Anar al contingut

Larix

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Larix

Larix és un gènero d'arbres de la família de les pinàcees dins de les coníferes. Són cridats comunament lárice o làrixs; conté unes tretze espècies.

Són arbres caducifolios, en fulls aciculares, suaus, verts, lluents, en grups de fascículos de 15 a 40 sobre braquiblastos; les agulles es tornen grogues i cauen a finals d'autumne, eixint dels arbres deshojados en el hivern. Els làrixs medixen entre 15 i 50 m d'altura; són les plantes dominants en els immensos boscs boreales de Rússia i de Canadà.

Espècies i classificació

Hi ha 10-14 espècies; aquelles marcades en un asterisc (*) en la llista inferior no són acceptades com a espècies distintes per totes les autoritats.cita requerida En el passat, la llongitut de la bràctea del con a sovint es va usar per a dividir els làrixs en dos seccions (secc. Larix en bràctees curtes i secc. Multiserialis en bràctees llargues), pero l'evidència genètica[1] no recolza esta divisió, apuntant en lloc d'això a una divisió genètica entre les espècies del Vell Món i del Nou Món, sent el con i el tamany de la bràctea meres adaptacions a les condicions climàtiques. Estudis genètics més recents han propost tres grups dins del gènero, en una divisió primària entre les espècies de Norteamérica i les euroasiàtiques, i una divisió secundària de les euroasiàtiques entre les espècies de bràctea brot septentrional i espècies de bràctees llargues meridionals;[2] hi ha certa disputa sobre la posició de Larix sibirica, una espècie de bràctea curta que es troba en el grup de bràctea curta segons alguns dels estudis i en el grup de bràctea llarga segons uns atres.

Eurasia

Cons masculí (dalt) i femení (avall a la dreta) de làrix del Japó emergint en la primavera.

Septentrional, bràctea curta

Meridional, bràctea llarga

Làrix europeu: fullage i cons.

Norteamérica


La major part de les espècies, si no totes, poden hibridarse en cultiu. L'híbrit més conegut és l'Avet híbrit de Dunkeld Larix × marschlinsii (sense. Larix × eurolepis, un nom no llegítim), que va sorgir més o menys simultàneament en Suïssa i Escòcia quan el làrix europeu (L. decidua) i el làrix del Japó (L. kaempferi) es hibridaron quan estaven plantats junts.

El làrix s'usa com a planta d'alimentació per les larvas d'una série d'espècies de lepidòpters. Els làrixs s'inclinen per patir la malaltia antracnosis fúngica Lachnellula willkommii (Antracnosis del làrix); est és particularment un problema en els llocs que tendixen a tindre gelades tardanes en primavera, que causen ferides menors als arbres, permetent l'entrada de les espores del fongo.

Referències

  1. ↑ Gernandt & Liston 1999
  2. ↑ Semerikov & Lascoux 1999; Wei i Wang 2003, 2004; Gros-Louis et al. 2005
  3. ↑ Larix olgensis [1] archivat en Wayback Machine.