Model estàndart
El model de partícules és una teoria quàntica de camps[1] desenrollada entre 1970 i 1973 cita requerida basada en les idees de l'unificació i simetria[2] que descriu l'estructura fonamental de la matèria i el buit considerant les partícules elementals com a ents irreducibles i com «quants» dels camps (paquets de l'energia i l'impuls dels camps) que la seua cinemàtica està regida per les quatre interaccions fonamentals conegudes (exceptuant la gravetat, la principal teoria de la qual, la relativitat general, no encaixa en els models matemàtics del món quàntic). La paraula «modele» en el nom ve de la década de 1970 quan no hi havia suficient evidència experimental que confirmara el model.[2] Fins a la data, casi totes les proves experimentals de les tres forces descrites pel model estàndart estan d'acort en les seues prediccions. No obstant el model estàndart no alcança a ser una teoria completa de les interaccions fonamentals per vàries qüestions sense resoldre.

Introducció
A principis d'el XX, el problema de reduir les lleis que governen el comportament i l'interacció de totes les interaccions fonamentals de la matèria seguia sent un problema no resolt. El treball teòric realisat durant el XX, va dur a una teoria que reduïa a un esquema comú l'electromagnetisme i la força dèbil, i es posseïa un model adequat de la força forta. No obstant, a pesar de diverses propostes prometedores existien tres teories diferents per a explicar les diferents interaccions fonamentals, a saber:
- Teoria electrodébil
- La teoria o model electrodébil unifica l'interacció electromagnètica en la matèria, l'electrodinàmica quàntica, en la força nuclear dèbil, les quals varen ser formulades en principi de forma independent.
- L'electrodinàmica quàntica s'origina en 1927 en un apèndix d'un artícul de Born, Heisenberg i Jordan sobre mecànica matricial en la que este últim cuantiza el camp electromagnètic lliure. Va ser subsecuentemente desenrollat per Dirac, Jordan, Pauli, Heisenberg i uns atres i va culminar abans de 1950 en un treball de Tomonaga, Schwinger, Feynman i Dyson. El càlcul del desplaçament Lamb i el valor exacte de la raó giromagnética de l'electró són les prediccions destacables de l'electrodinàmica quàntica. La teoria de la força nuclear dèbil va escomençar en 1932 en la teoria de Fermi per a la desintegració beta. Les millores de la teoria per als nucleones varen ser fetes en la teoria V-A que té en conte la violació de paritat. No obstant els càlculs teòrics d'electrodinàmica quàntica per al model de Fermi conduïen a infinits.
- El problema es va superar entre 1961 i 1968 per Glashow, Weinberg, Salam i uns atres unificant les teories electromagnètiques i nuclear dèbil.
- Cromodinámica quàntica
- La força nuclear forta queda explicada com a interaccions fortes entre cuarks en la cromodinámica quàntica, formulada per Fritzsch, Gell-Man, Leutwyler, i despuix per t'Hooft i uns atres. Esta teoria supon tres «càrregues fortes» com a font de les forces.
- Teoria general de la relativitat
- Desenrollada originalment per Einstein, és la culminació de la mecànica clàssica quedant emmarcat en una mateixa teoria la gravitació i la mecànica. Front a este panorama, el Model Estàndart agrupa, pero no unifica, les dos primeres teories –el model electrodébil i la cromodinàmica quàntica– lo que proporciona una teoria internament consistent que descriu les interaccions entre totes les partícules observades experimentalment.
Precedents
Com a antecedents del model estàndart es poden citar a la teoria de camps i la teoria atòmica. La teoria atòmica supon que la matèria està constituïda per ents indivisibles. Els descobriments de J. J. Thomson sobre l'electró i d'I. Rutherford sobre el núcleu atòmic varen donar un millor enteniment de l'estructura interna de l'àtom donant lloc a la física electrònica i la física nuclear respectivament.
Teoria de camps
- Artícul principal → Teoria de camps.
La primera, iniciada per M. Faraday,cita requerida és la millor explicació a l'acció a distància. En un enteniment clàssic de la naturalea hi ha tres fenomens que presenten una acció a distància: electricitat, magnetisme i gravetat. Les primeres dos es varen considerar forces independents fins que H. C. Ørsted va descobrir que la corrent elèctrica i el magnetisme estaven relacionats.cita requerida J. C. Maxwell descriu matemàticament la relació mútua entre els camps elèctrics i magnètics donant un marc teòric complet per a la teoria electromagnètica. Finalment A. Einstein va unificar abdós camps motivat per l'aparent asimetria en aplicar les equacions de Maxwell a cossos en moviment.[3] Un esforç posterior ho va dur a generalisar esta teoria per a cossos accelerats i el camp gravitatori en la teoria general de la Relativitat. En la teoria clàssica de camps es modela l'acció a distància entre cossos puntuals per mig d'un camp continu que pren, transporta i cedix energia d'i als cossos. Actualment en física de partícules, la dinàmica de la matèria i de l'energia en la naturalea s'entén millor en térmens de cinemàtica i interaccions de partícules fonamentals.cita requerida Tècnicament, la teoria quàntica de camps proporciona el marc matemàtic per al model estàndart. El model estàndart descriu cada tipo de partícula en térmens d'un camp matemàtic. No obstant, este marc no fa una distinció essencial entre camp i partícula: abdós poden ser descrits per una funció contínua en l'espai o be com a partícules puntuals.cita requerida Cap dels anteriors oferix una explicació satisfactòria.[4] Per a una descripció tècnica dels camps i de les seues interaccions, vore la Teoria quàntica de camps.
| Simetria de la funció d'ona | Estadística | Quant del camp | Tipo de camp | Spin | Eixemples | Interpretació |
|---|---|---|---|---|---|---|
| ___* | Bose-Einstein | Bosón | Bosónico | Entero | Campo escalar, campo «gauge» | les partículas del campo pueden compartir el misme estado d'energía y formar un condensat. En misme volumen pueden existir arbitràriament muchos bosones. Dota a la materia de su masa. |
| Fermi-Dirac | Fermió | Fermiònic | Semientero | Camp espinoral: Fermió de Dirac, fermió de Majorana, fermió de Weyl | En un mateix volum poden existir una llimitada cantitat de partícules del camp, obedint al principi d'exclusió de Pauli. Dota a la matèria de volum i impenetrabilidad. |
Física electrònica
La royalsocietypublishing.org/content/117/778/610teoria quàntica de l'electró ideada per Paul Dirac descriu a l'electró a velocitats relativistes. D'esta es desprén l'idea del spin en forma natural com a part de la solució a la formulació relativista d'equació de Schrödinger.archive.org/web/20161011182628/http://www.famaf. unc.edu. ar/wp-content/uploads/2014/07/ecuacion_de_dirac2.pdf Este esforç va excedir les expectatives, no solament explicant l'espectre de certs àtomsPlantilla:Quins sino la predicció confirmada en 1932 d'electrons en càrrega positiva: els positrons. No obstant, estes equacions descriuen a l'electró com un únic electró o un gas ideal d'electrons, i també que el camp elèctric de l'electró és despreciable sobre el que està immers.cita requerida L'investigació teòrica sobre l'interacció de l'electró en el camp electromagnètic i entre electrons dona lloc a l'electrodinàmica quàntica. Esta última li la considera sumament exitosa pel grau de precisió de les seues prediccions.cita requerida
Els mètotos i conceptes utilisats en l'electrodinàmica quàntica varen donar lloc a la teoria quàntica de camps i va assentar les bases sobre la que es recolza el model estàndart.cita requerida
Aspectes clau
Simetria
Les simetria són invariàncias davant transformacions. El teorema de Noether establix una correspondència entre una simetria i una llei de conservació, és dir establix una raó fonamental per la qual s'observa la conservació de certes magnituts.
| Transformació espai-temporal | Magnitut conservada |
|---|---|
| Translació espacial | Moment llineal |
| Rotació | Moment angular |
| Translació temporal | Energia |
Simetria Discretes
Wolfgang Pauli i Julian Schwinger independentment, varen demostrar que la invariància baix les transformacions de Lorentz, implica una invariància CPT.[5] Açò és, els camps quàntics relativistes són invariants davant el canvi de partícula per la seua antipartícula i viceversa (Simetria C), invariants davant l'inversió especular (Simetria P) i invariants davant l'inversió temporal (Simetria T).
| Transformació de Paritat | |||
|---|---|---|---|
| Leptones levògirs | Leptones dextrogirs | ||
| Conjugació de càrrega | Matèria | ___* | |
| Antimateria | |||
No obstant, es va verificar experimentalment que l'interacció nuclear dèbil viola la simetria P: es comporta diferent a la seua image especular. Açò va supondre que una atra simetria és violada per a restaurar la simetria CPT.cita requerida D'esta manera la simetria CP i la simetria T es varen supondre fonamentals.cita requerida Experiments sobre el kaón varen demostrar que el sector cuark viola la simetria CP, conseqüentment la simetria T, encara que esta última no va poder ser verificada experimentalment per la seua dificultat.cita requerida
Simetria Internes
- Artícul principal → Teoria de camp de gauge.
Les simetria internes tenen un rol important en el model estàndart ya que d'elles es desprén la conservació de càrrega i definix inequívocament l'interacció entre partícules.[6]
| Tipo | Conseqüències[7] |
|---|---|
| Global i exacta | Conservació de càrrega |
| Global i espontàneament trencada | Campos escalares sense massa |
| Local i exacta | Interaccions. Bosones mediadors sense massa. |
| Local i espontàneament trencada | Interaccions. Bosones mediadors massius. |
L'intensitat de l'interacció queda determinada per l'acoplament del fermió al camp gauge. Este acoplament coincidix en la càrrega elèctrica en l'electrodinàmica quàntica i per extensió de les càrregues dels fermions carregats. Per el teorema de Noether a la simetria introduïda li correspon una conservació de càrrega. l'equació de Yang-Mills generalisa l'electrodinàmica quàntica introduint noves simetria gauge. Estes simetria introduïxen un nou bosón, que media la força corresponent.
| Transformació gauge | Conservació | Interacció | Bosón |
|---|---|---|---|
| O(1) | Càrrega elèctrica | Electromagnètica | Fotó |
| EL SEUL(2)×OI(1) | Hipercarga dèbil i Isospín dèbil cita requerida | Electrodébil | W1,W2,W3,B |
| EL SEU(3) | Càrrega de color | Nuclear forta | Gluón |
Ruptura espontànea de simetria
- Artícul principal → Mecanisme d'Higgs.
Si ben el model és perfectament simètric, l'evidència experimental demostra que la realitat no és aixina, principalment perque l'inclusió de massa en el model trenca estes simetria, pero existix l'evidència empírica que demostra que les partícules són massives. Açò va posar en evidència una ruptura espontànea de simetria per al model electrodébil.
Organisació del model
Per a facilitar la descripció, els térmens del lagrangiano del model estàndart es poden agrupar com s'indica en la taula:[8]
| ___*Erro al representar (erro de sintaxis): {\displaystyle \mathcal}_{SM}=} | Bosones | Fermions | ||
|---|---|---|---|---|
| Sector Gauge | Sector Higgs | Sector Leptón | Sector cuark | |
| Cinemática dels fermions | ||||
| Términos de masa | Erro al representar (erro de sintaxis): {\displaystyle \mathcal}_{Higgs}} | Acoplament Yukawa con el bosón d'Higgs | ||
| Sector electrodébil | Interacció electrodébil | |||
| Cromodinámica cuántica | Campo gluón | Interacció fuerte | ||
| Sector Higgs | ||||
| Erro al representar (erro de sintaxis): {\displaystyle \mathcal}_{Higgs} =\overline{\bigg([\partial_\mu + \frac{1}{2}ig_1B_\mu + \frac{1}{2}ig_2\bold W_\mu] \phi \bigg)} \bigg([\partial_\mu + \frac{1}{2}ig_1B_\mu + \frac{1}{2}ig_2\bold W_\mu] \phi\bigg) - {m_H^2\bigg(\bar\phi \phi - \frac{v^2}{2}\bigg)^2 \over {2v^2}}} | ||||
El modelo estándar incluye tres campos bosónicos B, W y G correspondientes a les simetries U(1), SU(2) y SU(3) respectivamente. Adicionalmente un bosón añadido per a preservar la simetria en el sector electrodébil.cita requerida Luego de la ruptura espontánea de simetria electrodébilos bosones B y W se mezclan resultando en el campo electromagnético y el bosón neutro de la interacció nuclear débil . els fermions en el modelo estándar se dividen en leptones y cuarks d'acuerdo con su acoplament al campo color. Sin embargo, no existe razón fundamental per a que esto sea así y se han formuladoPlantilla:Quién extensins al modelo per a afrontar esta particularidad. els leptones són , y y els cuarks són , , y . El neutrí dextrogir no ha segut observat i pot ser per dos raons: o be el neutrí dextrogir és molt massiucita requerida o be el neutrí és un fermió de Majorana i conseqüentment el antineutrino dextrogir observat és idèntic al neutrí dextrogir.Plantilla:Quinacita requerida Els fermions reals resulten de la composició de la component levògira i la dextrogira. baix l'interacció electrodébil formen doblets levògirs (subíndex L) o singletes dextrogirs (subíndex R). Implícitament cada fermió té un component per generació. Els fermions de Dirac estan composts per un fermió levògir i un atre dextrogir.
Partícules de matèria
Els fermions complixen el rol de partícules de matèria ya que, per la seua estadística, no poden existir dos d'estes partícules en el mateix estat quàntic per lo que necessàriament formen estructures, com un àtom, una molècula o una estructura cristalina. El prototip dels fermions és l'electró, la descripció quàntica del qual i relativiste està donada per l'equació de Dirac. No obstant la violació de les simetria C i P de la desintegració beta posa en dubte que el neutrí responga a esta equació. Weyl i Ettore Majorana varen propondre sengles equacions per a descriure al neutrí.
Fermions de Dirac
Es denomina aixina a la partícula regida per l'equació de Dirac. Si be esta equació va ser en primera instància postulada per P. M. Dirac per a descriure a l'electró a velocitats relativistes, és generalizable a atres fermions com protons i neutrons i per supost cuarks. Encara que l'equació resulta en resultats consistents en els experiments, la solució admet infinits nivells d'energia negatius que no són observats: cap electró decau infinitament. L'interpretació a esta aparent contradicció és admetre l'existència d'electrons carregats positivament. Hipòtesis despuix verificada experimentalment per C. D. Anderson. la violació de la simetria-C de l'interacció nuclear dèbil va requerir modificar l'equació de Dirac per a ajustar-la als resultats experimentals.
Fermió de Majorana
Ettore Majorana va propondre [quàn?] una modificació a l'equació de Dirac per a incloure explícitament la antipartícula i forçar una asimetria.cita requerida D'esta manera un fermió de Majorana és la seua pròpia antipartícula. L'hipòtesis del neutrí com fermió de Majorana es confirmaria si s'observaren desintegracions dobles beta sense neutrins.
Organisació dels fermions elementals
Els fermions elementals li'ls pot dividir en dos grans categories d'acort a cóm interaccionen entre sí: leptones i cuarks. A diferència dels primers els últims no s'observen en forma aïllades sino que interaccionen fortament quedant confinats en hadrons: posades, bariones i els hipotètics tetracuarks, pentacuarks i molècules hadrónicas.[9][10] Les partícules d'abdós categories interaccionen segons el model electrodébil. Els sis leptones i sis cuarks li'ls pot agrupar en, fins al moment, tres generacions o famílies de dos partícules cada una. Cada generació diferix solament en la massa, el restant de les propietats, càrregues, són idèntiques entre generacions, encara que les investigacions sobre el moment anómal del muon podrien refutar açò.[11] Cal notar que esta divisió no és explicada pel model estàndart com tampoc si és coincidència que existixquen la mateixa cantitat de generacions tant per a cuarks com per a leptones.[12]
| Leptones | cuarks | |||
|---|---|---|---|---|
| Famílies | Nom | Símbol | Nom | Símbol |
| 1a | electró | ___* | up | u |
| neutrí electrónico | down | d | ||
| 2a | muon | charm | c | |
| neutrí muónico | strange | s | ||
| 3a | tau | top | t | |
| neutrí tauónico | bottom | b | ||
Llista de fermions del Model Estàndart
Esta taula es basa en part de senyes preses pel Grup de Senyes de Partícules (l.gov/2006/tables/qxxx. pdfcuarks).
| Família 1 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Fermió (levògir) |
Símbol | Càrrega elèctrica |
Isospin dèbil |
Hipercarga | Carrega de Color [13] |
Massa [14] | |
| Electró | ___* | 511 keV/C² | |||||
| Positró | 511 keV/C² | ||||||
| neutrí electrónico | < 2 eV/C² | ||||||
| Cuark up | ~ 3 MeV/C² [15] | ||||||
| Anticuark up | ~ 3 MeV/C² [15] | ||||||
| Cuark down | ~ 6 MeV/C² [15] | ||||||
| Anticuark down | ~ 6 MeV/C² [15] | ||||||
| Familia 2 | |||||||
| Fermió (levògir) |
Símbolo | Carga eléctrica |
Isospin débil |
Hipercarga | Carga de Color [13] |
Masa | |
| Muon | 106 MeV/C² | ||||||
| Antimuón | 106 MeV/C² | ||||||
| neutrí muónico | < 2 eV/C² | ||||||
| Cuark charm | ~ 1.3 GeV/C² | ||||||
| Anticuark charm | ~ 1.3 GeV/C² | ||||||
| Cuark strange | ~ 100 MeV/C² | ||||||
| Anticuark strange | ~ 100 MeV/C² | ||||||
| Familia 3 | |||||||
| Fermió (levògir) |
Símbolo | Carga eléctrica |
Isospin débil |
Hipercarga | Carga de Color [13] |
Masa | |
| Tau | 1.78 GeV/C² | ||||||
| Anti-tau | 1.78 GeV/C² | ||||||
| neutrí tauónico | < 2 eV/C² | ||||||
| Cuark top | 171 GeV/C² | ||||||
| Anticuark top | 171 GeV/C² | ||||||
| Cuark bottom | ~ 4.2 GeV/C² | ||||||
| Anticuark bottom | 4.2 GeV/C² | ||||||
Les càrregues de les partícules elementals sorgixen com a conseqüència necessària d'impondre simetria «internes» o de «gauge» . Estes càrregues les fan susceptibles a les forces fonamentals cita requerida segons lo descrit en la secció següent.
- Els cuarks venen en tres «colores»[16] (cridades per conveniència roja, verda o blava), que són usades per a descriure cóm interactuen en el camp gluón.
- Els cuarks tipo up (up, top o charm) tenen assignades una càrrega elèctrica de +2/3, i els tipo down (down, strange i bottom) tenen assignades una càrrega elèctrica de -1/3, permetent a abdós tipos participar en interaccions electromagnètiques. Pel confinament de cuarks estes mides són sempre indirectes, llevat la del cuark top.[17]
- Els leptones no evidencien cap interacció forta, per lo que no tenen assignada cap càrrega de color.
- Els leptones carregats (l'electró, el muon, i eleptón tau) per raons històriques duen una càrrega elèctrica de -1, permetent-els participar en interaccions electromagnètiques.
- Els leptones neutres (els neutrins) no duen cap càrrega elèctrica, evitant-se que participen en interaccions electromagnètiques.
- Els cuarks i els leptones levògirs duen vàries càrregues de sabor, incloent el isospin dèbil, permetent a totes elles interaccionar recíprocamente via l'interacció nuclear dèbil.
Model estàndart de leptones
Un primer model de leptones va ser propost per Steven Weinberg en 1967[18] basat en la simetria gauge LA SEUA(2)×O(1) i treballs previs de Glashow, Salam i Ward i el mecanisme Brout-Englert-Higgs.[19] Si ben el model inclou solament a l'electró i al neutrí electrònic, el principi de l'universalitat leptònica establix que tots els leptones s'acoplen d'igual manera als bosones vectorials[20] i permet aplicar el model de Weinberg igualment als muons i tauones. El model introduïx les masses dels leptones per mig de l'interacció d'un camp escalar. Per a açò dividix a cada u dels leptones en les seues dos parts quirals[19] (dextrogira i levògira) resultant en dos fermions de Weylevógiros : un doblet ___* y un singlete .[21] Cada componente del doblete se lo identifica con un leptón cargado y su correspondiente neutrí electrónico. El singlete es un leptón cargado dextrogir. El modelo estándar de leptones se lo puede resumir en la siguiente manera.
| Transformacó de Paridad | |||
|---|---|---|---|
| Leptones levògirs | Leptones dextrogirs | ||
| Conjugacó de carga | Materia | ||
| Antimateria | |||
Interaccions
Els leptones interaccionen emetent i absorbint bosones W, Z i fotons.[22] L'emissió o absorció d'un bosón W implica un canvi d'isospin dèbil i càrrega deleptón. Els bosones Z responsables de la dispersió elàstica de neutrins i l'única interacció que tenen els neutrins en la matèria. Els leptones carregats, naturalamente, interactuen electromagnéticamente, independentment del seu quiralidad.
Generació de massa
Els leptones carregats adquirixen la seua massa observada despuix de la ruptura espontànea de la simetria electrodébil interactuant en el bosón d'Higgs. Els leptones neutres —neutrins— permaneixen sense massa.[19] Açò no es condice en els resultats experimentals, per lo que el mecanisme pel qual els neutrins adquirixen massa escapa al model estàndart. En primer lloc la no observació de neutrins dextrogirs implica que no poden adquirir massa de Dirac. La càrrega elèctrica nula dels neutrins no exclou que adquirixquen massa de Majorana, encara que açò violaria la conservació del número leptònic.cita requerida
Oscilació de neutrins
La massa no nula dels neutrins implica una oscilació entre els diferents tipos de neutrins ___*
A su vez, esta oscilacó permite el decaimiento de leptones cargados d'una familia a atra emitiendo un fotón, por ejemplo
No obstant la probabilitat d'este procés és despreciablecita requerida.
Model estàndart de cuarks
- Artícul principal → Model de quarks.
El model de cuarks originalment tenia tres cuarks: up, down i strange.cita requerida Cada u portador dels números quàntics isospin dalt, isospin avall i estranyea. el mecanisme Glashow-Iliopolous-Maiani va predir un quarto cuark (charm o encant).[23] El mecanisme Cabbibo-Kobayashi-Maskawa prediu una tercera generació de cuarks, top i bottom (truth i beauty).cita requerida
Mecanisme Glashow-Iliopolous-Maiani
- Artícul principal → Mecanisme GIM.
Mecanisme Cabibbo-Kobayashi-Maskawa
- Artícul principal → Matriu de Cabibbo-Kobayashi-Maskawa.
Cuark Top
- Artícul principal → Quark cim.
El cuark top té certa rellevància en el model estàndart ya que la seua curta vida mija no li permet hadronizar i la seua massa pot determinar-se en major precisió que la dels atres cuarks.cita requerida
Campos de norma o «gauge»
Les forces en la física són la forma en que les partícules interactuen recíprocamente i s'influïxen mútuament. A nivell macroscòpic, per eixemple, la força de Lorentz permet que les partícules carregades elèctricament interactuen en camp electromagnètic. Un atre eixemple, la força de gravitació permet que dos partícules en massa s'atraguen una a una atra d'acort en la Teoria de gravitació de Newton. El model estàndart explica la primera d'estes forces com el resultat de l'intercanvi d'atres partícules per part de les partícules de matèria, conegudes com a partícules mediadores de la força. Quan s'intercanvia una partícula mediadora de la força, a nivell macroscòpic l'efecte és equivalent a una força que influència a les dos, i es diu que la partícula ha mediat (és dir, ha segut l'agent de) eixa força. Es creu [quí?] que les partícules mediadores de força són la raó per la que existixen les forces i les interaccions entre les partícules observades en elaboratori i en l'univers. Les partícules mediadores de força descrites pel model estàndart també tenen spin (de la mateixa manera que les partícules de matèria), pero en el seu cas, el valor del spin és necessàriament[24] sancer, particularment unitari, significant que totes les partícules mediadores de força són bosones. Conseqüentment, no seguixen el principi d'exclusió de Pauli. Els diversos tipos de partícules mediadores de força són descrites a continuació.
- Els fotons medien la força electromagnètica entre les partícules elèctricament carregades. El fotó no té massa i està descrit per la teoria de l'electrodinàmica quàntica.cita requerida
- Els bosones de gauge W+, W–, i Z0 medien les interaccions nuclears dèbils entre les partícules de diversos sabors (tots els cuarks i leptones). Són massius, en el Z0 més massiu que el ___*. les interaccions débiles que implican al actúan exclusivamente en partículas zurdas y no sobre les antipartícules zurdas. Además, el lleva una carga eléctrica de +1 y -1 y participa en les interaccions electromagnéticas. El bosón elèctricament neutro Z0 interactúa con ambas partículas y antipartícules zurdas. Estos tres bosones gauge junto con els fotones se agrupan juntos y medían colectivament les interaccions electrodébiles.cita requerida
- els ocho gluones median les interaccions nucleares fuertes entre les partículas cargades con color (els cuarks). els gluones no tienen masa. La multiplicidad dels gluones se etiqueta per les combinacins del color y d'una carga d'anticolor (es decir, Rojo-anti-Verde). Como el gluon tiene una carga efectiva de color, pueden interactuar entre sí mismes. els gluones y sus interaccions se describen mediante la teoría de la cromodinámica cuántica.
| Transformacó gauge | Carga Conservada | Bosón elemental | Interacció | Teoría | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| SU(2)L×U(1)Y | U(1)EM | Hipercarga débil
|
Carga eléctrica
|
W1,W2,W3,B | Fotón | Electrodébil | Electromagnética | Electrodinámica cuántica |
| SU(2)L | Isospin débil
|
W+,W-,Z0 | Nuclear dèbil | Teoria electrodébil | ||||
| EL SEU(3) | Càrrega de color | Gluón | Nuclear forta | Cromodinámica quàntica | ||||
Sector electrodébil
El model estàndart de les interaccions electrodébiles està basat en el grup gauge EL SEU(2)×O(1), en quatre bosones gauge ___* per a SU(2) y B per a U(1), y les correspondientes constantes d'acoplament g y g'. els fermions levógiros de la generacó iésima són dobletes. els fermions dextrógiros són singletes en SU(2). El modelo mínimo contiene tres generacins o familias.[25] La interacció débil se acopla a la quiralidad del fermió de la forma más asimétrica possible: se acopla a fermions levògirs pero no a els dextrogirs.[26] d'esta manera, la interacció electrodébil se acopla solamente a els fermions levògirs, cargados o no. Esto supone una violacó a la simetria P por lo que se hace necesaria la violacó d'atra simetria, en este caso la conjugacó de carga, per a que la simetria se restaure.
el lagrangiano del fermió en la interacció electrodébil queda definido luego de la ruptura espontánea de simetria como:[25]Erro al representar (funció desconeguda «\begin{array}»): {\displaystyle \begin{array}{rcl} \mathcal}_{fermi\acute on} & = & \sum_i \bar{\psi}_i(i\cancel\partial-m_i-{m_iH\over v})\psi_i & (1)\\ & & - {g \over {2\sqrt{2}}}\sum_i \bar{\Psi}_i \gamma^\mu (1-\gamma^5)(T^+W_\mu^+ + T^- {W_\mu^-})\Psi_i & (2)\\ & & -e\sum_i Q_i \bar\psi_i \gamma^\mu \psi_i A_\mu & (3)\\ & & -{g\over {2\cos{\theta_W}}} \sum_i \bar\psi_i \gamma^\mu(g^i_V-g^i_A\gamma^5)\psi_i Z_\mu & (4) \end{array}} Donde cada uno dels términos representan:
- El campo fermiònic acoplado al campo d'Higgs mediante un acoplament de Yukawa.
- La interacció dels dobletes levògirs o con els bosones cargados . Esto implica que en la interacció débilos fermions participan en els pares dados. Por ejemplo electrón-neutrí o cuark up - cuark down.
- La interacció electromagnética entre el fotón y el fermió. la constante d'acoplament d'esta interacció está senya por la carga elemental definida según
- La interacció del fermió con el bosón neutro
donde es el ángulo de mezcla electrodébil. La interacció electrodébil entre cuarks se les puede resumir de la siguiente manera:
| Emissió/Absorción de bosones W | Creacó/Aniquilacó de cuarks |
|---|---|
Decaimiento beta:
| Emissió/absorción de bosones W | Creacó/aniquilacó de leptones |
|---|---|
En todos els casos la carga se conserva en ambos lados de la interacció, como así el número leptònic, es decir, la diferencia entre leptones y antileptones. Además la interacció sucede siempre entre fermions de la misma generacó. Por ejemplo el decaimiento mu:
Generació de massa
Mecanisme d'Higgs
- Artícul principal → Bosón d'Higgs.
La partícula d'Higgs és una partícula elemental (en massa) predita en el model estàndart. Té spin S=0, per lo que és un bosón. El bosón d'Higgs eixercita un paper únic en el model estàndart, i un paper dominant en explicar els orígens de la massa dels bosones W i Z, els leptones carregats, els cuarks i la seua pròpia massa cita requerida. Les masses de les partícules elementals, i les diferències entre l'electromagnetisme (causada pel fotó) i la força dèbil (causada pels bosones W i Z), són crítiques en molts aspectes de l'estructura de la matèria microscòpica (i per lo tant macroscòpica). Fins a l'any 2012, cap experiment havia detectat directament l'existència del bosón d'Higgs, encara que hi havia una certa evidència indirecta d'ell. Totes les esperances estaven posades en les investigacions realisades per mig del Gran colisionador d'Hadrons (LHC del CERN per les seues sigles en anglés) és el major accelerador de partícules del món. Este centre va fer l'històric anunci de la troballa d'una partícula compatible en les propietats del bosón d'Higgs el 4 de juliol de 2012, confirmat pels experiments ATLES i CMS. Pero encara falta vore si esta nova partícula complix les característiques predites del bosón d'Higgs donades pel model estàndart.
Proves i prediccions
El Model Estàndart predia l'existència dels bosones W i Z, el gluón. Les seues propietats predites varen ser experimentalment confirmades en bona precisió. El Large Electron-Positró collider (LEP) en el CERN va provar vàries prediccions entre les decaigudes dels bosones Z, i les va confirmar. La taula següent mostra una comparació entre els valors medits experimentalment i els predits pel Model Estàndart:
| Cantitat | Mida (GeV) | Predicció d'el Model Estàndart (GeV) |
|---|---|---|
| Massa del bosón W | 80.4120 ± 0.0420 | 80.3900 ± 0.0180 |
| Massa del bosón Z | 91.1876 ± 0.0021 | 91.1874 ± 0.0021 |
Insuficiències del model estàndart
Una de les principals dificultats a superar per al model estàndart ha segut la falta d'evidències científiques Plantilla:Quines. No obstant el 4 de juliol de 2012 els físics varen anunciar la troballa d'un bosón compatible en les característiques descrites, entre uns atres, per Peter Higgs; en l'honor del qual es va batejar la partícula. El fet de ser localisat en dos detectors distints aixina com la seua fiabilitat (grau de certea o sigma) fa que molt provablement este escull del model estàndart haja segut superat. Inclús quan el Model Estàndart ha tingut gran èxit en explicar els resultats experimentals, té certes qüestions importants sense resoldre:[27]
- el problema del número de constants físiques fonamentals. El model conté 19 paràmetros arbitraris els valors dels quals s'elegixen per a que les prediccions s'ajusten als resultats experimentals.
- Per qué les interaccions es donen com a simetria gauge del grup EL SEUC(3) × EL SEUL(2) × OI(1).
- Per qué hi ha tres generacions de cuarks i leptones.
- Per qué no hi ha hadrons en càrrega fraccionaria (a pesar de que els seus constituents, els cuarks, sí la tenen).
- Quin és l'orige de les masses dels leptones i els cuarks i/o l'aparent jerarquia de masses.
- L'orige de la violació CP. Dins d'ell, la matèria i l'antimatèria són simètriques. La preponderància de la matèria en l'univers podria ser explicada dient que l'univers va començar en atres condicions inicials, pero la majoria [quí?] dels físics pensen que esta explicació no és elegant.
- No explica la matèria obscura, ni l'energia obscura, ni la gravetat.
Paràmetros arbitraris del model estàndart
El model estàndart té 19 paràmetros que deuen establir-se de forma arbitrària per a ser consistent en els resultats expermientals. Estos són tres constants d'acoplament, les nou masses dels fermions carregats i els quatre ànguls i fase de la matriu CMK. Adicionalment les masses dels neutrins i els sis ànguls de mescla.
Constants d'acoplament
El model estàndart té tres constants d'acoplament per cada grup de simetria LA SEUAcolor(3), EL SEUlevògir(2), Oyukawa(1): g3, g' i g respectivament. Alternativament a g i g' es poden definir a partir de l'àngul de mescla electrodébil i la càrrega elemental:
___*
O be a partir de la constant d'estructura fina.
Masses dels fermions carregats
Les masses dels leptones carregats electró, muon i tauón es poden medir en relativa facilitat. En canvi, com els cuarks no s'observen lliurement, la seua massa té que inferirse.
Ànguls de mescla de la matriu CMK
la matrix CMK queda definida per tres ànguls i una fase, únic mecanisme conegut responsable de la violació CP.
Paràmetros del mecanisme d'Higgs
Un d'ells és l'esperança en buit, el qual va ser determinat en 2012 en elHC del CERN. Un atre paràmetro és l'acoplament dels fermions al bosón d'Higgs.
Paràmetro θ de la Cromodinámica Quàntica
Paràmetros d'Oscilació dels neutrins
Extensions al model estàndart
Una meta important de la física és trobar la base comuna que uniria a totes estescita requerida en una teoria del tot, en la qual totes les atres lleis que coneixem serien casos especials, i de la qual pot derivar-se el comportament de tota la matèria i energia (idealment a partir de primers principis). Existixen alternatives al Model Estàndart que intenten donar resposta a estes «deficiències», com per eixemple la teoria de cordes i la Gravetat quàntica de bucles.
Vore també
Referències
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ 2,0 2,1 Gelmini, Graciela«El Bosón d'Higgs».Revista Ciència i Investigació.Consultat el 26/8.
- ↑ Albert Einstein. (26 de novembre de 1905). «On the Electrodynamics of Moving Bodies» (en anglés). en. wikisource.org. Consultat el 20/08/16.
- ↑ Kuhlmann, Meinard(Octubre de 2013).«¿Qué és Real?».Investigació i Ciència.Consultat el 17 d'agost de 2016.
- ↑ «CPT Invariance». hyperphysics. phy-astr. gsu.edu. Consultat el 2 de decembre de 2016.
- ↑ Ramos Martínez, Alberto. «La bellea en les lleis físiques», Investigació i Ciència. Consultat el 16 d'octubre de 2016.
- ↑ «Còpia archivada». Archivat des de l'original, el 5 de novembre de 2016. Consultat el 5 de novembre de 2016.
- ↑ «Standard Modelagrangian (including neutrí mass terms)» (PDF). http://einstein-schrodinger.com/. Consultat el 22 d'octubre de 2016.
- ↑ «Cuidat, LHCb ha observat una molècula hadrónica, no un pentaquark | Ciència». La Ciència de la Mula Francis (15 de juliol de 2015). Consultat el 17 de setembre de 2016.
- ↑ «NeoFronteras » ¿Molècula hadrónica o pentaquark? - Portada -». neofronteras.com. Consultat el 17 de setembre de 2016.
- ↑ «FísicaCuántica: El moment magnètic anómal del muón | Ciència». La Ciència de la Mula Francis (28 de maig de 2013). Consultat el 1 d'octubre de 2016.
- ↑ Patterson, J. Ritchie(1995).Beamline.Consultat el 21 de setembre de 2016.(en anglés)
- ↑ 13,0 13,1 13,2 Estes càrregues no es poden sumar tal com puix són etiquetes usades per a la representació de grup dels grups de Lie.
- ↑ La massa realment és l'acoplament entre un fermió esquerrer en un atre fermió destre. Per eixemple, la massa d'un electró és realment l'acoplament entre un electró esquerrer en un atre electró destre, el qual és l'antipartícula d'un positró esquerrer. Els neutrins mostren grans mescles en el seu acoplament de masses.
- ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 les masas dels bariones y els hadrons y varias seccions eficaces són cantidades medidas experimentalmente. Como els quarks no se pueden aislar por el confinamiento QCD, la cantidad senya aquí se supone la masa del quark en la escala de renormalisació de la escala QCD.
- ↑ l.gov/2016/html/authors_2016. pdfC. Patrignani et al. (Particle Data Group), Chin. Phys. C, 40, 100001 (2016). «9. Quàntum Chromodynamics»
- ↑ «Resultat de la semana de DZero». www-clued0. fnal.gov. Archivat des de l'original, el 27 de febrer de 2017. Consultat el 19 de novembre de 2016.
- ↑ Weinberg, Steven(20 de novembre de 1967).«A Model of Leptons».Physical Review Letters.19(21): 1264–1266.doi:10.1103/PhysRevLett.19.1264.Consultat el 2 de novembre de 2016.
- ↑ 19,0 19,1 19,2 Class for Physics of the Royal Swedish Academy of Sciences (ed.): «The BEH-mechanism, Interactions With Short Range Forces And Scalar Particles» (en anglés) (PDF). www.nobelprize.org. Consultat el 13 de novembre de 2016.
- ↑ «En dubte l'universalitat leptònica en el model estàndart | Ciència | La Ciència de la Mula Francis», La Ciència de la Mula Francis. Consultat el 3 de novembre de 2016 (en es-és).
- ↑ Srednicki, Mark. «88. The Standar Model: Lepton Sector», Quantum Field Theory (en anglés), Cambridge. Consultat el 13 de novembre de 2016.
- ↑ «L'essència de la matèria: una història de fermions i bosones». Gluones (26 d'agost de 2009). Consultat el 4 de maig de 2017.
- ↑ Iliopoulos, Jean(20 de maig de 2010).«Glashow-Iliopoulos-Maiani mechanism».Scholarpedia.5(5)ISSN 1941-6016.doi:10.4249/scholarpedia.7125.Consultat el 13 de novembre de 2016.
- ↑ Per a que un fermió emeta una partícula i conseve la seua condició de spin semientero ademés de conservar globalment el spin total abans i despuix de l'interacció necessàriament té que ser sancer: ½→1+ -½
- ↑ 25,0 25,1 K. A. Olive et al. (Particle Data Group) (2013). «Electroweak model and constraints on new physics» (en anglés). http://pdg. l.gov/. Consultat el 9 d'octubre de 2016.
- ↑ K. A. Olive et al. (Particle Data Group) (2015). «The Review of Particle Physics» (en anglés) (PDF). http://pdg. l.gov/. Consultat el 25 de septiembre de 2016. «The weak interactions, on the other hand, violate C and P in the strongest possible way. For example, the charged W bosons couple to left-handed electrons, and to their CP-conjugate right-handed positrons, but to neither their C-conjugate left-handed positrons, nor their P-conjugate right-handed electrons.»
- ↑ K. A. Olive et al. (Particle Data Group) (2011). «Grand Unified Theories» (en anglés). http://pdg. l.gov. Consultat el 9 d'octubre de 2016.