Yupana

Yupana

Yupana

En la paraula yupana, derivada del quechua yupay (contar), es definix comunament un àbac utilisat per a realisar operacions aritmètiques, que remonta a l'época dels incas.

Tipos de yupana

El terme «yupana» aludix a dos classes distintes d'objectes:

• Yupanas arqueològiques: sistema de fonts de diferents tamanys i materials, tallat en la part superior en caixes geomètriques, a on s'assumix es varen colocar llavors o cudols. La primera yupana d'este tipo es va trobar en 1869 .en la província de Azuay (Equador) i va marcar l'inici d'estudis sistemàtics sobre estos objectes. Totes les troballes arqueològiques són molt diferents entre sí.

• Yupana de Poma d'Ayala: el disseny apareix en la pàgina 360 del Primer Nova coronica i bon govern, escrit pel croniste d'Índies Felipe Guamán Poma d'Ayala, i representa un tauler d'escacs de 5 per 4. El disseny, a pesar de tindre algunes similituts en la majoria de les yupanas arqueològiques, presenta vàries diferències respecte a estes, com la forma rectangular de les caixes —quan les de les yupanas arqueològiques són polígons de distinta forma—.

• Yupanas arqueològiques fixes: Una espècie de taulers empotrats en posicions fixes en el sol. S'han trobat yupanas d'este estil en Taquen (en Casma)) i Huacones-Vilcahuasi ( Cañete) en el Perú.

Encara que molt diferents entre sí, la majoria dels estudiosos que es varen ocupar de les yupanas arqueològiques varen ampliar les seues teories a la de Poma d'Ayala i viceversa, tal volta en un intent de trobar un fil conductor o un método comú. cal senyalar que el Nova coronica va ser descobert en 1916 en la biblioteca de Copenhague, i que partix dels estudis sobre el mateix es basen en teories anteriors respecte a les «yupanas arqueològiques».

Ilustració d'un «quipucamayoc» del Primer Nova coronica i bon govern. En la part inferior esquerra s'observa una yupana.

La yupana

Varis cronistes d'Índies varen descriure, aproximadament, l'àbac inca i el seu funcionament. El primer va ser Guaman Poma d'Ayala que en 1615 va escriure:

... Conten en taules, numeren de cent mil i de dèu mil i de cent i de dèu fins a aplegar a una. De tot lo que passen en este regne ho assenta i festes i dumenges i mesos i anys. I en cada ciutat i vila i pobles d'indis guia estos dits contadors i tesorers en este regne...

Ademés de proporcionar esta breu descripció, Poma d'Ayala va dibuixar un contador inca sostenint un quipu, i en una d'estes taules als seus peus: una taula de cinc files i quatre columnes, i en els quadros una série de círculs blancs i negres.

Per la seua banda, el pare jesuïta José d'Acosta va escriure:

... puix vore'ls una atra sòrt de quipos, que usen de grans de dacsa, és cosa que encanta; perque un conte molt embarazosa, en que tindrà un molt bon contador que fer per ploma i tinta, per a vore a com els cap entre tants, tant de contribució, traent tant de acullá i afegint tant d'ací, en atres cent retartalillas, prendran estos indis els seus grans i posaran un ací, tres acullá, huit no sé on; passaran un gra d'ací, barataran tres de acullá, i, en efecte, ells ixen en el seu conte fet puntualísimamente sense errar un tilde, i molt millor se saben ells posar en conte i raó de lo que cap a cada u de pagar o donar, que sabrem nosatres donar-li-ho per ploma i tinta averiguat. Si açò no és ingeni i si estos hòmens són bésties, juge-ho qui volguera, que lo que yo juge de cert és que, en allò que s'apliquen, nos fan grans ventages.

I Juan de Velasco:

... estos mestres estaven usant alguna cosa aixina com una série de fonts, fet de fusta, pedra o argila, en diferents separacions, en el que posaven pedres de diferents formes, colors i formes angulars...