Diferència entre les revisions de "Sueca"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No es mostren 8 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:PlazaAytoSueca.jpg|thumb|Plaça de l'Ajuntament (Sueca)]] | [[File:PlazaAytoSueca.jpg|thumb|Plaça de l'Ajuntament (Sueca)]] | ||
'''Sueca''' és un [[municipi]] de la [[Valéncia, província|província de Valéncia]] en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la [[Comarques de la Comunitat Valenciana|comarca]] de [[La Ribera Baixa]], d'a on és la seua capital. | '''Sueca''' és un [[municipi]] de la [[Valéncia, província|província de Valéncia]] en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la [[Comarques de la Comunitat Valenciana|comarca]] de [[La Ribera Baixa]], d'a on és la seua capital. | ||
| + | |||
| + | == Geografia == | ||
| + | |||
| + | Situada en la comarca de la Ribera Baixa, de la que és al mateix temps capital i lal que major número d'habitants concentra. El seu terme municipal, prou extens en la seua comarca, forma part del parc natural de l'[[Albufera]]. El relleu ho constituïx una immensa planicie formada pels acarreus del [[riu Xúquer]], que han colmatat la zona en époques molt recents i que en la seua part més septentrional acaben per confondre's en les aigües de l'Albufera formant un terreny pantanós, sorgix d'en mig d'esta planicie un tossal, la Montanya dels Sants, de 27 msnm de cota màxima declarada microrreserva en l'any [[2005]], i és l'única afloració rocosa del terme municipal en sol ferm. La [[mar Mediterrànea]] banya els 8 km de costa del terme municipal. | ||
== Historia == | == Historia == | ||
| − | Els orígens de Sueca radiquen en l'existéncia d'una [[alqueria]] àrap. | + | Els orígens de Sueca radiquen en l'existéncia d'una [[alqueria]] àrap, encara que els vestigis humans trobats en el seu terme municipal es remonten al [[Paleolític superior|Paleolític Superior]]. |
| + | |||
| + | La ciutat, donada als hospitalaris en l'any [[1157]] per [[Ramón Berenguer IV]], queda incorporada a la civilisació cristiana occidental en [[Jaume I d'Aragó]] i l'Orde de l'Hospital, que otorguen Carta Pobla en [[febrer]] de [[1245]]. | ||
| + | |||
| + | == Administració == | ||
| + | {{Alcaldes_Espanya | ||
| + | | Alcalde_1 = Jaume Lloret Solves (1979-1980) | ||
| + | Alfredo Guillem Contreras (1980-1983) | ||
| + | | Partit_1 = [[PCE]] | ||
| + | | Alcalde_2 = Alfredo Guillem Contreras | ||
| + | | Partit_2 = [[PCE]] | ||
| + | | Alcalde_3 = Francesc Ferrer Carbonell | ||
| + | | Partit_3 = [[PSPV-PSOE]] | ||
| + | | Alcalde_4 = Vicent Vera Chanqués | ||
| + | Ricardo Ortí Sanz | ||
| + | | Partit_4 = [[CDS]] | ||
| + | | Alcalde_5 = Salvador Gil Beltrán | ||
| + | | Partit_5 = [[PSPV-PSOE]] | ||
| + | | Alcalde_6 = Alfredo Guillem Contreras | ||
| + | | Partit_6 = [[BLOC]] | ||
| + | | Alcalde_7 = Salvador Gil Beltrán | ||
| + | | Partit_7 = [[PSPV-PSOE]] | ||
| + | | Alcalde_8 = [[Joan Baldoví i Roda|Joan Baldoví Roda]] | ||
| + | | Partit_8 = [[BLOC]] | ||
| + | | Alcalde_9 = José Salvador Campillo Moncho | ||
| + | | Partit_9 = GISPM - Grup Independent Sueca, Perelló i Mareny | ||
| + | | Alcalde_10 = Raquel Tamarit Iranzo | ||
| + | | Partit_10 = [[Compromís]] | ||
| + | | Alcalde_11 = Dimas Vázquez España | ||
| + | | Partit_11 = [[PSPV-PSOE]] | ||
| + | | Alcalde_12 = Dimas Vázquez España | ||
| + | | Partit_12 = [[PSPV-PSOE]] | ||
| + | }} | ||
| + | |||
| + | == Demografia == | ||
| + | Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2023]], conta en una població de 28.086 habitants censats. | ||
== Economia == | == Economia == | ||
| − | Tenint en conte la gran amplària del seu terme municipal, es dedica en gran part al cultiu de l'[[arròs]]. Per este motiu es considera que esta zona podria ser l'orige de la [[paella]]. | + | Tenint en conte la gran amplària del seu terme municipal, es dedica en gran part al cultiu de l'[[arròs]]. Per este motiu es considera que esta zona podria ser l'orige de la [[paella]]. En menor mida, també són importants els cultius de la [[taronja]] i les [[hortalices]]. L'[[aigua]] per al rec procedix del riu Xúquer. |
| − | + | La ganaderia, pese a no ser un sector important conta en caps de [[Vaca|vacú]], [[Ovella|lanar]], [[Porc|porcí]] i granges [[Gallina|avícoles]]. | |
| − | |||
== Gastronomia == | == Gastronomia == | ||
| Llínea 29: | Llínea 67: | ||
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA. | * [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA. | ||
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit | * [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit | ||
| + | * Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2 | ||
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia | * Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia | ||
| − | |||
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005] | * [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005] | ||
| − | + | * Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009 | |
| − | * Monravana, | + | * Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520 |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| Llínea 40: | Llínea 78: | ||
{{Municipis de La Ribera Baixa}} | {{Municipis de La Ribera Baixa}} | ||
{{Capitals comarques}} | {{Capitals comarques}} | ||
| + | {{Pobles afectats per la DANA de 2024}} | ||
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] | [[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] | ||
Última revisió del 22:20 12 nov 2024
Sueca és un municipi de la província de Valéncia en la Comunitat Valenciana, Espanya, pertanyent a la comarca de La Ribera Baixa, d'a on és la seua capital.
Geografia[editar | editar còdic]
Situada en la comarca de la Ribera Baixa, de la que és al mateix temps capital i lal que major número d'habitants concentra. El seu terme municipal, prou extens en la seua comarca, forma part del parc natural de l'Albufera. El relleu ho constituïx una immensa planicie formada pels acarreus del riu Xúquer, que han colmatat la zona en époques molt recents i que en la seua part més septentrional acaben per confondre's en les aigües de l'Albufera formant un terreny pantanós, sorgix d'en mig d'esta planicie un tossal, la Montanya dels Sants, de 27 msnm de cota màxima declarada microrreserva en l'any 2005, i és l'única afloració rocosa del terme municipal en sol ferm. La mar Mediterrànea banya els 8 km de costa del terme municipal.
Historia[editar | editar còdic]
Els orígens de Sueca radiquen en l'existéncia d'una alqueria àrap, encara que els vestigis humans trobats en el seu terme municipal es remonten al Paleolític Superior.
La ciutat, donada als hospitalaris en l'any 1157 per Ramón Berenguer IV, queda incorporada a la civilisació cristiana occidental en Jaume I d'Aragó i l'Orde de l'Hospital, que otorguen Carta Pobla en febrer de 1245.
Administració[editar | editar còdic]
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Jaume Lloret Solves (1979-1980)
Alfredo Guillem Contreras (1980-1983) |
PCE |
| 1983 - 1987 | Alfredo Guillem Contreras | PCE |
| 1987 - 1991 | Francesc Ferrer Carbonell | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | Vicent Vera Chanqués
Ricardo Ortí Sanz |
CDS |
| 1995 - 1999 | Salvador Gil Beltrán | PSPV-PSOE |
| 1999 - 2003 | Alfredo Guillem Contreras | BLOC |
| 2003 - 2007 | Salvador Gil Beltrán | PSPV-PSOE |
| 2007 - 2011 | Joan Baldoví Roda | BLOC |
| 2011 - 2015 | José Salvador Campillo Moncho | GISPM - Grup Independent Sueca, Perelló i Mareny |
| 2015 - 2019 | Raquel Tamarit Iranzo | Compromís |
| 2019 - 2023 | Dimas Vázquez España | PSPV-PSOE |
| 2023 | Dimas Vázquez España | PSPV-PSOE |
Demografia[editar | editar còdic]
Segons el cens del INE de l'any 2023, conta en una població de 28.086 habitants censats.
Economia[editar | editar còdic]
Tenint en conte la gran amplària del seu terme municipal, es dedica en gran part al cultiu de l'arròs. Per este motiu es considera que esta zona podria ser l'orige de la paella. En menor mida, també són importants els cultius de la taronja i les hortalices. L'aigua per al rec procedix del riu Xúquer.
La ganaderia, pese a no ser un sector important conta en caps de vacú, lanar, porcí i granges avícoles.
Gastronomia[editar | editar còdic]
La ciutat alberga des de l'any 1961 el prestigiós Concurs Internacional de Paella Valenciana.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Ajuntament de Sueca
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Sueca
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
- Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sueca.
| Municipis de La Ribera Baixa | |
|---|---|
| Albalat de la Ribera • Almussafes • Benicull • Corbera • Cullera • Favara • Fortaleny • Llaurí • Polinyà • Riola • Sollana • Sueca | |
Capitals comarcals de la Comunitat Valenciana · 
|
|---|
| Ademús · Alacant · Albocàsser · Alcoy · Alzira · Ayora · Borriana · Castelló de la Plana · Catarroja · Cirat · Cocentaina · Chelva · Chiva · Dénia · Elda · Elig · Énguera · Gandia · L'Alcora · La Vila Joyosa · Llíria · Moncada · Morella · Oriola · Ontinyent · Puçol · Requena · Sagunt · Sogorp · Sueca · Torrent · Valéncia · Villena · Vinaròs · Xàtiva |