Goma laca
La goma laca és una substància orgànica que s'obté a partir de la secreció resinosa d'un chicotet insecte roig cridat cochinilla de la laca (Kerria lacca o Laccifer lacca), que habita en llocs del surest asiàtic com Indonèsia o Sri Lanka. Les dos millors varietats en el mercat són la goma laca de color taronja, que ve en forma de escamas fines i traslúcidas, i la goma laca blanca. Abdós són solubles en alcohol.
Història
[editar | editar còdic]El primer testimoni escrit de la goma laca es remonta uns 3000 anys, pero se sap que la goma laca ya s'havia utilisat abans.[1] Segons el Mahabharata, l'exterior d'un palau sancer es va revestir en goma laca.[1]
La goma laca era d'us poc freqüent com a matèria colorant durant l'época del comerç en les Índies Orientals. Merrifield[2] cita l'any 1220 per a l'introducció de la goma laca com un pigment artístic en Espanya. El lapislázuli com a pigment ultramarino d'Afganistan ya s'importava molt abans d'açò. L'us com a pintura o barniz decoratiu sobre grans peces de mobiliari es va popularisar per primera volta en Venècia (i més tart en tota Itàlia). Hi ha una série de referències de el XIII a cassoni —un tipo de cofre matrimonial de fusta— pintats o barnizados, a sovint en dots deliberadament impressionants com a part de matrimonis dinàstics. La definició de barniz no sempre està clara, pero semblen haver segut barnices basats en la resina de benzoino o en mástique, abdós comercialisades en tot el Mediterràneu. En algun moment, la goma laca va començar a ser utilisada també. Un artícul del Journal of the American Institute of Conservation descriu l'us de l'espectroscopía infrarroja per a identificar un recobriment de goma laca en un cassone de el XVI.[3] Est va ser també el periodo en l'història en la que el «barnizador» va ser identificat com un ofici distint, separat tant del carpintero com de l'us artístic. Un atre us de la goma laca va ser com a cera de lacre. En el llibre de Woods The Nature and Treatment of Wax and Shellac Seals[4] (‘La naturalea i el tractament de sagellat de cera i goma laca’), es discutixen les diverses formulació, i el periodo en que la goma laca va començar a ser afegida a les anteriors receptes d'abella.
El «periodo d'introducció generalisada» sembla ser al voltant de 1550 a 1650, quan la substància va passar de ser una rarea en peces molt decorades a ser descrita habitualment en els texts quotidians.
Orige de la goma laca
[editar | editar còdic]El cuc de la laca viu i s'alimenta d'arbres que es troben en les selves tropicals d'estos països i exuda un material dur semblança a una closca que, a voltes, ho envol i causa la seua mort. Els cultivadores locals arrepleguen les ramitas recobertes i lleven d'elles el material semblat a la closca. Este residu es martafalla posteriorment per a formar grànuls, es coloca en sacs de teixit i es calfa sobre un fòc obert fins que el material comença a reblandecerse i finalment fon.
L'exsudat s'arreplega i s'estira en fulls molt fins mentres encara està bla. En acabant de que estos fulls s'han gelat i endurit es martafallen una i una atra volta per a formar escamas. Les escamas s'envasen en sacs i es distribuïxen feya totes les parts del món. En droguerías se sol expender dissolta en alcohol desnaturalizado (mescla d'etanol i metanol) en una proporció determinada i és envasada en recipients de vidre o metal de distintes capacitats o be en escamas a granel per a realisar un mateixa la mescla en l'alcohol.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Naturalhandyman.com › DEFEND, PRESERVE, AND PROTECT WITH SHELLAC › The story of shellac
- ↑ Merrifield, Mary (1849). Original Treatises on the Art of Painting, Mineola, N.Y.: Dover Publ.. ISBN 0-486-40440-4.
- ↑ (1992).JAIC (Journal of the American Institute of Conservation).31(2, Article 6)
- 225 to 236.Consultat el 16 de juny de 2016.
- ↑ (1994).Journal of the Society of Archivists.(15)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Goma laca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.