Polinomi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

En matemàtiques, un polinomi (del llatí polynomium, i este del grec, πολυς polys ‘molts’ i νόμος nómos ‘regla’, ‘prescripció’, ‘distribució’)[1][2][3] és una expressió matemàtica constituïda per un conjunt finit de variables (no determinades o desconegudes) i constants (números fixos nomenats coeficients), utilisant únicament les operacions aritmèticas de suma, resta i multiplicació, aixina com també exponents sancers positius. En térmens més precisos, és una relació n-ària de monomis, o una successió de sumes i restes de potències sanceres d'una o de vàries variables indeterminades.

És freqüent el terme polinòmic (ocasionalment també l'anglicisme polinomial), com a adjectiu, per a designar cantitats que es poden expressar com a polinomis d'algun paràmetro, com per eixemple: temps polinòmic, etc.

Els polinomis són objectes molt utilisats en matemàtiques i en ciència. En la pràctica, són utilisats en càlcul i anàlisis matemàtic per a aproximar qualsevol funció derivable; les equacions polinòmiques i les funcions polinòmiques tenen aplicacions en una gran varietat de problemes, des de la matemàtica elemental i el àlgebra fins a àrees com la física, química, economia i les ciències socials.

En àlgebra abstracta, els polinomis són utilisats per a construir els anells de polinomis, un concepte central en teoria de números algebraics i geometria algebraica.

Referències[editar | editar còdic]

  1. Plantilla:DRAE
  2. (CNTRL), etimología.
  3. «Etymology of "polynomial"» Compact Oxford English Dictionary