Diferència entre les revisions de "Pedralba"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
 
(No es mostren 11 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 +
[[Archiu:Paisaje Pedralba.JPG|300px|thumb|Vista de Pedralba]]
 +
 
'''Pedralba''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] d'[[Els Serrans]].  
 
'''Pedralba''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] d'[[Els Serrans]].  
 +
 +
== Geografia ==
 +
Situat en una zona de transició, de la mateixa manera que [[Bugarra]] i [[Gestalgar]], entre la [[Els Serrans|comarca dels Serrans]] i les del [[Camp de Turia]] i [[La Foya de Bunyol]]. El relleu ho constituïx una part del piedemonte que s'estén entre la zona llitoral i les serres de l'interior, que en este terme apareix ya prou accidentat per una série d'elevació que adquirixen el caràcter de verdaderes serres. Entre els monts més destacats es troben: la Torreta, la Pista, el Cerro Partit, la Penya Latrón, el Cerritico Redó, la Serretilla, el Cerrito Royo, la Loma del Ferrer, el Cerro Mojón, i el vèrtiç geodèsic de tercer orde de Tarayola (El Mojón Alt).
 +
 +
El [[riu Túria]] travessa el terme per la seua mitat, seguint una direcció NO – ES, formant una série de terrats cuaternaris en les seues torrentades sobre els que s'ha desenrollat una feraç horta. A ell afluixen els barrancs del Gavinet, Chiva, la Salá i la Font del Rabosot. Destaquen les fonts del Rabosot, la Teixa i la Salá.
 +
 +
El paisage agrícola tradicional que sorgix per tots costats ho constituïx majoritàriament el del cultiu de cítrics per mig de rec localisat, quedant alguna [[garrofera]] allí a on no alcança el regadiu.
 +
 +
El seu mig climàtic és típicament clima mediterràneu.
 +
 +
Es té accés, des de [[Valéncia]], a través de la CV-35, per l'eixida de [[Lliria]] (oest), prenent despuix la CV-376. Una atra possibilitat és accedir a través de la A-3, per l'eixida de [[Chest]] (complex educatiu), prenent la CV-378 i despuix la CV-380. Una atra opció és accedir per la CV-370, que unix Pedralba en [[Manises]], per [[Vilamarchant]].
 +
 +
== Administració ==
 +
{{Alcaldes_Espanya
 +
  | Alcalde_1 = José Calduch Perona
 +
  | Partit_1 = [[UCD]]
 +
  | Alcalde_2 = Rafael Cervera Calduch
 +
  | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_3 = Rafael Cervera Calduch
 +
  | Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_4 = Rafael Cervera Calduch
 +
  | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_5 = Rafael Cervera Calduch
 +
  | Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_6 = Marina Daúd Picó (1999-2001) Pacto Turno Alcaldía
 +
Abel Garrido Andrés (2001-2003) Pacto Turno Alcaldía
 +
  | Partit_6 = EUPV
 +
[[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_7 = Abel Garrido Andrés
 +
  | Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_8 = Roberto Serigó Andrés
 +
  | Partit_8 = [[PP]]
 +
  | Alcalde_9 = Roberto Serigó Andrés
 +
  | Partit_9 = [[PP]]
 +
  | Alcalde_10 = Roberto Serigó Andrés
 +
  | Partit_10 = [[PP]]
 +
  | Alcalde_11 = Sandra Turégano Cabañero
 +
  | Partit_11 = [[PP]]
 +
  | Alcalde_12 = Andoni León Sáenz
 +
  | Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]
 +
}}
 +
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==
Conta segons el cens del [[INE]] de l'any [[2021]] en una població de 2.852 habitants.
+
Conta segons el cens del [[INE]] de l'any [[2022]] en una població de 2.966 habitants.
 +
 
 +
<center>
 +
{| align="center" {{tablabonita}}
 +
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 +
|-
 +
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [2006]] !! [[2008]] !! [[2022]]
 +
|-
 +
| align=center| 2.101 || align=center| 2.005 || align=center| 2.058 || align=center| 2.099 || align=center| 2.085 || align=center| 2.109 || align=center| 2.283 || align=center| 2.536 || align=center| 2.898 || align=center| 3.069 || align=center| 2.966
 +
|}
 +
</center>
 +
 
 +
== Economia ==
 +
La seua economia és bàsicament agrícola, fonamentada en l'antiguetat per la [[vinya]], en la qual Pedralba es va guanyar el títul de breçol del [[vi]] i actualment en els cítrics.
 +
 
 +
El cultiu de la vinya va ser fonamental per a l'economia pedralbina des del principi de la seua història. Pedralba era una gran productora de [[Pansa|panses]], elaborades en els raïms d'una varietat autòctona denominada Plantafina o Planta de Pedralba. El cultiu de vinyes per a l'elaboració de vins va escomençar a partir del repoblament en cristians vells en l'any [[1610]], pero no va alcançar gran desenroll fins a mediats del [[sigle XIX]], aplegant a sobrepassar i eliminar a l'ancestral de la pansa.​
 +
 
 +
En el mont hi ha vegetació de [[Pi (arbre)|pins]], [[xara]] i [[espart]]. La superfície llaurada estava dedicada en la seua major part a la vinya i el [[garrofer]] seguia en extensió a la vinya, pero en l'actualitat predominen els cultius de regadiu, fonamentalment [[Taronger|taronges]] i [[Mandarina|mandarinas]]. Atres cultius són l'[[olivera]] i els [[cereals]], este últim pràcticament ya inexistent. La ganaderia té una importància secundària. El sector industrial a penes està desenrollat, estant abans dedicat als sub derivats de la vinya (vins, [[Mistela|mistelas]] i alcohols).
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
 +
 
 +
== Referències ==
 +
{{Reflist}}
 +
 
 +
* [https://www.pedralba.es/landing Ajuntament de Pedralba]
 +
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Pedralba INE. Població de Pedralba]
 +
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 +
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 +
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
 +
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
 +
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
 +
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Pedralba}}
+
{{commonscat|Pedralba}}
  
 
{{Municipis de Els Serrans}}
 
{{Municipis de Els Serrans}}
 +
{{Pobles afectats per la DANA de 2024}}
  
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Última revisió del 22:14 12 nov 2024

Vista de Pedralba

Pedralba és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca d'Els Serrans.

Geografia[editar | editar còdic]

Situat en una zona de transició, de la mateixa manera que Bugarra i Gestalgar, entre la comarca dels Serrans i les del Camp de Turia i La Foya de Bunyol. El relleu ho constituïx una part del piedemonte que s'estén entre la zona llitoral i les serres de l'interior, que en este terme apareix ya prou accidentat per una série d'elevació que adquirixen el caràcter de verdaderes serres. Entre els monts més destacats es troben: la Torreta, la Pista, el Cerro Partit, la Penya Latrón, el Cerritico Redó, la Serretilla, el Cerrito Royo, la Loma del Ferrer, el Cerro Mojón, i el vèrtiç geodèsic de tercer orde de Tarayola (El Mojón Alt).

El riu Túria travessa el terme per la seua mitat, seguint una direcció NO – ES, formant una série de terrats cuaternaris en les seues torrentades sobre els que s'ha desenrollat una feraç horta. A ell afluixen els barrancs del Gavinet, Chiva, la Salá i la Font del Rabosot. Destaquen les fonts del Rabosot, la Teixa i la Salá.

El paisage agrícola tradicional que sorgix per tots costats ho constituïx majoritàriament el del cultiu de cítrics per mig de rec localisat, quedant alguna garrofera allí a on no alcança el regadiu.

El seu mig climàtic és típicament clima mediterràneu.

Es té accés, des de Valéncia, a través de la CV-35, per l'eixida de Lliria (oest), prenent despuix la CV-376. Una atra possibilitat és accedir a través de la A-3, per l'eixida de Chest (complex educatiu), prenent la CV-378 i despuix la CV-380. Una atra opció és accedir per la CV-370, que unix Pedralba en Manises, per Vilamarchant.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 José Calduch Perona UCD
1983 - 1987 Rafael Cervera Calduch PSPV-PSOE
1987 - 1991 Rafael Cervera Calduch PSPV-PSOE
1991 - 1995 Rafael Cervera Calduch PSPV-PSOE
1995 - 1999 Rafael Cervera Calduch PSPV-PSOE
1999 - 2003 Marina Daúd Picó (1999-2001) Pacto Turno Alcaldía

Abel Garrido Andrés (2001-2003) Pacto Turno Alcaldía

EUPV

PSPV-PSOE

2003 - 2007 Abel Garrido Andrés PSPV-PSOE
2007 - 2011 Roberto Serigó Andrés PP
2011 - 2015 Roberto Serigó Andrés PP
2015 - 2019 Roberto Serigó Andrés PP
2019 - 2023 Sandra Turégano Cabañero PP
2023 Andoni León Sáenz PSPV-PSOE


Demografia[editar | editar còdic]

Conta segons el cens del INE de l'any 2022 en una població de 2.966 habitants.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 [2006]] 2008 2022
2.101 2.005 2.058 2.099 2.085 2.109 2.283 2.536 2.898 3.069 2.966

Economia[editar | editar còdic]

La seua economia és bàsicament agrícola, fonamentada en l'antiguetat per la vinya, en la qual Pedralba es va guanyar el títul de breçol del vi i actualment en els cítrics.

El cultiu de la vinya va ser fonamental per a l'economia pedralbina des del principi de la seua història. Pedralba era una gran productora de panses, elaborades en els raïms d'una varietat autòctona denominada Plantafina o Planta de Pedralba. El cultiu de vinyes per a l'elaboració de vins va escomençar a partir del repoblament en cristians vells en l'any 1610, pero no va alcançar gran desenroll fins a mediats del sigle XIX, aplegant a sobrepassar i eliminar a l'ancestral de la pansa.​

En el mont hi ha vegetació de pins, xara i espart. La superfície llaurada estava dedicada en la seua major part a la vinya i el garrofer seguia en extensió a la vinya, pero en l'actualitat predominen els cultius de regadiu, fonamentalment taronges i mandarinas. Atres cultius són l'olivera i els cereals, este últim pràcticament ya inexistent. La ganaderia té una importància secundària. El sector industrial a penes està desenrollat, estant abans dedicat als sub derivats de la vinya (vins, mistelas i alcohols).

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de Els Serrans
Les Alcubles    Alpont    Andilla    Ares dels Olms    Benaixeve    Bugarra    Calles    Chelva    Chestalgar    Chulilla    Domenyo    Figueroles dels Serrans    La Llosa del Bisbe    Pedralba    Sot de Chera    Titagües    Toixa    El Vilar    La Yesa