Diferència entre les revisions de "Normes d'El Puig"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Revertides les edicions de 81.202.249.244 (discussió); s'ha recuperat la última versió de Admin)
(→‎Les preposicions i les conjuncions: Cursives. Canviar *dons per doncs.)
(Etiqueta: Edició visual)
 
(No es mostren 349 edicions intermiges d'24 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
Les '''Normes del Puig'''<sup>1</sup> són les normes ortogràfiques creades per la RACV en la dècada del 1970.
+
{{destacat}}
 +
[[Image:Normes d'El Puig-Aniversari.jpg|thumb|250px|Portada del llibre XXX Aniversari de les Normes d'El Puig en l'any [[2011]]]]
 +
[[Archiu:Llibrenopuig.jpg|thumb|250px|Portada del llibre XL Aniversari Normes d'El Puig en l'any [[2021]]]]
 +
Les '''Normes d'El Puig''', també conegudes com '''Normes de la Real Acadèmia'''<ref>[https://www.llenguavalenciana.com/seccio/start «La Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes»]. Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).</ref> o '''Normes de la RACV''',<ref>{{ref-llibre |autor= José Vicente Gómez Bayarri|títul=El valencià, el dictamen de la llengua i l'AVLL|editorial=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |lloc=Valéncia|data=2003|isbn=84-96068-33-1|llengua=Valencià}}</ref> són les normes ortogràfiques del [[Llengua valenciana|valencià]] creades per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] en l'any [[1979]]. La seua denominació és deguda a que foren presentades en el municipi valencià d'[[El Puig]] en l'any [[1981]].
  
 +
==Antecedents==
 +
[[Archiu:Fnpuig.jpg|thumb|250px|Acte de la firma de les Normes d'El Puig]]
  
 +
En l'any [[1914]] es conseguí en la sèu de [[Lo Rat Penat]] el primer acort social sobre la normativa valenciana. Davant l'anarquia ortogràfica, l'entitat Lo Rat Penat mamprengué l'iniciativa i encarregà al filòlec [[Lluís Fullana]] la difícil missió de coordinar la redacció d'un "Proyecte de Normes Ortogràfiques". Estes normes foren debatudes públicament una a una, i aprovades per consens pels principals escritors i erudits valencians en vàries assamblees públiques celebrades en la sèu de Lo Rat Penat, publicant-se les conclusions en el ''[[Diario de Valencia]]''. La [[Diputació de Valéncia]] crearia en [[1915]] el [[Centre de Cultura Valenciana]] (actual RACV), que immediatament edità una primera Gramàtica, obra de Fullana, en aplicació de l'acort ortogràfic. La RACV recuperà i actualisà en [[1979]] este consens ortogràfic que és la base de l'actual normativa, coneguda popularment com a "[[Normes d'El Puig]]".
  
−
== Normes Ortogràfiques ==
+
La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) és una institució en l'objectiu de fer una investigació científica de la llengua i cultura valencianes. La RACV fon creada en [[1915]] baix el patrocini de la [[Diputació de Valéncia]] i l'[[Ajuntament de Valéncia|Ajuntament]], en el seu orige nomenada Centre de Cultura Valenciana.
  
 +
En l'any [[1979]], la [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV]] confeccionà la codificació ortogràfica per a la [[llengua valenciana]] donada la necessitat d'un model pròxim i fidel a la realitat llingüística del [[Poble Valencià]], partint entre atres dels treballs i indagacions científiques i llingüístiques del filòlec [[Lluís Fullana]], del juge i escritor [[Miquel Adlert]] i del [[Consens ortogràfic de 1914]]. Esta normativa fon presentada formalment el sèt de març de [[1981]] en el [[Monasteri de Santa Maria d'El Puig]] i per açò, popularment les Normes de la RACV són també conegudes com les Normes d'El Puig.<ref name="Extret"> Extret de l'introducció de l'obra ''[[Els verps en llengua valenciana i la seua flexió]]'' de [[Juli Amadeu Àrias]] (Valéncia, RACV, 2006)</ref> Anteriorment, s'havien elaborat unes bases ortogràfiques unitàries en el [[català]], autodenominades [[Normes de Castelló]], en un caràcter intencionalment despersonalisador i alluntades de la realitat llingüística de la [[Comunitat Valenciana]], lo que feya necessari la confecció d'una codificació realista per a l'[[idioma valencià]] que seguira un criteri d'estricta valencianitat llingüística i que més s'acostara al parlar del poble valencià.
  
 +
==Us i oficialitat==
 +
[[Archiu:RACV22.jpg|thumb|250px|Reconeiximent otorgat en l'any 2022 per la RACV a l'Enciclopèdia per la seua contribució al desenroll, utilisació i consolidació de les Normes d'El Puig]]
 +
Les Normes d'El Puig foren oficialisades l'any [[1978]] pel [[Consell del País Valencià]] (l'orgue preautonòmic) en l'etapa del president [[Enrique Monsonís]] ([[Unió de Centre Democràtic]]) a partir de juny de 1980 i foren especialment impulsades per la seua Consellera d'Educació [[Amparo Cabanes Pecourt|Amparo Cabanes]].<ref>[https://dogv.gva.es/datos/1980/06/02/pdf/1980_801456.pdf Bolletí Oficial del País Valencià, núm. 23, 2 de junio de 1980], primer bolletí oficial publicat seguint les Normes d'El Puig (note's el canvi de ''Butlletí'' a Bolletí). DOGV núm. 23 de 02.06.1980 (Referència base de dades: 1980/801456)</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.racv.es/es/historia/historia-racv-sp |título=Historia de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana |fechaacceso=15 de setembre de 2016 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160921212430/http://www.racv.es/es/historia/historia-racv-sp |fechaarchivo=21 de setembre de 2016 }}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20061120/cultura/amparo-cabanes_20061120.html |title=Amparo Cabanes |first=Manuel Andrés |last=Ferreira |work=[[Las Provincias]] |language=Espanyol|date=20 de novembre de 2006 |access-date=1 de maig de 2022}}</ref> És en esta época quan se publicà l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982]] en la seua versió en [[valencià]] seguint les Normes d'El Puig.<ref>[https://dogv.gva.es/datos/1982/07/15/pdf/1982_900108.pdf Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]. Diario Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) no. 74, 15 juliol 1982.</ref> En este moment també se constituí la [[Generalitat Valenciana]] i s'oficialisaren les senyes d'identitat valencianes com la [[Real Senyera]] i la [[llengua valenciana]], en eixe moment reconeguda i utilisada per les institucions públiques valencianes seguint les Normes d'El Puig. Ademés, s'oficialisaren els títuls de valencià expedits per les entitats divulgadores de les Normes de la RACV, com [[Lo Rat Penat]], i estes normes serviren com model llingüístic per a l'ensenyança del valencià en l'educació.<ref>[https://dogv.gva.es/datos/1982/08/30/pdf/dogv_0077.pdf DECRETO de 19 de julio de 1982 por el que se establece qué profesores estarán facultados para la enseñanza del idioma valenciano]. Diario Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) no. 77, 30 de agosto de 1982. pp. 4-5.</ref><ref name="his">{{cite web |title=Evolución del reconocimiento y/o discriminación a los valencianohablantes autoctonistas en los últimos treinta años. Algunos hechos significativos.|url=https://loratpenat.org/wp-content/uploads/2019/07/es_11-A-IV-Evoluci%C3%B3n-discriminaci%C3%B3n.pdf |website=Lo Rat Penat |access-date=16 de giner de 2022}}</ref>
  
 +
No obstant, res més arribar a la [[President de la Generalitat Valenciana|presidència de la Generalitat]] el [[Partit Socialiste del País Valencià|PSPV-PSOE]], substituïnt a Monsolís en decembre de 1982, se reimplantaren les [[Normes de Castelló]] (que ya foren utilisades pels socialistes en la primera etapa del Consell preautonòmic), se despidí als mestres de valencià en formació en la normativa de la RACV i s'invalidaren els seus títuls.<ref>[https://dogv.gva.es/datos/1982/12/18/pdf/dogv_0086.pdf Diario Oficial de la Generalitat Valenciana, 18 de diciembre de 1982], por el que se redefine la enseñanza del valenciano. DOGV núm. 86 de 18.12.1982</ref><ref name="his"></ref> Ninguna iniciativa llegislativa en favor de les Normes d'El Puig tornà a prosperar fins 2015, quan les Normes de la RACV foren protegides llegalment i se'ls otorgà reconeiximent públic com part de l'identitat valenciana. Esta llei fon aprobada en els últims moments del govern del [[PPCV|Partit Popular]] davant d'una pròxima derrota electoral i fon derogada per una majoria parlamentària distinta en 2016.<ref name="L2015">[https://www.boe.es/eli/es-vc/l/2015/04/02/6 Ley 6/2015], 2 April, ''de Reconocimiento, Protección y Promoción de las Señas de Identidad del Pueblo Valenciano'', Artículo 21. Boletín Oficial del Estado (BOE) no. 101, 28 de Abril de 2015, pg. 36852-36866. (Referencia: BOE-A-2015-4616)</ref><ref name="L2016">[https://www.boe.es/eli/es-vc/l/2016/01/26/1 Ley 1/2016], 26 de enero. Boletín Oficial del Estado (BOE) no. 35, 10 febrero de 2016, pg. 10393. (Referencia: BOE-A-2016-1273)</ref>
  
−
===El nom de les lletres===
+
[[Image:Coali.jpg|thumb|left|250px|Denúncia del [[Pacte de Reus]] en els mijos de comunicació]] A pesar de l'arribada a la Generalitat del Partit Popular de la mà dels [[valencianisme|valencianistes]] d'[[Unió Valenciana]] en 1995, els populars apostaren per continuar en la catalanisació llingüística i cultural de Valéncia sellant-la en la firma del [[Pacte de Reus]], també nomenat Pacte del Majestic, entre els [[Nacionalisme català|nacionalistes catalans]] de [[Convergència i Unió]] (CiU) de [[Jordi Pujol]], i el [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]] (PPCV) en [[Eduardo Zaplana]], [[Francisco Camps]] i [[Esteban González Pons|Pons]]. L'acort va supondre l'entrega de la [[llengua valenciana]] al proyecte polític i cultural del [[pancatalanisme]] a canvi del soport de CiU al govern espanyol de [[José María Aznar]] que se trobava en minoria, per a que puguera governar en [[Espanya]]. Açò comportà la creació de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) en [[1998]] per a consolidar la suplantació de l'idioma valencià pel català, reforçada en l'introducció de la AVL en l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006|Estatut d'Autonomia]] en 2006 com a ''organisme normatiu de l'idioma valencià'', el qual ella mateixa no reconeix. Actualment, els organismes oficials de la [[Comunitat Valenciana]], aixina com les [[universitat]]s i una part del món cultural, utilisen sempre en els seus escrits la normativa de la AVL, que seguix les [[Normes de Castelló|Bases de Castelló]], unitàries en el [[idioma català|català]].
  
 +
L'us de les Normes d'El Puig ha segut menor que el de les Normes de Castelló, encara que a nivel familiar i en moltes localitats el seu us està molt vigent. L'etapa en major número d'obres publicades en la normativa de la RACV coincidix en el periodo en el que Unió Valenciana fon soci del Partit Popular en els diferents governs valencians.<ref name="Calpe">[http://www.avcalpe.net/va/publicacions/docs/Calpe_A%20_%282005%29_Produccio_editorial_en_normes_RACV_%281999-2004%29_v2.1.2.pdf “La producció editorial en les Normes de la RACV (1979-2004).”] Dins: A. Atienza, F. Bens, V.R. Calatayud et al. 25 anys de les Normes valencianes de la RACV, dites d'El Puig. Valéncia: Associació d’Escritors en Llengua Valenciana – l’Oronella [Cresol Lliterari, 9 / Els fanals de la terra, 9], 2005, pp. 9-139. ISBN 84-89737-75-4</ref><ref name="Rueda">[http://www.aellva.org/sites/default/files/Solcant_02_Rueda_Present_futur_normes_RACV.pdf Present i Futur de les Normes del Puig], treball d'Òscar Rueda en "Solcant les lletres" num. 2, 2011</ref> Les Normes d'El Puig són ensenyades en els Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de [[Lo Rat Penat]], entitat senyera en la recuperació i difusió de l'idioma valencià des de la seua creació en [[1887]] de la mà de [[Constantí Llombart]]. Centenars d'obres publicades i l'existència d'una activa [[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA) evidencien la natural majoria d'edat d'unes normes usades en normalitat per un important sector de la societat valenciana. L'esforç de les editorials –[[L'Oronella]], Lo Rat Penat, [[Del Senia al Segura|Del Sénia al Segura]], la RACV, l'Editorial Aitana o [[Acció Bibliogràfica Valenciana]], entre unes atres –resulta inestimable per a traure a la llum publicacions en llengua valenciana de tota classe: teatre clàssic, novela, ensaig, poesia, història, etc.<ref name="Extret"></ref> De igual forma, [[L'Enciclopèdia en valencià]] escrita per voluntaris i que utilisa el software Mediawiki, creada en decembre de 2007, se troba escrita en les Normes d'El Puig.<ref>[https://web.archive.org/web/20201123213032/https://elperiodicodevalencia.com/20200629/la-wikipedia-en-valenciano-lenciclopedia-supera-los-15-000-articulos/ La wikipedia en valenciano L’Enciclopèdia supera los 15.000 artículos]. ''El Periódico de Valencia''. Consultado el 16 de decembre de 2020.</ref> S'han celebrat diversos aniversaris de les Normes d'El Puig aixina com el centenari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana en l'adhesió de numerosses personalitats públiques, entitats culturals i cíviques.<ref>{{Cite web|url=https://www.lasprovincias.es/comunitat/anos-normas-valenciano-20220406173049-nt.html |title=40 años de las reglas del valenciano | |language = Espanyol|first=Juan |last=Sanchis |work=[[Las Provincias]] |date=6 d'abril de 2022 |access-date=1 maig de 2022}}</ref><ref>{{cite web |title=Audiencia a la Junta de gobierno de la Real Academia de Cultura Valenciana |url=https://www.casareal.es/ES/Actividades/Paginas/actividades_actividades_detalle.aspx?data=12311  |language = Espanyol|website=Casa Real |access-date=4 de giner de 2022}}</ref><ref name = "Levante">{{cite web |title=El rey acepta ser presidente honorífico de los actos del centenario de la RACV |url=http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2015/01/16/rey-acepta-presidente-honorifico-actos/1212993.html |website=Levante. El Mercantil Valenciano |access-date=23 de giner de 2023}}</ref> Les Normes d'El Puig són l'única normativa que representa la llengua valenciana actual, la seua tradició i la seua singularitat i són les codificadores del valencià.
  
 +
{{Cita|Les [[Normes d'El Puig]] (que són les aplicades al Valencià, entenent-ho com una llengua independent i diferenciada del català) foren oficials en el [[Regne de Valéncia]] durant el govern d'[[Enric Monsonís]] ([[Unió de Centre Democràtic]] – UCD), president del Consell Preautonòmic del ''[[País Valencià]]'', entre [[1979]] i [[1982]]. Durant estos tres anys la normativa de l'autèntic Idioma Valencià fon oficial en la [[Generalitat Valenciana]], ademés d'en les Diputacions de Castelló, Valéncia i Alacant, i en numerosos Ajuntaments del Regne de Valéncia.|[[Josué Ferrer]] (Publicat en la web de l'Associació Cardona Vives de Castelló, en l'any 2008)}}
  
−
'''L’ALFABET'''
+
== Ortografia ==
 +
[[Image:Ortolle.jpg|thumb|220px|Portada del [[Ortografia de la llengua valenciana RACV|llibre Ortografia de la Llengua Valenciana]]]]
  
 +
[[Archiu:Lleng5.jpg|thumb|220px|Portada del llibre de l'any 1982]]
  
−
En [[Llengua Valenciana|Valencià]] [[Alfabet|l’alfabet]] consonàntic és el següent:
+
{{AP|Ortografia del valencià}}
 +
En est apartat se descriuen les principals diferències ortogràfiques entre les Normes d'El Puig i les Normes de Castelló. Per a més informació vore l'[[ortografia de la llengua valenciana]].
  
−
b, be
+
===L'alfabet===
 +
{{AP|Alfabet valencià}}
 +
L'[[alfabet valencià]] se compon de 26 lletres simples. Ademés, existix la variació de la [[ç|cedeta]].<ref name="Norms">{{cite web |title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: L'alfabet |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/1_l_alfabet.pdf |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=26 de diciembre de 2021}}</ref>
  
−
c, ce
+
* Respecte a las lletres F, L, M, N, R y S, els noms ef, el, em, en, er, es, són els preferits per la RACV per ser els noms tradicionals valencians per a estes lletres, ademés de coincidir en el seu nom en [[llatí]]. Igualment, s'admeten efe, ele, eme, ene, erre, esse, presents en la llengua oral encara que per influència del [[castellà]]. Les formes efa, ela, ema, ena, essa, erra, essa, no s'admeten per ser una adaptació de les formes castellanes a la fonètica del [[català|catalá oriental]].
  
−
ch, che
+
{| class="wikitable alternance centre" style="text-align:center"
 +
|-
 +
! colspan="2", rowspan="2" | Lletra ||colspan="2" | Nom en les Normes d'El Puig (RACV) || rowspan="2" | Nom segons la AVL
 +
|-
 +
! Preferit || No preferit
 +
|-
 +
| Ç || ç || cedeta<br />ce trencada || || ce trencada
 +
|-
 +
| F || f || ef <br /> efe || || efe, efa <br />ef
 +
|-
 +
| H || h || hac || haig || hac
 +
|-
 +
| K || k || ka || || ca
 +
|-
 +
| L || l ||  el<br/>ele || || ele, ela<br/>el
 +
|-
 +
| M || m ||  em<br/>eme || || eme, ema<br/>em
 +
|-
 +
| N || n ||  en<br/>ene || || ene, ena<br/>en
 +
|-
 +
| R || r ||  er<br/>erre || || erre, erra<br/>er
 +
|-
 +
| S || s || es<br />esse || || esse, essa<br/>es
 +
|-
 +
| X || x ||  eix<br />xe || equis || ics, xeix
 +
|}
  
−
ç, cedeta
+
* Se manté l'us de la y (i grega) de l'ortografia clàssica i tradicional, representant el fonema /j/ com y. També se representa aixina la vocal final de diftonc en els topònims per tradició. Les Normes de Castelló representen estos casos en ''i'', més algunes paraules que s'escriuen en ''j'', al grafiar priorisant la fonètica catalana que la pronuncia /dʒ/.
  
−
d, de
+
::* Normes de El  Puig: yo, ya, proyecte, epopeya, yaya, joya, Alboraya. Al final de paraula rei, comboi, pero topònims Alcoy, Llombay.
 +
::* Normes de Castelló: ''jo, ja, projecte'', pero ''epopeia, iaia, joia, Alboraia, rei, comboi, Alcoi, Llombai''.
  
−
f , efe
+
{| class="wikitable alternance centre" style="text-align:center"
 +
|-
 +
! Sò|| scope="col" width="50px" | Posició || Normes d'El Puig || Normes de Castelló || Castellà
 +
|-
 +
| rowspan="2"| {{IPA|/j/}} - RACV i AVL<br />(Català IEC {{IPA|/dʒ/}} ~ {{IPA|/ʒ/}}) || Inicial || yo || jo || yo
 +
|-
 +
| Inicial || ya || ja || ya
 +
|-
 +
| {{IPA|/j/}} - RACV<br />({{IPA|/dʒ/ - AVL}}) || Intervocàlica || proyecte || projecte || proyecto
 +
|-
 +
| rowspan="9"| {{IPA|/j/}} || Inicial || yayo || iaio || yayo
 +
|-
 +
| Interior en consonant || (àcit) peryòdic || (àcid) periòdic || (àcido) peryódico
 +
|-
 +
| Interior intervocàlica || joya || joia || joya
 +
|-
 +
| rowspan="2"| Interna intervocàlica en contacte en {{IPA|/i/}} dels sufixes || tramoyiste || tramoiste(a) || tramoyista
 +
|-
 +
| onomatopèyic<br />{{IPA|/onomatopɛjik/}} || onomatopeic<br />{{IPA|/onomatopɛjk/}} || onomatopéyico
 +
|-
 +
| Final || colspan="2"| rei || rey
 +
|-
 +
| Deribada de paraula acabada en {{IPA|[j]}} || colspan="2"| reina || reina
 +
|-
 +
| Final en<br />topònims, llinages || Alcoy || Alcoi || Alcoy
 +
|-
 +
| Derivacions de paraules acabades en {{IPA|[j]}} que mantenen la tradicional ''y''|| alcoyà || alcoià || alcoyano
 +
|}
  
−
g, ge
+
* L'us de la h muda, la distinció c-q (cuina, quatre) i la distinció b-v (cavall, biga), és similar en les dos ortografies.
  
−
h, haig
+
* Manteniment, segons l'ortografia tradicional i la pronunciació, de les oclusives al final de paraula /t/, /k/, /p/ representades sempre per t, c, p; sense la distinció moderna adoptada per [[Pompeu Fabra]] y les Normes de Castelló (entre ''t''-''d,'' ''c''-''g,'' ''p''-''b'', respectivament) per a l'idioma escrit, pero que no se reflexa en el parlat:
 +
:sò /t/:
 +
::* Normes d'El Puig: pot, buit, salut, nebot, fret, vert, almut, Davit, Madrit, Bellreguart.
 +
::* Normes de Castelló: ''pot, buit, salut, nebot'', pero ''fred, verd, almud, David, Madrid, Bellreguard''.
 +
:sò /p/:
 +
::* Normes d'El Puig: cap, llop, sap, rep, colp, serp, camp, aljup, Alfarp, verp, àrap
 +
::* Normes de Castelló: ''cap, llop, sap, rep, colp, serp, camp'', pero ''aljub, Alfarb, verb, àrab''.
 +
:sò / k/:
 +
::* Normes d'El Puig: amic, dic, sec, prec, groc, foc, fanc, sanc, amarc, pròlec, castic. En estos casos, l'antic dígraf ''ch'', pronunciat /k/ soles se manté per a llinages i toponimia per tradició (per tant, Albuixech, Benlloch, Alfinach, Torre d'En Doménech, March, Bosch, Alborch, Albiach).
 +
::* Normes de Castelló: ''amic, dic, sec, prec, groc, foc'', pero ''fang, amarg, pròleg, càstig'' (o ''castic''); eliminant-se l'antic dígraf ''ch'' també en la toponimia (''Albuixec, Bell-lloc, Alfinac, Torre d'En Doménec'') i en tendència a eliminar-lo en els llinages.
  
−
j, jota
+
* Les Normes d'El Puig mantenen en l'escritura la -d- intervocàlica en paraules com vesprada, mocador, acabades, per etimologia, encara que propugnen la seua no pronunciació en tot moment, segons ocorre en el valencià genearal (/vesprà/, /mokaor/), llevant excepcionalment esta -d- en algunes paraules com fideuà, mascletà o cremà. Ademés, en els diminutius -aet, -aeta, esta -d- no existix: acabaet de fer; una picaeta. Les Normes de Castelló pronuncien i escriuen esta -d- lo qual resulta extrany en la [[fonètica del valencià|fonètica valenciana]].
  
−
k, ca
+
=== Els dígrafs ===
 +
{{AP|Dígraf}}
 +
El valencià presenta [[dígraf|dígrafs]] que combinen dos lletres que representen un mateix sò.
  
−
l, ele
+
{| class="wikitable alternance centre" style="text-align:center"
 +
|-
 +
| '''Dígraf''' || width="250px"| '''Nom'''
 +
|-
 +
|ch || che, ce hac
 +
|-
 +
|gu|| ge u
 +
|-
 +
|ig || ig 
 +
|-
 +
|ll || ell, elle, doble el 
 +
|-
 +
|ny || eny, enye, en i grega 
 +
|-
 +
|qu || cu u 
 +
|-
 +
|rr || doble er, doble erre 
 +
|-
 +
|ss || doble es, doble esse
 +
|}
  
−
ll, elle
+
* Les Normes d'El Puig mantenen el dígraf clàssic ''ch'' per a grafiar la palatal africada sorda /tʃ/ (chocolate, charrar), present en totes les varietats valencianes; front a la confusió existent en les Normes de Castelló. La grafía ''x'' soles representa els fonemes /ʃ/ (eixir) i /ks/ (excursió).  Les Normes de Castelló, en canvi, opten per utilisar el dígraf ''tx'' per a representar el sò africat sort /tʃ/. Ademés com en català n'hi han moltes més paraules que se pronuncien /ʃ/ que en valencià, se grafien en ''x'', i les Normes de Castelló en conte d'adaptar la seua ortografia, li afigen una atra pronunciació ad eixa ''x''. Per eixemple, la ''x'' de ''xafar'' (chafar) se pronuncia /ʃ/ en català (sona com en valencià xarop) i li afigen la pronunciació /tʃ/ (ch). En posició final de paraula, segons les Normes d'El Puig se grafia ''ig'' en tots els casos:
  
−
m, eme
+
:A principi de paraula:
 +
::* Normes d'El Puig: chiquet, chulla, charrar, chafar, checoslovac, Chechènia, pronunciades /tʃ/; pero Xàtiva, xarop, xaloc, xenofòbia, pronunciades en /ʃ/.
 +
::* Normes de Castelló: ''xiquet, xulla, xarrar, xafar'' pronunciades /tʃ/; pero ''Xàtiva, xarop, xaloc, xenofòbia'' pronunciades en /ʃ/. Quan el català també pronuncia /tʃ/ se representa en ''tx'': ''txecoslovac, Txetxènia.''
  
−
n, ene
+
:A mitan paraula:
 +
::* Normes d'El Puig: coche, brocha, pronunciades en /tʃ/. Darrere de consonant també s'ampra ch: pancha archiu.
 +
::* Normes de Castelló: ''cotxe, brotxa'', pronunciades en /tʃ/. Darrere de consonant afigen la pronunciació /tʃ/ a la ''x'', pronunciada /ʃ/ en català: ''panxa, arxiu''.
  
−
ny, enye
+
:A final de paraula:
 +
::* Normes d'El Puig: Puig, maig, mig, despaig, Elig, Barig, pronunciades totes en /tʃ/.
 +
::* Normes de Castelló: ''Puig, maig, mig'', pero ''despatx, Elx, Barx''.
  
−
p, pe
+
* Les Normes d'El Puig eliminen els dígrafs ''l·l, tl, tll, tm'' i ''tn'', aixina com el grup de lletres ''-mpt-'', per les lletres que ya representen el seu sò. D'esta manera, s'escriu sílaba, aquarela, alicient, guala, billet, semana, cona, conte, redenció, en conte de ''síl·laba, aquarel·la, al·licient, guatla'' (o ''guatlla''), ''bitllet, setmana, cotna, compte, redempció'' segons les Normes de Castelló.
  
−
q, cu
+
* Simplificació, en les Normes d'El Puig, de la representació gràfica del sò palatal africat sonor /dʒ/, grafiat sempre com ''g'' o ''j'', eliminant per tant els dígrafs ''tg, tj'' de les Normes de Castelló (com en ''metge, platja''), que se pronuncien igual que les ''g, j'' simples (com en veges, pujar):
  
−
r, ere
+
::* Normes d'El Puig: veges, pujar, majestat, orige, marge, franja, jove, gerani, i també mege, plaja, formage, desijar.
 +
::* Normes de Castelló: ''veges, pujar, majestat, origen, marge, franja, jove, gerani'', pero ''metge, platja, formatge, desitjar''.
  
−
rr, erre
+
* L'ortografia de la s sorda /s/ (''s, ss, c, ç'' segons etimologia) i la s sonora /z/ (''s, z'' segons etimologia) és similar en algunes particularitats:
  
−
s, esse
+
::* Les Normes d'El Puig mantenen, com en les primeres Normes de Castelló, l'us de ''s'' en el sufix -isar y derivats: organisar, castellanisació, normalisat, mantenint l'us de ''tz'' soles en certes paraulas a on sí que és pronunciat i per tant no és un dígraf (dotze, setze, l'Atzúvia); front a ''organitzar, castellanització, normalitzat'', segons la normativa de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
 +
::* Certes paraules en s sorda, representada en ''ss'' en les Normes de Castelló, se representen en ''ç'' o ''c'' en les Normes d'El Puig: en paraules com engatuçar, escabuçó, o els sufixes -aç, -iç, -uç (grandaç, manaça, canyiç, pobruç, gentuça, menjuça, pastiç, hortaliça).
  
−
t, te
+
===L'apòstrof===
 +
{{AP|Apòstrof}}
 +
L'[[apòstrof]] és un signe ortogràfic que s'utilisa davant o darrere d'una paraula. S'apostrofen els pronoms dèbils davant o darrere d'un verp, els artículs definits (el, la) i la preposició de quan la següent paraula comence (en els pronoms també quan acabe) per vocal o hac. Per eixemple: d’albargina, l'estiu, l’universitat.<ref>{{cite web |title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: L'apòstrof|url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/5_l_apostrof.pdf |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=26 de decembre de 2021}}</ref>, excepte en les paraules que comencen per una semiconsonant: el huit, de hui; i el nom de les lletres: la em. La principal diferència respecte a la AVL és que esta incorpora l'excepció de no apostrofar l'artícul ''la'' davant d'una paraula femenina que comence per i, u àtona; lo qual les Normes d'El Puig consideren un afegit artificiós i també apostrofen en este cas: l'indústria, l'humanitat.
  
−
v, ve
+
=== L'accentuació ===
 +
{{AP|Accentuació del valencià}}
 +
Des de la reforma de juliol de 2003, les regles d'accentuació gràfica són iguals en les dos ortografies, llevant de les paraules agudes acabades en -in (com roïn), que no s'accentuen en les Normes d'El Puig, i els accents diacrítics, presentant-se més casos d'accentuació diacrítica en les Normes d'El Puig, aixina com certes diferències (com dòna/dona, còbra/cobra, dèu/Deu). Els pronoms interrogatius i exclamatius també s'accentuen en les cuestions i exclamacions: qué, cóm, a ón, per qué, quàn. Ademés, les Normes d'El Puig mantenen els dos signes d'interrogació i exclamació (¿...? ¡...!).
  
−
w, ve doble
+
Respecte a la diferenciació gràfica entre vocals obertes i tancades, les Normes d'El Puig seguixen estrictament el sistema vocàlic del valencià, accentuant de forma tancada, no soles paraules com café, séquia, francés, depén, pésol, que uns quants usuaris de les Normes de Castelló accentuen de forma oberta (''cafè, sèquia, francès, depèn, pèsol'') seguint el vocalisme del català oriental, sino també paraules com Valéncia, qué, série o época.<ref>{{cite web |title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: L'accent i la diéresis|url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/7_l_accent_i_la_dieresis.pdf |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=29 de decembre de 2021}}</ref>
  
−
x, xe o equis
+
== Doctrina gramatical asociada a les Normes d'El Puig ==
 +
[[Image:Diccion.jpg|thumb|250px|[[Diccionari General de la Llengua Valenciana]]]]
 +
{{AP|Gramàtica del valencià}}
 +
L'ortografia de les Normes d'El Puig ha generat de forma paralela una doctrina morfològica, gramatical i lèxica que priorisa per complet les formes tradicionals valencianes, especialment les del valencià del sigle XIX. En ella, la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] rebuja formes extranyes a la tradició llingüística valenciana, pero popularisades recentment per l'ensenyança i els mijos de comunicació, rebujant paraules com ''ametla'' (per a armela), ''defensar'' (per a defendre), ''col.legi'' (per a colege), ''rellotge'' (per a rellonge), ''gaudir'' (per a gojar), etc. També, la RACV manté la paraula valenciana front als catalanismes difosos gràcies a la pèrdua de la corresponent paraula valenciana per castellanisació: farda front a ''esquirol'' (caletllà ''ardilla''), galfí front a ''dofí'' (castellà ''delfín''), folga front a ''vaga'' (castellà ''huelga''), primavera d'hivern front a ''tardor'' (castellà ''otoño''), etc. En atres casos, se propugna l'us exclusiu de les paraules valencianes com: servici, defendre, huit, dèsset, díhuit, hui, etc. que ya existien en l'época clàssica, rebujant atres formes paraleles que caigueren en desús, i que s'han mantés i evolucionat en l'[[idioma català]]. També, s'utilisen exclusivament els plurals tradicionals: hòmens, jóvens, màrgens, ràvens, boscs, gusts, texts, etc.<ref>{{cite web |title=Informe sobre la llengua valenciana i propostes de revalencianisació|url=https://www.llenguavalenciana.com/documents/informes/informe_sobre_la_llengua_valenciana_i_propostes_de_revalencianisacio |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=12 de abril de 2022}}</ref>
  
−
y, i grega
+
L'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) no ha acceptat ninguna de les variants ortogràfiques de les Normes d'El Puig, pero sí ha acceptat progressivament alguns dels seus usos gramaticals i lèxics, com l'us de: este, eixe front a ''aquest, aqueix'' o mitat front a ''meitat'', i ha acceptat les formes bellea, pobrea, riquea, etc. (ya existents en la llengua clàssica, pero no acceptades prèviament per la normativa oficial) o l'us de la variació masculí-femení en el sufix -iste/-ista.<ref>Opinions de la AVL https://www.upv.es/entidades/SPNL/info/U0734521.pdf</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20070310142627/http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pIdNoticia=255715&pIdSeccion=19&pNumEjemplar=3373&pFechaEjemplar=2006-12-14%2000:00:00 diario Levante-EMV 14/12/2006]</ref> No obstant, estes formes que admet la AVL no deixen de ser una chicoteta part de la [[gramàtica del valencià|gramàtica valenciana]], deixant fòra de recoeiximent la major part de les formes genuïnes valencianes; mentres que les particularitats valencianes que reconeix la AVL són normalment relegades a un segon pla, com formes coloquials o vulgars, i són substituïdes per les paraules i formes catalanes. Ademés, a pesar de que la AVL faça algunes recomanacions per al territori valencià, no deixa d'admetre com vàlida la totalitat de la [[llengua catalana]] de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC) en el seu estàndart, la qual és amprada sense matisos pels sectors filològics més pancatalanistes. En esta secció, se comparen les diferències principals entre la [[gramàtica del valencià|gramàtica valenciana]] codificada per la RACV i el model llingüístic híbrit fabricat per la AVL, sense entrar a comparar la gramàtica valenciana respecte al model català pur.
  
−
z, zeta
+
===L'artícul===
 +
{{AP|Artícul en valencià}}
 +
Els [[artícul en valencià|artículs valencians]] funcionen com actualisadors i tenen la següent forma:
 +
{| class="wikitable"
 +
|-
 +
! ARTÍCULS
 +
! Definit
 +
! Indefinit
 +
|-
 +
! Masculí
 +
| el, lo / els, los
 +
| un / uns
 +
|-
 +
! Femení
 +
| la / les
 +
| una / unes
 +
|-
 +
! Neutre
 +
| lo
 +
|}
  
 +
* L'artícul masculí 'el' és la forma general del valencià: el dia, el fardacho. Ademés, es manté la forma 'lo' que és una forma clàssica que soles ha permaneixcut àmpliament usada en la zona més septentrional de la [[Comunitat Valenciana]]. En el valencià general l'artícul 'lo' ha permaneixcut viu en alguns casos utilisat darrere de les preposicions en, per, i els adverbis tot, dins i damunt: en lo camp, en lo llit, tot lo món. La RACV, a diferència de la AVL, recomana que se potencie el seu us en aquells casos a on s'ha mantés.
  
−
En [[Llengua Valenciana|Valencià]] el sistema vocàlic és el següent:
+
* El [[lo neutre]] és una forma clàssica i actual del valencià usada molt frqüentment. La RACV manté l'us del lo neutre i el considera correcte en tots els registres: Lo millor és que hages vingut. Lo més bo es la bajoqueta. He trobat lo que buscava. Ademés, si no es gastara, se generaria confusió: lo bo (algo bo), el bo (algú bo).<ref>{{cite web |title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els determinants. L'artícul|url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/12_els_determinants.pdf |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=30 diciembre 2021}}</ref> La AVL, en canvi, no l'admet en un registre estàndart i usa generalment soles ''el'' en estos casos.
  
−
a de "''[[Dacsa|dacsa]]''"
+
===Els demostratius===
 +
{{AP|Demostratius en valencià}}
 +
Els [[demostratius en valencià|determinats demostratius]] tenen la funció de senyalar la posició de l'objecte respecte al parlant. Presenten la següent forma:
 +
{| class="wikitable"
 +
|-
 +
! Demostratius
 +
! Prop
 +
! Distància mija
 +
! LLunt
 +
|-
 +
! Masculí singular
 +
| este, est
 +
| eixe, eix
 +
| aquell
 +
|-
 +
! Femení singular
 +
| esta
 +
| eixa
 +
| aquella
 +
|-
 +
! Masculí plural
 +
| estos
 +
| eixos
 +
| aquells
 +
|-
 +
! Femení plural
 +
| estes
 +
| eixes
 +
| aquelles
 +
|-
 +
! Neutre
 +
| açò
 +
| això
 +
| allò
 +
|}
  
−
ẹ tancada de "''[[Fe|fe]]''"
+
* No s'accepten les formes ''aquest'' (este) i ''aqueix'' (eixe) impròpies del valencià, les quals la AVL també inclou.
  
−
ę oberta de "''[[Mel|mel]]''"
+
* Se permeten les variacions ''est'' i ''eix'' quan la paraula que les seguix comença per vocal o hac i són recomanades si la paraula comença per una e o una vocal tònica mostrant la seua pronunciació habitual: est estiu, eix home, est atre chic.<ref name="llenguavalenciana">{{cite web |title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els demostratius i els possesius |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/13.pdf |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=31 diciembre 2021}}</ref>
  
−
i de "''[[Melic|melic]]''"
+
===Els possessius===
 +
Els determinants possessius indiquen la relació de pertenència del l'objecte designat. Els possessius tònics s'utilisen per a l'us general. Si van davant de l'objecte sempre porten artícul.
  
−
ọ tancada de "''[[Sorolla|Sorolla]]''"
+
{|class="wikitable"  width=90%
 +
|- bgcolor=#f0ffff
 +
!Persona||Masculí singular ||Femení singular|| Masculí plural || Femení plural
 +
|- align=center
 +
| 1º singular||meu||meua||meus||meues
 +
|- bgcolor=#f0f0f0 align=center
 +
| 2º singular||teu||teua||teus||teues
 +
|- align=center
 +
| 3º singular ||seu||seua||seus||seues
 +
|- bgcolor=#f0f0f0 align=center
 +
| 1º plural ||nostre||nostra||nostres||nostres
 +
|- align=center
 +
| 2º plural ||vostre||vostra||vostres||vostres
 +
|- bgcolor=#f0f0f0 align=center
 +
| 3º plural ||seu||seua||seus||seues
 +
|}
  
−
ǫ oberta de "''[[Por|por]]''"
+
També existixen els possessius àtons que s'utilisen davant de paraules que indiquen parentesc: ma mare, mon yayo, sos tios. També s'utilisen davant de les paraules casa i vida, en alguns refrans i davant d'alguns títuls: ta casa, vostra vida, Sa Santitat, Sa Majestat, Nostra Senyera.<ref name="llenguavalenciana" />
 +
{|class="wikitable" width=90%
 +
|- bgcolor=#f0ffff
 +
!Persona||Masculí singular ||Femení singular|| Masculí plural || Femení plural
 +
|- align=center
 +
| 1º singular||mon||ma||mos||mes
 +
|- bgcolor=#f0f0f0 align=center
 +
| 2º singular||ton||ta||tos||tes
 +
|- align=center
 +
| 3º singular ||son||sa||sos||ses
 +
|- bgcolor=#f0f0f0 align=center
 +
| 1º plural ||nostre||nostra||nostres||nostres
 +
|- align=center
 +
| 2º plural ||vostre||vostra||vostres||vostres
 +
|- bgcolor=#f0f0f0 align=center
 +
| 3º plural ||son||sa||sos||ses
 +
|}
  
−
u de "''[[Tramús|tramús]]''"
+
A diferència de la AVL, la RACV:
  
 +
* Admet els possessius àtons per a més d'un poseïedor, en les persones del plural: sos tios (d'ells), nostra casa; mentres que la AVL soles admet els possessius àtons en les persones del singular.
  
 +
* No s'accepta la possibilitat de formar el femení dels possessius tònics en ''-v-'', sino que sempre se formen en -u-: (la) meua, teua, seua, etc. Si be, la AVL els admet com de fòra de la Comunitat Valenciana.
  
−
'''S'escriu B (batre)'''
+
* No s'admet el possessiu per a la tercera persona ''llur(s)'' per considerar-se arcaic.
  
−
1. En inicial i interior de paraula: badalla, acaba, dubte.
+
===Els numerals===
 +
Els [[numeral (llingüística)|numerals]] expressen càlcul numèric i poden ser cardinals i ordinals (en variació de gènero i número).<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els quantificadors: Els numerals.|url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/15.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=4 enero 2022}}</ref> Al contrari de la AVL, les Normes de la RACV repleguen les formes genuïnes valencianes:
  
−
2. En els prefixos AB-, OB-, ABS-, OBS-, SUB-: abces, obtus, abstracte, obstaculisar,  subproducte.
+
* El numeral cardinal '1' (no l'indefinit) soles s'escriu com u sense afegir la posibilitat de ''u/un''.
  
−
3. Davant de D, en diferent silaba, posarem B i no P: abdica, abdomen.
+
* El numeral cardinal '2', dos, és invariable i no s'accepta la variació en femení ''dos/dues''.
  
−
4. Mai en posicio final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en B:
+
* Soles s'accepta huit '8', díhuit '18' junt en els seus derivats, i no s'accepten les formes ''vuit, dívuit''.
  
−
:::- arap, no arab, pero arabisar
+
* Preferència de la forma dèneu front a ''dènou'' per al numeral cardinal '19', reflexant millor la pronunciació valenciana.
−
:::- verp, no verb, pero verbal
 
−
:::- mossarap, no mossarab, pero mossarabisme
 
−
 
−
 
 
−
'''S'escriu C'''
 
−
 
 
−
1. En so de [k] (colp)
 
−
 
 
−
::1.1. Inicial i interior de paraula davant de A, O, U: casa, cosa, cult, ficar, recort, ocult.
 
−
::1.2. En principi de silaba formant els grups consonantics CR, CL: crida, clau, dimecres,_ -. proclamà.
 
−
::1.3. Davant de C, D, S, T, Z: accio, anecdota, dacsa, actua, eczema.
 
−
::1.4. En final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en G o se conserve:
 
−
 
 
−
:::- atac, no atag, pero ataca
 
−
:::- prolec, no proleg, pero prologa
 
−
:::- fanc, no fang, pero fangos
 
−
 
 
−
2. En so de [s] (cendra)
 
−
 
 
−
::2.1. Inicial i interior de paraula, davant de E, I: cel, cinc, incert, provincia.
 
−
::2.2. Davant de A, O, U, escriurem c (cedeta): caçar, llançol, vençut.
 
−
::2.3. En posicio final de paraula, escriurem ç, sempre que en derivar s'escriga c:
 
−
 
−
:::- capaç, capacitat
 
−
:::- comerç, comerciar
 
−
 
 
−
::2.4. En els sufixos -ac/-aça, -uç/-uça (aumentatius, despectius) i -iç/-iça (materia o tendencia):
 
−
 
 
−
:::- bonaç, malaltuç, pastiç.
 
−
 
−
'''S'escriu Ç'''
 
−
 
 
−
(Vore C, 2.2, 2.3 12.4.)
 
−
 
−
 
 
−
'''S'escriu CH'''
 
−
 
 
−
1. En so de [c] (chic)
 
−
 
 
−
::1.1. Inicial i interior de paraula entre vocals i darrere de consonants:
 
−
 
 
−
:::- chufa, Chirivella, clochina, archiu.
 
−
 
 
−
::1.2. En final de paraula escriurem IG o G (vore G, 3).
 
−
 
 
−
2. En so de [k] (March)
 
−
 
−
::2.1. En posicio final de paraula, en els pobles i llinages que la tenen per tradicio:
 
−
 
−
:::- Albuixech, Albiach.
 
−
 
−
 
 
−
 
−
'''S'escriu D (dit)'''
 
−
 
 
−
1. En principi i mig de paraula: donar, idea. Excepte en derivats de AT grec (atles, atleta, atmosfera, etc.) i davant de Z (batzoles, dotze).
 
−
 
 
−
2. En el grup consonantic DR: drago, moldre.
 
−
 
 
−
3. Mai en posicio final de paraula, encara que en derivar s'escriga D:
 
−
 
 
−
:::- vert, no verd pero verdor.
 
−
:::- reverent, no reverend pero reverenda.
 
−
 
−
 
 
−
 
−
'''S'escriu F (farina)'''
 
−
 
 
−
1. Inicial, interior i fi de paraula:
 
−
 
 
−
:::- fer, corfa, bufa, baf.
 
−
 
 
−
2. En posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) se transforrne en V o se mantinga:
 
−
 
 
−
:::- serf, no serv, pero servir.
 
−
:::- tuf, no tuv, pero atufar.
 
−
 
−
 
−
 
 
−
'''S'escriu G'''
 
−
 
 
−
1. En so de [g] (gat)
 
−
 
 
−
::1.1. Inicial i interior de paraula davant de A, O, U (solament G):
 
−
 
 
−
:::- gabia, got, gust, regal, engolir, aigua.
 
−
 
 
−
::1.2. Inicial i interior de paraula davant de E, I (GU):
 
−
 
 
−
:::- guerra, guisar, figuera, esguita.
 
−
 
 
−
::1.3. Davant de UE, UI, portará dieresis la U quan se pronuncia:
 
−
 
 
−
:::- aigües, llingüistic.
 
−
 
 
−
::1.4.En principi de paraula o de silaba, en els grups consonantics GR, GL:
 
−
 
 
−
:::- gracies, glop, agrana, regle.
 
−
 
 
−
::1.5. Davant de D, M, N:
 
−
 
 
−
::- Magdalena, fragmentar, insignificancia.
 
−
 
 
−
::Excepte en cultismes com:
 
−
 
 
−
:::- acme, dracma, esticnina, iconografia, tecnic, anecdota, sinecdoque i derivats.
 
−
 
 
−
::1.6. Mai en posicio final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) s'escriga G:
 
−
 
 
−
:::- amic, no amig, pero amigar.
 
−
:::- rec, no reg, pero regar.
 
−
:::- amarc, no amarg, pero amargar.
 
−
:::- sanc, no sang, pero sangonera.
 
−
 
 
−
2. En so de [g] (girar)
 
−
 
 
−
::2.1. En posicio inicial de paraula i interior davant de E, I:
 
−
 
 
−
:::- argila, gel, giner.
 
−
 
 
−
::Excepte davant de -ecc-, -ect-:
 
−
 
 
−
:::- objeccio, objectiu i algunes mes
 
−
 
 
−
::i en uns atres noms de procedencia grega o biblica:
 
−
 
 
−
:::- Jesus, Jeroni, Jeremies, Jerusalem, jerarquia, jeroglific.
 
−
 
 
−
 
 
−
::2.2. En el grup -IG- en mig de paraula davant de G (formes dels verps acabats en -gir):
 
−
 
 
−
:::- afigga, rigga, frigga.
 
−
 
 
−
 
 
−
::2.3. En posicio final de paraula la G darrere de I no es sonora, encara que en derivar se transforme:
 
−
 
 
−
:::- mig, pero miger.
 
−
:::- oreig, pero orejar.
 
−
 
 
−
::2.4. No escriurem TG/TJ perque en valencià no hi ha mes que un so africat sonor, representat per G/J en qualsevol posicio:
 
−
 
 
−
:::- viage, no viatge.
 
−
:::- juge, no jutge.
 
−
:::- llenguage, no llenguatge.
 
−
:::- correja, no corretja.
 
−
 
 
−
3. En so de [c] (roig)
 
−
 
 
−
::3.1. En final de paraula en el grup IG darrere de A, E, O, U o de consonant, sempre que la I siga atona i muda:
 
−
 
 
−
:::- vaig, veig, goig, fuig, Elig, Barig. (Excepte Calig i Tirig en les que la I del grup se pronuncía.)
 
−
 
 
−
::3.2. En posicio final de paraula, darrere de I tonica:
 
−
 
 
−
:::- desig, frig.
 
−
 
 
−
::3.3. En posicio final de paraula apareix sempre [c], representat per IG, G, encara que en derivar se transforme en la sonora correspondent (G davant E, I i J davant A, O, U), o se mantinga (CH en tots els casos):
 
−
 
 
−
:::- trepig, trepigen.
 
−
:::- mig, mija.
 
−
:::- despaig, despachar.
 
−
 
−
 
−
 
 
−
'''S'escriu H (heretar)'''
 
−
 
 
−
No te cap de so.
 
−
 
 
−
l. En principi i mig de paraula, en les que sent etimologica s'ha conservat per l'us: herba, huí, hivern.
 
−
 
 
−
2. No l'escriurem en aquelles paraules que a pesar del seu orige etimologic, s'han escrit aixina des d'un principi: avorrir.
 
−
 
−
 
−
 
 
−
'''S'escriu J (jardi)'''
 
−
 
 
−
1. En posicio inicial i interior de paraula davant de A, O, U:
 
−
 
 
−
:::- jaqueta, jove, jugar, puja, rajola, ajunta.
 
−
 
 
−
2. Davant de -ecc-, -ect-:
 
−
 
 
−
:::- objecte, objeccio, subjecte, objectiu (vore Y, 4).
 
−
 
 
−
3. Davant de E (vore G, 2.1.)
 
−
 
 
−
4. No escriurem TJ (vore G, 2.4.), sino J:
 
−
 
 
−
:::- plaja, no platja.
 
−
:::- mija, no mitja.
 
−
 
 
−
5.- Darrere del prefix AD: adjacent.
 
−
 
−
 
−
 
 
−
'''S'escriu K (York)'''
 
−
 
 
−
1. Nomes en paraules d'orige estranger o tecniques:
 
−
 
 
−
:::- Kant, kilo.
 
−
 
−
 
−
 
 
−
'''S'escriu L (lenta)'''
 
−
 
 
−
1. En inicial de paraula:
 
−
 
 
−
:::- local, liquit.
 
−
 
 
−
2. En interior i fi de paraula:
 
−
 
 
−
:::- almagasen, dol.
 
−
 
 
−
3. En els grups consonantics BL, CL, FL, GL, PL:
 
−
 
 
−
:::- blau, clau, flama, glop, plat, noblea, aclamar, unflar, aglutinar, aplanar.
 
−
 
−
 
−
 
 
−
'''S'escriu LL (llanda)'''
 
−
 
 
−
1. En inicial, interior i final de paraula:
 
−
 
 
−
:::- llet, lliberal, fillia, rella, poll, manoll, bolleti, ralla.
 
−
 
−
 
 
−
 
−
'''S'escriu M (mana)'''
 
−
 
 
−
1. En inicial, interior i final de paraula:
 
−
 
 
−
:::- mar, mestre, flama, cami, fum, estem.
 
−
 
 
−
2. Davant de P, B, M:
 
−
 
 
−
:::- rompre, gamba, immortal.
 
−
 
 
−
::Excepte en paraules compostes que ajunten N final a M inicial:
 
−
 
 
−
:::- enmig, granment.
 
−
 
 
−
3. En el prefix circum- quan li seguix una atra consonant:
 
−
 
 
−
:::- circumstancia, circumnavegacio, circumferencia.
 
−
 
 
−
4. Mal davant de V ni F:
 
−
 
 
−
:::- enveja, enfrontar (excepte triumvir. Vore N 2 i M 3).
 
−
 
 
−
5. No escriurem el grup TM, representant M doble, que ha desaparegut en la llengua valenciana.
 
−
 
 
−
:::- semana, no setmana.
 
−
:::- sometre, no sotmetre.
 
−
 
 
−
6. No escriurem el grup MP sino solament N quan la pronunciem, encara que per raons etimologiques s'haja usat:
 
−
 
 
−
:::- atentar, no atemptar.
 
−
:::- pronte, no prompte.
 
−
 
−
 
−
 
 
−
'''S'escriu N (nas)'''
 
−
 
 
−
1. En inicial, interior i fi de paraula:
 
−
 
 
−
:::- niu, lluna, mon.
 
−
 
 
−
2. Davant de F en els prefixos CON, EN, IN:
 
−
 
 
−
:::- confiar, enfadar, inflamar.
 
−
 
 
−
::Excepte els cultismes:
 
−
 
 
−
:::- emfasis, emfisema, emfiteusis, amfora.
 
−
 
 
−
3. Davant de consonant, excepte B, M, P:
 
−
 
 
−
:::- enveja, confit, planta, gandul.
 
−
 
 
−
4. Davant de M per excepcio, en paraules que ajunten N final a M inicial:
 
−
 
 
−
:::- enmig, granment.
 
−
 
−
 
−
 
 
−
'''S'escriu NY (pany)'''
 
−
 
 
−
1. En inicial, interior i fi de paraula:
 
−
 
 
−
:::- nyespla, pinyo, riny.
 
−
 
−
 
−
 
 
−
'''S'escriu P (posar)'''
 
−
 
 
−
1. En posicio inicial de paraula:
 
−
 
 
−
:::- puny.
 
−
 
 
−
2. En interior de paraula davant de T, C, Ç, S, N:
 
−
 
 
−
:::- concepte, concepcio, capçal, hipnotic, eclipse. Excepte: dissabte, dubte, sobte.
 
−
 
 
−
3. En posicio final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en B o se mantinga:
 
−
 
 
−
:::- cap, no cab, pero cabut.
 
−
:::- llop, no llob, pero lloba.
 
−
:::- colp, no colb, pero colpejar.
 
−
:::- adop, no adob, pero adobar.
 
−
 
−
 
−
 
 
−
'''S'escriu Q (quinze)'''
 
−
 
 
−
1. En inicial i interior de paraula, seguída de U muda, davant E, I:
 
−
 
 
−
:::- queixa, quilat, alquería, sequía.
 
−
 
 
−
::Si la U se pronuncía, du dieresis, com se diu en el numero 3.
 
−
 
 
−
2. En inicial i interior de paraula, davant de U atona seguida de A, O, forrnant diftonc:
 
−
 
 
−
:::- quatre, quocient.
 
−
 
 
−
::Excepte:
 
−
 
 
−
:::- ipecacuana i els derivats de cuiro, cuina, evacuar, conspicu, perspicu, proficu, vacu, promiscu.
 
−
 
 
−
3. En inicial i interior de paraula, quan una U atona vaja seguida de E, I, i s'haja de pronunciar, portará dieresis:
 
−
 
 
−
:::- qüestio, obliqüitat.
 
−
 
−
 
−
 
 
−
'''S'escriu R'''
 
−
 
 
−
1. En so de [r] (carreter)
 
−
 
 
−
::1.1. En inicial de paraula:
 
−
 
 
−
:::- roda, rajola.
 
−
 
 
−
::1.2. En interior de paraula darrere de M, N, S:
 
−
 
 
−
:::- somris, enriquir, israeli.
 
−
 
 
−
2. En so de [r] (cara)
 
−
 
 
−
::2.1. En interior i final de paraula:
 
−
 
 
−
:::- mira, cura, cor, dolor.
 
−
 
 
−
::2.2.En els grups BR, CR, GR, TR, PR:
 
−
 
 
−
:::- brot, cru, gran, traure, propi, arbre, recriar, agranar, batre, comprar.
 
−
 
−
 
−
 
 
−
'''S'escriu RR (guerra)'''
 
−
 
 
−
1. En posicio intervocalica:
 
  
−
:::- carro, errar.
+
* Escritura del numeral cardinal '60' com xixanta, i també de '1.000.000' com milló, en conte de ''seixanta'' i ''milió''.
−
 
−
 
  
−
'''S'escriu S'''
+
* En particular, se fa la distinció entre els adjectius mig / mija (en castellà ''medio'', ''media'') i mijà / mijana (en castellà ''mediano, mediana''): grau mig (''grado medio''), Edat mija (''Edad media''), plat mijà (''plato mediano''), casa mijana (''casa mediana''). També s'utilisa mig (''medio'') com substantiu: mig de comunicació (''medio de comunicación''), mig ambient (''medioambiente'').
  
−
1. En so de [s] (sap)
+
* En els ordinals, el femení de segon ('2º') presenta dos formes, sense a: segon tirada, segon volta, que és la més habitual; i en a final: segona part.
  
−
::1.1. En inicial de paraula:
+
* Els ordinals a partir del cinc se construïxen seguint la seua forma [[llatí|llatina]] (quint, sext, etc.). Les construccions d'estos ordinals afegint una ''é'' (o ''è'') final al nom del número (''cinqué, sisé, etc.'') són una forma extranya en la tradició valenciana. La AVL dona entrada a les dos formes en el seu ''[[Diccionari normatiu valencià]]'', pero les llatines són les principals, de manera que les entrades ''cinqué'' i ''sisé'' remeten a ''quint'' i ''sext'', respectivament. L'excepció ad açò és l'ordinal 20º, en el que la forma ''vinté'' és la principal i ''vigèsim'', la secundària.
  
−
:::- solt, sabut.
+
{| class="wikitable"
 +
|-
 +
! ||'''Ordinals de la RACV''' ||'''Ordinals de la AVL'''
 +
|-
 +
|1º || primer, primera || primer, primera
 +
|-
 +
|2º || segon(a) || segon, segona
 +
|-
 +
|3º || tercer, tercera || tercer tercera
 +
|-
 +
|4º || quart, quarta || quart, quarta
 +
|-
 +
|5º ||quint, quinta || quint, quinta (forma secundària: cinqué, cinquena)
 +
|-
 +
|6º || sext, sexta || sext, sexta (forma secundària: sisé, sisena)
 +
|-
 +
|7º || sèptim, sèptima || sèptim, sèptima (forma secundària: seté, setena)
 +
|-
 +
|8º ||octau, octava || octau, octava (forma secundària: huité, huitena)
 +
|-
 +
|9º || nové, novena || nové, novena
 +
|-
 +
|10º || dècim, dècima || dècim, dècima (forma secundària: desé, desena)
 +
|-
 +
|11º || undècim, undècima || onzé, onzena
 +
|-
 +
|12º || duodècim, duodècima || dotzé, dotzena
 +
|-
 +
|13º || dècim tercer, dècima tercera || tretzé, tretzena
 +
|-
 +
|20º || vigèsim, vigèsima || vinté, vintena (forma secundària: vigèsim, vigèsima)
 +
|}
  
−
::1.2. Darrere de consonant:
+
===Pronoms personals===
 +
En valencià hi ha dos tipos de [[pronoms personals]] els pronoms personals forts que poden actuar com a [[subjecte]] i els pronoms personals dèbils que sempre acompanyen al [[verp]].<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els pronoms personals. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/16.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=6 enero 2022}}</ref>
  
−
:::- ansa, dacsa.
+
Els pronoms personals forts tenen la següent forma:
  
−
::1.3. Darrere dels prefixos llatins i grecs:  
+
{| style="width: 50%; color: #00007F; text-align: center;"
  
−
:::- ante-, contra-, sobre-, supra-, uni-, bi-, tri-, anti-, hipo-, para-, mono-, di-, tetra-, poli-, etc.  
+
|- style="background-color: #F0F8FF; color: #191970; font-size: 1.3em;"
 +
! colspan="2" | Pronoms personals forts
  
−
::i de la A- en valor negatiu:  
+
|- style="background-color: #B0C4DE; color: #000000;"
 +
! <small>PERSONA</small>
 +
! <small>SUBJECTE</small>
 +
|-
 +
! style="background-color: #B0C4DE; color: #000000;" | 1.º pers.
 +
| yo
 +
|-
 +
! style="background-color: #B0C4DE; color: #000000;" | 2.º pers.
 +
| tu, vosté
 +
|-
 +
! style="background-color: #B0C4DE; color: #000000;" | 3.º pers.
 +
| ell/ella
 +
|-
 +
! style="background-color: #B0C4DE; color: #000000;" | 1.º pers. pl.
 +
| nosatros
 +
|-
 +
! style="background-color: #B0C4DE; color: #000000;" | 2.º pers. pl.
 +
| vosatros, vostés
 +
|-
 +
! style="background-color: #B0C4DE; color: #000000;" | 3.º pers. pl.
 +
| ells/elles
 +
|}
  
−
:::- asilabic.
+
* Us de nosatros i vosatros com les formes estàndart generals, la presència dels quals se registra des de la llengua antiga.<br>Per a la primera persona del plural se reconeixen tres posibilitats: nosatres (o en segon persona vosatres) per a el context formal i lliterari; nosatros com forma estàndart i mosatros com forma coloquial. En la llengua oral nosatros està present en alguns dialectes, encara que la forma més utilisada en la Comunitat Valenciana és mosatros. Lo mateix s'aplica als pronoms dèbils nos i mos. Les formes de les Normes de Castelló ''nosaltres'' i ''vosaltres'', junt en ''nosaltros'' i ''vosaltros'', són variants arcaiques.
−
       
 
−
::1.4. En final de paraula encara que en derivar se conserve senzilla per transforrnar-se en sonora o se duplique per continuar sorda:
 
  
−
:::- mes, mesos.
+
{| class="wikitable"
−
:::- nas, nassos.
+
|-
 +
! Persona
 +
! Tipo
 +
! Forma
 +
! Registre
 +
|-
 +
! rowspan="4" | 1º pl.
 +
| rowspan="3" | Fort
 +
| nosatres
 +
| formal
 +
|-
 +
| nosatros
 +
| general
 +
|-
 +
| mosatros
 +
| coloquial
 +
|-
 +
| Dèbil
 +
| nos / mos
 +
| general / coloquial
 +
|-
 +
! rowspan="3" | 2º pl.
 +
| rowspan="2" | Fort
 +
| vosatres
 +
| formal
 +
|-
 +
| vosatros
 +
| general
 +
|-
 +
| Dèbil
 +
| vos
 +
| general
 +
|}
  
−
2. En so de [z] (cosa)
+
* Us general de vosté i vostés en conte de ''vós'', el qual se considera arcaic i soles s'utilisa en contexts religiosos o en referència a persones en molt alt estatus.
  
−
::2.1. En posicio intervocalica:
+
* Us del pronom i adjectiu 'atre' com una forma clàssica i actual del valencià i l'exclussió de ''altre'' que és una variació arcaica paralela, la qual és la que utilisa la AVL.
  
−
:::- casa, promesa.
+
* Us habitual del pronom mateixa invariable en femení singular, quan és usat com pronom i no com adjetiu, inclús quan l'objecte és masculí o plural: Ell mateixa, Ells mateixa.
  
−
::2.2. En els prefixos DES-, DIS-, seguits de vocal, H o consonant sonora:
+
* La RACV admet soles tot lo món / tot el món; mentres que la AVL afegix ''tothom'' i l'impersonal ''hom'', els quals son formes impròpies en valencià.
  
−
:::- desaiguar, desheretar, desviure.
+
* Igualment, cada u és la forma general valenciana; mentres que la AVL preferix ''cadascú''.
  
−
::2.3. En els participis:
+
* Els pronoms personals dèbils davant del verp presenten dos formes igual de vàlides, la principal començant per consonant me, te, se o ne, i l'inversa començant per vocal em, et, es, en: me caic / em caic. La AVL soles accepta la forma inversa.
  
−
:::- d'entes, entesa, entesos, enteses; d'impres, impresa, impresos, impreses.
+
* Us sempre del pronom dèbil nos (o mos segons contexte); mentres que la AVL utilisa ''ens / 'ns''. De fet, la RACV considera ''ens / 'ns'' com formes arcaiques paraleles i extranyes en el valencià actual.  
  
−
::2.4. En derivats de gentilicis:
+
* La RACV soles admet vos com pronom dèbil per a la segon persona del plural. La AVL accepta l'alternancia ''vos / us''.
  
−
:::- andalus, andalusos.
+
* El pronom adverbial ''hi'' és una forma obsoleta que no s'inclou en l'estàndart de la RACV: yo vaig (allí), yo jugue (ad això). I no s'utilisa ''hi'' com faria la AVL: ''jo hi vaig, jo hi jugue''.<br>Existix el pronom impersonal 'hi' acompanyant al verp haver: hi ha, hi havia. De fet, també és possible acompanyar el verp haver sempre en 'n'hi' (excepte en registre formal), a on ne/en és un pleonasme, com habitualment ocorre en valencià: n'hi ha molta gent; n'hi havia un castell.
−
:::- frances, francesos.
 
  
−
::2.5. En el femeni dels substantius que signifiquen ofici, professio, dignitat, titul o carrec.
+
* El pronom dèbil ne/en no substituïx a un complement de lloc començant per 'de', ni un atre complement introduït per 'de' que no siga partitiu ni expresse cantitat (siga complement del nom, de règim, atributiu o predicatiu). Per eixemple: vinc de Valéncia; parle de Maria. Estos complements són substituïts per: vinc d'allí; parle d'ella. I no per ''en vinc'' o ''en parle'' com faria la AVL, lo qual no resulta natural en valencià.<br>El pronom ne/en te quatre usos en valencià: substituir a un complement directe indefinit (menge pomes > en menge); substituir a un element de l'oració en sentit partitiu (expressa una part d'algo) (caigueren dos llimes > ne caigueren dos); substituir a un complement introduit per 'de' que siga partitiu o expresse cantitat (Tinc poc d'arròs > ne tinc poc) i acompanyar als verps de moviment si van en un atre pronom (pronominal o reflexiu): me'n vaig d'ací, se n'ix d'allí.
  
−
:::- abat, abadesa.
+
===El verp===
−
:::- duc, duquesa.
+
{{AP|Verp}}
−
:::- princip, princesa.
+
Els [[verps]] en valencià constituïxen el núcleu de l'[[Oració (gramàtica)|oració]]. Se dividixen en tres [[conjugació|conjugacions]], la primera conjugació acabada en -ar: donar, parlar; la segon conjugació acabada en -er, -re, -r: témer, defendre; la tercera conjugació acabada en -ir: sentir, dormir.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: El verp. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/18_el_verp.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=28 enero 2022}}</ref> La AVL ha iclós parcialment les formes verbals valencianes en el seu estàndart. Encara aixina, la RACV va prou més allà en la representació dels verps valencians i arreplega (entre atres):  
−
:::- mestre, mestresa.
 
−
 
−
   
 
  
−
'''S'escriu SS (passar)'''
+
* Us exclusiu de la [[Conjugació verbal de la llengua valenciana|flexió verbal valenciana]] més tradicional, rebujant formes que convixqueren en el valencià antic i modernament extintes, com ''tenir'' (tindre), ''venir'' (vindre) o ''veure'' (vore) o els pretèrits imperfectes de subjuntiu en ''-às'', ''-és'', ''-ís''.
  
−
1. En posicio intervocalica:
+
* Els verps valencians utilisen la -x- (pronunciada /ʃ/) seguida de consonant en diversses formes verbals, com l'infinitiu, participi, present, pasat, subjuntiu i imperatiu, reflexant la seua pronunciació habitual, com en: peixcar, creixcut, consumixc, naixquí, (que tu) ixques, vixca. Per la seua banda, la normativa de la AVL utilisa la ''s'' en conte de ''x'' com en ''pescar, consumisc o visca''. No obstant, la AVL reconeix la tradició de l'escritura de la x i admet la pronunciació de dita ''s'' com /ʃ/.
  
−
:::- posseir, massa.
+
* Manteniment invariable de la raïl en la conjugació d'alguns verps com nàixer o créixer com: naixcut, naixqué o (que ell) creixca; en conte de la variació de la raïl eliminant la ''i'' (ademés del canvi la ''x'' per ''s'') com fan les Normes de Castelló: ''nascut, nasqué, (que ell) cresca''.
  
−
2. En les paraules començades pels sons a + s (ass) + atra vocal:
+
* En la segon y tercera conjugació, la primera y segon persona del plural en subjuntiu i imperatiu se formen freqüentement en -a- com: (que nosatros) digam, (que vosatros) digau, ixcam, vingau; en lloc de en ''e'' com indiquen les Normes de Castelló: ''diguem, vingueu''.
  
−
:::- assimilar. Excepte: ase, Asia, asil
+
* Els [[verps incoatius en valencià|verps incoatius]] soles se formen en els morfemes -ix-, -ix en la tercera conjugació com en produïxen, (que ells) construïxquen o (ell) consumix. La normativa de la AVL els conjuga en múltiples formes utilisant ''-eix-, -eix,'' ''-is-,'' com en: ''produeixen, consumeix, construisquen''. Aixina mateixa, la AVL també accepta -ix-, -ix com la RACV, sempre que no vagen seguits de consonant, com ocurrix en (ell) comsumix.
  
−
::Tambe darrere del prefix negatiu A (que se pronuncía  S sorda):
+
* En el subjuntiu d'alguns verps de la tercera conjugació afig una segon -g- refexant la conjugació general valenciana: que yo lligga, que tu cusgues o cusques.
  
−
:::- asimetric.
+
* Els verps valencians no agreguen una ''a'' davant de la seua raïl: conseguir, lliberar, baixar, nomenar; front a les deformacions de la AVL com: ''aconseguir, alliberar, abaixar, anomenar''.
  
−
3. En els sufixos -issim, -issima:
+
* Recomanació de les formes del pretèrit imperfecte sense y (ni ''i'') com en fea (fer): fea molt de temps que no te vea. Encara que les formes en i grega (y) també s'admeten, com feya (fer), veya (vore).
  
−
:::- bonissim, cregudissima.
+
* Preferència de les formes vares, vàrem, vàreu, varen en el pretèrit perfecte perifràstic sobre els seus homòlecs vas, vam, vau, van.
  
−
4. En alguns derivats de les paraules que acaben en -as, -es, -is, -os, -us.
+
* Existix el futur de probabilitat: hauran aprobat l'examen en bona nota. Mentres que, encara que la AVL el reconiex, la seua subordinació al IEC fa que se tendixca a eliminar del seu estàndart.
  
−
:::- fracas, fracassos.
+
===L'adverbi===
−
:::- castis, castissos.
+
Els [[Adverbi|adverbis]] són una categoria gramatical heterogènea que sol actuar en l'acció verbal.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: L'adverbi i la negació. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/20_l_adverbi_i_la_negacio.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=28 enero 2022}}</ref> Entre les singularitats valencianes que reconeix la RACV i no la AVL se troben:
−
:::- gos, gossos.
 
−
:::- tramus, tramussos.
 
−
:::- espes, espessos.
 
  
−
5. Darrere dels prefixos des-, dis-, seguits de paraula que comence per S:
+
* Us de aixina com la forma estàndart valenciana en lloc de ''així''.
  
−
:::- dessecat, dissoldre.
+
* Existix divergència en els adverbis temporals: ans (castellà ''antes''), despuix (castellà ''después''), pronte, tart, mentres, en això (castellà ''entonces''), etc. Si be, les dos acadèmies coincidixen en adés (''antes''), en acabant (''después'') i llavors (''entonces''). Els adverbis de la AVL ''abans, després, prompte, tard, mentre, aleshores'' no s'admeten o no es recomanen.
−
 
−
 
  
−
'''S'escriu T (tornar)'''
+
* Soles se gasten els adverbis genuïns valencians temporals relacionats en el dia: hui, despusahir, despusdemà; front a les formes que també accepta la AVL i que freqüentment se promocionen per ser les pròpies del català: ''avuí, abans d'ahir, demà passat''.
  
−
1. Inicial i interior de paraula:  
+
* Atres adverbis com els de lloc: avant (''adelante''), arrere (''atrás''), llunt, allà, front (a) (frente a); o els adverbis de cantitat: prou, casi, massa són les formes genuïnes valencianes. Per contra, la AVL també admet o preferix: ''endavant'' (''adelante''), ''enrere'' (''atrás''),  ''enllà, enfront (a), lluny, bastant, quasi, gaire''.
  
−
:::- toca, costella, setze.
+
===Les preposicions i les conjuncions===
 +
Les [[preposició|preposicions]] tenen la funció de fer de nexe entre els elements de l'oració i son invariables.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Les conjuncions. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/22.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=29 enero 2022}}</ref><ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Les preposicions. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/21.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=29 enero 2022}}</ref> Entre les característiques de les Normes d'El Puig estan:
  
−
2. En el grup consonantic TR:  
+
* Utilisació de la preposició 'en' fusionant en ella els diversos usos en valor de situació, companyia, adició, temporal corresponents en [[idioma espanyol|espanyol]] a les preposicions ''con'' i ''en'', reflexant la pronunciació valenciana i el seu us tradicional: ve en els seus amics; està en l'andana. No s'admet la paraula ''amb'' que és un catalanisme modern, carix de tota tradició clàssica i és completament aliena en valencià.
  
−
:::- truc, atraure.
+
* La preposició 'a' se tendix a transformar en 'ad' davant d'un pronom o determinant que comença per vocal en tots els registres: ad ell, ad això.
  
−
3. En el prefix grec AT- :  
+
* La preposició 'a' se gasta per a marcar objectes directes humans i determinats: ajude '''a''' ma mare; m'he trobat '''a'''l teu amic. Per contra, en el estàndar de la AVL s'elimina per a unificar-se en el català: ''ajude ma mare; he trobat el teu amic''.
  
−
:::- atmosfera (vore D, 1).
+
* La preposició 'per a' se gasta també seguida d'un verp: per a guanyar has de conseguir dotze punts. La AVL tendix a utilisar soles 'per' en estos casos.
  
−
4. Davant de Z:  
+
* Utilisació de la prepocició 'baix' com la forma valenciana vàlida: baix zero, baix de ma casa; sense acceptar la possibilitat d'utilisar ''sota'' com fa la AVL.
  
−
:::- dotze.
+
* Ixcà (o, a voltes, òixala) (''ojalá'') son les formes genuïnes d'estes interjeccions valencianes, front al ''tant de bo'' de la AVL: ixcà nos toque la loteria.
  
−
5. En posicio final de paraula posarém sempre T encara que en derivar se transforrne en D o se conserve:
+
* Soles s'admet la forma valenciana de les [[conjunció|conjuncions]] com: ''pero'', ''puix'', ''encara que'', ''a pesar de''; front a les formes de la AVL ''però, doncs, malgrat (que)'' que són catalanismes aliens en valencià.
  
−
:::- fort, fortalea.
+
== Sobre els dialectes ==
−
:::- cert, certea.
+
{{AP|Dialectes del valencià}}
−
:::- calit, no calid pero caliditat.
+
Les Normes d'El Puig - oficialisades per la RACV - han segut descalificades des del món [[Pancatalanisme|pancatalaniste]] per mig de la falsetat de dir que són regles ortogràfiques fetes en base al [[valencià apichat]], quan és precisament tot lo contrari - estan basades en el valencià general. En tot cas, les formes dialectals se repleguen en una entrada a banda en el diccionari i se redirigixen a les formes del valencià general. Estes formes són vàlides per a usos en un context dialectal. Les Normes de la RACV no mantenen en el valencià general les senyes exclussives de l'apichat:
−
:::- abat, no abad pero abadia.
 
−
 
−
 
  
−
'''S'escriu V (vindre)'''
+
*No mantenen la transformació de la G i J en Ch: mege /meche/, plaja /placha/, orage /orache/.
  
−
1. En inicial i interior de paraula:  
+
*No reconeiximent de les pronunciacions de "au" en conte de "o" al principi de certes paraules com: olor, ofegar, olorar...
  
−
:::- velocitat, cavall.
+
*Distinció entre ese sorda i sonora, que normalment l'apichat obvia.
  
−
2. En les terminacions del preterir imperfecte d'indicatiu:
+
*No reconeix l'utilisació de 'se' per a la primera i segon persona del plural, ''s'alcem'' (nosatros), ''se voleu'' (vosatros); sino que se gasten les formes generals nos / mos i vos.
  
−
::: -AVA, -AVES, -AVA, -AVEN, -AVEU, -AVEN
+
*No reconeix els veps començant per a- en conte de per e: ''ascomençar, anrecordar...'' (escomençar, enrecordar) (Que se diu en certes zones de [[l'Horta de Valéncia|l'Horta]]).
  
−
::De tots els verps acabats en -AR.
+
*Reconeiximent de dels pronoms: em, et, es, en; que són poc comuns en les zones de l'apichat.
  
−
3. Mai en posicio final de paraula encara que en derivar s'escriga V:
+
=== Respecte als atres dialectes ===
 +
*No admet la forma ''ixe'', ''ixes'', ''ixa''...
  
−
:::- serf, no serv, pero servir.
+
*No admet la desinència -o de la primera persona del [[Tortosí|valencià tortosí]] (yo parle > yo parlo).
−
 
−
 
  
−
'''S'escriu X'''
+
*No admet la forma de la tercera persona del castellonenc i del tortosí (ell parla > ell parle, ell parlava > ell parlave).
  
−
1. En so de [s](eixida)
+
*No admet la no pronunciació de la "i" seguides per -x com: això, aixina, caixa...
  
−
::1.1. Darrere dels diftoncs decreixents AI, EI, OI, UI:
+
== Cites ==
  
−
:::- caixa, creixer, coixo, afluixar.
+
{{Cita|1979. La [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes|seccio de Llengua i Lliteratura]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana|Real Academia de Cultura Valenciana (RACV)]] dona a coneixer un nou sistema ortografic per a la [[Llengua Valenciana]], que fon oficialisat i es profundament antagonic en la normativa fabriana del dialecte barceloni, actual catala, impost per el [[IEC|I.E.C.]]
  
−
::1.2. Darrere de I:
+
El 9 de giner de 1979 una Orde del Ministeri d'Educacio i Ciencia (BOE nº 48, 24 febrer, pags. 4.996 i 4.997), firmada pel Ministre [[Íñigo Cavero]], autorisava l'ensenyança de la Llengua Valenciana en Bachillerat.
−
 
 
−
:::- pixar, seguixen, vixca.
 
−
::1.3. En els increments incoatius de la 3.ª conjugacio (-ixc, -ixqu-):
 
−
 
 
−
:::- oferixca, servixques.
 
−
 
 
−
::1.4. En final de paraula:
 
−
 
 
−
:::- exigix, ix.
 
−
 
 
−
2. En so de [ks] (text)
 
−
 
 
−
::2.1. Entre vocals:
 
−
 
 
−
:::- reflexio, axial.
 
−
 
 
−
::2.2. En posicio final, en algunes paraules:
 
−
 
 
−
:::- perplex, prefix.
 
−
 
 
−
3. En so de [gz] (exacte)
 
−
 
 
−
::3.1. En el prefix EX-, seguit de vocal, H o consonant sonora:
 
−
 
 
−
:::- examinar, exhortar, exlibris.
 
 
   
 
   
−
+
En Catalunya, [[Jordi Pujol]] (10/06/79), ya instalat en la [[Generalitat Catalana]], deixava entrevore els seus plans futurs, i pronuncia en un ple parlamentari allo tan profetic...:
−
 
 
−
'''S'escriu Y (yo)'''
 
−
 
 
−
1. En posicio inicial de paraula davant de vocal:
 
−
 
 
−
:::- yuxtaposar.
 
−
 
 
−
2. Entre vocals:
 
−
 
 
−
:::- epopeya, apoyar.
 
−
 
 
−
3. En el digraf NY per a representar el so de [n~]i :  
 
  
−
:::- pinya, puny.
+
"Hay que cambiar no ya cuarenta años, sino quinientos años de la Historia de [[Espanya|España]]"
  
−
4. Davant de -ecc-, -ect- (vore en J, 2 les excepcions):
+
Des d'eixa taxativa orde s'intensificà l'extermini, per assimilacio, de la llengua i cultura valencianes en tota classe de llibres, diccionaris, enciclopedies, llectures, aules docents infantils i universitaries, associacions, mijos de comunicacio, etc..., dissenyats per a dit.
  
−
:::- inyeccio, abyeccio, proyecte.
+
Els grans mijos financers catalans han subvencionat generosament moltes conciencies fragils, sense dignitat rendides al poder economic catala. Els definits com a 'tontos utils del [[País Valencià]]' per la burguesia nacionalista catalana, seguiren colaborant, eficaçment, al servici dels seus dictats financers.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)}}
  
−
5. En final de paraula en els pobles i llinages que la tenen per tradicio:
+
{{Cita|1981. L'oficialisacio de l'ortografia de la seccio de Llengua i Lliteratura de la Real Academia de Cultura Valenciana tingue lloc en un gran acte celebrat el 7 de maig de 1981 en el Real Monasteri del Puig de Santa Maria. Estes Normes del Puig, nomenades 'Normes Ortografiques de l'Idioma Valencià' foren adoptades com a propies per la Comissio Mixta de Bilingüisme, sent publicades de manera oficial per la Secretaria General Tecnica de la Conselleria d'Educacio del Consell Valencià.
−
 
 
−
:::- Alcoy, Montroy, Gay.
 
−
 
 
   
 
   
 +
La societat valencianista Valencia 2000 fa la 1ª edicio de l'obra 'El Crit de la Llengua' del llingüiste i Academic de la RACV Josep Alminyana Vallés i Joan Alarco i Preciado. Una primera recopilacio de testimonis en defensa de la Llengua Valenciana que aporta importants documents originals dels nostres autors entre els sigles XIV i XVIII. Els originals, presentats pel llingüiste Alminyana, acrediten l'incomparable valor historic de l'indiscutible Idioma Valencià.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]] (Valéncia, 2005)}}
  
−
'''S'escriu Z (zero)'''
+
{{Cita|La Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) naixqué en 1915 gràcies a l’impuls de la Diputació i l’Ajuntament de Valéncia –per aquell temps com a Centre de Cultura Valenciana– en l’objectiu fonamental d’efectuar una investigació científica de la llengua i cultura valencianes. Els resultats d’eixes investigacions es traduïxen en posterioritat en publicacions que busquen la seua màxima difusió. En l’actualitat, la RACV pertany a la Confederació Espanyola de Centres d’Estudis Locals del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) junt a uns atres organismes i acadèmies similars de l’Estat.
  
−
1. En inicial i interior de paraula:
+
A conseqüència del caràcter provisional de les Normes de Castelló de 1932 i la necessitat d’un model més pròxim i fidel a la realitat llingüística del Poble Valencià, la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV confeccionà una nova codificació ortogràfica per a la llengua valenciana, partint dels treballs i indagacions científiques i llingüístiques del juge i escritor Miquel Adlert i del filòlec Lluís Fullana. Esta nova normativa fon ratificada el sèt de març de 1981 per un miler de personalitats aixina com per diferents institucions. L’acte d’adhesió tingué lloc en el Monasteri de Santa Maria del Puig; per açò que popularment les normes de la RACV són també conegudes com a Normes del Puig.
  
−
:::- zona, atzucac.
+
Esta ortografia fon adoptada per a l’ensenyança del valencià en els Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de Lo Rat Penat, entitat senyera en la recuperació i difusió del nostre idioma des de la seua creació en 1887 de la mà de Constantí Llombart. Centenars d’obres publicades i l’existència d’una activa Associació d’Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA) concedixen la natural majoria d’edat a unes normes usades en normalitat per un important sector de la societat valenciana. L’esforç de les editorials –L’Oronella, Lo Rat Penat, Del Sénia al Segura, la RACV, l’Editorial Aitana o Acció Bibliogràfica Valenciana, entre unes atres– per traure a la llum publicacions en llengua valenciana de tota classe –teatre clàssics, novela, ensaig, poesia, història, etc.– no deu resultar un treball infructuós.
  
−
2. En totes les paraules començades pel prefix ZOO-:
+
Les Normes del Puig són les úniques que han segut reconegudes oficialment fins a la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). De fet, el primer Estatut d’Autonomia Valenciana era publicat segons els criteris ortogràfics de la RACV i durant els primers temps de democràcia, en acabar la dictadura franquista, foren les normes utilisades en l’ensenyança pública.|Extret de l’introducció de l’obra ''[[Els Verps en Llengua Valenciana i la seua flexió]]'' de [[Juli Amadeu Àrias|J. Amadeu Àrias]] (RACV, 2006)}}
  
−
:::- zoologia.
+
{{Cita|Les normes de l'Acadèmia o Normes d'El Puig, estudiades exhaustivament per la Secció de filologia de l'Academia, publicades en 1979 i acompanyades per un escrit rigorosament científic, titulat [[Documentacio formal de l'ortografia de la llengua valenciana]] publicat en 1981, varen rebre l'adhesió d'un miler de firmes, certificades notarialment, en un acte celebrat en el Monasteri de Nostra Senyora del Puig, el dia 7 de Març de 1981.
  
−
3. En les terminacions -zoari, -zoic:
+
En el protocol del notari de Massamagrell Dn. Esteve Moliner Pérez, figuren les firmes dels presidents de les entitats culturals i dels personages (catedràtics, professors, meges, farmacèutics, capellans, etc...) que s'adheriren a l'Acadèmia per haver establit les normes ortogràfiques. El número i la calitat dels firmants supera extraordinàriament al número dels firmants de les normes de Castelló.|Agustín Pastor Ferrer (Facebook, 1.8.2020)}}
  
−
:::- protozoari, benzoic.
+
{{Cita|Les Normes del Puig són un conjunt de normes ortogràfiques que regulen l'escritura de la Llengua Valenciana, establides per la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) en 1979 i presentades formalment en el monasteri del Puig en 1981. Estes normes varen ser elaborades en l'objectiu de dotar a la llengua valenciana d'un sistema ortogràfic unificat que reflectira la seua realitat llingüística i cultural, diferenciant-se d'atres estàndarts com el que propon el Institut Ramon Llull per al català.
  
−
+
Les Normes del Puig enuncien aspectes com l'us de l'accentuació, la puntuació, i l'escritura de grafies, aixina com la normativa de determinades paraules i formes verbals. Esta normativa ha segut objecte de debat i de diverses interpretacions a lo llarc dels anys, sent un element clau en la discussió sobre l'identitat del valencià. Ademés, les Normes del Puig han segut puntualment revisades i actualisades per a adaptar-se a l'evolució de la llengua i les necessitats dels seus usuaris.|[[Associació Cultural de les Comarques de l'Antic Regne de Valéncia]] ([[Facebook]], 1.9.2024)}}
−
 
−
 
  
−
'''Apostrof'''
+
== Vore també ==
  
−
Es un signe ortografic (') que es posa en unir certes paraules, eludint una vocal. Les paraules que poden presentar la forma apostrofada son:
+
* [[Normes d'El Puig. XL Aniversari. 40 anys de resistencia valenciana]]
 +
* [[XL Aniversari Normes d'El Puig]]
 +
* [[Llengua Valenciana]]
 +
* [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]
 +
* [[Proyecte:Escriure en valencià]]
 +
* [[Sigle d'Or Valencià]]
 +
* [[Plataforma Normes d'El Puig]]
  
−
1. Els pronoms personals debils, ME, TE, SE, LO, NOS/MOS, LOS, NE.
+
== Referències ==
 +
<references/>
  
−
::1.1. Darrere de verp que acabe en vocal:
+
== Bibliografia ==
  
−
:::- porta'm, penja'n
+
=== Publicacions ===
  
−
::1.2. Davant de verp que comence per vocal o haig:
+
* ''Tratado de ortografía valenciana clásica''. Nebot Pérez, J. Ed. Angel Aguilar, Editor. Valencia 1910.
−
 
+
* ''Normes ortogràfiques'' Fullana Mira, Lluís (1914).   
−
:::- s'enten, s'haguera.
+
* ''Vocabulari Ortogràfic Valencià-Castellà'' Fullana Mira, Lluís (1921).  
−
 
+
* ''Ortografia Valenciana'' Fullana Mira, Lluís (1932).  
−
::1.3. En les combinacions binarles i ternaries de pronoms:
+
* ''Normes d'ortografia valenciana''. Ed. Ajuntament de Valencia 1933 (edicio facsimil de 1981).
−
 
+
* ''[[Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana]]'' Josep Maria Guinot (1987).
−
:::- se'n va, se'ls hi menja.
+
* ''Ortografia de la llengua valenciana''. Ed. Ajuntament de Valencia. Valencia 1994.
−
 
+
* ''Documentacio formal de l'ortografia de la llengua valenciana''. Ed. [[Ajuntament de Valencia]]. Valencia 1994
−
2. Els articuls determinats EL i LA davant de paraula que comence per vocal o haig:
+
* ''Normes d'El Puig. XL Aniversari. 40 anys de resistencia valenciana'' VV.AA. (Edicions Mosseguello, Castelló, 2021).
−
 
 
−
:::- l'home, l'industrial, l'espiritista.  
 
−
 
 
−
::Excepte:
 
−
 
 
−
:::a) EL o LA davant paraula començada per semiconsonant.
 
−
:::b) LA davant de les paraules host, ira, una (hora).
 
−
:::c) LA davant del nom de les vocals i de les consonants començades per vocal: la a, la e, la erre, etc.
 
−
:::d) LA davant de les paraules començades per a privativa: la anormalitat, etc.
 
−
 
 
−
:::Les preposicions A, DE, PER mes l'articul EL formen les contraccions AL, DEL, PEL.
 
−
 
 
−
3. La preposicio DE davant de paraules que comencen per vocal o haig:
 
−
 
 
−
:::- d'estar, d'ahir, d'haver.
 
−
 
 
−
::Excepte quan li seguixca una paraula que comence per U semiconsonant:
 
−
 
 
−
::- de hui.
 
−
 
 
−
 
−
 
−
 
−
'''Dieresi'''
 
−
 
 
−
Es un signe ortografic (¨) que es coloca damunt de la I o de la U, indicant l'existencia o no de diftonc: següent, païsage.
 
−
 
 
−
Colocacio:
 
−
 
 
−
1. Quan la I o la U van darrere d'una atra vocal i no formen diftonc en elles:
 
−
 
 
−
:::- veïnat, raïmer, aürtar.
 
−
 
 
−
2. Quan la U -no muda- va darrere de G o Q seguida de E, I:
 
−
 
 
−
:::- següent, llingüistica.
 
−
 
 
−
No la posarém en els següents casos.
 
−
 
 
−
1. En els verps de la tercera conjugacio que acaben en -air, -eir, -oir, -uir, en els quals la I de la terminacio es tonica i, per consegüent, no forma mal diftonc:
 
−
 
 
−
:::- agrairieu (a-gra-i-ri-eu)
 
−
:::- beneixca (be-ne-ix-ca)
 
−
:::- conduirem (con-du-i-rem)
 
−
 
 
−
2. Quan va darrere dels prefixos:
 
−
 
 
−
:::- coincidix (co-in-ci-dix)
 
−
:::- reimprimir (re-im-pri-mir)
 
−
:::- contraindicar (con-tra-in-di-car)
 
−
 
 
−
3. Quan la I forrne pan dels sufixos -isme, -isla, -iste, -ible, tots ells en I tonica:
 
−
 
 
−
:::- egoisme (e-go-is-me).
 
−
:::- altruista (al-tru-is-ta).
 
−
:::- altruiste (al-tru-is-te).
 
−
:::- conduible (con-du-i-ble).
 
−
 
 
−
4. Quan la I forme part dels sufixos -isar, -isant, -isat:
 
−
 
 
−
:::- europeisar (eu-ro-pe-i-sar).
 
−
:::- europeisant (eu-ro-pe-i-sant).
 
−
:::- europeisat (eu-ro-pe-i-sat).
 
−
 
 
−
5. Quan la U forme part de la terminacio llatina -um:
 
−
 
 
−
:::- simposium (sim-po-si-um).
 
−
:::- harmonium (har-mo-ni-um).
 
−
 
 
−
   
 
−
 
−
 
−
 
 
−
'''Accents''' <sup>2</sup><br>
 
−
1. '''Classificació de l'accent:'''<br>
 
−
L’accent és un signe ortografic –també convencional– que es representa per (´) o (`) que,
 
−
segons el definim, servix per a indicar la tonicitat de la paraula, posant-lo damunt d’aquella
 
−
vocal de la sílaba sobre la qual fecau la major intensitat de pronunciació (lo que es de-
 
−
nomina accent fonètic o prosòdic).  
 
−
 
−
L’accent gràfic pot ser greu (`) i agut (´). L’accent greu senyala les vocals tòniques obertes,
 
−
quan estes s’accentuen gràficament; l’accent agut senyala totes les demés vocals, quan estes
 
−
s’accentuen gràficament. El valencià té sèt vocals: a, e,(ę) , i, o, (ǫ), u. La a es considera
 
−
sempre oberta. La i i la u es consideren sempre tancades. La e i la o poden ser obertes o
 
−
tancades i, si són obertes, sempre seran tòniques, encara que no sempre s’accentuaran
 
−
gràficament: tècnica, perla, tònica, porta.
 
−
 
 
−
 
 
−
2. '''Regles d'accentuació:'''<br>
 
−
a) S’accentuen gràficament les paraules agudes que acaben en vocal tònica -a, -e, -i, -o, -u,  
 
−
en vocal tònica més s (-as, -es, -is, -os, -us ), i les acabades en -en : tornà, escàs, vingué,
 
−
perqué, congrés, entén, bochí, cafís, cantó, amorós, arròs, ningú, tramús ; pero no les
 
−
acabades en diftonc, seguit o no de -s: renou, virrei, espai, conreu, estiu, esclau, Eloi, etc .
 
−
per no ser tònica l’última vocal. Com tampoc Llombay , Alcoy, etc. 
 
−
 
 
−
b) S’accentuen gràficament les paraules planes que no acaben en les terminacions
 
−
anteriors i les que contenen en l’última sílaba un diftonc seguit o no de -s : cànem,
 
−
hòmens, teléfon, esporàdic, dígraf, ascètic, càncer, còdex, idòneus, voríem, cantàvem,
 
−
cantàreu, parlàveu, veníeu, cóncau, etc.. 
 
−
 
−
c) Totes les paraules esdrúixoles s’accentuen gràficament: música, ciència, Valéncia,
 
−
sénia, història, contínua, àgora, dèficit, cóncava.
 
−
 
 
−
d) En general, els monosílaps no duen accent gràfic: baix, ells, creu, tres, cant, ab, en,
 
−
les... 
 
−
 
−
e) Les paraules agudes acabades en -ment seguixen la regla general d’accentuació gràfica:
 
−
monument, depriment, ajuntament, document, medicament; no obstant, els adverbis en     
 
−
-ment duen accent gràfic únicament si aixina li correspon a l’adjectiu del qual deriven:
 
−
contínuament, poèticament, esporàdicament, mèdicament, pero bonament, fredament,
 
−
amplament. 
 
−
 
−
f) Les formes compostes de verp i pronom enclític separat per un guionet no es consideren
 
−
una sola paraula a efectes d’accentuació, i el verp seguix la regla general: cantàrem-li una
 
−
cançó, diga-se-li lo més convenient, compre-mos-la, sorprén-lo. 
 
−
 
 
−
3. '''Accentuació diacrítica:'''<br>
 
−
La necessitat o conveniència de diferenciar algunes paraules homógrafes du, al marge de
 
−
les normes generals, a l’us mesurat d’una accentuació que, per la seua funció, es diu
 
−
diacrítica. 
 
−
 
 
−
3.1. '''Regles d'accentuació diacrítica:'''<br>
 
−
a) Entre dos o més monosílaps homógrafs i homòfons de diferent tonicitat s’accentuaran
 
−
els de major tonicitat: 
 
−
M’agrada el més de maig, mes no el que més .
 
−
Te vol donar un té que té guardat.
 
−
Són les paraules de son pare les que li lleven la sòn. 
 
−
 
−
b) Entre dos o més paraules homógrafes, pero no homòfones (és dir, en relació vocal
 
−
tònica oberta/tancada), s’accentuarà aquella o aquelles que duguen vocal oberta: 
 
−
El forment no està molt ben mòlt . 
 
−
No sòlc fer mai un solc dret. 
 
−
Lo que aquella dòna li dona no és bo. 
 
−
 
 
−
c) Fòra dels casos anteriors, les paraules homógrafes i homòfones d’igual tonicitat i
 
−
diferent significat no es distinguixen per l’accent, sino pel context, i seguixen la normativa
 
−
general. 
 
−
Ell vol que el vol del colom siga més ràpit. 
 
−
El sol no sol calfar massa el sol del meu terrat, i no del meu terrat sol . 
 
−
Li roba la poca roba que té. 
 
−
Els ràpits d’este riu no són més ràpits que els de qualsevol atre. 
 
−
 
 
−
4. Antigues regles d'accentuació:<sup>3</sup><br>
 
−
 
 
−
<small>1. En valencià, segons a on recaiga l'accent fonetic, les paraules poden classificar-se en: agudes, planes i esdruixoles.
 
−
 
 
−
Les paraules agudes porten l'accent fonetic en l'ultima silaba: escr(í)u, cant(á), ag(ú)t; les planes porten l'accent fonetic en la penultima silaba: ll(í)bre, escr(í)ure, r(ó)ges; en les paraules esdruixoles recau l'accent fonetic en l'antepenultima silaba: gram(á)tica, (á)nima, T(ú)ria.
 
−
 
 
−
2. Hi ha dos classes d'accents grafics: agut(´) 1 greu(`), que es colocaran respectivament sobre les vocals tancades (i, u, e, o) i obertes (a, è, ò), quan siga necessari, d'acord en els següents apartats:
 
−
 
 
−
::2.1. S'elimina l'accentuacio grafica, i queda de forma optativa per a les paraules que tenint igual grafía recau l'accent fonetic en silaba diferent (paraules homografes no homofones).
 
−
 
 
−
::2.2. En el cas de creure's necessari l'accent grafic, este tindra el següent orde preferent: agudes front a planes i esdruixoles (canóns/c(á)nons, tindré/t(í)ndre, ultimá/ult(í)ma/(ú)ltima), i planes front a esdruixoles (pronuncía/pron(ú)ncia, ult(í)ma/(ú)ltima).
 
−
 
 
−
:::Atres eixemples:
 
−
 
 
−
:::a)    pensá (3.ª pers., sing. del perfecte d'indicatiu, 1.ª Conjugacio).
 
−
:::p(é)nsa (3.ª pers., sing. del present d'indicatiu. l.ª Conjugacio).
 
−
 
 
−
:::b)    passará (3.ª persona, sing. del futur d'indicatiu. l.ª Conjugacio).
 
−
:::pass(á)ra (1.ª/3.ª persona, sing. de l'imperfecte de subjuntiu. 1.ª Conjugacio).
 
−
 
 
−
:::dormirá (3.ª pers., sing. del futur d'indicatiu. 3.ª Conjugacio).
 
−
:::dorm(í)ra (1.ª/3.ª pers. sing, de l'imperfecte de subjuntiu. 3.ª Conjugacio).
 
−
 
 
−
:::c)    tindré (1.ª pers., sing. del futur d'indicatiu. 2.ª Conjugacio).
 
−
:::t(í)ndre (Infinitiu. 2.ª Conjugacio).
 
−
 
 
−
:::d)    está (3.ª pers., sing, del present d'indicatiu. 1.ª Conjugacio).
 
−
:::(é)sta (adjectiu pronominal)
 
−
 
 
−
3. Pot ser recomanable l'accent grafic en particules interrogatives o exclamatives, en els pronoms interrogatius forts:
 
−
 
 
−
:::¿Que qué vols dir? / ¿Qué que vols dir?
 
−
:::¿Qué com ho vols? / ¿Que cóm ho vols?
 
−
:::¿Qué quina en vols? / ¿Que quína en vols?
 
−
:::Dis-me de qué he parlat
 
−
:::Tu saps en qué penses.</small>
 
−
 
 
−
 
−
 
 
−
'''Guió'''
 
−
 
 
−
El guio es el signe ortografic (-) que es coloca entre dos o mes elements d'una paraula per a distinguir-los.
 
−
 
 
−
Usarém el guio:
 
−
 
 
−
1. Per a separar les paraules per silabes en final de linea.
 
−
 
 
−
2. Per a unir els pronoms que van darrere (enclitics) del verp.
 
−
 
 
−
::2.1. Quan el verp acaba en diftonc o en consonant i li seguix un pronom:
 
−
 
 
−
::: mireu-les, penjar-se'n.
 
−
 
 
−
::2.2. Quan el verp acaba en vocal i el pronom comença per consonant:
 
−
 
 
−
::: menja-te'l, prengau-ne.
 
−
       
 
−
::2.3. Quan el verp acaba en vocal i seguixen els pronoms HO, HI:
 
−
 
 
−
::: mira-ho, porta-hi.
 
−
 
 
−
3. En alguns noms composts on els elements dels quals no estan totalment integrats:
 
−
 
 
−
::: critic-bibliografic, historic-cientific.
 
−
 
 
−
 
−
 
 
−
 
−
 
−
 
−
'''Interrogació i admiració'''
 
  
−
Els signes ortografics d'entrada en l'interrogacio i en l'admiracio no han de suprimirse per imitar ortografies estrangeres que a soles usen el signe final. Tal supressio du, en la majoria dels casos, a la confusio sobre a on comença l'interrogacio o l'admiracio.
+
=== Internet ===
  
−
El signe de principi s'ha de colocar a on comença la pregunta o el sentit admiratiu, encara que allí no comence el periodo.
+
* [https://www.llenguavalenciana.com/documentacio.html Documentació de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
 +
* [http://www.valencian.org/valencia/verps.htm Els verps, els pronoms i els numerals en llengua valenciana (RACV)]
 +
* [http://www.valencian.org/valencia/ortografia.htm Ortografia de la llengua valenciana, en Valencian.org]
 +
* [http://www.lenciclopedia.org/Normes_d%27El_Puig Ortografia del valencià en L'Enciclopèdia]
  
−
La practica d'estos criteris ortografics dona claritat a l'escritura i ajuda en la llectura a la correcta entonacio de la frase, que, d'una atra forma, podria arribar tart. A mes de ser d'us generalisat en els escrits valencians des de fa molt de temps.
+
== Enllaços externs ==
  
−
==Referències==
+
* [https://www.llenguavalenciana.com/documentacio.html Documentació de la Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
−
<sup>1</sup> [http://www.racv.es/racv-2007-10-30-corrector.html Pàgina uep del corrector ortogràfic de la RACV], on s'utilisa la denominació ''Normes del Puig''.<br>
+
* [https://www.llenguavalenciana.com/diccionari/start Diccionari de valencià de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
−
<sup>2</sup> Aprovades en Junta General de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana el dia 1 de juliol de 2003.<br>
+
* [http://www.valencian.org/valencia/ortografia.htm Ortografia de la Llengua Valenciana, en Valencian.org]
−
<sup>3</sup> Anteriors al canvi de normes fet per la RACV el 1 de juliol de 2003.
+
* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=507 Discurs de En Juli Moreno el 5 de Març de 2006 en el XXV Aniversari de les Normes d'El Puig]
 +
* [http://www.valencian.org/valencia/verps.htm Els verps, els pronoms i els numerals en Llengua Valenciana]
 +
* [http://vertitaronja.blogspot.co.uk/2012/10/normativa-avl-front-normativa-racv_4.html Artícul d'opinió que compara les Normes d'El Puig en les de Castelló]
 +
* [http://www.culturavalenciana.es/historia/fa-21-anys-mig-millo-de-valencians-demanaren-les-normes-del-puig/ Fa 22 anys mig milló de valencians demanaren les Normes d'El Puig - Cultura Valenciana]
 +
* [https://www.culturavalenciana.es/sobre-les-normes-de-la-racv-normes-del-puig/ Sobre les normes de la RACV (Normes d’El Puig) - Cultura Valenciana]
 +
* [https://josueferrer.com/2013/10/28/sabias-que-las-normas-de-el-puig-fueron-oficiales-en-el-reino-de-valencia/ ¿Sabías que las Normas de El Puig fueron oficiales en el Reino de Valencia? - Pàgina web de Josué Ferrer]
 +
* [https://www.lasprovincias.es/comunitat/anos-normas-valenciano-20220406173049-nt.html 40 años de las reglas del valenciano - ''Las Provincias'']
  
−
==Enllaços externs==
+
{{Llengua valenciana}}
−
* [http://www.racv.es/ORTOGRAFIA.pdf Normativa ortogràfica]
+
{{Gramàtica del valencià}}
 +
{{Llista artículs destacats}}
  
−
[[Categoria:Llengua Valenciana]]
+
[[Categoria:Valencià]]
 +
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]
 +
[[Categoria:Normes d'El Puig]]
 +
[[Categoria:Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]

Última revisió del 09:13 15 oct 2024

Portada del llibre XXX Aniversari de les Normes d'El Puig en l'any 2011
Portada del llibre XL Aniversari Normes d'El Puig en l'any 2021

Les Normes d'El Puig, també conegudes com Normes de la Real Acadèmia[1] o Normes de la RACV,[2] són les normes ortogràfiques del valencià creades per la Real Acadèmia de Cultura Valenciana en l'any 1979. La seua denominació és deguda a que foren presentades en el municipi valencià d'El Puig en l'any 1981.

Antecedents

Acte de la firma de les Normes d'El Puig

En l'any 1914 es conseguí en la sèu de Lo Rat Penat el primer acort social sobre la normativa valenciana. Davant l'anarquia ortogràfica, l'entitat Lo Rat Penat mamprengué l'iniciativa i encarregà al filòlec Lluís Fullana la difícil missió de coordinar la redacció d'un "Proyecte de Normes Ortogràfiques". Estes normes foren debatudes públicament una a una, i aprovades per consens pels principals escritors i erudits valencians en vàries assamblees públiques celebrades en la sèu de Lo Rat Penat, publicant-se les conclusions en el Diario de Valencia. La Diputació de Valéncia crearia en 1915 el Centre de Cultura Valenciana (actual RACV), que immediatament edità una primera Gramàtica, obra de Fullana, en aplicació de l'acort ortogràfic. La RACV recuperà i actualisà en 1979 este consens ortogràfic que és la base de l'actual normativa, coneguda popularment com a "Normes d'El Puig".

La Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) és una institució en l'objectiu de fer una investigació científica de la llengua i cultura valencianes. La RACV fon creada en 1915 baix el patrocini de la Diputació de Valéncia i l'Ajuntament, en el seu orige nomenada Centre de Cultura Valenciana.

En l'any 1979, la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV confeccionà la codificació ortogràfica per a la llengua valenciana donada la necessitat d'un model pròxim i fidel a la realitat llingüística del Poble Valencià, partint entre atres dels treballs i indagacions científiques i llingüístiques del filòlec Lluís Fullana, del juge i escritor Miquel Adlert i del Consens ortogràfic de 1914. Esta normativa fon presentada formalment el sèt de març de 1981 en el Monasteri de Santa Maria d'El Puig i per açò, popularment les Normes de la RACV són també conegudes com les Normes d'El Puig.[3] Anteriorment, s'havien elaborat unes bases ortogràfiques unitàries en el català, autodenominades Normes de Castelló, en un caràcter intencionalment despersonalisador i alluntades de la realitat llingüística de la Comunitat Valenciana, lo que feya necessari la confecció d'una codificació realista per a l'idioma valencià que seguira un criteri d'estricta valencianitat llingüística i que més s'acostara al parlar del poble valencià.

Us i oficialitat

Reconeiximent otorgat en l'any 2022 per la RACV a l'Enciclopèdia per la seua contribució al desenroll, utilisació i consolidació de les Normes d'El Puig

Les Normes d'El Puig foren oficialisades l'any 1978 pel Consell del País Valencià (l'orgue preautonòmic) en l'etapa del president Enrique Monsonís (Unió de Centre Democràtic) a partir de juny de 1980 i foren especialment impulsades per la seua Consellera d'Educació Amparo Cabanes.[4][5][6] És en esta época quan se publicà l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982 en la seua versió en valencià seguint les Normes d'El Puig.[7] En este moment també se constituí la Generalitat Valenciana i s'oficialisaren les senyes d'identitat valencianes com la Real Senyera i la llengua valenciana, en eixe moment reconeguda i utilisada per les institucions públiques valencianes seguint les Normes d'El Puig. Ademés, s'oficialisaren els títuls de valencià expedits per les entitats divulgadores de les Normes de la RACV, com Lo Rat Penat, i estes normes serviren com model llingüístic per a l'ensenyança del valencià en l'educació.[8][9]

No obstant, res més arribar a la presidència de la Generalitat el PSPV-PSOE, substituïnt a Monsolís en decembre de 1982, se reimplantaren les Normes de Castelló (que ya foren utilisades pels socialistes en la primera etapa del Consell preautonòmic), se despidí als mestres de valencià en formació en la normativa de la RACV i s'invalidaren els seus títuls.[10][9] Ninguna iniciativa llegislativa en favor de les Normes d'El Puig tornà a prosperar fins 2015, quan les Normes de la RACV foren protegides llegalment i se'ls otorgà reconeiximent públic com part de l'identitat valenciana. Esta llei fon aprobada en els últims moments del govern del Partit Popular davant d'una pròxima derrota electoral i fon derogada per una majoria parlamentària distinta en 2016.[11][12]

Denúncia del Pacte de Reus en els mijos de comunicació

A pesar de l'arribada a la Generalitat del Partit Popular de la mà dels valencianistes d'Unió Valenciana en 1995, els populars apostaren per continuar en la catalanisació llingüística i cultural de Valéncia sellant-la en la firma del Pacte de Reus, també nomenat Pacte del Majestic, entre els nacionalistes catalans de Convergència i Unió (CiU) de Jordi Pujol, i el Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) en Eduardo Zaplana, Francisco Camps i Pons. L'acort va supondre l'entrega de la llengua valenciana al proyecte polític i cultural del pancatalanisme a canvi del soport de CiU al govern espanyol de José María Aznar que se trobava en minoria, per a que puguera governar en Espanya. Açò comportà la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) en 1998 per a consolidar la suplantació de l'idioma valencià pel català, reforçada en l'introducció de la AVL en l'Estatut d'Autonomia en 2006 com a organisme normatiu de l'idioma valencià, el qual ella mateixa no reconeix. Actualment, els organismes oficials de la Comunitat Valenciana, aixina com les universitats i una part del món cultural, utilisen sempre en els seus escrits la normativa de la AVL, que seguix les Bases de Castelló, unitàries en el català.

L'us de les Normes d'El Puig ha segut menor que el de les Normes de Castelló, encara que a nivel familiar i en moltes localitats el seu us està molt vigent. L'etapa en major número d'obres publicades en la normativa de la RACV coincidix en el periodo en el que Unió Valenciana fon soci del Partit Popular en els diferents governs valencians.[13][14] Les Normes d'El Puig són ensenyades en els Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de Lo Rat Penat, entitat senyera en la recuperació i difusió de l'idioma valencià des de la seua creació en 1887 de la mà de Constantí Llombart. Centenars d'obres publicades i l'existència d'una activa Associació d'Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA) evidencien la natural majoria d'edat d'unes normes usades en normalitat per un important sector de la societat valenciana. L'esforç de les editorials –L'Oronella, Lo Rat Penat, Del Sénia al Segura, la RACV, l'Editorial Aitana o Acció Bibliogràfica Valenciana, entre unes atres –resulta inestimable per a traure a la llum publicacions en llengua valenciana de tota classe: teatre clàssic, novela, ensaig, poesia, història, etc.[3] De igual forma, L'Enciclopèdia en valencià escrita per voluntaris i que utilisa el software Mediawiki, creada en decembre de 2007, se troba escrita en les Normes d'El Puig.[15] S'han celebrat diversos aniversaris de les Normes d'El Puig aixina com el centenari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana en l'adhesió de numerosses personalitats públiques, entitats culturals i cíviques.[16][17][18] Les Normes d'El Puig són l'única normativa que representa la llengua valenciana actual, la seua tradició i la seua singularitat i són les codificadores del valencià.

Les Normes d'El Puig (que són les aplicades al Valencià, entenent-ho com una llengua independent i diferenciada del català) foren oficials en el Regne de Valéncia durant el govern d'Enric Monsonís (Unió de Centre Democràtic – UCD), president del Consell Preautonòmic del País Valencià, entre 1979 i 1982. Durant estos tres anys la normativa de l'autèntic Idioma Valencià fon oficial en la Generalitat Valenciana, ademés d'en les Diputacions de Castelló, Valéncia i Alacant, i en numerosos Ajuntaments del Regne de Valéncia.
Josué Ferrer (Publicat en la web de l'Associació Cardona Vives de Castelló, en l'any 2008)

Ortografia

Portada del llibre Ortografia de la Llengua Valenciana
Portada del llibre de l'any 1982
Artícul principal → Ortografia del valencià.

En est apartat se descriuen les principals diferències ortogràfiques entre les Normes d'El Puig i les Normes de Castelló. Per a més informació vore l'ortografia de la llengua valenciana.

L'alfabet

Artícul principal → Alfabet valencià.

L'alfabet valencià se compon de 26 lletres simples. Ademés, existix la variació de la cedeta.[19]

  • Respecte a las lletres F, L, M, N, R y S, els noms ef, el, em, en, er, es, són els preferits per la RACV per ser els noms tradicionals valencians per a estes lletres, ademés de coincidir en el seu nom en llatí. Igualment, s'admeten efe, ele, eme, ene, erre, esse, presents en la llengua oral encara que per influència del castellà. Les formes efa, ela, ema, ena, essa, erra, essa, no s'admeten per ser una adaptació de les formes castellanes a la fonètica del catalá oriental.
Lletra Nom en les Normes d'El Puig (RACV) Nom segons la AVL
Preferit No preferit
Ç ç cedeta
ce trencada		 ce trencada
F f ef
efe		 efe, efa
ef
H h hac haig hac
K k ka ca
L l el
ele		 ele, ela
el
M m em
eme		 eme, ema
em
N n en
ene		 ene, ena
en
R r er
erre		 erre, erra
er
S s es
esse		 esse, essa
es
X x eix
xe		 equis ics, xeix
  • Se manté l'us de la y (i grega) de l'ortografia clàssica i tradicional, representant el fonema /j/ com y. També se representa aixina la vocal final de diftonc en els topònims per tradició. Les Normes de Castelló representen estos casos en i, més algunes paraules que s'escriuen en j, al grafiar priorisant la fonètica catalana que la pronuncia /dʒ/.
  • Normes de El Puig: yo, ya, proyecte, epopeya, yaya, joya, Alboraya. Al final de paraula rei, comboi, pero topònims Alcoy, Llombay.
  • Normes de Castelló: jo, ja, projecte, pero epopeia, iaia, joia, Alboraia, rei, comboi, Alcoi, Llombai.
Sò Posició Normes d'El Puig Normes de Castelló Castellà
/j/ - RACV i AVL
(Català IEC /dʒ/ ~ /ʒ/)		 Inicial yo jo yo
Inicial ya ja ya
/j/ - RACV
(/dʒ/ - AVL)		 Intervocàlica proyecte projecte proyecto
/j/ Inicial yayo iaio yayo
Interior en consonant (àcit) peryòdic (àcid) periòdic (àcido) peryódico
Interior intervocàlica joya joia joya
Interna intervocàlica en contacte en /i/ dels sufixes tramoyiste tramoiste(a) tramoyista
onomatopèyic
/onomatopɛjik/		 onomatopeic
/onomatopɛjk/		 onomatopéyico
Final rei rey
Deribada de paraula acabada en [j] reina reina
Final en
topònims, llinages		 Alcoy Alcoi Alcoy
Derivacions de paraules acabades en [j] que mantenen la tradicional y alcoyà alcoià alcoyano
  • L'us de la h muda, la distinció c-q (cuina, quatre) i la distinció b-v (cavall, biga), és similar en les dos ortografies.
  • Manteniment, segons l'ortografia tradicional i la pronunciació, de les oclusives al final de paraula /t/, /k/, /p/ representades sempre per t, c, p; sense la distinció moderna adoptada per Pompeu Fabra y les Normes de Castelló (entre t-d, c-g, p-b, respectivament) per a l'idioma escrit, pero que no se reflexa en el parlat:
sò /t/:
  • Normes d'El Puig: pot, buit, salut, nebot, fret, vert, almut, Davit, Madrit, Bellreguart.
  • Normes de Castelló: pot, buit, salut, nebot, pero fred, verd, almud, David, Madrid, Bellreguard.
sò /p/:
  • Normes d'El Puig: cap, llop, sap, rep, colp, serp, camp, aljup, Alfarp, verp, àrap
  • Normes de Castelló: cap, llop, sap, rep, colp, serp, camp, pero aljub, Alfarb, verb, àrab.
sò / k/:
  • Normes d'El Puig: amic, dic, sec, prec, groc, foc, fanc, sanc, amarc, pròlec, castic. En estos casos, l'antic dígraf ch, pronunciat /k/ soles se manté per a llinages i toponimia per tradició (per tant, Albuixech, Benlloch, Alfinach, Torre d'En Doménech, March, Bosch, Alborch, Albiach).
  • Normes de Castelló: amic, dic, sec, prec, groc, foc, pero fang, amarg, pròleg, càstig (o castic); eliminant-se l'antic dígraf ch també en la toponimia (Albuixec, Bell-lloc, Alfinac, Torre d'En Doménec) i en tendència a eliminar-lo en els llinages.
  • Les Normes d'El Puig mantenen en l'escritura la -d- intervocàlica en paraules com vesprada, mocador, acabades, per etimologia, encara que propugnen la seua no pronunciació en tot moment, segons ocorre en el valencià genearal (/vesprà/, /mokaor/), llevant excepcionalment esta -d- en algunes paraules com fideuà, mascletà o cremà. Ademés, en els diminutius -aet, -aeta, esta -d- no existix: acabaet de fer; una picaeta. Les Normes de Castelló pronuncien i escriuen esta -d- lo qual resulta extrany en la fonètica valenciana.

Els dígrafs

Artícul principal → Dígraf.

El valencià presenta dígrafs que combinen dos lletres que representen un mateix sò.

Dígraf Nom
ch che, ce hac
gu ge u
ig ig
ll ell, elle, doble el
ny eny, enye, en i grega
qu cu u
rr doble er, doble erre
ss doble es, doble esse
  • Les Normes d'El Puig mantenen el dígraf clàssic ch per a grafiar la palatal africada sorda /tʃ/ (chocolate, charrar), present en totes les varietats valencianes; front a la confusió existent en les Normes de Castelló. La grafía x soles representa els fonemes /ʃ/ (eixir) i /ks/ (excursió). Les Normes de Castelló, en canvi, opten per utilisar el dígraf tx per a representar el sò africat sort /tʃ/. Ademés com en català n'hi han moltes més paraules que se pronuncien /ʃ/ que en valencià, se grafien en x, i les Normes de Castelló en conte d'adaptar la seua ortografia, li afigen una atra pronunciació ad eixa x. Per eixemple, la x de xafar (chafar) se pronuncia /ʃ/ en català (sona com en valencià xarop) i li afigen la pronunciació /tʃ/ (ch). En posició final de paraula, segons les Normes d'El Puig se grafia ig en tots els casos:
A principi de paraula:
  • Normes d'El Puig: chiquet, chulla, charrar, chafar, checoslovac, Chechènia, pronunciades /tʃ/; pero Xàtiva, xarop, xaloc, xenofòbia, pronunciades en /ʃ/.
  • Normes de Castelló: xiquet, xulla, xarrar, xafar pronunciades /tʃ/; pero Xàtiva, xarop, xaloc, xenofòbia pronunciades en /ʃ/. Quan el català també pronuncia /tʃ/ se representa en tx: txecoslovac, Txetxènia.
A mitan paraula:
  • Normes d'El Puig: coche, brocha, pronunciades en /tʃ/. Darrere de consonant també s'ampra ch: pancha archiu.
  • Normes de Castelló: cotxe, brotxa, pronunciades en /tʃ/. Darrere de consonant afigen la pronunciació /tʃ/ a la x, pronunciada /ʃ/ en català: panxa, arxiu.
A final de paraula:
  • Normes d'El Puig: Puig, maig, mig, despaig, Elig, Barig, pronunciades totes en /tʃ/.
  • Normes de Castelló: Puig, maig, mig, pero despatx, Elx, Barx.
  • Les Normes d'El Puig eliminen els dígrafs l·l, tl, tll, tm i tn, aixina com el grup de lletres -mpt-, per les lletres que ya representen el seu sò. D'esta manera, s'escriu sílaba, aquarela, alicient, guala, billet, semana, cona, conte, redenció, en conte de síl·laba, aquarel·la, al·licient, guatla (o guatlla), bitllet, setmana, cotna, compte, redempció segons les Normes de Castelló.
  • Simplificació, en les Normes d'El Puig, de la representació gràfica del sò palatal africat sonor /dʒ/, grafiat sempre com g o j, eliminant per tant els dígrafs tg, tj de les Normes de Castelló (com en metge, platja), que se pronuncien igual que les g, j simples (com en veges, pujar):
  • Normes d'El Puig: veges, pujar, majestat, orige, marge, franja, jove, gerani, i també mege, plaja, formage, desijar.
  • Normes de Castelló: veges, pujar, majestat, origen, marge, franja, jove, gerani, pero metge, platja, formatge, desitjar.
  • L'ortografia de la s sorda /s/ (s, ss, c, ç segons etimologia) i la s sonora /z/ (s, z segons etimologia) és similar en algunes particularitats:
  • Les Normes d'El Puig mantenen, com en les primeres Normes de Castelló, l'us de s en el sufix -isar y derivats: organisar, castellanisació, normalisat, mantenint l'us de tz soles en certes paraulas a on sí que és pronunciat i per tant no és un dígraf (dotze, setze, l'Atzúvia); front a organitzar, castellanització, normalitzat, segons la normativa de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  • Certes paraules en s sorda, representada en ss en les Normes de Castelló, se representen en ç o c en les Normes d'El Puig: en paraules com engatuçar, escabuçó, o els sufixes -aç, -iç, -uç (grandaç, manaça, canyiç, pobruç, gentuça, menjuça, pastiç, hortaliça).

L'apòstrof

Artícul principal → Apòstrof.

L'apòstrof és un signe ortogràfic que s'utilisa davant o darrere d'una paraula. S'apostrofen els pronoms dèbils davant o darrere d'un verp, els artículs definits (el, la) i la preposició de quan la següent paraula comence (en els pronoms també quan acabe) per vocal o hac. Per eixemple: d’albargina, l'estiu, l’universitat.[20], excepte en les paraules que comencen per una semiconsonant: el huit, de hui; i el nom de les lletres: la em. La principal diferència respecte a la AVL és que esta incorpora l'excepció de no apostrofar l'artícul la davant d'una paraula femenina que comence per i, u àtona; lo qual les Normes d'El Puig consideren un afegit artificiós i també apostrofen en este cas: l'indústria, l'humanitat.

L'accentuació

Artícul principal → Accentuació del valencià.

Des de la reforma de juliol de 2003, les regles d'accentuació gràfica són iguals en les dos ortografies, llevant de les paraules agudes acabades en -in (com roïn), que no s'accentuen en les Normes d'El Puig, i els accents diacrítics, presentant-se més casos d'accentuació diacrítica en les Normes d'El Puig, aixina com certes diferències (com dòna/dona, còbra/cobra, dèu/Deu). Els pronoms interrogatius i exclamatius també s'accentuen en les cuestions i exclamacions: qué, cóm, a ón, per qué, quàn. Ademés, les Normes d'El Puig mantenen els dos signes d'interrogació i exclamació (¿...? ¡...!).

Respecte a la diferenciació gràfica entre vocals obertes i tancades, les Normes d'El Puig seguixen estrictament el sistema vocàlic del valencià, accentuant de forma tancada, no soles paraules com café, séquia, francés, depén, pésol, que uns quants usuaris de les Normes de Castelló accentuen de forma oberta (cafè, sèquia, francès, depèn, pèsol) seguint el vocalisme del català oriental, sino també paraules com Valéncia, qué, série o época.[21]

Doctrina gramatical asociada a les Normes d'El Puig

Diccionari General de la Llengua Valenciana
Artícul principal → Gramàtica del valencià.

L'ortografia de les Normes d'El Puig ha generat de forma paralela una doctrina morfològica, gramatical i lèxica que priorisa per complet les formes tradicionals valencianes, especialment les del valencià del sigle XIX. En ella, la Real Acadèmia de Cultura Valenciana rebuja formes extranyes a la tradició llingüística valenciana, pero popularisades recentment per l'ensenyança i els mijos de comunicació, rebujant paraules com ametla (per a armela), defensar (per a defendre), col.legi (per a colege), rellotge (per a rellonge), gaudir (per a gojar), etc. També, la RACV manté la paraula valenciana front als catalanismes difosos gràcies a la pèrdua de la corresponent paraula valenciana per castellanisació: farda front a esquirol (caletllà ardilla), galfí front a dofí (castellà delfín), folga front a vaga (castellà huelga), primavera d'hivern front a tardor (castellà otoño), etc. En atres casos, se propugna l'us exclusiu de les paraules valencianes com: servici, defendre, huit, dèsset, díhuit, hui, etc. que ya existien en l'época clàssica, rebujant atres formes paraleles que caigueren en desús, i que s'han mantés i evolucionat en l'idioma català. També, s'utilisen exclusivament els plurals tradicionals: hòmens, jóvens, màrgens, ràvens, boscs, gusts, texts, etc.[22]

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) no ha acceptat ninguna de les variants ortogràfiques de les Normes d'El Puig, pero sí ha acceptat progressivament alguns dels seus usos gramaticals i lèxics, com l'us de: este, eixe front a aquest, aqueix o mitat front a meitat, i ha acceptat les formes bellea, pobrea, riquea, etc. (ya existents en la llengua clàssica, pero no acceptades prèviament per la normativa oficial) o l'us de la variació masculí-femení en el sufix -iste/-ista.[23][24] No obstant, estes formes que admet la AVL no deixen de ser una chicoteta part de la gramàtica valenciana, deixant fòra de recoeiximent la major part de les formes genuïnes valencianes; mentres que les particularitats valencianes que reconeix la AVL són normalment relegades a un segon pla, com formes coloquials o vulgars, i són substituïdes per les paraules i formes catalanes. Ademés, a pesar de que la AVL faça algunes recomanacions per al territori valencià, no deixa d'admetre com vàlida la totalitat de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) en el seu estàndart, la qual és amprada sense matisos pels sectors filològics més pancatalanistes. En esta secció, se comparen les diferències principals entre la gramàtica valenciana codificada per la RACV i el model llingüístic híbrit fabricat per la AVL, sense entrar a comparar la gramàtica valenciana respecte al model català pur.

L'artícul

Artícul principal → Artícul en valencià.

Els artículs valencians funcionen com actualisadors i tenen la següent forma:

ARTÍCULS Definit Indefinit
Masculí el, lo / els, los un / uns
Femení la / les una / unes
Neutre lo
  • L'artícul masculí 'el' és la forma general del valencià: el dia, el fardacho. Ademés, es manté la forma 'lo' que és una forma clàssica que soles ha permaneixcut àmpliament usada en la zona més septentrional de la Comunitat Valenciana. En el valencià general l'artícul 'lo' ha permaneixcut viu en alguns casos utilisat darrere de les preposicions en, per, i els adverbis tot, dins i damunt: en lo camp, en lo llit, tot lo món. La RACV, a diferència de la AVL, recomana que se potencie el seu us en aquells casos a on s'ha mantés.
  • El lo neutre és una forma clàssica i actual del valencià usada molt frqüentment. La RACV manté l'us del lo neutre i el considera correcte en tots els registres: Lo millor és que hages vingut. Lo més bo es la bajoqueta. He trobat lo que buscava. Ademés, si no es gastara, se generaria confusió: lo bo (algo bo), el bo (algú bo).[25] La AVL, en canvi, no l'admet en un registre estàndart i usa generalment soles el en estos casos.

Els demostratius

Artícul principal → Demostratius en valencià.

Els determinats demostratius tenen la funció de senyalar la posició de l'objecte respecte al parlant. Presenten la següent forma:

Demostratius Prop Distància mija LLunt
Masculí singular este, est eixe, eix aquell
Femení singular esta eixa aquella
Masculí plural estos eixos aquells
Femení plural estes eixes aquelles
Neutre açò això allò
  • No s'accepten les formes aquest (este) i aqueix (eixe) impròpies del valencià, les quals la AVL també inclou.
  • Se permeten les variacions est i eix quan la paraula que les seguix comença per vocal o hac i són recomanades si la paraula comença per una e o una vocal tònica mostrant la seua pronunciació habitual: est estiu, eix home, est atre chic.[26]

Els possessius

Els determinants possessius indiquen la relació de pertenència del l'objecte designat. Els possessius tònics s'utilisen per a l'us general. Si van davant de l'objecte sempre porten artícul.

Persona Masculí singular Femení singular Masculí plural Femení plural
1º singular meu meua meus meues
2º singular teu teua teus teues
3º singular seu seua seus seues
1º plural nostre nostra nostres nostres
2º plural vostre vostra vostres vostres
3º plural seu seua seus seues

També existixen els possessius àtons que s'utilisen davant de paraules que indiquen parentesc: ma mare, mon yayo, sos tios. També s'utilisen davant de les paraules casa i vida, en alguns refrans i davant d'alguns títuls: ta casa, vostra vida, Sa Santitat, Sa Majestat, Nostra Senyera.[26]

Persona Masculí singular Femení singular Masculí plural Femení plural
1º singular mon ma mos mes
2º singular ton ta tos tes
3º singular son sa sos ses
1º plural nostre nostra nostres nostres
2º plural vostre vostra vostres vostres
3º plural son sa sos ses

A diferència de la AVL, la RACV:

  • Admet els possessius àtons per a més d'un poseïedor, en les persones del plural: sos tios (d'ells), nostra casa; mentres que la AVL soles admet els possessius àtons en les persones del singular.
  • No s'accepta la possibilitat de formar el femení dels possessius tònics en -v-, sino que sempre se formen en -u-: (la) meua, teua, seua, etc. Si be, la AVL els admet com de fòra de la Comunitat Valenciana.
  • No s'admet el possessiu per a la tercera persona llur(s) per considerar-se arcaic.

Els numerals

Els numerals expressen càlcul numèric i poden ser cardinals i ordinals (en variació de gènero i número).[27] Al contrari de la AVL, les Normes de la RACV repleguen les formes genuïnes valencianes:

  • El numeral cardinal '1' (no l'indefinit) soles s'escriu com u sense afegir la posibilitat de u/un.
  • El numeral cardinal '2', dos, és invariable i no s'accepta la variació en femení dos/dues.
  • Soles s'accepta huit '8', díhuit '18' junt en els seus derivats, i no s'accepten les formes vuit, dívuit.
  • Preferència de la forma dèneu front a dènou per al numeral cardinal '19', reflexant millor la pronunciació valenciana.
  • Escritura del numeral cardinal '60' com xixanta, i també de '1.000.000' com milló, en conte de seixanta i milió.
  • En particular, se fa la distinció entre els adjectius mig / mija (en castellà medio, media) i mijà / mijana (en castellà mediano, mediana): grau mig (grado medio), Edat mija (Edad media), plat mijà (plato mediano), casa mijana (casa mediana). També s'utilisa mig (medio) com substantiu: mig de comunicació (medio de comunicación), mig ambient (medioambiente).
  • En els ordinals, el femení de segon ('2º') presenta dos formes, sense a: segon tirada, segon volta, que és la més habitual; i en a final: segona part.
  • Els ordinals a partir del cinc se construïxen seguint la seua forma llatina (quint, sext, etc.). Les construccions d'estos ordinals afegint una é (o è) final al nom del número (cinqué, sisé, etc.) són una forma extranya en la tradició valenciana. La AVL dona entrada a les dos formes en el seu Diccionari normatiu valencià, pero les llatines són les principals, de manera que les entrades cinqué i sisé remeten a quint i sext, respectivament. L'excepció ad açò és l'ordinal 20º, en el que la forma vinté és la principal i vigèsim, la secundària.
Ordinals de la RACV Ordinals de la AVL
1º primer, primera primer, primera
2º segon(a) segon, segona
3º tercer, tercera tercer tercera
4º quart, quarta quart, quarta
5º quint, quinta quint, quinta (forma secundària: cinqué, cinquena)
6º sext, sexta sext, sexta (forma secundària: sisé, sisena)
7º sèptim, sèptima sèptim, sèptima (forma secundària: seté, setena)
8º octau, octava octau, octava (forma secundària: huité, huitena)
9º nové, novena nové, novena
10º dècim, dècima dècim, dècima (forma secundària: desé, desena)
11º undècim, undècima onzé, onzena
12º duodècim, duodècima dotzé, dotzena
13º dècim tercer, dècima tercera tretzé, tretzena
20º vigèsim, vigèsima vinté, vintena (forma secundària: vigèsim, vigèsima)

Pronoms personals

En valencià hi ha dos tipos de pronoms personals els pronoms personals forts que poden actuar com a subjecte i els pronoms personals dèbils que sempre acompanyen al verp.[28]

Els pronoms personals forts tenen la següent forma:

Pronoms personals forts
PERSONA SUBJECTE
1.º pers. yo
2.º pers. tu, vosté
3.º pers. ell/ella
1.º pers. pl. nosatros
2.º pers. pl. vosatros, vostés
3.º pers. pl. ells/elles
  • Us de nosatros i vosatros com les formes estàndart generals, la presència dels quals se registra des de la llengua antiga.
    Per a la primera persona del plural se reconeixen tres posibilitats: nosatres (o en segon persona vosatres) per a el context formal i lliterari; nosatros com forma estàndart i mosatros com forma coloquial. En la llengua oral nosatros està present en alguns dialectes, encara que la forma més utilisada en la Comunitat Valenciana és mosatros. Lo mateix s'aplica als pronoms dèbils nos i mos. Les formes de les Normes de Castelló nosaltres i vosaltres, junt en nosaltros i vosaltros, són variants arcaiques.
Persona Tipo Forma Registre
1º pl. Fort nosatres formal
nosatros general
mosatros coloquial
Dèbil nos / mos general / coloquial
2º pl. Fort vosatres formal
vosatros general
Dèbil vos general
  • Us general de vosté i vostés en conte de vós, el qual se considera arcaic i soles s'utilisa en contexts religiosos o en referència a persones en molt alt estatus.
  • Us del pronom i adjectiu 'atre' com una forma clàssica i actual del valencià i l'exclussió de altre que és una variació arcaica paralela, la qual és la que utilisa la AVL.
  • Us habitual del pronom mateixa invariable en femení singular, quan és usat com pronom i no com adjetiu, inclús quan l'objecte és masculí o plural: Ell mateixa, Ells mateixa.
  • La RACV admet soles tot lo món / tot el món; mentres que la AVL afegix tothom i l'impersonal hom, els quals son formes impròpies en valencià.
  • Igualment, cada u és la forma general valenciana; mentres que la AVL preferix cadascú.
  • Els pronoms personals dèbils davant del verp presenten dos formes igual de vàlides, la principal començant per consonant me, te, se o ne, i l'inversa començant per vocal em, et, es, en: me caic / em caic. La AVL soles accepta la forma inversa.
  • Us sempre del pronom dèbil nos (o mos segons contexte); mentres que la AVL utilisa ens / 'ns. De fet, la RACV considera ens / 'ns com formes arcaiques paraleles i extranyes en el valencià actual.
  • La RACV soles admet vos com pronom dèbil per a la segon persona del plural. La AVL accepta l'alternancia vos / us.
  • El pronom adverbial hi és una forma obsoleta que no s'inclou en l'estàndart de la RACV: yo vaig (allí), yo jugue (ad això). I no s'utilisa hi com faria la AVL: jo hi vaig, jo hi jugue.
    Existix el pronom impersonal 'hi' acompanyant al verp haver: hi ha, hi havia. De fet, també és possible acompanyar el verp haver sempre en 'n'hi' (excepte en registre formal), a on ne/en és un pleonasme, com habitualment ocorre en valencià: n'hi ha molta gent; n'hi havia un castell.
  • El pronom dèbil ne/en no substituïx a un complement de lloc començant per 'de', ni un atre complement introduït per 'de' que no siga partitiu ni expresse cantitat (siga complement del nom, de règim, atributiu o predicatiu). Per eixemple: vinc de Valéncia; parle de Maria. Estos complements són substituïts per: vinc d'allí; parle d'ella. I no per en vinc o en parle com faria la AVL, lo qual no resulta natural en valencià.
    El pronom ne/en te quatre usos en valencià: substituir a un complement directe indefinit (menge pomes > en menge); substituir a un element de l'oració en sentit partitiu (expressa una part d'algo) (caigueren dos llimes > ne caigueren dos); substituir a un complement introduit per 'de' que siga partitiu o expresse cantitat (Tinc poc d'arròs > ne tinc poc) i acompanyar als verps de moviment si van en un atre pronom (pronominal o reflexiu): me'n vaig d'ací, se n'ix d'allí.

El verp

Artícul principal → Verp.

Els verps en valencià constituïxen el núcleu de l'oració. Se dividixen en tres conjugacions, la primera conjugació acabada en -ar: donar, parlar; la segon conjugació acabada en -er, -re, -r: témer, defendre; la tercera conjugació acabada en -ir: sentir, dormir.[29] La AVL ha iclós parcialment les formes verbals valencianes en el seu estàndart. Encara aixina, la RACV va prou més allà en la representació dels verps valencians i arreplega (entre atres):

  • Us exclusiu de la flexió verbal valenciana més tradicional, rebujant formes que convixqueren en el valencià antic i modernament extintes, com tenir (tindre), venir (vindre) o veure (vore) o els pretèrits imperfectes de subjuntiu en -às, -és, -ís.
  • Els verps valencians utilisen la -x- (pronunciada /ʃ/) seguida de consonant en diversses formes verbals, com l'infinitiu, participi, present, pasat, subjuntiu i imperatiu, reflexant la seua pronunciació habitual, com en: peixcar, creixcut, consumixc, naixquí, (que tu) ixques, vixca. Per la seua banda, la normativa de la AVL utilisa la s en conte de x com en pescar, consumisc o visca. No obstant, la AVL reconeix la tradició de l'escritura de la x i admet la pronunciació de dita s com /ʃ/.
  • Manteniment invariable de la raïl en la conjugació d'alguns verps com nàixer o créixer com: naixcut, naixqué o (que ell) creixca; en conte de la variació de la raïl eliminant la i (ademés del canvi la x per s) com fan les Normes de Castelló: nascut, nasqué, (que ell) cresca.
  • En la segon y tercera conjugació, la primera y segon persona del plural en subjuntiu i imperatiu se formen freqüentement en -a- com: (que nosatros) digam, (que vosatros) digau, ixcam, vingau; en lloc de en e com indiquen les Normes de Castelló: diguem, vingueu.
  • Els verps incoatius soles se formen en els morfemes -ix-, -ix en la tercera conjugació com en produïxen, (que ells) construïxquen o (ell) consumix. La normativa de la AVL els conjuga en múltiples formes utilisant -eix-, -eix, -is-, com en: produeixen, consumeix, construisquen. Aixina mateixa, la AVL també accepta -ix-, -ix com la RACV, sempre que no vagen seguits de consonant, com ocurrix en (ell) comsumix.
  • En el subjuntiu d'alguns verps de la tercera conjugació afig una segon -g- refexant la conjugació general valenciana: que yo lligga, que tu cusgues o cusques.
  • Els verps valencians no agreguen una a davant de la seua raïl: conseguir, lliberar, baixar, nomenar; front a les deformacions de la AVL com: aconseguir, alliberar, abaixar, anomenar.
  • Recomanació de les formes del pretèrit imperfecte sense y (ni i) com en fea (fer): fea molt de temps que no te vea. Encara que les formes en i grega (y) també s'admeten, com feya (fer), veya (vore).
  • Preferència de les formes vares, vàrem, vàreu, varen en el pretèrit perfecte perifràstic sobre els seus homòlecs vas, vam, vau, van.
  • Existix el futur de probabilitat: hauran aprobat l'examen en bona nota. Mentres que, encara que la AVL el reconiex, la seua subordinació al IEC fa que se tendixca a eliminar del seu estàndart.

L'adverbi

Els adverbis són una categoria gramatical heterogènea que sol actuar en l'acció verbal.[30] Entre les singularitats valencianes que reconeix la RACV i no la AVL se troben:

  • Us de aixina com la forma estàndart valenciana en lloc de així.
  • Existix divergència en els adverbis temporals: ans (castellà antes), despuix (castellà después), pronte, tart, mentres, en això (castellà entonces), etc. Si be, les dos acadèmies coincidixen en adés (antes), en acabant (después) i llavors (entonces). Els adverbis de la AVL abans, després, prompte, tard, mentre, aleshores no s'admeten o no es recomanen.
  • Soles se gasten els adverbis genuïns valencians temporals relacionats en el dia: hui, despusahir, despusdemà; front a les formes que també accepta la AVL i que freqüentment se promocionen per ser les pròpies del català: avuí, abans d'ahir, demà passat.
  • Atres adverbis com els de lloc: avant (adelante), arrere (atrás), llunt, allà, front (a) (frente a); o els adverbis de cantitat: prou, casi, massa són les formes genuïnes valencianes. Per contra, la AVL també admet o preferix: endavant (adelante), enrere (atrás), enllà, enfront (a), lluny, bastant, quasi, gaire.

Les preposicions i les conjuncions

Les preposicions tenen la funció de fer de nexe entre els elements de l'oració i son invariables.[31][32] Entre les característiques de les Normes d'El Puig estan:

  • Utilisació de la preposició 'en' fusionant en ella els diversos usos en valor de situació, companyia, adició, temporal corresponents en espanyol a les preposicions con i en, reflexant la pronunciació valenciana i el seu us tradicional: ve en els seus amics; està en l'andana. No s'admet la paraula amb que és un catalanisme modern, carix de tota tradició clàssica i és completament aliena en valencià.
  • La preposició 'a' se tendix a transformar en 'ad' davant d'un pronom o determinant que comença per vocal en tots els registres: ad ell, ad això.
  • La preposició 'a' se gasta per a marcar objectes directes humans i determinats: ajude a ma mare; m'he trobat al teu amic. Per contra, en el estàndar de la AVL s'elimina per a unificar-se en el català: ajude ma mare; he trobat el teu amic.
  • La preposició 'per a' se gasta també seguida d'un verp: per a guanyar has de conseguir dotze punts. La AVL tendix a utilisar soles 'per' en estos casos.
  • Utilisació de la prepocició 'baix' com la forma valenciana vàlida: baix zero, baix de ma casa; sense acceptar la possibilitat d'utilisar sota com fa la AVL.
  • Ixcà (o, a voltes, òixala) (ojalá) son les formes genuïnes d'estes interjeccions valencianes, front al tant de bo de la AVL: ixcà nos toque la loteria.
  • Soles s'admet la forma valenciana de les conjuncions com: pero, puix, encara que, a pesar de; front a les formes de la AVL però, doncs, malgrat (que) que són catalanismes aliens en valencià.

Sobre els dialectes

Artícul principal → Dialectes del valencià.

Les Normes d'El Puig - oficialisades per la RACV - han segut descalificades des del món pancatalaniste per mig de la falsetat de dir que són regles ortogràfiques fetes en base al valencià apichat, quan és precisament tot lo contrari - estan basades en el valencià general. En tot cas, les formes dialectals se repleguen en una entrada a banda en el diccionari i se redirigixen a les formes del valencià general. Estes formes són vàlides per a usos en un context dialectal. Les Normes de la RACV no mantenen en el valencià general les senyes exclussives de l'apichat:

  • No mantenen la transformació de la G i J en Ch: mege /meche/, plaja /placha/, orage /orache/.
  • No reconeiximent de les pronunciacions de "au" en conte de "o" al principi de certes paraules com: olor, ofegar, olorar...
  • Distinció entre ese sorda i sonora, que normalment l'apichat obvia.
  • No reconeix l'utilisació de 'se' per a la primera i segon persona del plural, s'alcem (nosatros), se voleu (vosatros); sino que se gasten les formes generals nos / mos i vos.
  • No reconeix els veps començant per a- en conte de per e: ascomençar, anrecordar... (escomençar, enrecordar) (Que se diu en certes zones de l'Horta).
  • Reconeiximent de dels pronoms: em, et, es, en; que són poc comuns en les zones de l'apichat.

Respecte als atres dialectes

  • No admet la forma ixe, ixes, ixa...
  • No admet la desinència -o de la primera persona del valencià tortosí (yo parle > yo parlo).
  • No admet la forma de la tercera persona del castellonenc i del tortosí (ell parla > ell parle, ell parlava > ell parlave).
  • No admet la no pronunciació de la "i" seguides per -x com: això, aixina, caixa...

Cites

1979. La seccio de Llengua i Lliteratura de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV) dona a coneixer un nou sistema ortografic per a la Llengua Valenciana, que fon oficialisat i es profundament antagonic en la normativa fabriana del dialecte barceloni, actual catala, impost per el I.E.C.

El 9 de giner de 1979 una Orde del Ministeri d'Educacio i Ciencia (BOE nº 48, 24 febrer, pags. 4.996 i 4.997), firmada pel Ministre Íñigo Cavero, autorisava l'ensenyança de la Llengua Valenciana en Bachillerat.

En Catalunya, Jordi Pujol (10/06/79), ya instalat en la Generalitat Catalana, deixava entrevore els seus plans futurs, i pronuncia en un ple parlamentari allo tan profetic...:

"Hay que cambiar no ya cuarenta años, sino quinientos años de la Historia de España"

Des d'eixa taxativa orde s'intensificà l'extermini, per assimilacio, de la llengua i cultura valencianes en tota classe de llibres, diccionaris, enciclopedies, llectures, aules docents infantils i universitaries, associacions, mijos de comunicacio, etc..., dissenyats per a dit.

Els grans mijos financers catalans han subvencionat generosament moltes conciencies fragils, sense dignitat rendides al poder economic catala. Els definits com a 'tontos utils del País Valencià' per la burguesia nacionalista catalana, seguiren colaborant, eficaçment, al servici dels seus dictats financers.
'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)
1981. L'oficialisacio de l'ortografia de la seccio de Llengua i Lliteratura de la Real Academia de Cultura Valenciana tingue lloc en un gran acte celebrat el 7 de maig de 1981 en el Real Monasteri del Puig de Santa Maria. Estes Normes del Puig, nomenades 'Normes Ortografiques de l'Idioma Valencià' foren adoptades com a propies per la Comissio Mixta de Bilingüisme, sent publicades de manera oficial per la Secretaria General Tecnica de la Conselleria d'Educacio del Consell Valencià. La societat valencianista Valencia 2000 fa la 1ª edicio de l'obra 'El Crit de la Llengua' del llingüiste i Academic de la RACV Josep Alminyana Vallés i Joan Alarco i Preciado. Una primera recopilacio de testimonis en defensa de la Llengua Valenciana que aporta importants documents originals dels nostres autors entre els sigles XIV i XVIII. Els originals, presentats pel llingüiste Alminyana, acrediten l'incomparable valor historic de l'indiscutible Idioma Valencià.
'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)
La Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) naixqué en 1915 gràcies a l’impuls de la Diputació i l’Ajuntament de Valéncia –per aquell temps com a Centre de Cultura Valenciana– en l’objectiu fonamental d’efectuar una investigació científica de la llengua i cultura valencianes. Els resultats d’eixes investigacions es traduïxen en posterioritat en publicacions que busquen la seua màxima difusió. En l’actualitat, la RACV pertany a la Confederació Espanyola de Centres d’Estudis Locals del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) junt a uns atres organismes i acadèmies similars de l’Estat.

A conseqüència del caràcter provisional de les Normes de Castelló de 1932 i la necessitat d’un model més pròxim i fidel a la realitat llingüística del Poble Valencià, la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV confeccionà una nova codificació ortogràfica per a la llengua valenciana, partint dels treballs i indagacions científiques i llingüístiques del juge i escritor Miquel Adlert i del filòlec Lluís Fullana. Esta nova normativa fon ratificada el sèt de març de 1981 per un miler de personalitats aixina com per diferents institucions. L’acte d’adhesió tingué lloc en el Monasteri de Santa Maria del Puig; per açò que popularment les normes de la RACV són també conegudes com a Normes del Puig.

Esta ortografia fon adoptada per a l’ensenyança del valencià en els Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de Lo Rat Penat, entitat senyera en la recuperació i difusió del nostre idioma des de la seua creació en 1887 de la mà de Constantí Llombart. Centenars d’obres publicades i l’existència d’una activa Associació d’Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA) concedixen la natural majoria d’edat a unes normes usades en normalitat per un important sector de la societat valenciana. L’esforç de les editorials –L’Oronella, Lo Rat Penat, Del Sénia al Segura, la RACV, l’Editorial Aitana o Acció Bibliogràfica Valenciana, entre unes atres– per traure a la llum publicacions en llengua valenciana de tota classe –teatre clàssics, novela, ensaig, poesia, història, etc.– no deu resultar un treball infructuós.

Les Normes del Puig són les úniques que han segut reconegudes oficialment fins a la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). De fet, el primer Estatut d’Autonomia Valenciana era publicat segons els criteris ortogràfics de la RACV i durant els primers temps de democràcia, en acabar la dictadura franquista, foren les normes utilisades en l’ensenyança pública.
Extret de l’introducció de l’obra Els Verps en Llengua Valenciana i la seua flexió de J. Amadeu Àrias (RACV, 2006)
Les normes de l'Acadèmia o Normes d'El Puig, estudiades exhaustivament per la Secció de filologia de l'Academia, publicades en 1979 i acompanyades per un escrit rigorosament científic, titulat Documentacio formal de l'ortografia de la llengua valenciana publicat en 1981, varen rebre l'adhesió d'un miler de firmes, certificades notarialment, en un acte celebrat en el Monasteri de Nostra Senyora del Puig, el dia 7 de Març de 1981. En el protocol del notari de Massamagrell Dn. Esteve Moliner Pérez, figuren les firmes dels presidents de les entitats culturals i dels personages (catedràtics, professors, meges, farmacèutics, capellans, etc...) que s'adheriren a l'Acadèmia per haver establit les normes ortogràfiques. El número i la calitat dels firmants supera extraordinàriament al número dels firmants de les normes de Castelló.
Agustín Pastor Ferrer (Facebook, 1.8.2020)
Les Normes del Puig són un conjunt de normes ortogràfiques que regulen l'escritura de la Llengua Valenciana, establides per la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) en 1979 i presentades formalment en el monasteri del Puig en 1981. Estes normes varen ser elaborades en l'objectiu de dotar a la llengua valenciana d'un sistema ortogràfic unificat que reflectira la seua realitat llingüística i cultural, diferenciant-se d'atres estàndarts com el que propon el Institut Ramon Llull per al català. Les Normes del Puig enuncien aspectes com l'us de l'accentuació, la puntuació, i l'escritura de grafies, aixina com la normativa de determinades paraules i formes verbals. Esta normativa ha segut objecte de debat i de diverses interpretacions a lo llarc dels anys, sent un element clau en la discussió sobre l'identitat del valencià. Ademés, les Normes del Puig han segut puntualment revisades i actualisades per a adaptar-se a l'evolució de la llengua i les necessitats dels seus usuaris.

Vore també

Referències

  1. ↑ «La Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes». Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
  2. ↑ José Vicente Gómez Bayarri (2003). El valencià, el dictamen de la llengua i l'AVLL, Real Acadèmia de Cultura Valenciana. ISBN 84-96068-33-1.
  3. ↑ 3,0 3,1 Extret de l'introducció de l'obra Els verps en llengua valenciana i la seua flexió de Juli Amadeu Àrias (Valéncia, RACV, 2006)
  4. ↑ Bolletí Oficial del País Valencià, núm. 23, 2 de junio de 1980, primer bolletí oficial publicat seguint les Normes d'El Puig (note's el canvi de Butlletí a Bolletí). DOGV núm. 23 de 02.06.1980 (Referència base de dades: 1980/801456)
  5. ↑ «Historia de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana». Archivat des d'el original, el 21 de setembre de 2016. Consultat el 15 de setembre de 2016.
  6. ↑ Ferreira, Manuel Andrés (20 de novembre de 2006). «Amparo Cabanes» (en espanyol). Las Provincias.
  7. ↑ Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana. Diario Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) no. 74, 15 juliol 1982.
  8. ↑ DECRETO de 19 de julio de 1982 por el que se establece qué profesores estarán facultados para la enseñanza del idioma valenciano. Diario Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) no. 77, 30 de agosto de 1982. pp. 4-5.
  9. ↑ 9,0 9,1 «Evolución del reconocimiento y/o discriminación a los valencianohablantes autoctonistas en los últimos treinta años. Algunos hechos significativos.».
  10. ↑ Diario Oficial de la Generalitat Valenciana, 18 de diciembre de 1982, por el que se redefine la enseñanza del valenciano. DOGV núm. 86 de 18.12.1982
  11. ↑ Ley 6/2015, 2 April, de Reconocimiento, Protección y Promoción de las Señas de Identidad del Pueblo Valenciano, Artículo 21. Boletín Oficial del Estado (BOE) no. 101, 28 de Abril de 2015, pg. 36852-36866. (Referencia: BOE-A-2015-4616)
  12. ↑ Ley 1/2016, 26 de enero. Boletín Oficial del Estado (BOE) no. 35, 10 febrero de 2016, pg. 10393. (Referencia: BOE-A-2016-1273)
  13. ↑ “La producció editorial en les Normes de la RACV (1979-2004).” Dins: A. Atienza, F. Bens, V.R. Calatayud et al. 25 anys de les Normes valencianes de la RACV, dites d'El Puig. Valéncia: Associació d’Escritors en Llengua Valenciana – l’Oronella [Cresol Lliterari, 9 / Els fanals de la terra, 9], 2005, pp. 9-139. ISBN 84-89737-75-4
  14. ↑ Present i Futur de les Normes del Puig, treball d'Òscar Rueda en "Solcant les lletres" num. 2, 2011
  15. ↑ La wikipedia en valenciano L’Enciclopèdia supera los 15.000 artículos. El Periódico de Valencia. Consultado el 16 de decembre de 2020.
  16. ↑ Sanchis, Juan (6 d'abril de 2022). «40 años de las reglas del valenciano» (en espanyol). Las Provincias.
  17. ↑ «Audiencia a la Junta de gobierno de la Real Academia de Cultura Valenciana» (en espanyol).
  18. ↑ «El rey acepta ser presidente honorífico de los actos del centenario de la RACV».
  19. ↑ «Gramàtica de la Llengua Valenciana: L'alfabet».
  20. ↑ «Gramàtica de la Llengua Valenciana: L'apòstrof».
  21. ↑ «Gramàtica de la Llengua Valenciana: L'accent i la diéresis».
  22. ↑ «Informe sobre la llengua valenciana i propostes de revalencianisació».
  23. ↑ Opinions de la AVL https://www.upv.es/entidades/SPNL/info/U0734521.pdf
  24. ↑ diario Levante-EMV 14/12/2006
  25. ↑ «Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els determinants. L'artícul».
  26. ↑ 26,0 26,1 «Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els demostratius i els possesius».
  27. ↑ «Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els quantificadors: Els numerals.».
  28. ↑ «Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els pronoms personals.».
  29. ↑ «Gramàtica de la Llengua Valenciana: El verp.».
  30. ↑ «Gramàtica de la Llengua Valenciana: L'adverbi i la negació.».
  31. ↑ «Gramàtica de la Llengua Valenciana: Les conjuncions.».
  32. ↑ «Gramàtica de la Llengua Valenciana: Les preposicions.».

Bibliografia

Publicacions

  • Tratado de ortografía valenciana clásica. Nebot Pérez, J. Ed. Angel Aguilar, Editor. Valencia 1910.
  • Normes ortogràfiques Fullana Mira, Lluís (1914).
  • Vocabulari Ortogràfic Valencià-Castellà Fullana Mira, Lluís (1921).
  • Ortografia Valenciana Fullana Mira, Lluís (1932).
  • Normes d'ortografia valenciana. Ed. Ajuntament de Valencia 1933 (edicio facsimil de 1981).
  • Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana Josep Maria Guinot (1987).
  • Ortografia de la llengua valenciana. Ed. Ajuntament de Valencia. Valencia 1994.
  • Documentacio formal de l'ortografia de la llengua valenciana. Ed. Ajuntament de Valencia. Valencia 1994
  • Normes d'El Puig. XL Aniversari. 40 anys de resistencia valenciana VV.AA. (Edicions Mosseguello, Castelló, 2021).

Internet

Enllaços externs

v · d · eLlengua Valenciana
HistòriaExtensió del valencià.png
Gramàtica
Lliteratura valenciana
Dialectes
Normativa
Atres
Anex:Bibliografia del valencià
v · d · eGramàtica de la llengua valenciana
Fonètica
Morfologia
Sintaxis
Lexicologia
Cultismes · Lèxic (Anglicismes · Arabismes · Castellanismes · Catalanismes · Galicismes · Goticismes · Helenismes · Italianismes · Leyonesismes · Lusismes · Mossarabismes · Occitanismes · Persismes · Vasquismes) · Semicultismes
Ortografia
Normativa
v · d · eArtículs destacats
Llengua valencianaDestacat.png
Geografia valenciana
Biografies
Païssos
Ciència
Història
Cultura valenciana
Monuments
Atres
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Normes_d%27El_Puig&oldid=358255»