Josué Ferrer

Josué Damià Ferrer Ortells

Portada de llibre
Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Escritor, periodiste i professor.
Naiximent:	1980
Lloc de naiximent:	Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Josué Damià Ferrer Ortells (Valéncia 1980), més conegut per Josué Ferrer, és un periodiste, escritor, professor, traductor, teòlec, conferenciant i intelectual valencià. Es llicencià en Ciències de l’Informació (periodisme) per l'Universitat CEU Cardenal Herrera (2004), obtingué el Certificat d'Aptitut Pedagògica (CAP) per l'Universitat Politècnica de Valéncia (2007), és Professor de Llengua Valenciana per Lo Rat Penat (2008) i diplomat en Teologia Pastoral pel CEIBI (2025). És un autor bilingüe que escriu llibres tant en castellà com en valencià.

Biografia

Josué Ferrer naixqué en la ciutat de Valéncia en l'any 1980 pero s'ha criat en Alzira. Naixqué en el sí d'una família humil, fill de Salvador Ferrer i Cecilia Ortells, és el tercer de tres germans. Els seus pares, valenciaparlants, el criaren com a castellaparlant. Als 20 anys d'edat va prendre consciència de la seua valenciania i es dirigí a Lo Rat Penat per a deprendre la llengua valenciana.

Josué és un autor bilingüe que escriu llibres tant en castellà com en valencià. En castellà ha publicat l'ensaig Por qué dejé de ser ateo (2009), el volum de relats Fascistas de boina (2012), la novela Prohibido pensar (2012) i l'obra colectiva Cuentos para sonreír (2009).

En valencià ha publicat els ensajos L'Estat Valencià (2009) i La consciència de ser valencians (2012), el recopilatori d'artículs Per a ofrenar noves glories a Valéncia (2012), l'antinovela Nihil (2012), la novela Amèrica Màgica (2018) i ha traduït de l'anglés Els assessinats de la rue Morgue d'Edgar Allan Poe (2010).

Ha treballat en diversos mijos de comunicació tant escrits com àudio-visuals. Actualment se dedica a la docència, eixercix de professor i de periodiste.

Josué Ferrer té un blog personal a on publica artículs, majorment, sobre temàtica valenciana

Associacions Culturals

Dins de l'àmbit del valencianisme, Josué Ferrer està integrat en vàries associacions que treballen diversos aspectes de l'història i cultura valenciana.

Obra

Portada del llibre

Bibliografia en castellà

2009 – Por qué dejé de ser ateo (ensaig).
2012 – Fascistas de boina (relats).
2012 – Prohibido pensar (novela).
2024 – Anecdotario histórico y cultural valenciano (investigació).

Bibliografia en valencià

2009 – L'Estat Valencià (ensaig).
2012 – La consciència de ser valencians (ensaig).
2012 – Per a ofrenar noves glories a Valencia (artículs).
2012 – Nihil (novela).
2018 – Amèrica Màgica (novela).
2025 – Seré breu (novela).
2026 – Terra 2 (novela)

Traduccions

2010 – Els assessinats de la rue Morgue d'Edgar Allan Poe (traducció).
2016 – Aire, fuego y deseo de Juan Carlos García Hoyuelos (traducció parcial).
2026 – El Nou Testament en Llengua Valenciana (traducció).

Uns atres treballs

2009 – Cuentos para sonreír (obra colectiva).
2015 – Franja Blava de Joan Benet (pròlec).
2026 – II Jocs Florals ‘Torrent gran ciutat’ –Obres premiades 2025– (obra colectiva).

Premis i guardons

2007 – Palma Jovenil al Nou Valencianisme (per la seua llabor periodística en el diari Valéncia hui).
2008 – Premi Concurs d'Artículs El Palleter (per l'artícul 'Valencià i andalus: el joc de les 7 diferencies').
2017 – Premi Adlert de Novela (per Amèrica Màgica).
2024 – Premi Jaume I (per Anecdotario histórico y cultural valenciano).
2024 – Premi Federic Feases de Novela (per Seré breu).
2025 – Premi Federic Feases de Novela (per Terra 2).
2025 – Premi Adlert de Novela (per Crononovela).
2026 – Premi de Narrativa dels Jocs Florals ‘Torrent, Gran Ciutat’ (per 'La veu del cementeri i unes atres històries').
2026 – Premi de Microrrelats de la AELLVA (per El món (segons Netfix)).

Cites

El valencià és un poble de passat gloriós, present fosc i futur incert. En el pas dels sigles la nostra gent ha segut bombardejada en un continu rentat de cervell que ha debilitat la nostra personalitat. Hui el poble valencià no té consciència de poble valencià sino de poble espanyol. I estem tan embadalits pensant en Espanya que se nos ha oblidat que som valencians. Ho som i no nos donem ni conte. No li concedim cap importància a ser-ho. No es contempla la valenciania com una identitat sino com una anècdota i haver naixcut en Valéncia no és un orgull sino una casualitat. Pensem sempre en els interessos generals d'Espanya abans que en els propis de la nostra terra. Per a nosatres tot lo valencià és secundari i queda relegat per lo espanyol. Pero ser valencians no és la nostra forma de ser espanyols. Ni de ser catalans ni europeus. És la nostra forma de ser persones. És hora de véncer els complexos d'inferioritat que per sigles mos han inoculat des de Madrit i Barcelona i recuperar la consciència perduda de poble: la consciència de ser valencians...

Sinòpsis del llibre La consciència de ser valencians (Almassora, 2012), per Josué Ferrer

Porten quaranta anys ensenyant als valencians que ells parlen malament. Que sos pares parlen malament. Que sos yayos parlen malament. Que en el carrer es parla malament. Quaranta anys de corregir-los. No es diu «en», es diu «amb» . No es diu «este», és «aquest» . No es diu «llengua valenciana», cal dir «la nostra llengua» . I un infinit etcétera.

Porten quaranta anys ensenyant als valencians que totes les paraules i expressions típiques valencianes són incorrectes, vulgars o, en el millor dels casos, coloquials, i que totes elles han de ser substituïdes per paraules i expressions típiques barcelonines que, eixes sí, che, mira tu quina casualitat, totes són cultes, científiques i elegants. ¡Quines coses té la ciència!

Valencià, el nou llatí (Blog de Josué Ferrer, 3.3.2023) per Josué Ferrer