Anar al contingut

Funció sobreyectiva

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Eixemple de funció sobreyectiva(no inyectiva): a tot element d'I li correspon a lo manco un de X

En matemàtiques, una funció f:XY és sobreyectiva,[1] epiyectiva, suprayectiva,[1] suryectiva, exhaustiva,[1] onto o subyectiva si està aplicada sobretot el codominio, és dir, quan cada element de Y és l'image de com a mínim un element de X.

Formalment,


Per a tot i de I existix x de X, que complix que la funció: f de x és igual a i.

Definició

[editar | editar còdic]

Una funció sobreyectiva és una funció l'image de la qual és igual a la seua codominio. Equivalentement, una funció f en domini X i codominio Y és sobreyectiva si per a cada y en Y existix a lo manco una x en X tal que f(x)=y.

Simbòlicament

Si f:XY llavors es diu que f és sobreyectiva si
yY,xX:f(x)=y

Notació

[editar | editar còdic]

En ocasions per a denotar que una funció f:XY és sobreyectiva s'utilisa la notació:

f:XY

Cardinalidad i sobreyectividad

[editar | editar còdic]

Daus dos conjunts A i B, entre els quals existix una funció sobreyectiva f:AB, es té que els cardinals complixen:

Si ademés existix una atra aplicació sobreyectiva g:BA, llavors pot provar-se que existix una aplicació biyectiva entre A i B, pel teorema de Cantor-Bernstein-Schröder.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 (1999) Real Acadèmia de Ciències Exactes, Física i Naturals (ed.). Diccionari essencial de les ciències, Espsa. ISBN 84-239-7921-0.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • (2004) Theory of Sets, Springer. ISBN 978-3-540-22525-6.


Referències

[editar | editar còdic]