Anar al contingut

Cerber

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cerber
Per a atres usos d'este terme vore Cerber (desambiguació).
Cerber, escultura d'época romana en el Museu Arqueològic d'Heraclión, Grècia.

En la mitologia grega, Cerber o Cérbero (en grec Κέρβερος, Kérberos;[1] ‘devorador de carn’[2] o ‘dimoni del pou’), també conegut com a Porter, era el «gos de broncíneo lladrit d'Hades».[3] Es tracta d'un mònstruo de tres caps en la tradició més comuna —i per això és cridat també Tricerbero—[4] o de cinquanta caps segons Hesíode, en una serp en lloc de coa.[5] El monstruoso ca era prole d'Equidna i Tifó;[6] Equidna ho va parir en una gelada gruta prop de la morada de Nix.[7] Com sabueso protector, Cerber estava apostat en la porta de l'Aqueronte[8] o be percebia els esperits dels desgraciats mortals junt a les aigües de Cocito.[9]

Davant de les mansions d'Hades i Perséfone, recostado en una cova, guarda la seua entrada Cerber, denominat com a «terrible» i «desapiadat».[10] Este gos lisonjeaba a totes les ànimes que anaven a entrar i no permetia eixir a ningú, sino que a tots els que intentaven eixir els aterrorizaba en profunts ahucs i els devorava en el mateix lloc. Versions tardanes ho varen imaginar com una serp venenosa que morava en una cova del Ténaro, una de les entrades a l'inframón i que de la seua bava va nàixer el venenós acònit.[2]

Etimologia

Cerber i Hades/Serapis. Museu Arqueològic d'Heraklion, Creta, Grècia.[11]

L'etimologia del nom de Cerber és incerta. Ogden[12] es referix als intents d'establir una etimologia indoeuropea "encara sense èxit". S'ha afirmat que està relacionada en la paraula sànscrita सर्वरा sarvarā, utilisada com a epítet d'un dels gossos de Yama a partir d'una paraula de la llengua protoindoeuropea k̑érberos, que significa "tacat".[13] Lincoln (1991),[14] entre uns atres, critica esta etimologia, que també va ser rebujada per Manfred Mayrhofer, qui va propondre un orige austroasiático per a la paraula,[15] i Robert S. P. Beekes.[16] Lincoln senyalava una similitut entre Cerber i el gos de la mitologia nòrdica Garm, relacionant abdós noms en una raïl protoindoeuropea *ger- "grunyir" (potser en els sufixos -m/b i -r). No obstant, com observa Ogden, este anàlisis en realitat requerix que Kerberos i Garmr deriven de dos raïls indoeuropeas diferents (*ker- i *gher- respectivament), per lo que en realitat no establix una relació entre els dos noms. Una etimologia donada per Servio (el comentariste de Virgilio de finals d'el IV) -pero rebujada per Ogden- deriva Cerber de la paraula grega creoboros que significa "devorador de carn".[17] Una atra etimologia sugerida deriva Cerber de "Ker berethrou", que significa "mal de la fossa".[18]

Descripcions

Les descripcions de Cerber són variades. En la majoria de les fonts antigues se li descriu en tres caps. Cerber tenia varis parents multicéfalos. El seu pare era Tifó, de múltiples caps de serp,[19] i Cerber era germà d'atres tres mònstruos de múltiples caps, l'Hidra de Lerna de múltiples caps de serp; Ortro, el gos de dos caps que guardava el ganado de Gerión; i la Quimera, que tenia tres caps: d'un lleó, d'una cabra i d'una serp.[20] I, de la mateixa manera que estos parents propencs, Cerber era, llevat rares excepcions iconográficas, multicéfalo. En la descripció més antiga de Cerber, Teogonia d'Hesíode (c. sigles VIII-VII), Cerber tenia cinquanta caps, mentres que Píndaro (c. 522 - c. 443 a. C.) dia que eren cent.[21] No obstant, escritors posteriors donen casi universalment a Cerber tres caps.[22] Una excepció és el Cerber del poeta llatí Horacio que té un sol cap de gos, i cent caps de serp.[23] Tal volta tractant de conciliar estes tradicions opostes, el Cerber d'Apolodoro té tres caps de gos i els caps de "tot tipo de serps" a lo llarc de la seua esquena, mentres que el del poeta bizantí Juan Tzetzes (que provablement va basar el seu relat en Apolodoro) dona a Cerber cinquanta caps, tres de les quals eren caps de gos, sent el restant "caps d'atres bésties de tot tipo".[24]

Heracles, en una cadena en la mà esquerra i el seu garrot a un costat, calma a un Cerber de dos caps, que té una serp eixint de cada una d'elles, un cabellam que li baixa pels colls i l'esquena, i una coa de serp. Cerber ix d'un pòrtic, que representa el palau d'Hades en el inframón. Entre ells, un arbre representa la arboleda sagrada de Perséfone, l'esposa d'Hades. En l'extrem esquerre, Atenea de peu, en el braç esquerre estés. Àmfora (c. 525-510 a. C.) de Vulci (Louvre F204).[25]

En l'art, Cerber es representa més comunament en dos caps de gos (visibles), mai més de tres, pero ocasionalment en una sola.[26] En una de les dos representacions més primerenques (c. 590-580 a. C.), una copa corintia d'Argos (vejau més avant), hui perduda, Cerber apareixia com un gos normal d'un sol cap.[27] La primera aparició d'un Cerber de tres caps es produïx en una copa de Laconia de mitan d'el VI.[28]

Els numerosos Cerbers en cap de serp d'Horacio seguien una llarga tradició de que Cerber era en part serp. Açò tal volta ya està implícit en fase primerenca com en la Teogonia d'Hesíode, a on la mare de Cerber és la mitat serp Equidna, i el seu pare és Tifó, en cap de serp. En l'art, Cerber es mostra a sovint com partix serp,[29] per eixemple, la copa corintia perduda mostrava serps que descollaven del cos de Cerber, mentres que la copa laconia de mitan d'el VI dona a Cerber una serp per coa. En el registre lliterari, la primera indicació certa de la naturalea serpentina de Cerber prové del relat racionalisat d'Hecateo de Mileto (fl. 500-494 a. C.), que fa de Cerber una gran serp venenosa.[30] Plató es referix a la naturalea composta de Cerber,[31] i Euforión de Calcis (III) descriu a Cerber com a posseïdor de múltiples coes de serp,[32] i presumiblement en relació en la seua naturalea serpentina, associa a Cerber en la creació de la planta venenosa aconita.[33] Virgilio presenta serps retortillant-se al voltant del coll de Cerber,[34] Ovidi propon un Cerber que té una boca venenosa,[35] colls "vils de serps",[36] i "cabells entretejidos en la serp amenazadora",[37] mentres que Séneca otorga a Cerber un cabellam format per serps, i una única coa de serp.[38]

  • Cerber va rebre atres traces diverses. Segons Eurípides, Cerber no només tenia tres caps, sino també tres cossos,[39] i segons Virgilio tenia múltiples esquenes.[40] Segons Hesíode, Cerber menjava carn crua,[41] tenia ulls que destellaban fòc (segons Euforión), una boca de tres llengües (segons Horacio), i un oït agut (segons Séneca).[42]

Heracles captura a Cerber i ho trau dels inferns

Heracles i el Porter, per Francisco de Zurbarán (1634, Museu del Prado, Madrit).

L'últim d'els dotze treballs d'Heracles va ser capturar a Cerber. Va viajar primer a Eleusis per a ser iniciat en els misteris eleusinos i deprendre aixina cóm entrar i eixir viu del Hades. Va poder iniciar-se en ells despuix d'haver segut purificat per haver matat als centaures. Despuix, va trobar l'entrada a l'inframón en Ténaro.[43] Va ser acompanyat per Hermes i Atenea, inclús sent salvat per ella en algunes ocasions.[44] Gràcies a l'insistència d'Hermes i al seu propi aspecte fer, Caront li va dur en la seua barca a través del Aqueronte. Mentres estava en l'inframón, Heracles va lliberar a Teseo, pero la terra va tremolar quan va intentar lliberar a Pirítoo, per lo que va tindre que deixar-ho arrere.[43] Abdós havien segut encarcerats per haver intentat seqüestrar a Perséfone. El seu espós, Hades, els havia subjectat màgicament a uns trons de pedra, de manera que les seues pells estaven adherides a ells.[45] Dita màgia era tan forta que quan Heracles va tirar de Teseo per a lliberar-ho, part de les caderes d'est varen quedar pegades a la roca, lo que explicaria per qué els atenencs tenien caderes notablement primes.[46]

Algunes versions conten que, per a dur-se a Cerber, Heracles simplement li demana permís al deu Hades, i est accedix en la condició de que Heracles no faça mal al gos, tractant-ho amablement per a que cedixca a acompanyar-ho. Per un atre costat, la majoria d'escritors de mitologia clàssica otorguen senyes sobre l'enfrontament d'Heracles i Cerber. Conten que Hades li permetria dur-se al ca si conseguia véncer-ho només en les seues mans nuetes. La seqüència no és exacta, pero s'afirma en més d'una ocasió que barallar en Cerber va ser el treball més difícil de tots i que va posar en risc la seguritat de l'héroe. El gos d'Hades sempre era cridat "indomable" i "poderós", algunes interpretacions racionalistes diuen que Heracles va tindre que enverinar al monstruoso ca en acònit, una planta usada per a debilitar criatures indesijables, posat a que esta mateixa planta va ser vomitada per ell en eixir de l'inframón. També una versió conta que Heracles va tindre que estrangular una dels seus caps, sent Cerber tricéfalo. En l'Ilíada, Atenea conta que si haguera sabut tot el sofriment que Heracles passaria en els 12 treballs, i de les coses que la deesa va tindre que ajudar-ho sense ser agraïda, no ho haguera acompanyat, i afirma que Heracles no hauria conseguit sobreviure a l'inframón.

Teories sobre el seu orige

La constelació de Piscis no va estar sempre associada en els dos peixos, puix el peix estelar original era Piscis Austrinus. També es va creure que eren dos persones, unides (que en algunes històries eren transformades en peixos, lo que va terminar evolucionant a simples peixos). Abdós estarien unides baix l'eclíptica, l'àrea que es creïa que representava el inframón. La eclíptica, el trànsit del sol, talla dit víncul. Un d'ells queda pràcticament fora (el més occidental) i l'atre sembla seguir unit a la eclíptica i dirigir-se cap a avall (el més oriental). No obstant, part del primer seguix unida. El que la persona que Heracles va conseguir lliberar de la seua trampa en el inframón siga Teseo indica el coneiximent de que els mits sobre elli relacionen en la reina de les amazones, i de que per tant deuen aparéixer en la següent història com a companyer d'Heracles. Este émfasis en la continuïtat està possiblement relacionat en el fet de que la constelació que representa la següent història també apareix parcialment sobre Piscis.

Cerber, per Gustave Doré.

Baix Piscis està la constelació de la Ballena, criatura que normalment és considerada un mònstruo marí o precisament una ballena. No obstant, és igualment possible vore-la com dos portes tancades en els seus postes i un grup de tres estreles despuix del centre d'abdós. Ya que miren cap a la eclíptica i estan molt prop d'ella, dites portes serien les de l'inframón, que estaria baix la eclíptica. El guardià de les portes del Hades era tradicionalment Cerber, que tenia tres caps, una associació que requerix l'ús de les tres principals (encara que comparativament dèbils) estreles de la constelació moderna de Fornax a modo de coa. Ya que Cerber era considerat un element permanent del Hades, poc podia ocórrer-li que li fera mal. Al no haver cap atra constelació en esta regió, poca història més podia donar-se-li a banda de la de fer alguna cosa no permanent, com moure-li a l'atre costat de les portes. Alternativament, una versió anterior podria no haver inclós l'història de Teseo encarcerat, lo que podria haver segut una reelaboracó posterior del paper de les constelacions en l'història. En tal cas, la branca de Piscis que no escapa de la eclíptica podria haver-se destinat a representar el consegüent ascens de Cerber.

Derrotes

  • Cerber va ser derrotat vàries voltes:
  • L'última prova d'Heracles va ser capturar a Cerber.
  • Orfeo va usar la seua música per a calmar-ho i dormir-ho.
  • Hermes va conseguir dormir-ho usant aigua del riu Lete.
  • En la mitologia romana, Eneas lo adormeció usant coques de mel en droga.
  • En una història romana posterior, Psique també ho va dormir de la mateixa manera que Eneas.

Arqueologia

En octubre de 2013, un equip d'arqueòlecs italians dirigits per Francesco D'Adria varen trobar una estàtua de Cerber d'1,5 metros d'altura en les ruïnes de l'antiga Hieràpolis, en Turquia. Esta troballa ha permés confirmar l'hipòtesis de que una gruta trobada en 2012 era el Plutoni, una “porta d'accés a l'Inframón” segons va ser descrita per Estrabó.[47][48]

Atres personages homònims

Du també el nom de Cerber, en la mitologia grega, un dels quatre jóvens cretenses, cridats Céleo, Layo, Cerber i Egolio, que varen intentar furtar la mel de la gruta sagrada a on va nàixer Zeus, ubicada en el monte Anada. Zeus els va transformar a tots en aus.[49]

Esbós del Ca Cerber, 1585, Giuseppe Arcimboldo.

Gènero de serps

En 1829, el naturaliste francés Georges Cuvier va donar el nom Cerberus a un gènero de serp asiàtica.[50]

Gènero de plantes

En 1753, el naturaliste suec Carles Linneo va donar el nom Cerbera a un gènero de planta apocinácea nativa de les regions tropicals d'Àsia, Austràlia, Madagascar, les Seychelles i les illes de l'Oceà Pacífic.

Referències posteriors

  • Un personage que va adquirir el nom de Cerber va ser Tyrone, un cantant de rap, també cridat Canserbero, originari de Veneçuela.

Vore també

Referències

  1. ↑ «Cerberus» (en en). Merriam-Webster Online Dictionary. Merriam-Webster. Consultat el 16 de juliol de 2017.
  2. ↑ 2,0 2,1 Natalis Comes: Mythologiae III, 5 (Sobre Cerber)
  3. ↑ Hesíode: Teogonia, 313
  4. ↑ Natalis Comes: Mythologiae III, 16 (Sobre Proserpina)
  5. ↑ Smallwood(2616]).«LIMC, iconiclimc Fondation pour li Lexicon Iconographicum Mythologiae Classicae».Herakles.: 92, 98.Consultat el 18 de febrer de 2018.
  6. ↑ Hesíode: Teogonia 310, Quint d'Esmirna VI, 260, Higino: Faules, Prefacio i 30
  7. ↑ Quint d'Esmirna: Posthoméricas VI, 260
  8. ↑ Apolodoro: Biblioteca mitològica, II 5, 12
  9. ↑ Baquílides, fr.5 (Campbell, Vol. Greek Lyric IV)
  10. ↑ Hesíode: Teogonia, 770-773
  11. ↑ LIMC Kerberos 66; Woodford, p. 29.
  12. ↑ Ogden 2013a, p. 105.
  13. ↑ Mallory, J. P.; Adams, D. Q. (2006). «Capítul 25. 10: Death and the Otherworld», Oxford Introduction to Proto-Indo-European and the Proto-Indo-European World, Oxford, GBR: Oxford University Press, p. [1]. OCLC 139999117. ISBN 978-0-19-928791-8.
  14. ↑ Lincoln, [2].
  15. ↑ Mayrhofer, Kurzgefaßtes Etymologisches Wörterbuch dones Altindoarischen s. v. karbaraḥ
  16. ↑ Robert S. P. Beekes, Diccionari etimològic del grec (Leiden: Brill, 2009), 1:678.
  17. ↑ Servio sobre Virgilio, Eneida [3]; Ogden 2013a, [4]; compare's en Fulgencio, Mitologia 1.6 (Whitbread, [5]); Mitógrafo Vaticà I, 1.57 (Ogden 2013b, Pepin, p. 36); Mitógrafo Vaticà II, 13 (Pepin, 106), 173 (Pepin, p. 171); Mitógrafo Vaticà III, 13.4 (Pepin, [6]). Segons Ogden, 2013b, [7], "creoboros és una paraula grega genuïna i significa, en efecte, 'devorador de carn', pero no té res a vore en l'etimologia genuïna del nom de Cerber, que seguix sent obscura".
  18. ↑ Room, p. 88.
  19. ↑ Hesíode, Teogonia [8], Acusilao, fragment 6 (Freeman, [9]), Higino, Les faules Prefacio, [10]
  20. ↑ Hesíode, Teogonia [16] (encara que no és segur a quí es referia Hesíode com a mare de la Quimera: Equidna, la Hidra o Ceto); Apolodoro, [17], [18]; Higino, Les faules' Prefacio.
  21. ↑ Gantz, p. 22; Ogden 2013a, p. 105, en n. 182; Hesíode, Teogonia [19]]; Píndaro, fragmente F249a/b SM, d'un poema perdut de Píndaro sobre Heracles en el inframón, segons un escolio sobre la Ilíada.
  22. ↑ Ogden 2013a, pp. 105-106, en n. 183; Sófocles, Les traquinias [20] ("de tres cossos"), [21]; Eurípides, Heracles [22], [23]; Virgilio, Eneida [24] ("de tres goles", "tres boques feroces"), Geórgiques [25] ("triple mandíbula"); Ovidi, Les metamorfosis [26] ("boques de tres ulls", "triple lladrit"), [27] ("triple forma"), [28] ("tres colls"), [29] ("triples colls"), Heroidas' 114-115) ("triples"); Séneca, Agamenón 198-199) ("triples cadenes"), Hércules Furens 52-53) ("colls triples"), 110-111); Estacio, Silvae (I pp. 90-91) ("triples mandíbules"), (I pp. 168-169) ("triples"), Tebaida, (I pp. 396-397), ("triples"), (I pp. 398-399) ("triforme"); Propercio, Elegies 234-237) ("tres goles"), 284-285) ("tres caps") Apolodoro, [30]. ("tres caps de gossos").
  23. ↑ West, David, [31]; Ogden 2013a, p. 107; Horacio, Odes 3. 11.17-20 (West, David, [32]) ("cent serps... de triple llengua"), Odes [33] ("de cent caps"), Odes [34] ("de triple llengua").
  24. ↑ Apolodoro, [35]; Tzetzes, Quilíades 2.36.389-392 (grec: Kiessling, [36]; traducció anglesa: Berkowitz, [37]); de Frazer [38] a Apolodoro, 2.5.12.
  25. ↑ LIMC Herakles 2554
  26. ↑ Smallwood, p. 87; Gantz, p. 22; Ogden 2013a, p. 106. Segons Gantz, "és de supondre que la variant freqüent de dos caps va sorgir de problemes llogístics en la redacció", i Ogden es pregunta si "tals images saluden o establixen una tradició d'un Cerber bicéfal, ¿o hem d'imaginar un tercer cap amagat despuix de les dos que es veuen?". Per a Cerber d'un cap, vejau LIMC Heracles 2553, 2570, 2576, 2591, 2621.
  27. ↑ LIMC Heracles 2553] (Smallwood, pp. 87, 97-98); Gantz, p. 22; Ogden 2013a, p. 106, en n. 184. Un fragment de relleu pithos (c. 590-570 a. C.) LIMC Heracles 2621 (Smallwood, p. 92), sembla mostrar un únic Cerber en cap de lleó, en serp (de boca oberta) sobre la seua esquena.
  28. ↑ LIMC Herakles 2605
    • Archivat el 10 de juliol de 2017 archivat en Wayback Machine. (Smallwood, p. 91); Schefold 1992, [42]; Gantz, p. 22; Ogden 2013a, p. 106, en n. 185.
  29. ↑ Ogden 2013b, [43].
  30. ↑ Hecateo de Mileto, fr. *27 a Fowler (Fowler 2000, p. 136) (apud Pausanias, [44]), (cf. FGrH 1 F27); Ogden 2013a, p. 107.
  31. ↑ Plató República [45].
  32. ↑ Euforión, fragment 71 Lightfoot (Lightfoot, [46]; Ogden 2013b, [47]); Ogden 2013a, p. 107.
  33. ↑ Euforión, fragment 41a Lightfoot, (Lightfoot, [48]] = Herodoro fragment 31 Fowler).
  34. ↑ Virgilio, Eneida [49],
  35. ↑ Ovidi, Les metamorfosis [50].
  36. ↑ Ovidi, Les metamorfosis [51]
  37. ↑ Ovidi, Heroidas] 114-115)]
  38. ↑ Séneca, Hércules Furens 112-113). Vore també Lucano, Farsalia [52], que té els caps de Cerber "erizades" de serps; i Apolodoro, [53] que el seu Cerber té coa de serp i "en la seua esquena els caps de tot tipo de serps".
  39. ↑ Eurípides Heracles [54].
  40. ↑ Virgilio, Eneida [55].
  41. ↑ Hesíode, Teogonia [56].
  42. ↑ Séneca, Hércules Furens 112-113).
  43. ↑ 43,0 43,1 Apolodoro, Biblioteca mitològica II,5,12.
  44. ↑ Odissea XI,626.
  45. ↑ PAUSANIAS: Descripció de Grècia X,29,9.
  46. ↑ GRIMAL, Pierre: Diccionari de mitologia grega i romana, Paidós, Barcelona, 1981. Pág. 510. ISBN 84-7509-166-0.
  47. ↑ «Archeologi italiani scoprono in Turchia statua Cerber» (en it) (24 d'octubre de 2010). Archivat des de l'original, el 3 de decembre de 2013. Consultat el 21 de novembre de 2013.
  48. ↑ ESTRABÓN'Geografia'.XIII, 4: 14.
  49. ↑ Antonino Lliberal, Metamorfosis XIX,2.
  50. ↑ BEOLENS, Bo; WATKINS, Michael; GRAYSON, Michael(2011).'The Eponym Dictionary of Reptils'."Cerberus", p. 50: xiii + 296.

Bibliografia

  • Diodoro Sículo, Diodorus Siculus: The Library of History. Translated by C. H. Oldfather. Twelve volumes. Loeb Classicalibrary. Cambridge, Massachusetts: Harvard University Press; London: William Heinemann, Ltd. 1989.
  • Euripides. Fragments: Oedipus-Chrysippus. Other Fragments. Edited and translated by Christopher Collard, Martin Cropp. Loeb Classicalibrary No. 506. Cambridge, Massachusetts: Harvard University Press, 2009.
  • Euripides, Heracles, translated by I. P. Coleridge in The Complete Greek Drama, edited by Whitney J. Oates and Eugene O'Neill, Jr. Volume 1. New York. Random House. 1938. Online version at the Perseus Digitalibrary.
  • Fowler, R. L. (2000), Early Greek Mythography: Volume 1: Text and Introduction, Oxford University Press, 2000. ISBN 978-0-19-814740-4.
  • Fowler, R. L. (2013), Early Greek Mythography: Volume 2: Commentary, Oxford University Press, 2013. ISBN 978-0-19-814741-1.
  • Freeman, Kathleen, Ancilla to the Pre-Socratic Philosophers: A Complete Translation of the Fragments in Diels, Fragmente Der Vorsokratiker, Harvard University Press, 1983. ISBN 978-0-674-03501-0.
  • Gantz, Timothy, Early Greek Myth: A Guide to Literary and Artistic Sources, Johns Hopkins University Press, 1996, Two volumes: ISBN 978-0-8018-5360-9 (Vol. 1), ISBN 978-0-8018-5362-3 (Vol. 2).
  • Hard, Robin, The Routledge Handbook of Greek Mythology: Based on H. J. Rose's "Handbook of Greek Mythology", Psychology Press, 2004, ISBN 9780415186360. Google Books.
  • Harding, Phillip, The Story of Athens: The Fragments of the Local Chronicles of Attika, Routledge, 2007. ISBN 978-1-134-30447-9.
  • Hawes, Greta, Rationalizing Myth in Antiquity, OUP Oxford, 2014. ISBN 9780191653407.
  • Hesíode, Teogonia, in The Homeric Hymns and Homerica with an English Translation by Hugh G. Evelyn-White, Cambridge, Massachusetts, Harvard University Press; London, William Heinemann Ltd. 1914. Online version at the Perseus Digitalibrary.

Enllaços externs