Fraxinus pennsylvanica

Fraxinus pennsylvanica (Fraxinus pennsylvanica)

Fraxinus pennsylvanica, el fresno roig americà o fresno vert, és una espècie del gènero Fraxinus, de la família de l'olivera (Oleaceae). Els fulls són oposts, rarament en verticilos de tres, pinnadocompuestas. Les llavors estan contingudes en una sàmara.

Orige

Té la seua àrea natural d'orige en la regió oriental d'Estats Units i Canadà. El seu cultiu s'ha difòs en tot el Riu de l'Argent, per les seues característiques similars a la seua terra d'orige, ademés de tota la Argentina, en particular en zones rurals de províncies de Buenos Aires, Santa Fe, Còrdova, Mendoza i Entre Rius. El fresno americà que creix en estes regions va ser classificat erròneament com Fraxinus americana, de característiques similars a F. Pennsylvanica, en identificació difícil. El envés dels fulls de Fraxinus americana és més allumenat que el fes. Fraxinus pennsylvanica té els fulls exactament iguals dalt i avall. També, cada espècie ocupa distintes casetes ecològiques: el fraxinus americana de zones altes humides; el Fraxinus pennsylvanica en forestes humides i inundables, encara que solen solaparse en la distribució.

Característiques

El nom del gènero, Fraxinus, deriva de la paraula llatina Phraxo, que significa tancada, ya que esta espècie era utilisada per a la construcció de seges. En algunes regions de l'Argentina, com el delta del Paraná, este fresno es asilvestró. Els seus fruts uniseminados, dispersats pel vent, generen nous individus causant greus canvis en esta zona. Una volta instalat, resulta molt difícil el seu control. Per això deu tindre's en conte este antecedent de planta invasora, a l'hora de decidir la seua incorporació a llocs a on existixca i puga expandir-se favorablement.

Este arbre alcança 15 a 20 metros d'altura, de tronc recte i cilíndric, proyecta molta ombra. És una espècie diclino dioica.

És una espècie rústica , creix en variades condicions climàtiques i edàfiques. És molt resistent a la fredor i a les gelades. Preferix sols fèrtils, #fresca i alguna cosa humits. És de creiximent relativament ràpit, i és molt sensible a l'atac de les formigues.

És molt indicat per a ser utilisat en parcs i passejades públiques i en l'arborat de carrers. El seu fullage vert lustroso que torna a groc intens en autumne, li conferix marcats valors decoratius, ademés de brindar una ombra bona i fresca. Són arbres molt resistents a la polució ambiental i de molt bona sanitat.

Us industrial

La fusta del fresno americà és de molt bona calitat per a certs usos, en albura ampla, blanc crema, mentres que el duramen és castany groguenc. La seua lluentor és mijana i alguna cosa lustroso, carix d'olor i té textura mijana i heterogénea, gra dret i veteado, suau en llínees castanyes. El pes específic és de 0,660 kg/dmPlantilla:Exp. La albura seca és susceptible als insectes xilófagos, pero molt fàcil d'impregnar mentres que el duramen presenta penetració mijana. És una fusta forta, dura i tenaz. En una elevada resistència al choc i excelents aptituts per a treballs a la flexión i al desgast. Dona bons resultats en tenyides i llustres i pot encolarse satisfactòriament. Presenta propietats excelents per a treballs de curvat al vapor. S'ampra en botada, mobles en parts curvades, artículs deportius, torneria, mànecs i vetes de ferramentes, implementos agrícoles, accessoris textils, embarcacions, rems, envasos i chapes.

Fulls composts, imparipinnadas, de 7 a 15 cm de llarc, en 5 a 9 filíolos, aovados, cuneïformes o redonejats en la base, serrats llaugerament sancers, prims, de textura ferma, verts intensos en la capa superior i en l'inferior plateados, nuets. Prenen fort color groguenc en autumne abans de caure. El pecíol és gros i acanalado.

Flores unisexuales, dispostes en panículos terminals i compactes; les flors masculines posseïxen un cáliz campanulado llaugerament lobulado; les flors femenines tenen un estil llarc, dret, purpúreo, i estan desprovistas de pétals.

Fruts sàmares espatuladas, medixen de 2,5 a 5 cm de llarc, redonejades o oblongo-lanceoladas, formant arracades abundants més clars que el fullage al principi, despuix pardo-clars.

Corfa obscura i badada longitudinalmente.

Taxonomia

Fraxinus pennsylvanica va ser descrita per Humphrey Marshall i publicat en Arbustrum Americanum 51–52. 1785.

Etimologia

Vore: Fraxinus

pennsylvanica: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en Pennsilvània.

Sinonímia

• Fraxinus campestris Britt.
• Fraxinus darlingtonii Britt.
• Fraxinus lanceolata Borkh.
• Fraxinus smallii Britt.
• Calycomelia campestris (Britton) Nieuwl. & Lunell
• Calycomelia elliptica (Bosc) Kostel.
• Calycomelia expansa (Willd.) Kostel.
• Calycomelia lancea (Bosc) Kostel.
• Calycomelia lanceolata (Borkh.) Lunell
• Calycomelia ovata (Bosc) Kostel.
• Calycomelia pennsylvanica (Marshall) Nieuwl.
• Calycomelia pubescens (Lam.) Kostel.
• Calycomelia richardii (Bosc) Kostel.
• Fraxinus americana var. pennsylvanica (Marshall) Weston
• Fraxinus americana subsp. pennsylvanica (Marshall) Wesm.
• Fraxinus americana var. pennsylvanica (Marshall) Castigl.
• Fraxinus americana var. pubescens (Lam.) D.J.Browne
• Fraxinus americana var. rubicunda (Bosc) Wesm.
• Fraxinus americana var. subpubescens (Pers.) Wesm.
• Fraxinus arbutifolia Dippel
• Fraxinus aucubifolia G.Kirchn.
• Fraxinus cerasifolia Hoffmanns.
• Fraxinus cinerea Bosc
• Fraxinus concolor Muhl.
• Fraxinus elliptica Bosc
• Fraxinus expansa Willd.
• Fraxinus fusca Bosc
• Fraxinus glabra Lawson ex Beissner
• Fraxinus juglandifolia var. aucubifolia H.Jaeger
• Fraxinus juglandifolia var. subintegerrima Vahl
• Fraxinus lancea Bosc
• Fraxinus lancifolia Raf.
• Fraxinus longifolia Bosc
• Fraxinus mija Raf.
• Fraxinus nigra var. pubescens (Lam.) Castigl.
• Fraxinus oblongocarpa Buckley
• Fraxinus ovalis Willd.
• Fraxinus ovata Bosc
• Fraxinus platyphylla Hoffmanns.
• Fraxinus pubescens Lam.
• Fraxinus richardii Bosc
• Fraxinus rubicunda Bosc
• Fraxinus rufa Bosc
• Fraxinus subvillosa Bosc ex Pers.
• Fraxinus trialata Buckley
• Fraxinus viridis F.Michx.
• Leptalix cinerea (Bosc) Raf.
• Leptalix elliptica (Bosc) Raf.
• Leptalix expansa (Willd.) Raf.
• Leptalix fusca (Bosc) Raf.
• Leptalix lancifolia Raf.
• Leptalix longifolia (Bosc) Raf.
• Leptalix mija Raf.
• Leptalix ovata (Bosc) Raf.
• Leptalix pubescens (Lam.) Raf.
• Leptalix richardii (Bosc) Raf.
• Leptalix rubicunda (Bosc) Raf.
• Leptalix rufa (Bosc) Raf.

Bibliografia

1. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
2. Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
3. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
4. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.

1. Godfrey, R. K. & J. W. Wooten. 1981. Aquatic Wetland Pl. S.I. O.S. Dicot. 1–944. Univ. Geòrgia Press, Athens.
2. Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
3. Radford, A. I., H. I. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.
4. Schwegman, J. I. 1991. The Vascular Flora of Langham Island, Kankakee County, Illinois. Erigenia 11: 1–8.
5. Scoggan, H. J. 1979. Dicotyledoneae (Loasaceae to Compositae). Part 4. 1117–1711 pp. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
6. Small, J. K. 1933. Man. S.I. Fl. i–xxii, 1–1554. Published by the Author, New York. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library

Enllaços externs

• [1] [2] archivat en Wayback Machine.
• [3]