cl. Sci. Math. Inst. Natl. France 9: 209 (1808 publ. 1811).
  • Fraxinus villosa Dum.Cours., Bot. Cult., ed. 2, 2: 582 (1811).
  • Fraxinus discolor Muhl., Cat. Pl. Amer. Sept.: 111 (1813).
  • Fraxinus macrophylla Hoffmanns., Verz. Pfl.-Kult., Nachtr. 2: 120 (1828).
  • Calycomelia acuminata (Lam.) Kostel., Allg. Med.-Pharm. Fl. 3: 1004 (1834).
  • Calycomelia juglandifolia (Lam.) Kostel., Allg. Med.-Pharm. Fl. 3: 1004 (1834).
  • Leptalix acuminata (Lam.) Raf., New Fl. 2: 93 (1837).
  • Leptalix juglandifolia (Lam.) Raf., New Fl. 2: 93 (1837).
  • Fraxinus glauca Raf., Alsogr. Amer.: 33 (1838).
  • Fraxinus grandifolia Raf., Alsogr. Amer.: 38 (1838).
  • Leptalix alba (Marshall) Raf., Alsogr. Amer.: 32 (1838).
  • Leptalix epiptera (Michx.) Raf., Alsogr. Amer.: 33 (1838).
  • Leptalix glauca Raf., Alsogr. Amer.: 33 (1838).
  • Leptalix grandifolia Raf., Alsogr. Amer.: 38 (1838).
  • Leptalix viridis (Bosc) Raf., Alsogr. Amer.: 32 (1838).
  • Calycomelia alba (Marshall) Kostel., Ind. Hort. Bot. Prag.: 26 (1844).
  • Calycomelia epiptera (Michx.) Kostel., Ind. Hort. Bot. Prag.: 26 (1844).
  • Calycomelia viridis (Bosc) Kostel., Ind. Hort. Bot. Prag.: 26 (1844).
  • Fraxinus albicans Buckley, Proc. Acad. Nat. Sci. Philadelphia 14: 4 (1863).
  • Fraxinus curtissii Vasey, Cat. For. Trees O.S.: 20 (1876).
  • Fraxinus pistaciifolia I.Hall ex A.Gray., Syn. Fl. N. Amer. 2(1): 75 (1878), nom. illeg.
  • Fraxinus biltmoreana Beadle, Bot. Gaz. 25: 358 (1898).
  • Calycomelia biltmoreana (Beadle) Nieuwl., Amer. Midl. Naturalist 3: 186 (1914).
  • Calycomelia pistaciifolia Nieuwl., Amer. Midl. Naturalist 3: 187 (1914).
  • Fraxinus pennsylvanica subsp. novae-angliae (Mill.) Buttler, Bot. Naturschutz Hessen 18: 19 (2005).[5]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Nom vulgar preferit en castellà, en Arbres: guia de camp; Johnson, Owen i More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1. Versió en espanyol de la Collins Tree Guide.
  2. ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
  3. ↑ «Fraxinus americana». Plantes útils: Linneo. Archivat des d'el original, el 21 de setembre de 2013. Consultat el 15 de març de 2014.
  4. ↑ «Fraxinus americana». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 15 de març de 2014.
  5. ↑ «Fraxinus americana». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 7 de maig de 2010.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  2. Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
  3. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  4. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  5. Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
  6. Killeen, T. J., I. García Estigarribia & S. G. Beck. (eds.) 1993. Guia Árb. Bolívia 1–958. Herbario Nacional de Bolívia & Missouri Botanical Garden, Edit. Quipus srl., La Pau.
  7. Radford, A. I., H. I. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.
  8. Scoggan, H. J. 1979. Dicotyledoneae (Loasaceae to Compositae). Part 4. 1117–1711 pp. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
  9. Small, J. K. 1933. Man. S.I. Fl. i–xxii, 1–1554. Published by the Author, New York. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library
  10. Voss, I. G. 1996. Michigan Flora, Part III: Dicots (Pyrolaceae-Compositae). Cranbrook Inst. of Science, Ann Arbor.
  11. Wallander. 2008. Systematics of Fraxinus (Oleaceae) and evolution of dioecy. Pl. Syst. Evol. 273(1–2): 25–49.
  12. Zuloaga, F. O. 1997. Catàlec de les plantes vasculars de l'Argentina. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 74(1–2): 1–1331.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Fraxinus_americana&oldid=571641»