Anar al contingut

Quipucamayoc

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Representació d'un quipucamayoc, segons Felipe Guamán Poma d'Ayala (aprox. 1535–1616) en la seua obra Primer nova corónica i bon govern. El dibuix mostra a un contador inca en un quipu entre les seues mans. El quipu va ser una escritura numèrica en l'antic imperi incaico. La yupana, o àbac incaico, apareix a l'esquerra.

Un quipucamayoc (del quechua khipu kamayuq, «responsable del quipu», plural: khipu kamayuqkuna)[1] era un funcionari dins de l'administració i burocràcia del Tahuantinsuyo, que tenia com a principal funció l'interpretació i maneig dels quipus.[2][3][4] Se'ls ha equiparat als contadors o tesorers occidentals.[1][5]

Eren membres de la noblea inca que deprenien l'ofici en escoles especialisades, i mantenien un sistema gremial tancat, per lo que solament es podia accedir al lloc si provenia d'una família de quipucamayoc.[1] Estaven presents en tots els racons del Estat inca, des de la ciutat capital, Cuzco, duent la contabilitat central, fins a anotant la cantitat de productes almagasenats en les colques en els pobles propencs a les fronteres.[5] Eren les persones encarregades de registrar els acontenyiments i dur les estadístiques d'un complex estat inca de dos millons de quilómetros quadrats i més de 12 millons d'habitants. Un atre d'instrument del com es valien els quipucamayoc per als càlculs era la yupana, o àbac andino.[1]

Pel sistema de dualitat dins de la concepció del món andino (hanan i hurin), cada comunitat, del tamany que anara, tenia quatre quipucamayoc que anotaven els mateixos valors en els seus respectius quipus, podent cotejar les seues senyes en el seu parell corresponent.[3]

Ademés de temes contables, els quipucamayoc varen poder registrar narracions de contes, mits o fets reals, que solament ells podien interpretar segons un sistema de nucs que no s'ha pogut dessifrar.[3]

Els quipucamayoc varen ser essencials durant la conquista del Perú i la posterior instalació de la nova administració europea en el territori andino. Els cronistes varen tindre que recórrer a estos funcionaris per a arreplegar l'història i l'interpretació de la mentalitat andina.[6]

En la ficció

En el seu relat "Quipucamayoc",[7] l'escritor peruà Daniel Llevat narra l'història del fill de el "últim curaca dels gruaco", qui deprén l'art dels quipus per a venjar-se de l'invasió inca en el seu territori. Les seues accions ho convertixen en una espècie de hacker indígena.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «El Quipucamayoc: Contador de l'imperi incaico i la partida doble» (en es). elarje.lamula.pe (21 de juliol de 2013). Consultat el 2021-02-17.
  2. ↑ (2004) Història Visual del Perú, DL 1501032004-5789 (en es), Llima: El Comerç, pp. 72-73. OCLC 906224436. ISBN 9972-02-120-3.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Yáñez, Luis (2 de juliol de 2012). ««Els Incas varen amprar quipus per a la narració de contes i mits, pero no sabem cóm»» (en es). puntoedu.pucp.edu.pe. Consultat el 2021-02-17.
  4. ↑ «¿Qué és el quipu i cóm funciona? Coneix este misteriós artefacte inca» (en es). El Comerç (2017-10-20). Consultat el 2021-02-17.
  5. ↑ 5,0 5,1 «El Quipucamayoc» (en es). Museu Chilé d'Art Precolombino. Consultat el 2021-02-17.
  6. ↑ Pighi Bel, Pierina. «Per qué seguim sense dessifrar per complet els quipus, els misteriosos sistemes de registre dels Incas en Perú», BBC News Món, 9 de novembre de 2019. Consultat el 2021-02-17 (en es).
  7. ↑ Llevat, Daniel (2014). El primer peruà en l'espai, Llima: Edicions Altazor, p. 157. ISBN 9786124215476.


Referències