Teorema de Cantor-Bernstein-Schröder
La teorema de Schröder i Bernstein establix un criteri per a establir si existix una funció biyectiva entre dos conjunts qualssevol A i B:
Per a qualsevol conjunt A i B, si existix una funció inyectiva d'en B i existix una funció inyectiva de B en A, llavors existix una correspondència biunívoca entre B i A. Formalment:
El teorema pot semblar trivial per a conjunts finitos, pero l'enunciat de la teorema es complix per a conjunts de qualsevol cardinalidad. La teorema resulta útil en molts casos per a poder determinar si un conjunt té la mateixa cardinalidad que un atre conjunt, ya que dos conjunts tenen la mateixa cardinalidad just quan existix una correspondència biunívoca entre ells.
Aplicacions
[editar | editar còdic]La teorema de Cantor-Schröder-Bernstein permet definir correctament la cardinalidad com classe d'equivalència ya que com a punt de partida de la relació d'orde "tindre més elements que" es pren:
Òbviament s'espera que la relació binaria anterior siga antisimètrica, és dir:
Pero això, és lo que la teorema de Cantor-Shröder-Bernstein precisament afirma, a saber, que es dona l'implicació anterior, en la qual cosa la relació binaria efectivament és antisimètrica.
Demostració
[editar | editar còdic]Considere's el conjunt potencia d'i definixca's la següent aplicació hp sobre dit conjunt:
A on:
Primer deu provar-se que l'aplicació hp anterior té un punt fix. Per a això es considera la colecció de conjunts:
I es considera l'unió de conjunts de la colecció anterior, que per la pròpia de definició de la colecció es té que:
Per a provar que falta provar l'inclusió recíproca per a això es té que:
I per tant queda provat que el conjunt W és un punt fix de l'aplicació hp, per a demostrar la teorema de Cantor-Schröder-Bernstein falta definir la biyección explícitament. Considerem, per eixemple:
Pot comprovar-se que l'aplicació aixina definida és la biyección buscada.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teorema de Cantor-Bernstein-Schröder» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.