Chenopodium pallidicaule
_at_Atuncolla_near_Sillustani_Juliaca.jpg){kind=link}
Chenopodium pallidicaule, de nom comú cañahua, cañihua o kañiwa (del quechua: qañiwa), és una espècie del gènero Chenopodium similar en la seua composició a la quinua. És nativa de la regió andina en més de 200 varietats i es cultiva en el Altiplano andino, especialment en Perú i Bolívia, des de fa milenis. Entre les seues característiques específiques es troba l'especial tolerància a les condicions específiques d'alta montanya, l'alt contingut en proteïnes i fibra dietètica i ric contingut fenòlic. És especialment resistent a sequies i inundacions.
Descripció
[editar | editar còdic]És una herbàcea, anual de 20 a 90 cm d'altura, molt ramificada. Presenta tallos, fulls i #inflorescència cobertes de vesícules blanques a rosáceas.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]S'ha distribuït ancestralmente en els Vages de Bolívia i Perú.[1] En el lloc de la Barca en el departament de Oruro, Bolívia, s'han trobat evidències bioarqueológicas de el XIII[2]
Es cultiva entre els 3600 a 4500 m s. n. m.[3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Chenopodium pallidicaule va ser descrita per Paul Aellen i publicat en Repertorium Specierum Novarum Regni Vegetabilis 26: 126. 1929[4]
Chenopodium: nom genèric que deriva de la particular forma dels fulls similars a les pates d'oca: del grec "chen" = (oca) i "pous" = (peu) o "podion" = (peu menut).
pallidicaule: epítet latino que significa "talle pàlit".[5]
- Chenopodium canihua O.F.Cook
- Chenopodium pallidicaule f. melanospermum Hunz.
- Chenopodium pallidicaule f. purpureum Aellen[6]
Importància econòmica i cultural
[editar | editar còdic]Propietats nutricionals
[editar | editar còdic]Es tracta d'un gra andino tant o més potent que la quinua com a aliment pero escassament conegut més allà de les comunitats de cultiu i els mercats locals.[7]
Té importants característiques benèfiques que inclouen una tolerància a les condicions d'alta montanya, el seu contingut d'alta proteïna en els seus grans, aixina com la seua important activitat antioxidant[8] i contingut de composts fenòlics,[9][10] sumat a la poca presència de saponinas les quals causen dificultats i complicacions per a l'us de quinua.
Alguns dels aminoàcits identificats en els grans de cañihua són: fenilalanina, triptófano, metionina, leucina, isoleucina, valina, lisina, teonina, arginina i histidina.[11]
La seua domesticació encara no és àmplia per la falta d'uniformitat de la madurea dels seus grans, alguna cosa que llimita la producció.cita requerida
El gra, cultivat en Bolívia de modo biològic, ha segut requerit en 2017 per la NASA, que realisa en ell barres energètiques i galletes.[7]
Consum local
[editar | editar còdic]En Bolívia els departaments productors tradicionals d'este gra són: La Pau, Oruro, Cochabamba i Potosí.[11]
La cañahua és utilisada per les comunitats andinas en la seua forma bàsica com a gra torrat, o de chiulet, farina del gra torrat en gorc de fanc, a partir d'esta base s'elaboren diferents preparacions, entre les que es troben: refresc de chiulet, la kispiña o galleta, el peixque, la sopa de grans i el piri. Adicionalment se li atribuïxen propietats curativas.
Senyes de 2008 referixen que en Bolívia es varen produir 22 tonellades mètriques de chiulet de cañahua en el Departament de la Pau.[11]
A partir dels anys 2000 el chiulet de cañahua va ser incorporat entre els aliments del subsidi per a mares gestants i infants pel Govern de Bolívia.[12]
Els fulls de la planta s'usen tradicionalment per a alimentar al ganado.
Banc de germoplasma
[editar | editar còdic]Per lo manco es conserven 380 #accessió, en coleccions de germoplasma, en les Estacions Experimentals INIA de Camacani i de Illpa (Puno), en l'Universitat Sant Antonio Abad en K'ayra (Cusco) en el Perú, i en la de Patacamaya (IBTA, Bolívia).[13]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Tropicos | Name - Chenopodium pallidicaule Aellen». www.tropicos.org. Consultat el 2 de giner de 2020.
- ↑ «Diversity In Andean Chenopodium Domestication: Describing A New Morphological Type From La Barca, Bolívia 1300-1250 B.C».Journal of Ethnobiology.31(1)
- 72–88.ISSN 0278-0771.doi:10.2993/0278-0771-31.1.72.Consultat el 2 de giner de 2020.
- ↑ «On the Origin of the Cultivated Chenopods (chenopodium)».Genetics.78(1)
- 503–505.ISSN 0016-6731.Consultat el 2 de giner de 2020.
- ↑ «Chenopodium pallidicaule». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 28 de novembre de 2012.
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Chenopodium pallidicaule en PlantList
- ↑ 7,0 7,1 «La cañahua, el nou gra d'or que Bolívia oferix al món». Consultat el 16 de setembre de 2017.
- ↑ http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18537130
- ↑ «Chemical and Functional Characterization of Kañiwa (Chenopodium pallidicaule) Grain, Extrudate and Bran».Plant Foods for Human Nutrition.64(2)
- 94–101.ISSN 0921-9668.doi:10.1007/s11130-009-0109-0.Consultat el 16 de setembre de 2017.
- ↑ J. Maurici Peñarrietaabc, J. Antonio Alvaradoa, Björn Bergenståhlc i Björn Åkessonb. «SPECTROPHOTOMETRIC METHODS FOR THE MEASUREMENT OF TOTAL PHENOLIC COMPOUNDS AND TOTAL FLAVONOIDS IN FOODS». Consultat el 15 de setembre de 2017.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 «ELABORACIÓ DE BEGUDA INSTANTÀNEA DE CAÑAHUA (Chenopodium pallidicauleAellen) EN ACTIVITAT ANTIOXIDANT».UNIVERSITAT MAJOR DE SANT ANDRÉS FACULTAT DE TECNOLOGIA CARRERA QUÍMICA INDUSTRIAL.Consultat el 28 de maig de 2019.
- ↑ «el_subsidi Sedem busca més proveïdores i distribuïdors del subsidi». Consultat el 28 de maig de 2019.
- ↑ https://web.archive.org/web/20080204045218/http://www.ciedperu.org/productos/kaniwa.htm
Bibliografia
[editar | editar còdic]- USDA, ARS, National Genetic Resources Program. GRIN. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. https://web.archive.org/web/20090120161201/http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?10193 (21 ene 2008)
- Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolívia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223.
- Macbride, J. F. 1937. Chenopodiaceae, Flora of Peru. Publ. Field Mus. Nat. Hist., Bot. Ser. 13(2/2): 469–478.
- Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les Plantes Vasculars del Con Sur (Argentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguai i Uruguay). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Chenopodium pallidicaule» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.