Anar al contingut

Fermió de Majorana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Fermió de Majorana

Un fermió de Majorana, també conegut com a partícula de Majorana, és un fermió que és la seua pròpia antipartícula. Varen ser hipotetizados per Ettore Majorana en 1937. El terme s'utilisa a voltes en oposició als fermions de Dirac, que descriuen fermions que no són les seues pròpies antipartículas.[1] No es coneixen fermions elementals que siguen la seua pròpia antipartícula, pero en física de la matèria condensada han segut descoberts fa molt els fermions de Majorana com cuasipartículas o en superconductors (formant una dupla en o sense acoplament espin-orbital).

En l'excepció del neutrí, se sap que tots els fermions del Modele Estàndar es comporten com fermions de Dirac a baixa energia (despuix de la ruptura de la simetria electrodébil), i cap és fermió Majorana. La naturalea dels neutrins no està establida, poden ser fermions de Dirac o de Majorana.

Teoria

Ettore Majorana va plantejar l'hipòtesis de l'existència de fermions Majorana en 1937

El concepte es remonta a la sugerència de Majorana en 1937[2] estes partícules d'espin -1⁄2 neutre es poden descriure per mig d'una equació d'ona real (l'equació de Majorana) i, per lo tant, serien idèntiques a la seua antipartícula (perque les funciones d'ona de partícula i antipartícula estan relacionades per conjugació complexa).

La diferència entre els fermions de Majorana i els fermions de Dirac es pot expressar matemàticament en térmens dels operadors de creació i aniquilació de la segona quantificació: l'operador de creació γj† crea un fermió en estat quàntic j (descrit per una funció d'ona real), mentres que l'operador d'aniquilació γj ho aniquila (o, de manera equivalent, crea la antipartícula corresponent). Per a un fermió Dirac els operadors γj† i γj són distints, mentres que per a un fermió Majorana són idèntics. Els operadors ordinaris d'aniquilació i creació fermiònica f i f† pot escriure's en térmens de dos operadors Majorana γ1 i γ2 per:

f=(γ1+iγ2)/2,
f†=(γ1−iγ2)/2.

En els models de supersimetría, els neutralinos (supercompañeros dels bosones medidors i els bosones de Higgs) són Majorana.

Identitats

Una atra convenció comuna per a la normalisació de l'operador de fermions Majorana és:

f=(γ1+iγ2)/2
f†=(γ1−iγ2)/2

Esta convenció té la ventaja de que l'operador Majorana s'ajusta a l'identitat.

Usant esta convenció, una colecció de fermions Majorana γi (i=1,2,..,n) obedir les següents identitats de conmutación:

  • {γi,γj}=2δij
  • ∑ijkl[γiAijγj,γkBklγl]=∑ij4γi[A,B]ijγj

a on A i B són matrius antisimètrics.

Partícules elementals

Degut a que les partícules i les antipartículas tenen càrregues conservades opostes, els fermions de Majorana tenen càrrega zero. Tots els fermions elementals del modele estàndar tenen càrregues de calibre, per lo que no poden tindre masses fonamentals de Majorana.


No obstant, els neutrins estèrils destres introduïts per a explicar l'oscilació de neutrins podrien tindre masses de Majorana. Si ho fan, llavors a baixa energia (despuix de la ruptura de la simetria electrodébil), pel mecanisme d'oscilació, els camps de neutrins es comportarien naturalment com sis camps de Majorana, i s'espera que tres d'ells tinguen masses molt altes (comparables a l'escala GUT) i l'atres tres esperaven tindre masses molt baixes (per baix d'1 eV). Si existixen neutrins destres pero no tenen una massa Majorana, els neutrins es comportarien com tres fermions Dirac i els seus antipartículas en masses que provenen directament de l'interacció d'Higgs, com els atres fermions del Model Estàndar.

El mecanisme de balancín és atractiu perque naturalment explicaria per qué les masses de neutrins observades són tan menudes. No obstant, si els neutrins són Majorana, llavors violen la conservació del número de leptones i inclús de B - L.

La descomposició doble beta sense neutrins no s'ha observat (encara),[3] pero si existix, es pot vore com dos events ordinaris de desintegració beta que els seus antineutrins resultants s'aniquilen immediatament entre sí, i solament és possible si els neutrins són les seues pròpies antipartículas.[4]

L'anàlec d'alta energia del procés de doble desintegració beta sense neutrins és la producció de parells de leptones carregats en el mateix signe en colisionadors de hadrons;[5] està sent buscat pels experiments ATLAS i CMS en el Gran Colisionador de Hadrons. En les teories basades en la simetria esquerra-dreta, existix una profunda conexió entre estos processos.[6] En l'explicació actualment més favorida de la pequeñez de la massa de neutrins, el mecanisme de balancín, el neutrí és "naturalment" un fermió de Majorana.


Els fermions de Majorana no poden posseir moments intrínsecs elèctrics o magnètics, sol moments toroidales.[7][8][9] Tal interacció mínima en els camps electromagnètics els convertix en candidats potencials per a la matèria obscura freda.[10][11]


Referències

  1. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: la funció «trim» no existix. "Quàntum Computation possible with Majorana Fermions" en YouTube, uploaded 19 April 2013, retrieved 5 October 2014; and also based on the physicist's name's pronunciation.
  2. ↑ Majorana, Ettore; Maiani, Luciano (2006). «A symmetric theory of electrons and positrons», Ettore Majorana Scientific Papers, pp. 201–33. doi:10.1007/978-3-540-48095-2_10. ISBN 978-3-540-48091-4. Translated from: Majorana, Ettore(1937).«Teoria simmetrica dell'elettrone i del positrone».Il Nuovo Cimente.14(4): 171–84.doi:10.1007/bf02961314.(en italià)
  3. ↑ Rodejohann, Werner(2011).«Neutrino-less double beta decay and particle physics».International Journal of Modern Physics.E20(9): 1833–1930.doi:10.1142/S0218301311020186.
  4. ↑ Schechter, J.; Valle, J.W.F.(1982).«Neutrinoless double-β decay in SU(2) x O(1) theories».Physical Review D.25(11): 2951–2954.doi:10.1103/PhysRevD.25.2951.
  5. ↑ Keung, Wai-Yee; Senjanović, Goran(1983).«Majorana neutrins and the production of the right-handed charged gauge boson».Physical Review Letters.50(19): 1427–1430.doi:10.1103/PhysRevLett.50.1427.
  6. ↑ Tello, Vladimir; Nemevšek, Miha; Nesti, Fabrizio; Senjanović, Goran(2011).«Left-right symmetry: From LHC to neutrinoless double beta decay».Physical Review Letters.106(15): 151801.doi:10.1103/PhysRevLett.106.151801.
  7. ↑ Kayser, Boris; Goldhaber, Alfred S.(1983).«CPT and CP properties of Majorana particles, and the consequences».Physical Review D.28(9): 2341–2344.doi:10.1103/PhysRevD.28.2341.
  8. ↑ Radescu, E. E.(1985).«On the electromagnetic properties of Majorana fermions».Physical Review D.32(5): 1266–1268.doi:10.1103/PhysRevD.32.1266.
  9. ↑ Boudjema, F.; Hamzaoui, C.; Rahal, V.; Ren, H. C.(1989).«Electromagnetic Properties of Generalized Majorana Particles».Physical Review Letters.62(8): 852–854.doi:10.1103/PhysRevLett.62.852.
  10. ↑ Pospelov, Maxim; ter Veldhuis, Tonnis(2000).«Direct and indirect limits on the electro-magnetic form factors of WIMPs».Physics Letters B.480(1–2): 181–186.doi:10.1016/S0370-2693(00)00358-0.
  11. ↑ Ho, Chiu Man; Scherrer, Robert J.(2013).«Anapole Dark Matter».Physics Letters B.722(8): 341–346.doi:10.1016/j.physletb.2013.04.039.