Full de dacsa
El full de dacsa (Zea mays), tradicionalment cridada amero en Colòmbia, chala en el Con Sur, farfolla en Espanya, panca en Perú, totomoxtle en el centre de Mèxic, joloch o joloche en el surest de Mèxic, i tusa en Centroamérica. És una part de la planta molt apreciada en diverses cultures d'Amèrica Llatina, a on té multitut de funcions: com a envoltura per a cuinar els tamalés i atres aliments, o be per a conservar-los, o com a menjar per al ganado.
En la Mesoamérica prehispánica era un material comú per a fer cintes, cuerdo i atres objectes. També són molt usades en l'artesania local mexicana. En Xico, Veracruz, existix un museu dedicat a este producte.
De cada mazorca s'obtenen de 8 a 10 fulls.[1]
Terminologia
[editar | editar còdic]En el centre de Mèxic este producte és conegut en el terme «totomoxtle», que procedix del náhuatl tōtomōxtli /toːto'moːʃtɬi/, ‘full sec de la dacsa’. Atres ortografia registrades són: totomate, totomochcle, totomochi, totomochtle, totomochtli, totomoite, totomoscle, totomosle, totomoste i totomoztle.[2] En les àrees d'influència maya es denomina full de joloche, holoch, holoche, joloch o joroche.[3]
Per la seua banda, en Perú se li denomina «panca», del quechua pancca o p'anqa que lliteralment es traduïx com la panoja del choclo.[4][5] La denominació «chala» també prové del quechua (chhalla).[6]
En el centre i orient de Colòmbia és denominat «amero» (del muisca, ab ‘dacsa’ + bena ‘lo que rodeja’ + el sufix espanyol -o).[7][8] En Espanya és conegut com «farfolla» (del lat. malum folium ‘mal full’).[9]
Usos
[editar | editar còdic]Use culinari
[editar | editar còdic]Tradicionalment s'usaven fulls de dacsa seques per a conservar aliments com la manteca fresca, els formages, o el piloncillo.[4][10] El full de dacsa s'usa per a cuinar els tamales, les humitas, els mextlapiques o la carn, el full necessita ser rehidratada en aigua fins que queden flexibles una atra volta, procés que pot durar des de 15 minuts o fins a vàries hores, segons l'antiguetat i sequetat dels fulls.
En Perú s'utilisen els fulls frescs com instrumente culinari tradicional, en forma de brocha, per a untar adrece als anticuchos mentres es torren al fòc d'una barbacoa.[11][12][13] També s'usa com a bolic de les chapanas, espècie de tamal dolç fet en massa de yuca i chancaca.[14] En el departament de Lambayeque és utilisat per a elaborar les panquitas de life, un torrat de peix.[15]
Us com a component de cigarrets
[editar | editar còdic]Antigament, en certes cultures natives americanes va ser comuna enrolar el tabac en fulls de dacsa seques.[16][17] També es pot usar com a substitut del propi tabac.[18] Quan els fulls de dacsa estan fresques, es tallen en forma de rectànguls, generalment en tijeras. Es guarden a l'ombra, i quan se sequen, s'utilisen per a embolicar tabac i formar pitillo.
En Argentina li'l coneix com cigarro de chala.[16] En Uruguay li'l coneix també com naco i s'utilisa per a fumar el tabac de corda que s'elabora en tabac enrollado en alquitrán formant una corda llarga, esta forma de prensage permet trossejar-ho en un gavinet i recorda lleument aquella de la marihuana.[19] Per esta mateixa raó en Mèxic, els fulls secs de la dacsa s'usen també com a alternativa al paper de fumar para cigarrets de marihuana,[20] ya que no són nocives i la seua combustió és llenta. En Chile eren coneguts com a «cigarrets de panca» o «cigarros de full», mentres que els exportats a Europa se'ls denominava «guatemalteco».[4]
Us en l'artesania
[editar | editar còdic]
Tradicionalment en Mèxic els fulls de dacsa s'han usat per a elaborar artesania com a nines, flors, pajaritos i atres animals, alebrijes, canastos o aretes entre uns atres. Este tipo de manualitats formen part de la cultura de molts llocs del centre i sur de Mèxic. Per eixemple, en Xico, Veracruz, s'elaboren artesania de tot tipo en el totomoxtle i inclús existix un museu dedicat a això.
Per a usar els fulls secs de la dacsa és recomanable primer amerar-les. Es trien els fulls en millor estat, s'ameren i es modifiquen segons lo que es desige realisar, també es poden pintar (es recomanen pintures a pur de aigua en lloc d'oli). Entre els materials que es poden necessitar en este tipo de manualitats són: fil i agulla, aram, pinzells, tijeras, cotó (per a reblir) i molta creativitat.[21]
Atres usos
[editar | editar còdic]Els fulls de dacsa varen ser també usades com a farcidura per a mobiliari en zones agrícoles, com les chacras.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Govern de Mèxic. «a-para-la-elaboracion-de-artesanias?idiom=és El totomoxtle; molt més que forraje: matèria primera fins a para l'elaboració de artesania». Servici d'Informació Agroalimentària i Peixquera.
- ↑ Heidy Wagner Laclette. «Cabañuelas - Totomoxtle de la envoltura de tamales, a les artesania i cuina gourmet». Diari de Querétaro. Consultat el 22 d'abril de 2020.
- ↑ «Totomoxtle». Larousse Cuina. Consultat el 2022-06-17.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Arona, Juan de (1883). Diccionari de peruanismos, Llima, Impr. de J. F. Solis, pp. 374-377.
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Ànima Mater.Universitat Nacional Major de Sant Marcos.(18-19)Consultat el 2022-06-17.
- ↑ «Breu Diccionari de Colombianismos». Consultat el 2022-06-17.
- ↑ «Llista de muisquismos: «amero»» (en és). Muysc Cubun. Consultat el 2022-06-17.
- ↑ Epos: Revista de filologia.(5)ISSN 2255-3495.doi:10.5944/epos.5.1989.9638.Consultat el 2022-06-17.
- ↑ «Totomoxtle de la Dacsa». Agro-Cultura. Consultat el 22 d'abril de 2020.
- ↑ «Gaston Acurio reviu la tradició gallipontera en el anticucho de cor» (en és). RPP. Consultat el 2021-04-24.
- ↑ Hinostroza, Rodolfo (2006). Primícies de cuina Peruana, León (Espanya): Editorial Everest, S. A., p. 138. ISBN 84-241-1480-9.
- ↑ Acurio, Gastón (2008). Larousse de la gastronomia peruana: diccionari gatronómico ilustrat (en és), Llima: Q.W. Editors, p. 271. ISBN 9789972589379.
- ↑ Acurio, Gastón (2008). Larousse de la gastronomia peruana: diccionari gatronómico ilustrat (en és), Llima: Q.W. Editors, pp. 109-110. ISBN 9789972589379.
- ↑ «Menjada norteño | Els 10 plats típics de Lambayeque que tens que provar» (en és). RPP. Consultat el 2021-02-20.
- ↑ 16,0 16,1 Antropologia.Dialnet.Consultat el 2021-02-20.
- ↑ «Substituts i alternatives davant el paper de enrolar». WeedSeedShop. Consultat el 2021-02-20.
- ↑ «Elaboren cigarrets en fulls de maiz, eucalipto i vainillla» (en és-es). El Sigle. Consultat el 2021-02-20.
- ↑ https://www.dgi.gub.uy/wdgi/page?2,principal,_Ampliacion,O,és,0,PAG;CONC;1240;1;D;-27642;1;PAG
- ↑ «PAPEL DE LIAR CASERO - OTRAS ALTERNATIVAS» (en és-es). Blog Cannabico de GeaSeeds. Consultat el 2021-02-20.
- ↑ López, Z., Paola, K.. «[1]». Consultat el 2021-02-20.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hoja de maíz» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.