Anell de polinomis
Siga un anell i qualsevol conjunt. El conjunt conté els elements de la forma:
(1) ,
en a on , , i cada -tupla de número natural és diferent per a diferent valor de , es diu anell de polinomis en indeterminades en sobre .
Introducció
[editar | editar còdic]Els polinomis més coneguts són els que tenen coeficients sancers.
Eixemple:
Siga l'anell i , un element de és un polinomi de dos variables com:
El conjunt d'indeterminades pot ser un conjunt infinit, pero cada polinomi conté un número finito de térmens.cita requerida
Si , llavors es pot escriure en lloc de . Aixina, és un anell de polinomis en una sola indeterminada .
A cada element li correspon un polinomi (monomi, de fet) en com:
ya que , per lo que és un subanillo de .
Propietats fonamentals
[editar | editar còdic]Fets d'interés sobre anells de polinomis tenen que vore en les propietats del mateix a partir de l'anell en el que tenen els seus coeficients. Per eixemple, quan és un domini íntegre, també ho és, i les unitats de són les mateixes que les de . Pel contrari mai serà un cos, no important que lo siga o no, puix encara que les unitats de siguen les mateixes que les de , és solament un subanillo de . No obstant, l'anell és un domini íntegre si lo és, després, donat el cas, es pot construir el cos de cocients de (i.i. el cos de fraccions de polinomis), que es denota comunament per .
Els coeficients dels polinomis d'un anell poden prendre's no solament com els elements de . En la pràctica podem fer agrupacions del tipo
i estes també deuen fer-se en un anell de polinomis . Per a això se separen els elements de en dos conjunts disjuntos, digam i , després l'anell de polinomis té coeficients en l'anell de polinomis i indeterminades en . Si és un anell i , clarament és un subanillo de .
Siga un anell unitari. Tot polinomi no nul de el coeficient del qual director siga una unitat pot dividir euclídeamente a qualsevol atre polinomi de i el grau del restant és estrictament menor que el grau del divisor. És dir, si i són polinomis de no nuls, en el coeficient director de una unitat de , llavors existixen polinomis i de tals que
Aixina, per a que la divisió de polinomis siga sempre possible en un anell de polinomis , deu ser un cos (i.i. tot element de deu ser una unitat), i si aixina succeïx serà un domini euclídeo. Un fet molt important és que un anell de polinomis és un domini d'ideals principals (DIP) si i només si és un cos. ya que tots els dominis euclídeos són DIPs, tenim que no és un domini euclídeo si conté més d'un element, puix , i mai és un cos i per tant tampoc un DIP.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1969) An Introduction to Abstract Algebra, Cambridge University Press. ISBN 0521084849.
- Herstein, I. N. (1975). Topics in Algebra, Wiley. ISBN 0471010901.
- (2001).«A First Course in Noncommutative Rings».Springer-Verlag.Berlin, New York:
- (2000).«Basic homological algebra».Springer-Verlag.Berlin, New York:196
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anillo de polinomios» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.