Anar al contingut

Anell commutatiu

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En teoria d'anells (una branca de l'àlgebra abstracta), un anell commutatiu és un anell (R, +, ·) en el que l'operació de multiplicació · és commutativa; és dir, si para qualsevol a, b ∈ R, a·b = b·a.

Si adicionalment l'anell té un element unitari 1 tal que 1a = a = a1 per a tot a, llavors l'anell es denomina Anell unitari commutatiu.

La branca de la teoria d'anells que estudia els anells commutatius es denomina àlgebra commutativa.

Complementariament, l'àlgebra no commutativa és l'estudi de les propietats dels anells que no són específiques dels anells commutatius. Esta distinció resulta de l'alt número de propietats fonamentals dels anells commutatius que no s'estenen als anells no commutatius.

Definició

Un anell és un conjunt R dotat de dos operacions binàries, és dir, operacions que combinen dos elements qualssevol de l'anell en un tercer. Es diuen suma i multiplicació i es denoten comunament per "+" i "⋅"; per eixemple, a+b i a⋅b. Per a formar un anell, estes dos operacions tenen que satisfer una série de propietats: l'anell té que ser un grup abeliano baix adició, aixina com un monoide baix multiplicació, a on la multiplicació distribuïx sobre l'adició; és dir, a⋅(b+c)=(a⋅b)+(a⋅c). Els elements d'identitat per a la suma i la multiplicació es denoten 0 i 1, respectivament.

Si la multiplicació és commutativa, és dir a⋅b=b⋅a, llavors l'anell R es diu commutatiu. En el restant d'este artícul, tots els anells seran commutatius, a menos que s'indique explícitament lo contrari.

Divisibilidad

En contrast en els camps, a on cada element distint de zero és multiplicativamente invertible, el concepte de divisibilidad per a anells és més ric. Un element a d'anell R es diu una unitat si posseïx un invers multiplicativo. Un atre tipo particular d'element és el divisor de zeros, és dir, un element a tal que existix un element distint de zero b de l'anell tal que ab=0. Si R no posseïx divisores zero distints de zero, es denomina domini d'integritat (o domini). Un element a que satisfà an=0 per a algun sancer positiu n es diu element nilpotent.

Localisacions

La localisació d'un anell és un procés en el que alguns elements es fan invertibles, és dir, s'afigen a l'anell inversos multiplicativos. Concretament, si S és un conjunt multiplicativamente tancat de R (és dir. sempre que s,t∈S llavors també ho és st) llavors la localisació de R en S, o anell de fraccions en denominadors en S, usualment denotat S−1R consistix en els símbols

  • rs en r∈R,s∈S

subjecte a certes regles que imiten la cancelació familiar dels número racional. De fet, en este llenguage ℚ és la localisació de ℤ en tots els sancers distints de zero. Esta construcció funciona per a qualsevol domini integral R en lloc de ℤ. La localisació (R∖{0})−1R és un camp, cridat cos de fraccions de R.

Ideals i mòduls

Moltes de les nocions següents també existixen per a anells no necessàriament commutatius, pero les definicions i propietats solen ser més complicades. Per eixemple, tots els ideals d'un anell commutatiu són automàticament de dos cares, lo que simplifica considerablement la situació.

Mòduls

Per a un anell R, un R -mòdul M és com lo que un espai vectorial és a un camp. És dir, els elements d'un mòdul es poden sumar; es poden multiplicar per elements de R subjectes als mateixos axioma que per a un espai vectorial.


L'estudi dels mòduls és prou més complicat que el dels espais vectorialsos, ya que hi ha mòduls que no tenen cap base, és dir, no contenen un sistema generador els elements del qual siguen linealment independentsos. Un mòdul que té una base es diu mòdul lliure, i un submòdul d'un mòdul lliure no necessita ser lliure.

Un mòdul de tipo finit és un mòdul que té un conjunt d'extensió finit. Els mòduls de tipo finit eixerciten un paper fonamental en la teoria dels anells commutatius, similar al paper dels espais vectorials de dimensió finita en l'àlgebra llineal. En particular, els anells noetherianos poden definir-se com els anells tals que tot submòdul d'un mòdul de tipo finit és també de tipo finit.

Ideals

Els ideals d'un anell R són els submòduls de R, és dir, els mòduls continguts en R. En més detall, un ideal I és un subconjunt no buit de R tal que para tot r en R, i i j en I, tant ri com i+j estan en I. Per a diverses aplicacions, comprendre els ideals d'un anell és de particular importància, pero a sovint es procedix estudiant els mòduls en general.

Tot anell té dos ideals, a saber, l'ideal zero {0} i R, l'anell sancer. Estos dos ideals són els únics precisament si R és un camp. Donat qualsevol subconjunt F={fj}j∈J de R (a on J és algun conjunt índex), l'ideal generat per F és l'ideal més chicotet que conté a F. Equivalentement, ve dau per combinació llineals finitas r1f1+r2f2+…+rnfn.

Dominis ideals principals

Si F consistix en un únic element r, l'ideal generat per F consistix en els múltiples de r, és dir, els elements de la forma rs per a elements arbitraris s. Un ideal d'este tipo es diu ideal principal. Si tot ideal és un ideal principal, R es diu anell ideal principal; dos casos importants són ℤ i k[X], l'anell de polinomis sobre un camp k. Estos dos són ademés dominis, per lo que es diuen domini d'ideals principals.

A diferència dels anells generals, per a un domini ideal principal, les propietats dels elements individuals estan fortament lligades a les propietats de l'anell en el seu conjunt. Per eixemple, qualsevol domini ideal principal R és un domini d'factorisació única (UFD) lo que significa que qualsevol element és un producte d'elements irreducibles, d'una (fins a reordenació de factors) manera única. Ací, un element a en un domini es diu irreducible si l'única forma d'expressar-ho com un producte a=bc, és que b o c siga una unitat. Un eixemple, important en camps, són els polinomis irreducibles, és dir, els elements irreducibles en k[X], per a un camp k. El fet de que ℤ és un UFD pot enunciar-se més elementalment dient que qualsevol número natural pot descompondre's unívocament com a producte de potències d'número primer. També es coneix com teorema fonamental de l'aritmètica.

Un element a és un element primer si sempre que a dividix a un producte bc, a dividix a b o a c. En un domini, ser primer implica ser irreducible. Lo contrari és cert en un domini d'factorisació única, pero fals en general.

L'anell de factors

La definició d'ideals és tal que "dividint" I cap a fòra dona un atre anell, el anell factorial R / I: és el conjunt de classes laterals de I junt en les operacions


(a+I)+(b+I)=(a+b)+I i (a+I)(b+I)=ab+I.

Per eixemple, l'anell ℤ/nℤ (també denotat ℤn), a on n és un sancer, és l'anell dels sancers mòdul n. És la base de l'aritmètica modular.

Un ideal és propi si és estrictament menor que l'anell sancer. Un ideal que no està estrictament contingut en cap ideal propi es diu maximal. Un ideal m és maximal si i només si R / m és un camp. Llevat l'anell trivial, qualsevol anell (en identitat) posseïx a lo manco un ideal maximal; açò es deduïx del lema de Zorn.

Espectre d'un anell commutatiu

Ideals primers

Artícul principal → Ideal primer.

Com es va mencionar anteriorment, ℤ és un domini d'factorisació únic. Açò no és cert per a anells més generals, com es varen donar conte els algebristas en el XIX. Per eixemple, en

ℤ[−5]

hi ha dos formes realment distintes d'escriure 6 com a producte:

6=2⋅3=(1+−5)(1−−5).

Els ideals cosins, a diferència dels elements primers, oferixen una forma d'evitar este problema. Un ideal primer és un ideal propi (és dir, estrictament contingut en R) ideal p tal que, sempre que el producte ab de dos elements qualssevol de l'anell a i b estiga en p, a lo manco un dels dos elements ya està en p. (La conclusió oposta val per a qualsevol ideal, per definició.) Aixina, si un ideal primer és principal, està generat equivalentemente per un element primer. No obstant, en anells com ℤ[−5], els ideals cosins no necessiten ser principals. Açò llimita l'ús d'elements primers en la teoria d'anells. Una pedra angular de la teoria algebraica de números és, no obstant, el fet de que en qualsevol domini de Dedekind (que inclou ℤ[−5] i més generalment l'anell de sancers en un camp numèric) qualsevol ideal (com el generat per 6) es descompon unívocament com un producte d'ideals cosins.

Qualsevol ideal maximal és un ideal primer o, més breument, és primer. Ademés, un ideal I és primer si i només si l'anell factorial R/I és un domini integral. Demostrar que un ideal és primer, o equivalentemente que un anell no té divisores zero, pot ser molt difícil. Una atra forma d'expressar lo mateix és dir que el complement R∖p és multiplicativamente tancat. La localisació (R∖p)−1R és lo suficientment important com per a tindre la seua pròpia notació: Rp. Este anell només té un ideal maximal, pRp. Tals anells es diuen local.

Eixemples

  • L'eixemple més important és tal volta el dels número sancer en les operacions usuals de suma i multiplicació, abdós commutativas. Este anell usualment es denota per Z, per la paraula alemana Zahlen (números).
  • Els número racional, reals, i complexos formen anells commutatius en les operacions usuals; més encara, són cossos.
  • Més generalment, tot camp és un anell commutatiu per definició.
  • Per al cas, eixemple d'un anell no commutatiu és el conjunt de matrius quadrades de 2×2 en valors reals. Com a segona operació, la multiplicació matricial
[1101][1110]=[2110]
dona un resultat distint que si s'invertix l'orde dels factors:
[1110][1101]=[1211].
  • Si n > 0 és un sancer, el conjunt Zn de sancers mòdul n forma un anell commutatiu en n elements.
  • Si R és un anell commutatiu, el conjunt de polinomis de variable X en coeficients en R forma un nou anell commutatiu, denotat per R[X].
  • El conjunt d'número racional de denominador impar forma un anell commutatiu, estrictament contingut en l'anell Q dels racionals, i que conté pròpiament al Z dels sancers.

Propietats

  • Si f : R → S és un homomorfisme d'anells entre R i S, S és commutatiu, i f és inyectiva (açò és, un monomorfisme), R també deu ser commutatiu, puix f(a·b) = f(a)·f(b) = f(b)·f(a) = f(b·a).
  • Si f : R → S és un homomorfisme d'anells entre R i S, en R és commutatiu, l'image f(R) de R serà també commutativa; en particular, si f és sobreyectiva (açò és, un epimorfisme), S serà commutatiu també.

El major interés dels anells commutatius està en quan ademés són unitaris, és dir, els anells commutatius unitaris.

Vore també

Referències

Bibliografia

  • Christensen, Lars Winther; Striuli, Janet; Veliche, Oana(2010).«Growth in the minimal injective resolution of a local ring».Journal of the London Mathematical Society.81(1): 24–44.doi:10.1112/jlms/jdp058.
  • Eisenbud, David(1995).«Commutative algebra. With a view toward algebraic geometry.».Springer-Verlag.Berlin, New York:150
  • Hochster, Melvin(2007).«Homological conjectures, old and new».Illinois J. Math..51(1): 151–169.doi:10.1215/ijm/1258735330.
  • Jacobson, Nathan(1945).«Structure theory of algebraic algebras of bounded degree».Annals of Mathematics.46(4): 695–707.ISSN 0003-486X.doi:10.2307/1969205.
  • Lyubeznik, Gennady(1989).«Representations, resolutions and intertwining numbers».: 375–390.
  • Matsumura, Hideyuki(1989).«Commutative Ring Theory».Cambridge University Press.
  • Pinter-Lucke, James(2007).«Commutativity conditions for rings: 1950–2005».Expositiones Mathematicae.25(2): 165–174.ISSN 0723-0869.doi:10.1016/j.exmath.2006.07.001.

Llectura adicional

  • Atiyah, Michael; Macdonald, I. G.(1969).«Introduction to commutative algebra».Addison-Wesley Publishing Co..
  • Balcerzyk, Stanisław; Józefiak, Tadeusz(1989).«Commutative Noetherian and Krull rings».Ellis Horwood Ltd..Chichester:
  • Balcerzyk, Stanisław; Józefiak, Tadeusz(1989).«Dimension, multiplicity and homological methods».Ellis Horwood Ltd..Chichester:
  • Kaplansky, Irving(1974).«Commutative rings».University of Chicago Press.
  • Nagata, Masayoshi(1975).«Local rings».Interscience Publishers.13: xiii+234.
  • Zariski, Oscar; Samuel, Pierre(1958–60).«Commutative Algebra I, II».D. van Nostrand, Inc..Princeton, N.J.: (Reprinted 1975-76 by Springer as volumes 28-29 of Graduate Texts in Mathematics.)

Enllaços externs