Anar al contingut

Teorema de Cantor-Bernstein-Schröder

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:CantorEquivalenceTheorem1887b.gif
Teorema de Cantor-Bernstein-Schröder

La teorema de Schröder i Bernstein establix un criteri per a establir si existix una funció biyectiva entre dos conjunts qualssevol A i B:

Per a qualsevol conjunt A i B, si existix una funció inyectiva d'en B i existix una funció inyectiva de B en A, llavors existix una correspondència biunívoca entre B i A. Formalment:

El teorema pot semblar trivial per a conjunts finitos, pero l'enunciat de la teorema es complix per a conjunts de qualsevol cardinalidad. La teorema resulta útil en molts casos per a poder determinar si un conjunt té la mateixa cardinalidad que un atre conjunt, ya que dos conjunts tenen la mateixa cardinalidad just quan existix una correspondència biunívoca entre ells.

Aplicacions

[editar | editar còdic]

La teorema de Cantor-Schröder-Bernstein permet definir correctament la cardinalidad com classe d'equivalència ya que com a punt de partida de la relació d'orde "tindre més elements que" es pren:

Òbviament s'espera que la relació binaria anterior siga antisimètrica, és dir:

Pero això, és lo que la teorema de Cantor-Shröder-Bernstein precisament afirma, a saber, que es dona l'implicació anterior, en la qual cosa la relació binaria efectivament és antisimètrica.

Demostració

[editar | editar còdic]

Considere's el conjunt potencia d'i definixca's la següent aplicació hp sobre dit conjunt:

A on:

YX:={x | xY  xX}
f[U]:={yB | xU,f(x)=y}

Primer deu provar-se que l'aplicació hp anterior té un punt fix. Per a això es considera la colecció de conjunts:

I es considera l'unió de conjunts de la colecció anterior, que per la pròpia de definició de la colecció 𝒰 es té que:

Per a provar que W=hp(W) falta provar l'inclusió recíproca per a això es té que:

I per tant queda provat que el conjunt W és un punt fix de l'aplicació hp, per a demostrar la teorema de Cantor-Schröder-Bernstein falta definir la biyección explícitament. Considerem, per eixemple:

Pot comprovar-se que l'aplicació h:AB aixina definida és la biyección buscada.