Cau
Un cau (del llatí tardà mātrīcāria, derivat del clàssic mātrīx ‘úter’[1]) o guarida és un forat o túnel que un animal excava en el sol en la finalitat de crear un espai adequat per a habitar o refugiar-se temporalment. Els caus proporcionen a l'animal protecció contra els depredadorés i les inclemències del temps.[2] Hi ha una àmplia varietat d'animals que construïxen o usen caus.
Molts mamífers excaven caus. Existix evidència de que els rosegadors poden construir els caus més complexos dins de les espècies de vertebrats cavadores. Per eixemple, dins d'este grup es troben les tuzas, la marmota, la mara o els tuco-tucos. Atres grups de mamífers cavadores són els lagomorfos, com el conill i la llebre, i els Insectivora com el talp. S'estima que un sol cau de marmota ocupa un metro cúbic i desplaça al voltant de 300 quilograms de terra.[3] Inclús les suricatas, dins els Carnívora, i els wombats, dins dels marsupials, construïxen caus. Els armadillos, grup molt antic de mamífers, posseïxen fortes pates davanteres en grans garres que són una excelent adaptació a un estil de vida excavador.[4]
Algunes aus són capaces de cnstruir caus, les quals són excavades en sols blans. El pingüí de Magallanes per eixemple, construïx els seus caus a lo llarc de la costa patagónica d'Argentina i Chile.[5]
Hi ha també peixos, amfibis, reptilés i que excaven caus, de la mateixa manera que numerosos invertebrats, com insectes, aranyas, erizos de mar, pechinas i cucs.
Els caus es poden construir en una gran varietat de llocs. Les rates cangur les construïxen en l'arena fina; les termitas, en la fusta; alguns erizos de mar i pechines, en la roca. Igualment dins dels diferents tipos de caus destaca les castoreras, creades pels castorés.
També tenen diferents graus de complexitat: des d'un simple tubo d'uns pocs centímetros de llongitut, fins a una complexa ret de túnels i cambres interconectadas, de centenars de metros, com algunes conejeras.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Wikcionario, el diccionari lliure.Consultat el 2025-06-02.
- ↑ Ecology and Evolution.11(13)
- 9100–9109.ISSN 2045-7758.doi:10.1002/ece3.7754.Consultat el 2025-06-02.
- ↑ Lab Animal.43(4)
- 117–117.ISSN 1548-4475.doi:10.1038/laban.516.Consultat el 2025-06-02.
- ↑ Journal of Zoology.278(1)
- 48–56.ISSN 0952-8369.doi:10.1111/j.1469-7998.2008.00548.x.Consultat el 2025-06-02.
- ↑ Anals de l'Institut de la Patagonia.36(2)
- 19–32.ISSN 0718-686X.doi:10.4067/S0718-686X2008000200003.Consultat el 2025-06-02.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Madriguera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.