Canvis

{{principal|Electromedicina|ressonància magnètica|electroteràpia|neurologia|rajos X|Radiologia}}

{{principal|Electromedicina|ressonància magnètica|electroteràpia|neurologia|rajos X|Radiologia}}

[[Archiu:3D SSD.gif|thumb|150px|Image radiològica en 3D]]

[[Archiu:3D SSD.gif|thumb|150px|Image radiològica en 3D]]

Els [[rajos X]] foren descoberts el [[1895]] pel físic alemà [[Wilhelm Röntgen]], que descobrí que el bombardeig d'àtoms metàlics en [[electrons]] d'alta velocitat produïx l'emissió de radiacions de gran energia. Combinats en les tecnologies de la [[fotografia]], els rajos X permeteren obtindre imàgens de parts interiors del cos humà abans inaccessibles sense [[cirugia]]. A partir d'aquell moment es convertiren en imprescindibles mijos de [[diagnòstic]], formant part essencial del camp denominat [[electromedicina]].

Els [[rajos X]] foren descoberts en l'any [[1895]] pel físic [[alemanya|alemà]] [[Wilhelm Röntgen]], que descobrí que el bombardeig d'àtoms metàlics en [[electrons]] d'alta velocitat produïx l'emissió de radiacions de gran energia. Combinats en les tecnologies de la [[fotografia]], els rajos X permeteren obtindre imàgens de parts interiors del cos humà abans inaccessibles sense [[cirugia]]. A partir d'aquell moment es convertiren en imprescindibles mijos de [[diagnòstic]], formant part essencial del camp denominat [[electromedicina]].

El seu us principal en diagnòstic mèdic, per ser les més fàcils de visualisar, fon l'observació de les [[os|estructures òssees]]. A partir de la generalisació d'esta pràctica es desenrollà la [[radiologia]] com especialitat mèdica que ampra la [[radiologia]] com mig de diagnòstic, que continua sent l'us més estés dels rajos X. En desenrolls posteriors s'hi afegiren la [[tomografia axial computada]] (TAC, el 1967, per un equip dirigit pels ingeniers [[Godfrey Newbold Hounsfield]] i [[Allan M. Cormack]], premis Nobel de medicina el [[1979]]), la [[resonància magnètica]] (descoberta com principi el [[1938]] i aplicada a la image de diagnòstic per [[Paul Lauterbur]] i [[Peter Mansfield]], premis Nobel del 2003) i l'[[angiografia]] (utilisada des del [[1927]] pel portugués [[Egas Moniz]], guanyador del premi Nobel el 1949, i desenrollada de forma més segura per la ''tècnica Seldinger'' des del [[1953]]); així com la utilisació terapèutica de la [[radioteràpia]].

El seu us principal en diagnòstic mèdic, per ser les més fàcils de visualisar, fon l'observació de les [[os|estructures òssees]]. A partir de la generalisació d'esta pràctica es desenrollà la [[radiologia]] com especialitat mèdica que ampra la [[radiologia]] com mig de diagnòstic, que continua sent l'us més estés dels rajos X. En desenrolls posteriors s'hi afegiren la [[tomografia axial computada]] (TAC, en [[1967]], per un equip dirigit pels ingeniers [[Godfrey Newbold Hounsfield]] i [[Allan M. Cormack]], premis Nobel de medicina en [[1979]]), la [[resonància magnètica]] (descoberta com principi en l'any [[1938]] i aplicada a la image de diagnòstic per [[Paul Lauterbur]] i [[Peter Mansfield]], premis Nobel de l'any [[2003]]) i l'[[angiografia]] (utilisada des de l'any [[1927]] pel [[portugal|portugués]] [[Egas Moniz]], guanyador del premi Nobel en [[1949]], i desenrollada de forma més segura per la ''tècnica Seldinger'' des de l'any [[1953]]); aixina com l'utilisació terapèutica de la [[radioteràpia]].

Els [[ultrasons]]s foren utilisats per primera vegada en medicina per l'estadounidenc [[George Ludwig]], a finals de la década del 1940, mentres que l'[[ecografia]] fon desenrollada en Suècia pels cardiòlecs [[Inge Edler]] i [[Carl Hellmuth Hertz]] (fill i nebot net dels famosos físics), i al Regne Unit per [[Ian Donald]] i l'equip de ginecologia de l'hospital de [[Glasgow]].  

Els [[ultrasons]]s foren utilisats per primera vegada en medicina per l'[[EEUU|estadounidenc]] [[George Ludwig]], a finals de la década de 1940, mentres que l'[[ecografia]] fon desenrollada en Suècia pels cardiòlecs [[Inge Edler]] i [[Carl Hellmuth Hertz]] (fill i nebot net dels famosos físics), i en el Regne Unit per [[Ian Donald]] i l'equip de ginecologia de l'hospital de [[Glasgow]].  

S'apliquen atre tecnologies electromèdiques en la [[cardiologia]], tant en diagnòstic ([[electrocardiograma]], utilisat des del [[1911]], que li valgué el premi Nobel del 1924 a [[Augustus Waller]]) com en tractament ([[desfibrilador]]) i [[pròtesis]]: (els [[marcapassos]] i el [[cor artificial]]). També en àrees com els problemes d'audició (per mig dels [[audiòfon]]s) o el diagnòstic i tractament de problemes [[neurologia|neurològics]] i [[neurofisiologia|neurofisiològics]].  

S'apliquen atres tecnologies electromèdiques en la [[cardiologia]], tant en diagnòstic ([[electrocardiograma]], utilisat des de l'any [[1911]], que li valgué el premi Nobel de [[1924]] a [[Augustus Waller]]) com en tractament ([[desfibrilador]]) i [[pròtesis]]: (els [[marcapassos]] i el [[cor artificial]]). També en àrees com els problemes d'audició (per mig dels [[audiòfon]]s) o el diagnòstic i tractament de problemes [[neurologia|neurològics]] i [[neurofisiologia|neurofisiològics]].  

S'han equipat les [[sala d'operacions|sales d'operacions]] i [[unitat de cures intensives|unitats de rehabilitació i cures intensives]] (UVI) o (UCI) en equips electrònics i informàtics d'alta tecnologia. S'han millorat els equipaments que realisen [[anàlisis clíniques]] i s'han desenrollat [[microscopi electrònic|microscopis electrònics]] de gran resolució.

S'han equipat les [[sala d'operacions|sales d'operacions]] i [[unitat de cures intensives|unitats de rehabilitació i cures intensives]] (UVI) o (UCI) en equips electrònics i informàtics d'alta tecnologia. S'han millorat els equipaments que realisen [[anàlisis clíniques]] i s'han desenrollat [[microscopi electrònic|microscopis electrònics]] de gran resolució.