Yanacona
Els yanaconas (provablement del quechua yana: negre; i -kuna: marca del plural en quechua, equivalent a la -s plural del castellà) eren una casta de vassalls i siervo al servici del Estat inca i el seu noblea. Encara que ocasionalment referits com a esclaus,[1] els yanaconas tenien millor estatus i accés a majors privilegis que el poblador corrent; varis varen aplegar a ser assessors del Inca, instructors i funcionaris públics. Durant l'época espanyola, el concepte es va vincular en el d'indis auxiliars. En l'actualitat, no obstant, també s'ampra en una connotació pijorativa de servilisme i traïció.
Época inca
[editar | editar còdic]El yanaconaje estava instucionalizado i era fonamental per al funcionament de l'Imperi inca.[2] A nivell individual, era possible ser yanacona temporalment o de per vida. També era possible que un poble o linaje sancer fora perpètuament designat com yanacona.
Entre els yanaconas més famosos varen estar governadors locals o curacas com Taulichusco.
Época virreinal
[editar | editar còdic]Durant la conquista i posterior Virreinato, el terme es reinterpreta com a sinònim o equivalent a "auxiliar" o "ajudant".[3] La denominació es referia als pobles natius que tenien de servitut en les encomanas o aquells integrats a les formacions militars com "indis auxiliars". La paraula va ser també usada durant la conquista d'atres àrees de Sudamérica. Els mapuches denominaven yanaconas (en la seua accepció de "servil" i "covart") als incas i atres indígenes d'ètnia quechuas que servien com a tropes baix els conquistadors espanyols.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «L'ESCLAVITUT EN COLÒMBIA: Jou i Llibertat». Exposició l'esclavitut en Colòmbia. Archiu General de la Nació (Colòmbia). Consultat el 5 de setembre de 202 5. «en els confines septentrionals de l'Imperi Inca, es donava el cas d'estos esclaus de guerra o de conquista a els qui es dia “Yanaconas” [...] Yanaconas, hòmens per linage obligats a perpètua servitut i captiveri, que en el seu vestit, tractament i servici eren diferenciats dels hòmens lliures...” (Herrera, Antonio de: “Història General de les Índies Occidentals”, Década V, Llibre III. Pág. 47)»
- ↑ (març de 1976) Yanaconaje i reforma agrària en el Perú, 1ª edició, Institut d'Estudis Peruans, pp. 21-22. «Se'ls ha reconegut fins a en tres condicions: com a siervo permanents, com a siervo temporals i com etnías desarraïlades per vida [...] adscrit al poder, hi havia permanentment el dret a indis de servici, és dir que el yanaconaje estava institucionalisat i era essencial per al funcionament de la societat andina»
- ↑ (1977) L'organisació econòmica de l'Estat inca, segona edició, Madrit: Amèrica nostra, p. 241.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Childress, D. (2000). Who's who in Inca society. Calliope, 10 (7), 14
- Collier, George A.; Renato I. Rosaldo; John D. Wirth. The Inca and Aztec States 1400-1800. Anthropology and History
- Malpass, M. A. (1996). Daily life in the Inca empire. (pp. 55). Greenwood Publishing Group.
- Turner, Bethany L.; George D. Kamenov, John D. Kingston, George J. Armelagos, Insights into immigration and social class at Machu Picchu, Peru based on oxygen, strontium, and lead isotopic analysis. J. of Archaeological Sci. 36 ( 2) febrer de 2009: 317-332, ISSN 0305-4403, 10.1016/j. jas.2008.09.018.
- Stern, S. J. (1982). Peru's Indian peoples and the challenge of Spanish conquest. (pp. 30-55, 155). Madison, Wisconsin: Univ. of Wisconsin Press.
- Wightman, Ann M. Indigenous Migration and Social Change: The Forasters of Cuzco, 1570-1720. Duke University Press, 1990, ISBN 0822310007 pp. 16-18
- Este artícul conté una traducció derivada de «Yanacona» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.