Diferència entre les revisions de "Setaigües"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m |
|||
| (No es mostren 38 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Infobox pobles | {{Infobox pobles | ||
| − | |image_país = [[ | + | |image_país = [[File:Localització de Setaigües respecte del País Valencià.png|140px]] |
| − | |image_província = [[ | + | |image_província = [[File:Siete Aguas-Mapa de la Hoya de Buñol.svg|140px]] |
|nom = Setaigües | |nom = Setaigües | ||
| − | |image_escut = [[ | + | |image_escut = [[File:Escut de Setaigües (1848).svg|180px]] |
| − | |país = | + | |país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]] |
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]] | |comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]] | ||
|província = [[Província de Valéncia]] | |província = [[Província de Valéncia]] | ||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
|superfície = 110,6 km² | |superfície = 110,6 km² | ||
|altitut = 700 msnm | |altitut = 700 msnm | ||
| − | |població = 1. | + | |població = 1.229 hab. (2023) |
| − | |densitat = | + | |densitat = 10.58 hab./km² |
|gentilici = Setaigüense/a | |gentilici = Setaigüense/a | ||
|llengua = [[Castellà]] | |llengua = [[Castellà]] | ||
|còdic_postal = 46392 | |còdic_postal = 46392 | ||
| − | |festes = 24 de juny, 3 de febrer i 6 d'agost | + | |festes = [[24 de juny]], [[3 de febrer]] i [[6 d'agost]] |
| − | |alcalde = | + | |alcalde = Teresa Noemi Hernández Requena ([[PSPV-PSOE]]) |
| − | | | + | |web = [https://www.sieteaguas.es/ Web Oficial de Setaigües] |
|notes = | |notes = | ||
}} | }} | ||
| − | + | '''Setaigües''' (en [[castellà]] ''Siete Aguas''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[La Foya de Bunyol]]. | |
| − | '''Setaigües''' (en [[castellà]] ''Siete Aguas'') és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[La Foya de Bunyol]]. | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
| Llínea 37: | Llínea 36: | ||
El relleu del terme de Setaigües inclou: | El relleu del terme de Setaigües inclou: | ||
*Al Noroest: les serres de Santa Maria, Burgal i Tejo. | *Al Noroest: les serres de Santa Maria, Burgal i Tejo. | ||
| − | *Al Sur: la serra de Malacara en el Pic de la Nevera (1.118 m) que fa llímit natural en el terme de [[Bunyol]]. | + | *Al Sur: la serra de Malacara en el Pic de la Nevera (1.118 m) que fa llímit natural en el terme de [[Bunyol (Valéncia)|Bunyol]]. |
=== Localitats llimítrofs === | === Localitats llimítrofs === | ||
| − | Setaigües llimita en les següents localitats: [[Requena]], [[Chera]], [[Chestalgar]], [[Chiva]] i [[Bunyol]] totes elles en la [[província de Valéncia]]. | + | Setaigües llimita en les següents localitats: [[Requena]], [[Chera]], [[Chestalgar]], [[Chiva]] i [[Bunyol (Valéncia)|Bunyol]], totes elles en la [[província de Valéncia]]. |
== Història == | == Història == | ||
| − | [[ | + | [[File:View of Siete Aguas, Valencia.JPG|thumb|250px|<center>Vista general</center>]] |
| + | |||
En el [[sigle XIII]], el terme municipal de Setaigües era el que posava fi al [[Regne de Valéncia]] i tal circumstancia li havia donat l'importància que solen tindre les zones frontereres. Puix el fet de marcar el llímit en el [[Regne de Castella]] havia mereixcut la atenció dels monarques del nostre Regne, començant per [[Jaume I]], qui al conquistar la població s'ocupa de deixar-la en poder de persones de la seua confiança i concedí en feu honrós Setaigües a Berenguela Ferrandis i a Pedro Ferrandis, respectant que els [[mahometans]] que hi havia continuaren habitant la vila, fins a que a causa d'una sublevació del seu caudill musulmà foren expulsats del poble i s'establiren famílies cristianes. En este motiu el 18 d'agost de [[1260]] l'infant D. Jaume, fill del Conquistador, otorga la Carta Pobla de Setaigües a favor de Miguel de Pedro de Portaguerra i atres 30 pobladors de la seua confiança. | En el [[sigle XIII]], el terme municipal de Setaigües era el que posava fi al [[Regne de Valéncia]] i tal circumstancia li havia donat l'importància que solen tindre les zones frontereres. Puix el fet de marcar el llímit en el [[Regne de Castella]] havia mereixcut la atenció dels monarques del nostre Regne, començant per [[Jaume I]], qui al conquistar la població s'ocupa de deixar-la en poder de persones de la seua confiança i concedí en feu honrós Setaigües a Berenguela Ferrandis i a Pedro Ferrandis, respectant que els [[mahometans]] que hi havia continuaren habitant la vila, fins a que a causa d'una sublevació del seu caudill musulmà foren expulsats del poble i s'establiren famílies cristianes. En este motiu el 18 d'agost de [[1260]] l'infant D. Jaume, fill del Conquistador, otorga la Carta Pobla de Setaigües a favor de Miguel de Pedro de Portaguerra i atres 30 pobladors de la seua confiança. | ||
Despuix, en l'any [[1304]], va ser venuda a [[Alfons IV el Benigne]], per a acabar següent heredada per l'infant Pere, Comte de Urgel. Llavors, despuix del [[Compromís de Casp]] la baronia de Set Aigües passa a la Corona d'Aragó el 29 de novembre de [[1413]] fins a [[1425]], any en que va ser donada a Miquel Mercader. | Despuix, en l'any [[1304]], va ser venuda a [[Alfons IV el Benigne]], per a acabar següent heredada per l'infant Pere, Comte de Urgel. Llavors, despuix del [[Compromís de Casp]] la baronia de Set Aigües passa a la Corona d'Aragó el 29 de novembre de [[1413]] fins a [[1425]], any en que va ser donada a Miquel Mercader. | ||
| − | Ya en el [[sigle XVI]] se construïx l'Hospital. I en l'any [[1650]] un gran mesó per albergar a tots els viagers. En [[1761]], regnant [[Carles III]], Setaigües i atres pobles de la comarca | + | Ya en el [[sigle XVI]] se construïx l'Hospital. I en l'any [[1650]] un gran mesó per albergar a tots els viagers. En [[1761]], regnant [[Carles III]], Setaigües i atres pobles de la comarca són incorporats a la Corona. |
Posteriorment va ser anexionada al Comtat de Bunyol, fins a l'abolició dels senyorius per les [[Corts de Cadis]] en l'any [[1812]]. | Posteriorment va ser anexionada al Comtat de Bunyol, fins a l'abolició dels senyorius per les [[Corts de Cadis]] en l'any [[1812]]. | ||
| Llínea 72: | Llínea 72: | ||
| Alcalde_8 = Rafael Zahonero Ferrer | | Alcalde_8 = Rafael Zahonero Ferrer | ||
| Partit_8 = [[PPCV]] | | Partit_8 = [[PPCV]] | ||
| + | | Alcalde_9 = Daniel Zahonero Abril | ||
| + | | Partit_9 = [[PSPV-PSOE]] | ||
| + | | Alcalde_10 = Santiago Mas Sánchez | ||
| + | | Partit_10 = [[PSPV-PSOE]] | ||
| + | | Alcalde_11 = Teresa Noemi Hernández Requena | ||
| + | | Partit_11 = [[PSPV-PSOE]] | ||
| + | | Alcalde_12 = Teresa Noemi Hernández Requena | ||
| + | | Partit_12 = [[PSPV-PSOE]] | ||
}} | }} | ||
== Demografia == | == Demografia == | ||
| + | Conta en una població de 1.229 habitants segons el cens del [[INE]] de l'any [[2023]]. | ||
| + | |||
| + | <center> | ||
{| align="center" {{tablabonita}} | {| align="center" {{tablabonita}} | ||
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica | !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica | ||
| Llínea 80: | Llínea 91: | ||
| − | ![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2018]] | + | ![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2021]] !! [[2023]] !! [[2018]] |
|- | |- | ||
| − | | align=center| 1.211 || align=center| 1.067 || align=center| 1.075 || align=center| 1.074 || align=center| 1.062 || align=center| 1.282 || align=center| 1.206 || align=center| 1.232 || align=center| 1.256 ||align=center| 1.349 ||align=center| 1.171 | + | | align=center| 1.211 || align=center| 1.067 || align=center| 1.075 || align=center| 1.074 || align=center| 1.062 || align=center| 1.282 || align=center| 1.206 || align=center| 1.232 || align=center| 1.256 ||align=center| 1.349 ||align=center| 1.171 ||align=center| 1.183 ||align=center| 1.229 |
|} | |} | ||
| + | </center> | ||
== Economia == | == Economia == | ||
| Llínea 92: | Llínea 104: | ||
== Monuments == | == Monuments == | ||
=== Monuments religiosos === | === Monuments religiosos === | ||
| + | [[Image:CruzPairal_SieteAguas.jpg|thumb|150px|<center>Creu Pairal.</center>]] | ||
*'''Ermita de [[Blai de Sebaste|Sant Blai]] '''. Anteriorment, dita Santa Bàrbara. | *'''Ermita de [[Blai de Sebaste|Sant Blai]] '''. Anteriorment, dita Santa Bàrbara. | ||
*'''Iglésia Parroquial'''. Dedicada a Sant Joan Batiste, te 200 anys d'antiguetat. En el seu interior destaquen les imàgens de gran veneració popular del Santíssim Crist dels Afligits i de Sant Joan Batiste. | *'''Iglésia Parroquial'''. Dedicada a Sant Joan Batiste, te 200 anys d'antiguetat. En el seu interior destaquen les imàgens de gran veneració popular del Santíssim Crist dels Afligits i de Sant Joan Batiste. | ||
| − | |||
=== Monuments civils === | === Monuments civils === | ||
| Llínea 109: | Llínea 121: | ||
Variats i abundants plats, entre els que destaca la olla casera, el mojete, ajoarriero, rin-rán, embutit caser o de la orza, etc. i els seus rics [[Vi|vins]]. | Variats i abundants plats, entre els que destaca la olla casera, el mojete, ajoarriero, rin-rán, embutit caser o de la orza, etc. i els seus rics [[Vi|vins]]. | ||
| − | == | + | == Deports == |
=== Gran Fondo Internacional de Setaigües === | === Gran Fondo Internacional de Setaigües === | ||
| − | El Gran fondo Internacional és una carrera popular que se celebra en el | + | El Gran fondo Internacional és una carrera popular que se celebra en el més d'[[Agost]]. |
En esta carrera concurrixen tant atletes populars com els millors atletes internacionals del moment en un marc incomparable de bellea i durea que fan de la proba una de las més belles del calendari internacional de probes de fondo en carretera. | En esta carrera concurrixen tant atletes populars com els millors atletes internacionals del moment en un marc incomparable de bellea i durea que fan de la proba una de las més belles del calendari internacional de probes de fondo en carretera. | ||
La carrera discorre per un circuit asfaltat de 15.150 m ([http://www.sieteaguas.org/plano01.htm Plano]). | La carrera discorre per un circuit asfaltat de 15.150 m ([http://www.sieteaguas.org/plano01.htm Plano]). | ||
| Llínea 119: | Llínea 131: | ||
Pel seu terme municipal discorre part del sender de [[Gran Recorregut]] [[GR-7]]. | Pel seu terme municipal discorre part del sender de [[Gran Recorregut]] [[GR-7]]. | ||
| − | També és poden fer passejos visitant les numeroses fonts (la majoria d'elles s'inclouen en la dita ''Ruta de las Fuentes'') que hi han repartides pel terme municipal, les fonts més destacades | + | També és poden fer passejos visitant les numeroses fonts (la majoria d'elles s'inclouen en la dita ''Ruta de las Fuentes'') que hi han repartides pel terme municipal, les fonts més destacades són: |
| − | *Font dels Set Canyos | + | |
| − | *Font del Garbanzo | + | * Font dels Set Canyos |
| − | *Font de la Gota | + | * Font del Garbanzo |
| − | *Font de la Roca | + | * Font de la Gota |
| − | *Font del Pau-Pau | + | * Font de la Roca |
| − | *Font del Retiro | + | * Font del Pau-Pau |
| − | *Font de la Tejeria | + | * Font del Retiro |
| − | *Font del Cañico | + | * Font de la Tejeria |
| − | *Font del Apetito | + | * Font del Cañico |
| − | *Font de la Vallesa | + | * Font del Apetito |
| − | *Font del Caçador o dels Pins | + | * Font de la Vallesa |
| − | *Font de la Contienda. | + | * Font del Caçador o dels Pins |
| + | * Font de la Contienda | ||
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | * [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]] | ||
| + | |||
| + | ==Referències== | ||
| + | {{referències}} | ||
| + | |||
| + | * [https://www.sieteaguas.es/ Ajuntament de Setaigües] | ||
| + | * [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia] | ||
| + | * [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] | ||
| + | * [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Siete INE. Població de Setaigües] | ||
| + | * [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística] | ||
| − | == | + | == Bibliografia == |
| − | *[[ | + | * [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA. |
| + | * [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit | ||
| + | * Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2 | ||
| + | * Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia | ||
| + | * [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005] | ||
| + | * Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009 | ||
| + | * Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | + | {{commonscat|Siete Aguas}} | |
| − | + | ||
| − | + | * [http://www.gfisieteaguas.com Web del Gran Fondo Internacional de Setaigües] | |
| − | |||
| − | |||
| − | *[http://www.gfisieteaguas.com Web del Gran Fondo Internacional de Setaigües] | ||
| − | |||
| − | |||
{{Municipis de La Foya de Bunyol}} | {{Municipis de La Foya de Bunyol}} | ||
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] | [[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] | ||
Última revisió del 19:54 6 feb 2024
| Setaigües | ||||
| ||||
| País : |  Espanya
| |||
| • Com. Autònoma: |  Comunitat Valenciana
| |||
| • Província: | Província de Valéncia | |||
| • Comarca: | La Foya de Bunyol | |||
| • Partit judicial: | Requena | |||
| Ubicació: | 39°28′27″N 0°54′54″O | |||
| • Altitut: | 700 msnm | |||
| Superfície: | 110,6 km² | |||
| Població: | 1.229 hab. (2023) | |||
| • Densitat: | 10.58 hab./km² | |||
| Gentilici: | Setaigüense/a | |||
| Predomini llingüístic: | Castellà | |||
| Còdic postal: | 46392 | |||
| Festes majors: | 24 de juny, 3 de febrer i 6 d'agost | |||
| Alcalde: | Teresa Noemi Hernández Requena (PSPV-PSOE) | |||
| Pàgina web: | Web Oficial de Setaigües | |||
.svg)
Setaigües (en castellà Siete Aguas), és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de La Foya de Bunyol.
Geografia[editar | editar còdic]
Es troba l'oest de Valéncia. Situat en la serra de las Cabrillas en el sector de transició de la Foya de Bunyol a La Plana de Requena-Utiel.
El terreny és molt accidentat en altures de fins a 1.118 m (Pic de la Nevera) i 1.000 m (Els Tres Cerros ).
Esta a 54 km de Valéncia en comunicacions per l'Autovia A-3 i el Ferrocarril de la Llínea C-3 de Rodalies Valéncia.
En el seu terme se troba l'aldea de El Reatillo, junt al terme municipal de Requena, deshabitada des dels anys 80.
Serres[editar | editar còdic]
El relleu del terme de Setaigües inclou:
- Al Noroest: les serres de Santa Maria, Burgal i Tejo.
- Al Sur: la serra de Malacara en el Pic de la Nevera (1.118 m) que fa llímit natural en el terme de Bunyol.
Localitats llimítrofs[editar | editar còdic]
Setaigües llimita en les següents localitats: Requena, Chera, Chestalgar, Chiva i Bunyol, totes elles en la província de Valéncia.
Història[editar | editar còdic]
En el sigle XIII, el terme municipal de Setaigües era el que posava fi al Regne de Valéncia i tal circumstancia li havia donat l'importància que solen tindre les zones frontereres. Puix el fet de marcar el llímit en el Regne de Castella havia mereixcut la atenció dels monarques del nostre Regne, començant per Jaume I, qui al conquistar la població s'ocupa de deixar-la en poder de persones de la seua confiança i concedí en feu honrós Setaigües a Berenguela Ferrandis i a Pedro Ferrandis, respectant que els mahometans que hi havia continuaren habitant la vila, fins a que a causa d'una sublevació del seu caudill musulmà foren expulsats del poble i s'establiren famílies cristianes. En este motiu el 18 d'agost de 1260 l'infant D. Jaume, fill del Conquistador, otorga la Carta Pobla de Setaigües a favor de Miguel de Pedro de Portaguerra i atres 30 pobladors de la seua confiança.
Despuix, en l'any 1304, va ser venuda a Alfons IV el Benigne, per a acabar següent heredada per l'infant Pere, Comte de Urgel. Llavors, despuix del Compromís de Casp la baronia de Set Aigües passa a la Corona d'Aragó el 29 de novembre de 1413 fins a 1425, any en que va ser donada a Miquel Mercader.
Ya en el sigle XVI se construïx l'Hospital. I en l'any 1650 un gran mesó per albergar a tots els viagers. En 1761, regnant Carles III, Setaigües i atres pobles de la comarca són incorporats a la Corona.
Posteriorment va ser anexionada al Comtat de Bunyol, fins a l'abolició dels senyorius per les Corts de Cadis en l'any 1812.
Despuix vindria l'emancipació de Setaigües respecte del Comte amo de la comarca, les seues intervencions en la Guerra de la Independència espanyola (1808) i en les guerres carlistes. També, és important destacar el fi de la situació fronterera de Setaigües per una Real Orde de 26 de juny de 1851, donada per Isabel II, per la que incloïa a Requena i a la seua comarca en la província de Valéncia, passant a delimitar la frontera el riu Cabriel, retirant de la seua ubicació la Creu Pairal que delimitava abdós regnes.
Administració[editar | editar còdic]
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Agapito Más Tarín | PSPV-PSOE |
| 1983 - 1987 | Agustín García Martínez | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | Agapito Más Tarín | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | Guillermo Zahonero Rodriguez | UV |
| 1995 - 1999 | Guillermo Zahonero Rodriguez | UV |
| 1999 - 2003 | Guillermo Zahonero Rodriguez | PPCV |
| 2003 - 2007 | Rafael Zahonero Ferrer | PPCV |
| 2007 - 2011 | Rafael Zahonero Ferrer | PPCV |
| 2011 - 2015 | Daniel Zahonero Abril | PSPV-PSOE |
| 2015 - 2019 | Santiago Mas Sánchez | PSPV-PSOE |
| 2019 - 2023 | Teresa Noemi Hernández Requena | PSPV-PSOE |
| 2023 | Teresa Noemi Hernández Requena | PSPV-PSOE |
Demografia[editar | editar còdic]
Conta en una població de 1.229 habitants segons el cens del INE de l'any 2023.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 | 2021 | 2023 | 2018 | |||||||
| 1.211 | 1.067 | 1.075 | 1.074 | 1.062 | 1.282 | 1.206 | 1.232 | 1.256 | 1.349 | 1.171 | 1.183 | 1.229 | |||||||
Economia[editar | editar còdic]
Basada tradicionalment en l'agricultura, lo complex de la seua orografia fa que a soles unes 2.500 ha siguen cultivables en secà i unes 32 ha de regadiu. El clima i l'escassea de pluges permet una producció agrícola molt diversificada.
En secà predomina el cultiu del cep, en les varietats Bobal, Macabeo, Merseguera i Malvasía que donen lloc a l'obtenció d'extraordinaris vins d'agulla natural.
Monuments[editar | editar còdic]
Monuments religiosos[editar | editar còdic]
- Ermita de Sant Blai . Anteriorment, dita Santa Bàrbara.
- Iglésia Parroquial. Dedicada a Sant Joan Batiste, te 200 anys d'antiguetat. En el seu interior destaquen les imàgens de gran veneració popular del Santíssim Crist dels Afligits i de Sant Joan Batiste.
Monuments civils[editar | editar còdic]
- Creu Pairal. D'estil gòtic, actualment esta enclavada en la Glorieta, a la entrada de la població, despuix de la restauració de la antiga Creu de Pedra que, situada en el llímit dels térmens de Requena i Set Aigües, simbolisa fins a l'any 1851 (any de l'inclusió de Requena i la seua comarca en la província de Valéncia) la frontera entre els antics regnes de Castella i Valéncia.
- Font dels Set Canyos. Restaurada en l'any 1930 i en l'any 2000. És la font més significativa de les més de cent en les que conta el municipi i que destaquen per la seua calitat i salubritat.
Festes locals[editar | editar còdic]
- Sant Blai . El matí del dia 3 de febrer, festivitat de Sant Blai, te lloc la processó que conduïx l'image del Sant des de l'iglésia fins a l'ermita. Allí se repetix anualment el ritual d'untar en oli la gola de chiquets i majors, fent la senyal de la creu, mentres el sacerdot exclama: "Sant Blai beneït, que te guarde la gola i l'apetit". Per a esta celebració les dones preparen magdalenes, rollets i un variat sortit de pastes, en el que no pot faltar la "torta de Sant Blai".
- Festes Patronals. Les festes patronals se celebren el 24 de juny en honor al seu patró Sant Joan Batiste i uns dies despuix les festes taurines de gran arraïlada popular.
- Festivitat del Crist. El 6 d'agost se celebra la festivitat en honor del Santíssim Crist dels Afligits.
- La semana cultural se celebra la segona semana d'agost i esta organisada per l'associació jovenil 'OLEA iniciativa cultural de Set Aigües'
Gastronomia[editar | editar còdic]
Variats i abundants plats, entre els que destaca la olla casera, el mojete, ajoarriero, rin-rán, embutit caser o de la orza, etc. i els seus rics vins.
Deports[editar | editar còdic]
Gran Fondo Internacional de Setaigües[editar | editar còdic]
El Gran fondo Internacional és una carrera popular que se celebra en el més d'Agost. En esta carrera concurrixen tant atletes populars com els millors atletes internacionals del moment en un marc incomparable de bellea i durea que fan de la proba una de las més belles del calendari internacional de probes de fondo en carretera. La carrera discorre per un circuit asfaltat de 15.150 m (Plano). Eixida de l'edició XXIX del Gran Fondo Internacional
Senderisme[editar | editar còdic]
Pel seu terme municipal discorre part del sender de Gran Recorregut GR-7.
També és poden fer passejos visitant les numeroses fonts (la majoria d'elles s'inclouen en la dita Ruta de las Fuentes) que hi han repartides pel terme municipal, les fonts més destacades són:
- Font dels Set Canyos
- Font del Garbanzo
- Font de la Gota
- Font de la Roca
- Font del Pau-Pau
- Font del Retiro
- Font de la Tejeria
- Font del Cañico
- Font del Apetito
- Font de la Vallesa
- Font del Caçador o dels Pins
- Font de la Contienda
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Ajuntament de Setaigües
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Setaigües
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
- Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Setaigües.
| Municipis de La Foya de Bunyol | |
|---|---|
| Alboraig • Bunyol • Chest • Chiva • Dosaigües • Godelleta • Macastre • Setaigües • Yàtova | |