Larix
Larix és un gènero d'arbres de la família de les pinàcees dins de les coníferes. Són cridats comunament lárice o làrixs; conté unes tretze espècies.
Són arbres caducifolios, en fulls aciculares, suaus, verts, lluents, en grups de fascículos de 15 a 40 sobre braquiblastos; les agulles es tornen grogues i cauen a finals d'autumne, eixint dels arbres deshojados en el hivern. Els làrixs medixen entre 15 i 50 m d'altura; són les plantes dominants en els immensos boscs boreales de Rússia i de Canadà.
Espècies i classificació
Hi ha 10-14 espècies; aquelles marcades en un asterisc (*) en la llista inferior no són acceptades com a espècies distintes per totes les autoritats.cita requerida En el passat, la llongitut de la bràctea del con a sovint es va usar per a dividir els làrixs en dos seccions (secc. Larix en bràctees curtes i secc. Multiserialis en bràctees llargues), pero l'evidència genètica[1] no recolza esta divisió, apuntant en lloc d'això a una divisió genètica entre les espècies del Vell Món i del Nou Món, sent el con i el tamany de la bràctea meres adaptacions a les condicions climàtiques. Estudis genètics més recents han propost tres grups dins del gènero, en una divisió primària entre les espècies de Norteamérica i les euroasiàtiques, i una divisió secundària de les euroasiàtiques entre les espècies de bràctea brot septentrional i espècies de bràctees llargues meridionals;[2] hi ha certa disputa sobre la posició de Larix sibirica, una espècie de bràctea curta que es troba en el grup de bràctea curta segons alguns dels estudis i en el grup de bràctea llarga segons uns atres.
Eurasia

Septentrional, bràctea curta
- Larix decidua (sense. L. europaea) Làrix europeu. Montanyes del centre d'Europa.
- Larix sibirica Làrix de Siberia. Planures de l'oest de Siberia.
- Larix gmelinii (sense. L. dahurica) Làrix de Gmelin. Planures del centre de Siberia.
- Larix gmelinii var. olgensis a voltes és tractat com una espècie distinta, Larix olgensis.[3]
- Larix cajanderi (sense. L. dahurica). Planures de Siberia oriental.
- Larix kaempferi (sense. L. leptolepis) Làrix del Japó. Montanyes del centre de Japó.
- Larix principis-rupprechtii. Montanyes del nort de China (Shanxi, Hebei).
Meridional, bràctea llarga

- Larix potaninii. Montanyes del suroest de China (Sichuan, Yunnan septentrional).
- Larix himalaica *. Montanyes del centre del Himalaya.
- Larix mastersiana. Montanyes de l'oest de China.
- Larix speciosa *. Montanyes del suroest de China (suroest de Yunnan), noreste de Birmània.
- Larix griffithii (sense. L. griffithiana) Làrix del Himalaya. Montanyes de l'est del Himalaya.
Norteamérica
- Larix laricina Làrix tamarack. Parts d'Alaska i per tot Canadà i el nort d'Estats Units des de l'est de les Montanyes Rocoses fins a la vora del Atlàntic.
- Larix lyallii. Montanyes del noroest d'Estats Units i el suroest de Canadà, a molt gran altitut.
- Larix occidentalis Làrix americà occidental. Montanyes del noroest d'Estats Units i suroest de Canadà, en altituts inferiors.
La major part de les espècies, si no totes, poden hibridarse en cultiu. L'híbrit més conegut és l'Avet híbrit de Dunkeld Larix × marschlinsii (sense. Larix × eurolepis, un nom no llegítim), que va sorgir més o menys simultàneament en Suïssa i Escòcia quan el làrix europeu (L. decidua) i el làrix del Japó (L. kaempferi) es hibridaron quan estaven plantats junts.
El làrix s'usa com a planta d'alimentació per les larvas d'una série d'espècies de lepidòpters. Els làrixs s'inclinen per patir la malaltia antracnosis fúngica Lachnellula willkommii (Antracnosis del làrix); est és particularment un problema en els llocs que tendixen a tindre gelades tardanes en primavera, que causen ferides menors als arbres, permetent l'entrada de les espores del fongo.
Referències
- ↑ Gernandt & Liston 1999
- ↑ Semerikov & Lascoux 1999; Wei i Wang 2003, 2004; Gros-Louis et al. 2005
- ↑ Larix olgensis [1] archivat en Wayback Machine.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Larix» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.