Anex:Quechuismes en l'idioma espanyol

Un quechuismo és un préstam llingüístic que procedix d'alguna de les llengües quechuas. Estes llengües tenen molts cognados similars, per lo que determinar la llengua exacta de la qual procedix un quechuisme és complicat en certs casos; no obstant, la majoria dels quechuismes més antics en espanyol provenen de l'extinta llengua general quechua.

Molts dels quechuismes del castellà són sustantius que es relacionen en l'agricultura preindustrial, generalment noms d'animals, plantes i productes agrícoles.

La veu quechua oferida en este Anex correspon al quechua cuzqueño modern, i no deu ser interpretat com un ètim.

Abreviatures

Les abreviatures usades en este artícul són:

Quechuismos en l'idioma espanyol

Espanyol	Quechua	Significat en quechua	Significat	Àmbit
¡achachay!			Interjecció que denota fret, por o dolor	Salut
achacuro			Home obsessionat pel coit	Salut
achira (f.)	achira	el nom d'eixa planta	Canna indica o Canna ascendens. En les seues fulles s'envolen tamales o humitas. Derivat: achiral	Agricultura, plantes i productes vegetals
achojcha o achóscha (f.)	achuqcha		Cyclanthera pedata	Agricultura, plantes i productes vegetals
achupalla	achupalla	Fascicularia bicolor, planta bromeliácea i de que les seues hoyas es fa el capell chupalla	ídem	Agricultura, plantes i productes vegetals
achuras (f.)	de achúray i achura		vísceres del ganado usades com a aliment	Ganaderia i productes animals
acullico (f.); acullicar	akulliku		bola de fulls de coca i cendra que es mastega pel seu efecte analgésico i estimulant; l'acte de mastegar coca	Agricultura, plantes i productes vegetals
aíllo (m.)	ayllu		divisió d'una comunitat indígena segons linajes
anticucho (m.)	antikuchu		trossos de cor de vaca o de qualsevol carn a la barbacoa; glossa Diccionari Karten de Buenos Aires. Picante oriental andino	Ganaderia i productes animals
añañay (m.)			chaquira usada en penyores de vestir	Vestimenta
añañuca (f.)			planta freqüent en la costa en flors grogues. Amancay o Habranthus o Hippeastrum spp o Rhodophiala bagnoldii, etc.	Agricultura, plantes i productes vegetals
apacheta (f.)	apachita		cúmul de pedres que es coloquen als costats dels camins per a protecció divina	Arquitectura
arracacha (f.)	racacha		tubèrcul de l'aracacha o nom de dita planta	Agricultura, plantes i productes vegetals
ayahuasca (f.)	de aya i huasca		decocció de la mescla de dos plantes selvátiques suramericanes que té un efecte alucinogen, la Banisteriopsis caapi	Agricultura, plantes i productes vegetals
cacharpari (m.)	kacharpariy	soltar, lliberar	convite i ball que s'oferix a qui va de viage	Música, vora i ball
cacharpas (f.)	kacharpa		bártulos, trebejos, utensilis i roba de poc valor i, per extensió, coses velles	Utensillos i ferramentes Vestimenta
calato	q'llaura (QII), qarashtu, qalla (QI)	sense pèls, sense barba, pelat	nuet, ho registra Juan d'Arona. Desataviado, descobert; figuradament: pobrete, sense recursos	Vestimenta
callampa (m.)			fongo el cos del qual té "talle" i "capell"
callana (f.)	k'aplana	gorc de fanc	recipient usat per a torrar aliments, melanocitosis dérmica congènita	Utensillos i ferramentes
calincha	qharincha		dòna ahombrada	Apariència física
cancacho (m.)			carn torrada	Ganaderia i productes animals
cancha	kancha	espai de terreny o terra delimitat	espai o lloc destinat a una gran varietat de deports o a baralles de galls	Arquitectura
cancha	kamcha		grans de dacsa torrado, complement del cebiche, del cuixot o del cuy chactado; una varietat depredada és el achiclado 'pop corn'	Agricultura, plantes i productes vegetals
cañihua	kañiwa		Chenopodium pallidicaule	Agricultura, plantes i productes vegetals
capi			baïna de les plantes leguminosas	Agricultura, plantes i productes vegetals
carpa (f.)	karpa	vela, enramada	tenda de campanya o vela	Arquitectura
caucho (m.)	kawchu		arbre que produïx el caucho	Agricultura, plantes i productes vegetals
chaco (m.)	chaku		territori de caça o tancada de vicuñas	Geografia
chachacomo (m.)	chachak'uma		nom comú de Escallonia resinosa	Agricultura, plantes i productes vegetals
chachacoma (f.)	chachak'uma		nom comú de Senecio criophyton	Agricultura, plantes i productes vegetals
chacra	chakra		granja o chicoteta partició de terra cultivable	Agricultura, plantes i productes vegetals
chacrear	chakra		utilisar mal un objecte o fer que algú perga la seua categoria	Utensillos i ferramentes
chacruna (m. f.)	chacruy		nom comú de Psychotria viridis	Agricultura, plantes i productes vegetals
chala (f.)	chhalla		fulls del elote; es conéix com a p'anqa o panqa, en castellà panca (vore Simi taqe de Qosqo)	Agricultura, plantes i productes vegetals
chalaco	chalakuq	chalero, recogedor de chala o panca	nomene gentilici, es referix el natural del port del Callao en Perú	Gentilici
chalala (m. f.)			chala, també és un tipo de sandalia	Vestimenta
challa (m. f.)	ch'allay	rosar en aigua	ritual en a on es rosa el sol en licor en honor a la Pachamama
chamico (m.)	chamiku		nom comú del Datura stramonium	Agricultura, plantes i productes vegetals
champa (f.)	ch'ampa		tepe, péntol de pastura o herba en terra adherida; també cantitat considerable de pèl	Agricultura, plantes i productes vegetals
champudo (adj.)	ch'ampa		persona de cabell enmarañado	Apariència física
chancar	ch'amqay	martafallar, moldre	moldre a colps, especialment minerals	Mineria
chancadora			capoladora	Mineria
chango	chanku		chiquet, chicon	Familiar
chañar (m.)			frut del chañar, Geoffroea decorticans	Agricultura, plantes i productes vegetals
chaqui (m.)	ch'aki	sec	veisalgia	Salut
chaquitaclla (f.)	chakitaklla		tipo de llaurat de peu	Agricultura, plantes i productes vegetals
charcha (f.)	chalcha		acumulació de greix en animals	Ganaderia i productes animals
charqui (m.)	ch'arki		carn secada i salada	Ganaderia i productes animals
chasca, (f.) chasquilla	ch'aska	estrela	cabell que cau sobre la front, flequillo	Apariència física
chasque (m.)	chaski		emissari o mensager	Laboral
chasqui (m.)	chaski		emissari o mensager o persona que sol recórrer grans distàncies	Laboral
chaucha	chawcha		moneda d'escàs valor, diners escassos, baïna de qualsevol leguminosa, especialment de les comestibles, en o sense llavors	Agricultura, plantes i productes vegetals
chaya	chayay	arribada	confeti o paper picat (en Chile)
chía			liendres
chicote			correja usada per a azuzar al guanyat	Ganaderia i productes animals Utensillos i ferramentes
chipa			roll de corda o cistella	Utensillos i ferramentes
chirapo (adj.)	chirapana		cabell crespo o rullat	Apariència física
chirimoya (f.)	chirimuya		frut de Annona cherimola, l'arbre mateix	Agricultura, plantes i productes vegetals
chocho (m.)	chuchu		llavor del tarhui, la qual és comestible	Agricultura, plantes i productes vegetals
choclo (m.)	chuqllu		elote encara no sec de Zea mays, la planta mateixa	Agricultura, plantes i productes vegetals
choro (m.)	ch'uru		nom comú de diverses espècies de moluscs bivalvats de la família Mytillidae, són comestibles	Animals selvats
chuchaqui (m.)	ch'aki	sec	veisalgia	Salut
chucho (m.)	chujchu	fret que s'experimenta en tindre febra	ariçonada	Salut
chuchoca	chuchuqa, tsutsuqa		grans mòlts de dacsa seca	Agricultura, plantes i productes vegetals
chunchules o chinchulín	chunchulli		intestins torrats	Ganaderia i productes animals
chuño	ch'uñu	gelada i secada al sol	papes desecadas per congelació i fécula de papa	Agricultura, plantes i productes vegetals
chuñusco (m.)	ch'uñusqa		vell disminuït	Salut
chuñusco (m.)	ch'uñusqa		alguna cosa arrugat
chupalla	achupalla	Fascicularia bicolor	Capell artesanal confeccionat en els fulls de l'achupalla i usat pels llauradors chilens	Vestimenta
chupalla	achupalla	Fascicularia bicolor, planta bromeliácea i de que les seues hoyas es fa el capell chupalla	ídem	Agricultura, plantes i productes vegetals
¡chupalla!			Interjecció que denota sorpresa, admiració, adversitat o disgust
fer chuya			llavar colpejant contra l'aigua
churo			caragol	Animals selvats
circar	circa	veta de metals	crear un camí paralel al rumbo d'un filó en una mina	Mineria
coca	quka		Erythroxylum coca	Agricultura, plantes i productes vegetals
cocaví	qukawi		ració de coca per al viage o qualsevol aliment llauger per a este fi	Agricultura, plantes i productes vegetals
cochaguasca		soga de mar	Durvillaea antarctica, alga parda comestible	Agricultura, plantes i productes vegetals
cochayuyo	quchayuyu	planta de mar	Chondracanthus chamissoi, alga verda; Durvillaea antarctica, alga parda	Agricultura, plantes i productes vegetals
concho	qunchu, quntsu		sediment en el fondo d'un recipient (rent usat en panificaació), últim fill d'una parella	Familiar
còndor	kuntur		Vultur gryphus, au carroñera andina de gran tamany	Animals selvats
coronta	q'urunta		carozo de la mazorca de dacsa , s'usa com a joguet o en iniciar lumbre en els foguers andinos	Agricultura, plantes i productes vegetals
curaca	kuraka
curcuncho			persona que té una joroba en l'esquena	Salut
encachar	k'achay		embellir, fer bonico, atractiu
gaucho	wakcha	pobre, orfe	ginet rioplatense	Ganaderia i productes animals
guaca (m.)	waku	Deu de la casa	tesor enterrat
guácharo	wachu		Steatornis caripensis	Animals selvats
guacho	wakcha	pobre, orfe	persona de curta edat a qui li falta el pare i la mare o un dels dos, especialment el pare	Familiar
guagua	wawa		infant lactant, chiquet chicotet	Familiar
guaina			varó adolescent, chicon	Familiar
guanac	wanaku		Llepe guanicoe, un camélido selvat suramericà	Animals selvats
guano	wanu		excrement d'aus utilisat com a abonament en l'agricultura	Agricultura, plantes i productes vegetals
guaraca	warak'a		corda que es enrolla al trompa o peó, zumbel	Utensillos i ferramentes
harawi (m.)	harawi, arawi	vora trista	cançó amorosa melancòlica de les serra de Perú o Bolívia	Música, vora i ball
huasca	waskha		correja usada per a azuzar al guanyat	Ganaderia i productes animals
huasi	huaci		Casucha de pedra a on viuen miners	Mineria
huaso	wakcha	pobra, orfe	llaurador de la vall central de Chile	Gentilici
huaico	wayq'o		inundació violenta
huincha	wincha		tira prima d'algun material flexible; tira d'un llarc estandardisat, usada per a medir	Utensillos i ferramentes
humita (f.)	jumint'a		tipo de menjar d'Amèrica llatina	Plats de menjar
inca (adj.)	inka o inqa	màxim governant de l'antic Imperi Inca, monarca, fill del Sol	ídem; relatiu a l'imperi inca
inchicapi (m.)			sopa feta en pollet, maní, etc	Plats de menjar
inga (m.)	inca		nom comú de Inga edulis	Agricultura, plantes i productes vegetals
kachaña (f.)	kachaña		esguell	Salut
kacharpa (f.)	kocharpa	equipage previ	aparat deteriorat per l'us	Utensillos i ferramentes
kacharpaya (f.)	kacharpayay	despedir	festa o cacharpaya
kacharpearse			arreglar-se en exageració	Vestimenta
kachina	k'hachina		cachina, bola de cristal
kachiranca	kachiranga		kacha
kachuapari (f.)	kachay i apia		dòna que treballa trossejant mineral en l'interior d'una mina	Mineria
kantuta	kantuta		arbusts del gènero Cantua	Agricultura, plantes i productes vegetals
kapacheca (f.)	k'apa		lloc a on es venen amulets, herbes, etc per a ritos tradicionals	Comerç i contabilitat
llacta, llajta (f.)	llaqta	poble, ciutat, grup ètnic	poblat i habitants d'un poblat
flama(f.)	flama		Llepe glama, un camélido suramericà empleat com a animal de càrrega	Ganaderia i productes animals
dur al apa	apay		carregar a algú en l'esquena
llipta			mescla de cendra i atres ingredients que s'afig als fulls de coca per a mastegar-les
maca			Lepidium, planta d'hipocótilo comestible i el propi hipocótilo	Agricultura, plantes i productes vegetals
mashua			Tropaeolum tuberosum, planta de tubèrculs comestibles i el propi tubèrcul	Agricultura, plantes i productes vegetals
mat	mat'i		Recipient fet de clafoll d'una varietat de carabassa; si és gran es diu 'anqara'	Agricultura, plantes i productes vegetals Utensillos i ferramentes
mat	mat'i		beguda elaborada dels fulls i branques de Ilex paraguariensis, la planta mateixa i el recipient que s'usa per a beure-la	Agricultura, plantes i productes vegetals Utensillos i ferramentes
minga, mingaco	mink'a		reunió de persones que realisen un treball voluntari en benefici de la comunitat, reunió de persones que realisen un treball en favor d'un membre de la comunitat a canvi del mateix servici per part del beneficiari	Laboral
mita			sistema de treball per tandes	Laboral
mitimae			entre els incas, indígenes deportats o enviats a poblar territoris hostils
morocho	muruch'o		persona de pèl negre o tez morena	Apariència física
malnom			grans pelats de dacsa o blat, grans cuits de llegums	Agricultura, plantes i productes vegetals
nanay	nanay	ferida	carícia per a calmar el dolor	Salut
ñata (f.)	ñatu		nas chata o poc prominent	Apariència física
ñeque (m.)	ñiq'iy		energia, força, vigor
ñisca			excrement
ñuñu (m.)			sen d'una dòna	Partixes del cos
ñuñuma (f.)			Cairina moschata	Animals selvats
ñuñumaya (f.)			arbre ramoso de 10 metros d'altura o Solanum pulverulentum	Agricultura, plantes i productes vegetals
ñusta (f.)	ñust'a		dòna jove elegida per a un concurs de bellea	Apariència física
ñuto (f.)	ñutú		aliment mòlt o trossejat	Plats de menjar
oca (f.)	oqa		Oxalis tuberosa, planta de tubèrculs comestibles i el propi tubèrcul	Agricultura, plantes i productes vegetals
ojota	ushuta		sandalia rústica usada per llauradors	Vestimenta
paco	paqu	el nom d'eixe animal	Llepe pacos, camélido domèstic suramericà. Produïx llana finíssima	Ganaderia i productes animals
paico			Dysphania ambrosioides, planta en usos medicinals i culinaris	Agricultura, plantes i productes vegetals
palca	palqa / pallqa	bifurcado, horqueta	Lloc de divergència o convergència de vetes	Mineria
pallaquear	pállay		triar roques en minerals valiosos entre atres roques	Mineria
palta	palta		frut de Persea americana	Agricultura, plantes i productes vegetals
pampa	pampa/ panpa		qualsevol planura o planicie sense vegetació arbòrea	Geografia
papa	papa		tubèrcul de Solanum tuberosum, la planta mateixa	Agricultura, plantes i productes vegetals
papa (f.)			Péntol de metal o mineral redonejat	Mineria
pata (f.)	pata	poyo, grada, moll i relex d'edifici	Grada o terrat de pedra en una mina	Mineria
picana			vara en una punta metàlica en un extrem per a punchar als animals; dispositiu elèctric similar	Ganaderia i productes animals Utensillos i ferramentes
pichana	pichana		granera rústica feta en branques	Utensillos i ferramentes
pirca	pircca	paret	parets de pedres construïdes per a reforçar les galeries de les mines	Mineria
chiula	pitahaya-hi haja		cuerdo, soga	Utensillos i ferramentes
pitear	pit'ai		trencar alguna cosa	Utensillos i ferramentes
pose	punku		vall travessera a una alliniació montanyosa	Geografia
poroto	purutu		llavors de Phaseolus vulgaris, la planta mateixa	Agricultura, plantes i productes vegetals
poto	putu		bol per a sorbir chicha; anca	Parts del cos
promauca			indígenes del centre de l'actual territori chilé que es varen opondre a l'expansió inca i despuix a l'espanyola	Gentilici
pucho	puchu		cigarro
pucuna	pukuna		canuto utiliazdo per a avivar el fòc o per a disparar proyectils bufant en la boca	Utensillos i ferramentes
puma	puma		Puma concolor, el major dels felinos americans	Animals selvats
puna			desert d'altura i les molèsties que se sofrixen a gran altitut	Geografia
pupo	pupu		melic	Parts del cos
puruña	purunccu		batea de fanc usada per a ensajos en la mineria	Mineria
quena (f.)	qhina		instrument de vent andino de bísel, semblant a una flauta	Música, vora i ball
quilcar	quellccani	escriure, dibuixar, pintar	Anotar el treball individual d'un miner en la mina	Mineria
quincha (f.)	qincha	empalizada o sege	repare de canyes o de branques, tipo de construcció americana	Arquitectura
quina (f.)	kinakina		arbre americà, la Cinchona officinalis	Agricultura, plantes i productes vegetals
quinaquina (f.)	quinaquina		corfa d'arbres del gènero Cinchona	Agricultura, plantes i productes vegetals
quino (m.)	quina		arbres americans del gènero Cinchona	Agricultura, plantes i productes vegetals
quinua, (f.) quínoa (f.)	kinwa		Chenopodium quinoa	Agricultura, plantes i productes vegetals
quipa (f.)	quipa		es referix a una closca de caragol utilisada com a trompeta	Música, vora i ball
quipu (m.)	khipu		sistema de registre mnemotècnic i numèric en cordes i nucs	Comercie i contabilitat
quirquincho (m.)	qquirquinchu		mamífers de la família Dasypodidae, que es caracterisen per posseir una closca de plaques	Animals selvats
quisca (f.)	kíska		espina	Agricultura, plantes i productes vegetals
quisco (m.)			espècie de cáctus, el Echinopsis chiloensis	Agricultura, plantes i productes vegetals
sacha			antepost a noms de sers vius, és "selvat": sacha cabra, sacha meló d'Alger
sanco (m.)	sankhu		tipo de guis	Plats decomida
soroche, sorojchi (m.)	suruchiq		molèsties que se sofrixen a gran altitut sobre el nivell de la mar	Salut
soroche	suruchiq		galena, un mineral de plom	Mineria
soroche	suruchiq		color plome o gris
shungo			part central d'una planta o cor de la fusta	Agricultura, plantes i productes vegetals
sucucho	cuchu		cuchitril, sabuco	Arquitectura
tache	táchu		cànter menut, semblat a una garrafa	Utensillos i ferramentes
taclla			ferramenta agrícola formada per un pal puntagut en una plataforma que ajuda a afonar-ho en la terra en el peu	Agricultura, plantes i productes vegetals Utensillos i ferramentes
tambo (m.)	tampu		depòsit o celler de camí, espècie de venda, facenda ganadera en que es produïx llet de vaca	Ganaderia i productes animals
tarhui	tarwi		Lupinus mutabilis, planta leguminosa de llavors comestibles	Agricultura, plantes i productes vegetals
tincar			colpejar alguna cosa en l'ungla del dit mig
tinkar	t'inka	presentimieno	Intuir o tincar
tocochimbo	ttocoychimpu	cazuela de torrar dacsa foradada	Un tipo de forn per a processar metals	Mineria
tocosh (m.)			pols de papes podridas que té propietats medicinals	Agricultura, plantes i productes vegetals
totora (f.)	tutura		planta que s'ocupa per a construir ranchos, sostres i embarcacions	Agricultura, plantes i productes vegetals
ulluco (m.)	ulluku		Ullucus tuberosus, planta de tubèrculs comestibles i el propi tubèrcul	Agricultura, plantes i productes vegetals
umajampico (m.)	uma i jampiku	curació del cap	begut d'etanol que es pren per a la cefalea del chaqui	Agricultura, plantes i productes vegetals
umallina (m.)	uma	cap	drap que es posa en el cap per a dur cànters	Utensillos i ferramentes
umanana (m.)	uma i nana	mal de cap	cefalea	Salut
umarutuco (m.)	uma i rutukhu	cort de cabell	cerimònia en la que es talla per primera volta el cabell d'un chiquet	Familiar
umita (f.)	úma	cap	cap en ulls desorbitats i llarc cabellam que s'apareix a viagers solitaris	Apariència física
vicuña (f.)	wik'ungla		Vicugna vicugna, un camélido selvat suramericà depredado per la seua llana	Animals selvats
vilque	virqqui	cangilón gran de gran boca	Un recipient d'argila usat per a l'amalgamación en la mineria forn per a processar metals	Mineria Utensillos i recipients
vincha (f.)	wincha		cinta usada per a subjectar el cabell al cap	Vestimenta
viracocha (f.)	firakocha	deïtat de la religió dels Incas	persona blanca	Apariència física
viravira (f.)	wirawira		planta herbácea, ya siga Gnaphalium o Gamochaeta filaginea	Agricultura, plantes i productes vegetals
vizcacha (f.)	wisk'acha		qualsevol de les cinc espècies de mamífers rosegadors de la família dels chinchíllidos, natives de les planicies i la baixes estribaciones andinas	Animals selvats
vizcachera (f.)	wisk'acha		cau de vizcaches	Animals selvats
yanacona (m. o f.)	yana, pl. yanakuna	esclau, siervo	indígenes que combatien com a tropes auxiliars dels espanyols
yanga (f.)	yanka		persona d'escàs enteniment o meca
yapa (f.) o ñapa (f.)	yapa		afegit de bens en trueques o en els daus pel venedor sense cost	Comercie i contabilitat
yaraví (m.)	yaráwi		tipo de música o poema d'orige quechua	Música, vora i ball
yunga (m.)	yunca		tipo de selva subtropical de l'orient dels Andes	Geografia
yupana (f.)	yupay	contar	àbac utilisat per a realisar operacions aritmètiques, que remonta a l'época dels incas	Comerç i contabilitat
yuyo (m.)	yuyu		verdura	Agricultura, plantes i productes vegetals
zapallar (m.)	sapallu		lloc plantat de zapallos	Agricultura, plantes i productes vegetals
zapallito (m.)	sapallu		frut comestible de diverses plantes del gènero Cucurbita i les plantes que els produïxen, p. eix. Cucurbita pepo	Agricultura, plantes i productes vegetals
zapallo (m.) azapallarse	sapallu		frut comestible de diverses plantes del gènero Cucurbita i les plantes que els produïxen	Agricultura, plantes i productes vegetals

Vore també

• Americanisme (llingüística)

Enllaços externs

Anex:Quechuismes en l'idioma espanyol en el Viccionari. Diccionario de la lengua española