Larix laricina

Larix laricina (Larix laricina)

Larix laricina, el làrix tamarack, làrix del Canadà, lárice americà o làrix oriental és una espècie arbòrea de la família de les pináceas, originari del nort d'Estats Units i Canadà. Atres noms en els que es coneix, en anglés, són American larch ("làrix americà"), black larch ("làrix negre"), ret larch ("làrix roig"), eastern tamarack ("tamarack oriental"), hackmatack i mélèze laricin. El nom de Tamarack prové del llenguage algonquina dels natius americans, els qui li varen donar nom a esta espècie.

Descripció

Es tracta d'un caducifolio, arbre conífero de chicotet a mijà tamany, que aplega als 10 o 20 m d'altura, en un tronc de fins a 60 cm de diàmetro. La corfa és ferma i escamosa, marró, pero baix la corfa de escamas es pot vore un color rojós. Els fulls són com a agulles, de 2-3 cm de llarc, de color blau-vert, tornant-se de color groc lluent ans que caiguen en l'autumne, deixant el color rosat pàlit nuet dels brots de color marró fins a la pròxima primavera. Les agulles es fabriquen en espiral sobre brots llarcs que impulsen leñosos i denses arracades de brots. Els cons són els més menuts de qualsevol làrix, només d'entre 1 i.3 cm de llarc, en 12 a 25 llavors en escales, de color roig lluent, tornant-se de color marró durant l'obertura per a la lliberació de llavors quan maduren, 4-6 mesos despuix de polinisació.

Distribució i hàbitat

Des de l'est de Yukón i els Territoris del Noroest a l'est, incloent l'Illa de Terranova, i també cap al sur en el norest de Minnesota fins als pantans de Cranesville, en #Virginia Occidental. Ademés existix una població aïllada de làrixs en el centre d'Alaska.

Ecologia

És molt tolerant a la fredor, capaç de sobreviure a temperatures d'hivern fins a per lo manco de -65 °C, i sol reproduir-se en l'Àrtic formant llínees d'arbres en la vora de la tundra. Els arbres en estes condicions climàtiques severes són més menuts que els de més al sur, a sovint en només 5 m d'altura. Els làrixs orientals es troba comunament en pantans, encara que també de tant en tant creix en sols secs i arenencs. Encara que és extremadament tolerants a diferents tipos de sol, el làrix oriental és molt sensible a l'ombra, per lo que a sovint és espentat a zones més marginals per espècies més vigorosas.

Una volta que s'establixen els primers eixemplars en una zona, i formen un entorn o comunitat, ràpidament s'armen carrizales de làrixs, ya que és una espècie típicament invasora primerenca.

La població d'Alaska central, separada de la població oriental del Yukón per una brecha d'uns 700 km, es tracta com una varietat distinta la Larix laricina. Alguns botànics la diferencien com a variació alaskensis, encara que uns atres argumenten que no existixen suficientment diferències entre sí com per a poder ser distinguides.

Usos

La seua fusta és resistent i duradora, pero també flexible en tires primes, i va ser utilisat per la gent algonquina per a fer raquetes de neu i atres productes a on es requerix tenacitat. Els nucs naturals ubicats en els tocones i les raïls, són molt preferits per a la creació de vores i esquineros en les embarcacions de fusta.

També es cultiva com a arbre ornamental en els jardins en les regions fredes, i és un arbre favorit com bonsái. Els làrixs orientals varen ser utilisats fins a 1917 en Alberta per a marcar el cantó norest de les seccions o pomes dins dels municipis senyalisats. Estos arbres eren utilisats pels inspectors, perque en eixe moment, la fusta molt resistent a la deterioració, era fàcilment disponibles en el mont i era llaugera per a transportar.

D'acort a ‘L'us Aborigen de Plantes del bosc boreal del noroest de Canadà’, la corfa interna del làrix oriental també ha segut utilisada com un emplasto per al tractament de corts i ferides infectades, forúnculos per problemes de congelamiento i hemorroides. La corfa exterior i les raïls també es diu que han segut utilisades com plantapara el tractament d'artritis, el fret i en general dolors i molèsties.

El làrix oriental és l'arbre emblemàtic dels Territoris del Noroest de Canadà. Es menciona en el conte d'Ernest Hemingway 'El Batallador' del llibre In Our Clave. També és el nom d'un camp de tenis i de fútbol en White Mountains (New Hampshire) de Nou Hampshire a càrrec de la família de l'esquiador Bode Miller, i del Tamarack Resort i la zona d'esquí del centre d'Idaho.

Taxonomia

Larix laricina va ser descrit per Philip Miller i publicat en Dendrologie 2(2): 263. 1873.

Etimologia

Larix: nom genèric que prové del terme llatío larix que significa "làrix, lárice".

laricina: epítet larix.

Sinonímia

• Abies microcarpa (Lamb.) Lindl.
• Larix alaskensis W.Wight
• Larix americana Michx.
• Larix fraseri Curtis ex Gordon
• Larix intermija (Du Roi) Lodd. ex J.Forbes
• Larix microcarpa (Lamb.) J.Forbes
• Larix rubra Steud.
• Larix tenuifolia Salisb.
• Pinus intermija Du Roi
• Pinus laricina Du Roi
• Pinus larix var. alba Castigl.
• Pinus larix var. americana Pall.
• Pinus larix var. nigra Castigl.
• Pinus larix var. rubra Castigl.
• Pinus microcarpa Lamb.

Bibliografia

• Cody, W. J. 1996. Fl. Yukon Terr. i–xvii, 1–669. NRC Research Press, Ottawa.
• Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
• Flora of North America Editorial Committee, i. 1993. Pteridophytes and Gymnosperms. Fl. N. Amer. 2: i–xvi, 1–475.
• Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1968. The Pteridophytoa, Gymnospermae and Monocotyledoneae. 1: 1–482. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
• Hultén, I. 1968. Fl. Alaska i–xxi, 1–1008. Stanford University Press, Stanford.
• Moss, I. H. 1983. Fl. Alberta (ed. 2) i–xii, 1–687. University of Toronto Press, Toronto.
• Porsild, A. I. & W. Cody. 1980. Vasc. Pl. Continental Northw. Terr. Canada i–viii, 1–607. National Museum of Natural Sciences, Ottawa.
• Scoggan, H. J. 1978 [1979]. Pteridophyta, Gymnospermae, Monocotyledoneae. 2: 93–545. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
• Voss, I. G. 1972. Gymnosperms and Monocots. i–xv, 1–488. In Michigan Fl.. Cranbrook Institute of Science, Bloomfield Hills, Michigan.
• Welsh, S. L. 1974. Anderson's Fl. Alaska Adj. Parts Canada i–xvi, 1–724. Brigham Young University Press, Provo.

Enllaços externs

• Flora of North America: Larix laricina
• base de Senyes Gymnosperm. 2008. Larix laricina
• C. Michael Hogan. 2008. Black Spruce: Picea mariana, GlobalTwitcher.com, ed. Nicklas Stromberg