Canvis

[[Archiu:TGVReBéziers.jpg|thumb|200px|Tren de Gran Velocitat francés.]]

[[Archiu:TGVReBéziers.jpg|thumb|200px|Tren de Gran Velocitat francés.]]

Una de les aplicacions més significatives de l'electricitat fon la quasi total electrificació dels [[ferrocarril]]s en els països més industrialisats. La primera fase d'este procés, més generalisada que la segona, fon la substitució de les [[Locomotora|locomotores]] que utilisaven [[carbó]], per les locomotores nomenades dièsel que utilisen combustible obtingut del [[petròleu]]. Les locomotores dièsel-elèctriques consistixen bàsicament en dos components: un [[motor dièsel]] que mou un [[generador elèctric]] i diversos [[motor elèctric|motors elèctrics]] (coneguts com a motors de tracció) que comuniquen a les roda (parelles) la força de tracció que mou la locomotora. Generalment hi ha un motor de tracció per cada eix, sent generalment 4 o 6 en una locomotora típica. Els motors de tracció s'alimenten en corrent elèctric i després, per mijà d'[[engranage]]s, mouen les [[roda|rodes]]. En el cas de les locomotores dièsel no cal que les vies estiguen electrificades, i ya s'utilisen a quasi totes les vies del món estiguen les vies electrificades o no.

Una de les aplicacions més significatives de l'electricitat fon la quasi total electrificació dels [[ferrocarril]]s en els països més industrialisats. La primera fase d'este procés, més generalisada que la segona, fon la substitució de les [[Locomotora|locomotores]] que utilisaven [[carbó]], per les locomotores nomenades dièsel que utilisen combustible obtingut del [[petròleu]]. Les locomotores dièsel-elèctriques consistixen bàsicament en dos components: un [[motor dièsel]] que mou un [[generador elèctric]] i diversos [[motor elèctric|motors elèctrics]] (coneguts com a motors de tracció) que comuniquen a les rodes (parelles) la força de tracció que mou la locomotora. Generalment hi ha un motor de tracció per cada eix, sent generalment 4 o 6 en una locomotora típica. Els motors de tracció s'alimenten en corrent elèctrica i després, per mig d'[[engranage]]s, mouen les [[roda|rodes]]. En el cas de les locomotores dièsel no cal que les vies estiguen electrificades, i ya s'utilisen a quasi totes les vies del món estiguen les vies electrificades o no.

El següent avanç tecnològic fon la posada en servici de locomotores elèctriques directes, les que utilisen com font d'energia l'[[energia elèctrica]] provinent d'una font externa, per aplicar-la directament a motors de tracció elèctrics. Les locomotores elèctriques requerixen la instalació de cables elèctrics d'alimentació al llarc de tot el recorregut, que se situen a una alçada per sobre dels trens per tal d'evitar accidents. Esta instalació es coneix com [[Catenària (ferrocarril)|catenària]]. Les locomotores prenen l'electricitat per un tròlei, que la majoria de les vegades té forma de [[pantógraf]] i se'l coneix com a tal. El cost de la instalació d'alimentació fa que la tracció elèctrica tan sols siga rendable en llínies de gran trànsit, o be en vies en gran part del recorregut en [[túnel]] sota muntanyes o per sota del mar, en dificultats per la presa d'aire per la combustió dels atres tipos de motor. A la [[década del 1980]] s'integraren com propulsors de vehículs elèctrics ferroviaris els [[motor asíncron|motors asíncrons]], i aparegueren els sistemes electrònics de regulació de potència que donaren l'impuls definitiu a l'elecció d'este tipo de tracció per les companyies ferroviàries. Les dificultats d'aplicar la tracció elèctrica en zones en climatologia extrema fan que en estos casos, se seguixca utilisant la tracció dièsel, car la neu intensa i la seua filtració per ventiladors a les cambres d'alta tensió originen derivacions de circuits elèctrics que deixen inservibles estes locomotores mentres dure el temporal. Les baixes temperatures també afecten de diferent manera al cable de contacte de la catenària que pert la conductivitat durant intervals de temps. La fita dels trens elèctrics el constituïxen els nomenats trens d'alta velocitat en el desenroll següent:

El següent avanç tecnològic fon la posada en servici de locomotores elèctriques directes, les que utilisen com font d'energia l'[[energia elèctrica]] provinent d'una font externa, per aplicar-la directament a motors de tracció elèctrics. Les locomotores elèctriques requerixen la instalació de cables elèctrics d'alimentació a lo llarc de tot el recorregut, que se situen a una alçada sobre els trens per tal d'evitar accidents. Esta instalació es coneix com [[Catenària (ferrocarril)|catenària]]. Les locomotores prenen l'electricitat per un tròlei, que la majoria de les vegades té forma de [[pantógraf]] i se'l coneix com a tal. El cost de la instalació d'alimentació fa que la tracció elèctrica tan sols siga rendable en llínies de gran trànsit, o be en vies en gran part del recorregut en [[túnel]] baix muntanyes o per baix del mar, en dificultats per la presa d'aire per la combustió dels atres tipos de motor.  

[[1964]] El ''[[Shinkansen]]'' o tren bala japonés fon el primer tren d'alta velocitat en utilisar un traçat propi, i s'inaugurà pels [[Jocs Olímpics de Tóquio 1964]]. [[1979]] Un [[tren de levitació magnètica]] s'instalà per primera vegada a [[Hamburc (estat)|Hamburc]] per l'[[Exhibició Internacional del Transport]] (IVA 79), desenrollant patents anteriors. Hi hagué proves posteriors de trens similars a [[Anglaterra]] i actualment operen comercialment llínies al Japó i la China. Es combinen en el sistema de [[monocarril]]. [[1981]] El '''Tren de Gran velocitat''' (en francés: ''[[Train à Grande Vitesse]]''), conegut com a [[TGV]], és un tipo de tren elèctric d'alta velocitat desenrollat per l'empresa francesa [[Alstom]] per fer inicialment el recorregut entre [[París]] i [[Lió]]. El TGV és un dels trens més veloços del món, operant en alguns trams a velocitats de fins a 320 km/h tenint el récort de major velocitat mijana en un servici de passagers i el de major velocitat en condicions especials de prova. El 1990 assolí la velocitat de 515,3 km/h, i el 2007 superà el seu propi registre en arribar als 574,8 km/h a la llínia París-Estrasburg.<ref>[http://gitel.unizar.es/contenidos/cursos/FTE/Web_Ferrocarriles/INTRODUCCION_HISTORICA(Traccion_electrica).html Història de la tracció elèctrica] gitel unizar.es [01-06-2008]</ref>

 

[[1964]] El ''[[Shinkansen]]'' o tren bala japonés fon el primer tren d'alta velocitat en utilisar un traçat propi, i s'inaugurà pels [[Jocs Olímpics de Tóquio 1964]]. [[1979]] Un [[tren de levitació magnètica]] s'instalà per primera vegada en [[Hamburc (estat)|Hamburc]] per l'[[Exhibició Internacional del Transport]] (IVA 79), desenrollant patents anteriors. Hi hagué proves posteriors de trens similars en [[Anglaterra]] i actualment operen comercialment llínies en [[Japó]] i [[China]]. Es combinen en el sistema de [[monocarril]]. [[1981]] El '''Tren de Gran velocitat''' (en francés: ''[[Train à Grande Vitesse]]''), conegut com a [[TGV]], és un tipo de tren elèctric d'alta velocitat desenrollat per l'empresa francesa [[Alstom]] per fer inicialment el recorregut entre [[París]] i [[Lió]]. El TGV és un dels trens més veloços del món, operant en alguns trams a velocitats de fins a 320 km/h tenint el récort de major velocitat mijana en un servici de passagers i el de major velocitat en condicions especials de prova. En [[1990]] assolí la velocitat de 515,3 km/h, i en l'any [[2007]] superà el seu propi registre en arribar als 574,8 km/h en la llínia París-Estrasburg.<ref>[http://gitel.unizar.es/contenidos/cursos/FTE/Web_Ferrocarriles/INTRODUCCION_HISTORICA(Traccion_electrica).html Història de la tracció elèctrica] gitel unizar.es [01-06-2008]</ref>

=== Electromedicina ===

=== Electromedicina ===