Anar al contingut

Magnesia del Sípilo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Magnesia del Sípilo
Coordenades no vàlides

</noinclude>

Erro al crear miniatura:
Mapa en algunes de les principals antigues ciutats gregues de Eólida, en la zona septentrional d'Àsia Menor. Magnesia del Sípilo figura al noreste de Esmirna.
Monte Sípilo i llac Atalani, en Manisa, l'antiga Magnesia del Sípilo.
Estàtua hitita en el mont Sípilo.

Magnesia del Sípilo (, en grec jónico: Μαγνησίη, Magnēsiē; també Magnesia al pie del Sípilo, Plantilla:Polytonic, en latín: Magnesia ad Sipylum) va ser una era una antiga ciutat i ciutat-Estat (polis) de Brega.[1][2][3] En l'actualitat està ubicada en la ciutat de Manisa, en Turquia.[4][5]

Geografia

Estava situada a uns 65 km d'Esmirna (en turc İzmir), al peu nort-occidental del mont Sípilo i en la partix sur del riu Hermo (actual Gediz). Igual que el seu homònima de Jonia, va anar supostament una fundació de la Magnesia de Tesalia. Estava situada en l'intersecció d'importants vies de comunicació..[2][3] A l'est de la ciutat es trobava Sardes, i al noreste, Tiatira.[4][5]

Història

Si ben els primers restants arqueològics de la ciutat daten del Paleolític superior, la seua història d'assentaments es remonta al Neolític. Existixen vestigis de casi trenta assentaments prehistòrics en les vastes planures al nort de la ciutat.[6]


Es desconeix la data i el lloc exactes de la fundació de Magnesia del Sípilo; no obstant, s'accepta generalment que les ruïnes, ubicades a 7 km a l'est de la ciutat actual, constituïxen l'assentament més antic i daten de el II mileni a. C. Este assentament, que va caure baix l'influència hitita, va ser destruït per les tribus que varen invadir Anatolia a principis de el XII Despuix d'esta destrucció, els frigios varen establir un assentament cridat Sípilo en la regió, i es diu que la ciutat anomenada Magnesia, que va sorgir en la mateixa regió en el VII, va succeir a este assentament.[6]

Se sap poc sobre el història antiga de Magnesia. Es creu que la ciutat va rebre el seu nom pel fet de que, de la mateixa manera que la Magnesia jónica, va ser una colónia fundada per colon procedents de Magnesia de Tesalia.[2][3] l'etnónimo «magnēs» s'utilisava per a designar al ciutadà de la ciutat.

La primera menció de Magnesia del Sípilo en una font escrita antiga es troba en l'obra del historiador Helánico de Lesbos, de el V [7] Provablement en l'any 245 a. C., la ciutat va firmar un tractat de sympoliteia, que es conserva en forma d'inscripció i oferix importants senyes sobre l'organisació del Imperi seléucida.[8]

La seua fama derivava de l'important batalla lliurada davant les seues muralles, entre els romans dirigits pel cònsul romà Lucio Cornelio Escipión Asiàtic, i Antíoco III el Gran en el 190 a. C., en la que el rei seléucida va ser derrotat i va perdre a continuació les seues possessions en Àsia Menor. La ciutat es va rendir ràpidament als romans.[2][3][9]

Durant la guerra en Mitrídates del Ponto (132 a. C.-63 a. C.), en el I, els els magnesi es varen posar del costat de Roma i es varen defendre de l'atac de Mitrídates.[2][3][10]

Despuix de les reformes de Sila, Magnesia tenia els drets d'una ciutat lliure (civitas llibera).[2][3]

Va ser una ciutat important baix el domini romà, i durant el regnat de Tiberio la ciutat va ser destruïda per un terremot en l'any 17 d. C. Dit emperador va contribuir econòmicament en la reconstrucció.[11] Pausanias era d'algun lloc propenc i descriu la regió i les seues tradicions extensament en la seua Descripció de Grècia.[2] Se sap que la ciutat va tindre a lo manco dos victòries en els Jocs Olímpics a lo llarc de l'antiguetat.[12]

Encara era una ciutat de certa importància en el V i va seguir sent mencionada durant l'Imperi bizantí.[2][3]

Va ser una de les poques ciutats que va continuar sent pròspera, en esta part d'Àsia Menor, baix el govern otomà. Va ser residència temporal dels sultans turcs.[2][3]

Vore també

Referències

  1. ↑ (2004).An Inventory of Archaic and Classical Poleis.Oxford University Press.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 (1976).The Princeton Encyclopedia of Classical Sites.Princeton University Press.Consultat el 2025-12-04.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 (1854).Dictionary of Greek and Roman Geography.Little, Brown and Company.Consultat el 2025-12-04.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Magnesia» (en en). Pleiades. Consultat el 2025-12-04.
  5. ↑ 5,0 5,1 «Magnesia ad Sipylum (Lydia) 59 Manisa - Μαγνησία υπό Σιπύλωι» (en en). ToposText. Consultat el 2025-12-04.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Antikçağ Yazarlarının Gözünden Magnesia Ad Sipylum» (en tr). Consultat el 2025-12-04.
  7. ↑ Helánico de Lesbos, FGrH 4, fragment 191.
  8. ↑ Ihnken, 1978, pp. 23-124.
  9. ↑ Plinio el Vell, Història natural 2,93; Claudio Ptolomeo, Geografia 5,2,16; 8,17,16; Tito Livio, Ab urbs condita, 37,37–; Tácito, Ab urbs condita, 2,47; Apiano, Història romana (Sobre Síria), 35.
  10. ↑ Pausanias, Descripció de Grècia 1.20.3.
  11. ↑ Ihnken, 1978, p. 17.
  12. ↑ «From Ancient Olympia to Athens of 1896».Consultat el 2025-12-04.
  •  Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».

Bibliografia

  • (1978) Die Inschriften von Magnesia am Sipylos. Mit einem Kommentar zoom Sympolitievertrag mit Smyrna (en de), Habelt. ISBN 3-7749-1485-0.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Magnesia_del_Sípilo&oldid=947738»