Anar al contingut

Magnesia del Meandre

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Magnesia del Meandre
Per a atres usos d'este terme vore Magnesia.


Geografía (, en grec jónicoː Μαγνησίη/Magnēsiē; també Magnesia del Meandro, Plantilla:Polytonic, en latín: Magnesia ad Maeandrum) és una ciutat antiga situada en l'interior de la península de Anatolia de la que a penes queden hui alguns restants arqueològics pròxims a la ciutat moderna de Germencik. Va ser una antiga ciutat i ciutat-Estat (polis) en Jonia, en l'actual Turquia.[1][2][3] El seu centre urbà estava situat prop de Tekini, en l'actual província de Aydın.[4][5]

Geografia

[editar | editar còdic]

La primera part del nom es deu als seus fundadors, colon grecs provinents de Magnesia de Tesalia.[6] Rep la segona del ric Meandre, en les vores del qual es troba. La ciutat era un important enclavament de comunicacions entre les ciutats costeres de Priene, Éfeso i Mileto i l'interior d'Anatolia, al que s'accedia per la ruta de Trales de Caria (actual Aydin). Estava situada riu dalt de Éfeso i distava uns 22 km de Mileto.[1][2][7]

No es coneix en certea l'emplaçament anterior, arcaic i clàssic primerenc, de Magnesia.[1][2] Se sugerix que estava situat en la confluència dels rius Menderes i Leteo, al nort del primer, en un lloc del periodo arcaic propenc al golf de Latmo reblit posteriorment, i a uns cinc quilómetros de la ciutat posterior.[2][8]


La ciutat es dia comunament Magnesia del Meandre en distinció de la Magnesia del Sípilo de Brega,[3][9][10] pero era una ciutat diferent i situada al suroest de Magnesia.[11]

Es calcula que la superfície de la ciutat-estat de Magnesia era d'uns 200-500 quilómetros quadrats.[1] La regió de Magnesia era fèrtil i produïa va vindre, figues i hortalices, entre atres coses.[7][12]

Des de Magnesia partien tres camins principals, un al noreste cap a Tralles, un atre a l'est cap a Priene i un atre a l'oest cap a Éfeso.[13] Estrabón va descriure la ciutat com situada en el camí entre Tralles i Éfeso.[9]

En l'actualitat, en Aydin, la carretera que creua l'autopista principal que es dirigix cap al sur,[7] via Yatağan i Muğla fins a Marmaris i atres ports de la costa mediterrànea turca, en direcció cap a l'oest fins a la desviació de Söke, descriu una llarga curva pel sur de Jonia i Caria occidental.

El seu pla hipodámico, aixina com varis monuments varen ser concebuts per l'arquitecte i urbaniste Hermógenes. En el XIX es varen portar a terme tres campanyes d'excavacions pels museus d'Estambul, de Berlín i del Louvre.

Història

[editar | editar còdic]

Història antiga i mitologia

[editar | editar còdic]

Segons la mitologia grega, Leucofriene, filla del rei local Mandrolitoques, va traïcionar a la seua ciutat natal als colon grecs. Açò es va convertir en Leucofriene, l'epítet de Artemisa, a qui es rendia cult en la ciutat. Es creu que la donzella Leucofriene va ser enterrada en el lloc del santuari de Artemisa, més tarde temple de Artemisa Leucofriene.[7]

Encara que el seu territori s'estenia dins de Jonia, no va ser acceptada en el sí de la Lliga Jónica degut a que havia segut habitada per eolios.i estava situada en mig de les demés ciutats de la Lliga.[2][3][7] El ciutadà de la ciutat va ser etnonimizado com Magnēs (Plantilla:Polytonic).[3]

Periodo arcaic i clàssic primerenc

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Moneda falcada per Magnesia durant el govern de Temístocles, c. 465-459 a. C.
Erro al crear miniatura:
Tetradracma d'argent de Magnesia, ca. 155-145 a. C.

Magnesia sembla haver sorgit ràpidament com una ciutat pròspera.[3]

Primer va estar somesa als lidios. Giges, rei de Brega, la va conquistar. Posteriorment va sofrir incursions dels cimerios, els qui la varen destruir en 726 a. C. Estava en guerra en Éfeso en el 600 a. C. va capturar Magnesia baix el rei Giges, pero els cimerios varen capturar i varen destruir la ciutat en algun moment del mateix sigle.[1][7] El lloc va ser llavors recolonizado, ya siga per Mileto o Éfeso.[1][3][14]


A partir de l'any 547/546 a. C., va estar en freqüència baix el control del Imperi aqueménida més o menys al mateix temps que atres ciutats gregues de la regió. Els sátrapas perses varen viure en la ciutat durant un temps en el 500 a. C.[7][15] Va participar en la tumult jónica de 499 a. C. Els sátrapas de Brega l'utilisaven com a segona residència. En 490 a. C. va acollir com a governador al estratego ateniense Temístocles, el vencedor de la batalla de Salamina, qui s'havia refugiat entre les seues antics enemics despuix de haver segut proscrit de la seua pàtria.[16] El seu efigie apareix en algunes monedes magnesias.[17] El general i historiador ateniense Tucídides la va elegir com a lloc d'exili.

Entorn a l'any 400 a. C., despuix de nous chocs dels magnetes en els aqueménidas, la ciutat va ser ocupada pel general espartano Tibrón, qui la va refundar en un atre lloc, en les ales del mont Tórax. El nou emplaçament estava a la vora del Leteo, un chicotet afluent del Menderes. El nou assentament estava en un lloc cridat Leucofris (lliteralment «Celles blanques»),[18] entorn a un santuari dedicat a la deesa Artemisa, germana bessona d'Apolo. El cult a Artemisa Leucofriene va substituir al de la deesa mare anatolia Dindimene.[19]

Magnesia va falcar la seua pròpia moneda d'argent a partir del 400 a. C. Mai va formar part de la Lliga de Delos, liderada per Atenes, a la que pertanyien les demés ciutats gregues de la regió.[1][2]

Temístocles va morir en la ciutat en 459 a. C.. Va ser governada llavors pel seu fill Arquéptolis, que es va casar en la seua germanastra Mnesiptolomeo. D'esta manera, la ciutat va ser governada per una dinastia grega poc comuna en l'época. Segons pareix, els descendents de Temístocles varen retornar a Atenes despuix del 412 a. C.[7]

Els espartanos varen conquistar Magnesia als perses durant la guerra de Corinto en 400 a. C. baix el mando de Tibrón. Posteriorment, cap a l'any 399 a. C., el centre urbà de Magnesia va ser traslladat a la seua ubicació actual, més fàcil de defendre.[1][2][20]

De l'época clàssica tardana a l'época romana

[editar | editar còdic]

En dit lloc ya estava erigit el Temple de Artemisa Leucofriene. La vella ciutat va quedar anegada per les torrentades del riu. La nova Magnesia va passar successivament al domini dels macedonios, lágidas i al regne de Pérgamo.[17] Va ser partidària d'Alejandro Magne, despuix de conquistar-la [7] i despuix de la seua mort va canviar de mans entre els seus successors, els diádocos,[7] i finalment va estar en possessió d'Antígono I Monóftalmos fins a l'any 301 a. C.

Va ser somesa pels seléucidas, baix el control del qual va permanéixer, salve durant una efímera dominació egipcíaca, cap als anys 272-258 a. C. En 188 a. C., per mig de la Pau de Apamea, va passar a dependre del regne de Pérgamo.


La nova ciutat de Magnesia era una democràcia a lo manco a finals de el III, i contava en una boulé, (consell), i una ekklesía (assamblea). La seua forma de govern es va incloure en la colecció de 158 ciutats-estat de la Constitucions d'Aristóteles.[1] Va falcar la seua pròpia moneda de bronze a partir de l'any 300 a. C.[1]

Filipo V de Macedònia va cedir la regió de Miunte als magnesi en 201 a. C., pero la Pau de Apamea de 188 a. C. va tornar la regió a Mileto.[7]

Despuix de la guerra romà-síria (188 a. C.), va ser anexionada a la regió de Pérgamo. El periodo que va seguir va ser el de major prosperitat de la ciutat.[7]

En 133 a. C., el regne va passar a mans de la República romana. En el 87 a. C., va recolzar militarment als romans en la segona guerra mitridática contra el rei del Ponto. En agraïment, Sila li va otorgar l'estatus de municipi romà, convertint-se pronte en uns dels centres més pròspers de la regió. Durant l'Imperi romà, en una moneda del emperador Gordiano III (III) figura com la sèptima ciutat de l'Àsia. En les monedes romanes imperials de la ceca de Magnesia, figura a sovint en el revers Artemisa Leucofriene o el seu temple. Del temple, cal mencionar una de Caracalla en l'estàtua de la deesa dins d'un temple tetrástilo; i de la deesa una de Marco Aurelio que sosté en les seues mans unes Nikes alades i una atra d'Alejandro Sever, en la que apareix la deesa duent un sistro i una sítula en les mans. En el cristianisme declarat religió oficial de l'Imperi, va ser una important sèu episcopal: les fonts documentals mencionen a 8 bisbes.[17]

Magnesia va triumfar en els Jocs Olímpics, i se sap que va obtindre a lo manco 15 victòries a lo llarc de l'Antiguetat. La ciutat també va obtindre a lo manco una victòria en els Jocs Píticos. [21]

En la pròpia Magnesia se celebrava cada quatre anys les festes Leucofriene a, que incloïa competicions. Atreen a participants de la Sicília i Pèrsia.[7]

Magnesia ya contava en una iglésia cristiana en l'any 110 d. C. com molt vesprada. Ignacio de Antioquía va dirigir una carta als magnesi, la Epístola d'Ignacio als Magnesi.[7] La ciutat encara era pròspera en l'any 200 d. C. baix l'emperador Galieno.[3]Els godos varen destruir la ciutat en 262, i mai es va recuperar despuix.[7] Les incursions àraps varen posar fi a la sèu episcopal.[17]

A principis del periodo bizantí, Magnesia era un bisbat, i els seus bisbes es mencionen a sovint entre els participants en les reunions eclesiàstiques. En la Baixa Edat Mija, va anar principalment una chicoteta fortalea fronteriça de Bizancio. Els otomans varen ocupar la regió cap a 1300. Finalment, el lloc va ser abandonat per les inundacions.[7]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 (2004) «852 Magnesia», An Inventory of Archaic and Classical Poleis, Oxford University Press. ISBN 0-19-814099-1.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 (1976).The Princeton Encyclopedia of Classical Sites.Princeton University Press.Consultat el 2024-09-15.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 (1854).Dictionary of Greek and Roman Geography.Little, Brown and Company.Consultat el 2024-09-15.
  4. ↑ «Magnesia ad Maeandrum/Leukophrys» (en en). Pleiades. Consultat el 2024-09-15.
  5. ↑ «Magnesia ad Maeandrum (Ionia) 58 Tekin - Μαγνησία» (en en). ToposText. Consultat el 2024-09-15.
  6. ↑ Estrabón, op. cit XIV.1.11.
  7. ↑ 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 7,11 7,12 7,13 7,14 7,15 «Magnesia on the Meander» (en en). Turkish Archaeological News. Consultat el 2024-09-15.
  8. ↑ «Magnesia Through Clave» (en en). Procedural Magnesia. Consultat el 2024-09-15.
  9. ↑ 9,0 9,1 Estrabón, Geografia, XIV, 1-3 i ss.
  10. ↑ Plinio el Vell, Història natural, V, 31.
  11. ↑ «Maiandros/Maiandroupolis?» (en en). Pleiades. Archivat des d'el original, el 2019-12-09. Consultat el 2024-09-15.
  12. ↑ Ateneu Convit dels erudits, 1, 29.
  13. ↑ «The City Pla» (en en). Procedural Magnesia. Consultat el 2024-09-15.
  14. ↑ Ateneu Convit dels erudits 12.
  15. ↑ Heródoto, Històries 1,161; 3,122.
  16. ↑ Plutarco, Temístocles 27.1
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 Els grans descobriments de l'arqueologia, p. 296.
  18. ↑ Tácito, Anals, III.62.
  19. ↑ Cf. «Els cultes indigènes en Carie».Bibliothèque dones Écoles françaises dAthènes et de Rome.E. de Boccard.París:(158)
    526-537.
  20. ↑ Diodoro Sículo Biblioteca històrica XIV, 36.
  21. ↑ «The Olympic Victors» (en en). From Ancient Olympia to Athens of 1896. Foundation of the Hellenic World. Consultat el 2024-09-16.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Davesne, Alain (1982). La frise du temple d'Artémis à Magnésie du Méandre (en francés), Erc: Adpf. ISBN 2-86538-026-2.
  • Martin (1994). L'art grec (en francés), París: Livre de Poche, Pochothèque.
  • Freely, John (1991). Turquia clàssica, Madrit: Debat, pp. 99-100. ISBN 978-84-744-4468-3.
  • VV.AA (1988). Els grans descobriments de l'arqueologia, Barcelona: Planeta- De Agostini, pp. 295-299. ISBN 978-84-395-0688-0.
  • (1998).«Der Tempel dones Zeus Sosipolis von Magnesia am Mäander».Brigitte Knittlmayer and Wolf-Dieter Heilmeyer: Die Antikensammlung.Magúncia:
230-231.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Magnesia_del_Meandre&oldid=1112550»