Schotia brachypetala

Schotia brachypetala (Schotia brachypetala)

Schotia brachypetala: schotia llorona ("weeping schotia") és una espècie fanerógama d'arbre de la família Fabaceae (dels llegums) i en la subfamília Caesalpinioideae. Té molts noms comuns, incloent: arbre loro ("parrot tree"), arbre loro borracho ("drunken parrot tree"), "weeping boerbean", "Huilboerboon", arbre fucsia ("tree fuchsia"), i nogal africà ("African walnut").

Hàbit

És un arbre de mijà a gran, estés, creix fins a 20 metros, pero més comunament de 5 a 10 metros depenent de les condicions. L'extensió de la copa pot variar entre 5 i 15 metros. Els arbres que creixen en sols pobres o en condicions molt seques tendixen a ser més menuts (aproximadament 5 m d'alt en una extensió de la copa de 5 m) i en el fullage més espés. La forma del tronc varia dels espècimen en un únic tronc fins als eixemplars de branques baixes en troncs múltiples. Els fulls són composts, consistents de quatre a huit parells de foliolos, cada u en un marge sancer, ondulat unit al talle. La corfa és plana i varia del gris al café clar d'arbre a arbre. Les flors són numeroses, de roig profunt, i plenes de néctar. Les flors generalment apareixen en primavera, no obstant les époques exactes de floració varien d'arbre en arbre. El frut és una baïna leñosa dura menuda que es dividix en l'arbre lliberant la llavor continguda adins.

Distribució

És natiu de les parts meridionals d'Àfrica, principalment en regions subtropicales. El seu punt més septentrional és en el llímit del replanell de Mashonaland just al sur de la vall Zambeze en Zimbabue aproximadament a 17°S. Creix cap al sur cap a les parts orientals de Suràfrica, generalment no prop de la costa pero usualment en tossals llunt dels vents costers i més a l'interior. El seu punt més austral és al suroest d'East London en la Província Oriental de la Veta en Suràfrica a aproximadament 33°S. És un arbre de bosc obert més de que de bosc espés.

Ecologia

La schotia llorona és comuna pero està usualment dispersa entre atres arbres dominants del bosc. Creix millor quan hi ha abundant pluja d'estiu i preferix una marcada ona fresca durant el seu periodo de descans d'hivern. En Zimbabue està distribuïda en altituts sobre els 1200 m s. n. m. en àrees en més de 700 mm de pluges anuals, usualment en boscs de Brachystegia, mentres els millors espècimen creixen en les terres de mijana altura de KwaZulu-Natal a una altitut d'aproximadament 900 - 1200 metros. Terra adins és usualment caducifolio, especialment a on l'estació d'hivern és molt seca o hi ha risc de gelades. L'arbre obté els seus nous fulls en primavera, usualment de principis a mitan de setembre. Els nous fulls són roges brillosas molt vistoses com en molts arbres de la sabana. El color roig es descolora passant pel bronze al vert obscur en un periodo de 7–10 dies. Les flors roges es produïxen en acabant de que naixen els nous fulls durant setembre i octubre i són molt atractives per a les abelles. A voltes produïxen tant que gotean fora de les flors.

Importància econòmica i cultura

Estudis farmacològics

Un estudi de 2018 ha comprovat que l'extracte dels fulls reduïx els nivells de β-amiloide, un péptido que contribuïx a la progressió de la malaltia d'Alzheimer a través de la formació de plaques amiloides tòxiques en el cervell.

Noms alternatius

El nom comú d'arbre loro deriva dels grans números de loros atrets a l'arbre durant la temporada de floració. El nom comú d'arbre loro borracho deriva del fet de que les flors individuals contenen tant néctar que tenen la tendència a fermentar-se ans que les aus puguen menjar-ho tot, resultant en un llauger efecte narcòtic en les aus. L'etiqueta "llorón" en alguns dels seus noms comuns es referix a les copioses cantitats de néctar que poden gotear fora de les flors envés d'una tendència del fullage a "derramar-se" o "inclinar-se".

Cultiu

Schotia és un arbre fàcil de cultivar, i és remarcablemente resistent tant en sols pobres com en condicions molt seques. Les condicions adverses afecten en el ritme de creiximent, en condicions pobres reduint considerablement la velocitat de creiximent. En sols de bona calitat, be drenados, en abundància d'humitat l'arbre creix molt ràpidament, alcançant 5 metros en uns pocs anys. Està en realitat àmpliament cultivat fòra del seu ranc natural en climes subtropicales i de clima templat en hiverns suaus, particularment en Austràlia, a on és un arbre comú de carrer. També se li ha plantat en Espanya

Vejau també

• Llista d'arbres autòctons de Suràfrica

Referències

• «Schotia brachypetala». Plantz Afrika. Consultat el 23 de giner de 2010.