Diferència entre les revisions de "Alaquàs"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 69 edicions intermiges d'12 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{Infobox pobles
 
{{Infobox pobles
|image_país = [[Image: 95px-Localisació_d'Alaquàs_respecte_de_la_Comunitat_Valenciana.png‎]]  
+
|image_país = [[File:Localització d'Alaquàs respecte del País Valencià.png|120px]]  
|image_província = [[Image: 160px-Localisació_d'Alaquàs_respecte_de_l'Horta_Oest.png‎]]  
+
|image_província = [[File:Localització d'Alaquàs respecte de l'Horta Oest.png|120px]]  
 
|nom = Alaquàs  
 
|nom = Alaquàs  
|image_escut = [[Image: 90px-Escut_d'Alaquàs.jpg‎]]  
+
|image_escut = [[File:Escut d'Alaquàs.svg|65px]]  
|país = Espanya
+
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
|comunitat = [[Comunitat Valenciana]]
+
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
 
|província = [[Província de Valéncia]]
 
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[Horta Oest]]
+
|comarca = [[L'Horta Sur]]
 
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Torrent]]  
 
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Torrent]]  
 
|coor =  39°27′30″N 0°27′46″O   
 
|coor =  39°27′30″N 0°27′46″O   
 
|superfície = 3,9 km²
 
|superfície = 3,9 km²
 
|altitut =  42 msnm
 
|altitut =  42 msnm
|població = 30,177 hab.
+
|població = 29.537 hab. ([[INE]] [[2022]])
|densitat = 7.737,69 hab./km²
+
|densitat = 7.557,44 hab./km²
 
|gentilici = Alaquaser/a
 
|gentilici = Alaquaser/a
 
|llengua = [[Valencià]]
 
|llengua = [[Valencià]]
 
|còdic_postal = 46970  
 
|còdic_postal = 46970  
 
|festes = Principis de setembre  
 
|festes = Principis de setembre  
|alcalde = [[Jorge Alarte Gorbe]] ([[PSPV-PSOE]])  
+
|alcalde = [[Antonio Saura Martín]] ([[PSPV-PSOE]])  
|uep = [http://www.alaquas.org Web Oficial d'Alaquàs]
+
|web = [http://www.alaquas.org Web Oficial d'Alaquàs]
 
|notes =  
 
|notes =  
 
}}
 
}}
'''Alaquàs''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], situat en la zona oest del [[àrea metropolitana de Valéncia]], en la [[comarca]] de l'[[Horta Oest]]. Conta ab 30.177 habitants.
+
'''Alaquàs''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], situat en la zona oest de l'[[àrea metropolitana de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[L'Horta Sur]].
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==
Situat a 42 m de altitut i ab 3,9 km² de extensió, se localisa en l'[[Horta de Valéncia]], a 7 km al oest de la capital provincial i pertanyent a la comarca de l'[[Horta Oest]]. Llimita al nort i a l'oest ab el municipi d'[[Aldaya]], i al Sur ab el de [[Torrent]] i el de [[Picanya]], i finalment al Est ab el de [[Chirivella]].
+
Situat a 42 m d'altitut i en 3,9 km² d'extensió, se localisa en l'[[Horta de Valéncia]], a 7 quilómetros a l'oest de la capital provincial i pertanyent a la comarca de [[L'Horta Sur]]. Llimita al nort i a l'oest en el municipi d'[[Aldaya]], i al sur en el de [[Torrent]] i el de [[Picanya]] i finalment a l'est en el de [[Chirivella]].
  
== Historia ==
+
== Història ==
Antiga [[alqueria]] musulmana, la seua titularitat va ser otorgada per [[Jaume I d'Aragó]] a [[Bernardo Castelló]] en el any [[1238]], el qual la canvià per atres possessions a [[Ponce Soler]]. Posteriorment, se li va confiscar i passa a mans de la Corona. En [[1319]] [[Joan Escrivà]] comprà el senyoriu i després l'adquirí la família Vilaragut, els quals el veneneren en el [[segle XV]] als Aguilar. Després passa a ser patrimoni dels [[Pardo de la Casta]]. U dels membres de esta família, Luis Pardo, obtingué el títul de comte de Alaquàs el any [[1577]]. Més tart, el comtat va pertànyer als marquesos de Manfredi i, després al baró de Bolbait. Hui se conserva el palaau-castell alçat baix el patrimoni de [[Luis Pardo de la Casta]] i recentment recuperat per al públic general per l'Ajuntament d'Alaquàs; se tracta de una construcció de planta quadrangular, ab quatre torres de 25 m. de altura, de les quals només se conservaven tres. En una recent restauració s'ha reconstruït la quarta torre.  
+
Antiga [[alqueria]] musulmana, la seua titularitat va ser otorgada per [[Jaume I d'Aragó]] a [[Bernardo Castelló]] en l'any [[1238]], el qual la canvià per atres possessions a [[Ponce Soler]]. Posteriorment, se li va confiscar i passa a mans de la Corona. En l'any [[1319]] [[Joan Escrivà]] comprà el senyoriu i despuix l'adquirí la família Vilaragut, els quals el vengueren en el [[sigle XV]] als Aguilar. Posteriorment passa a ser patrimoni dels [[Pardo de la Casta]]. Un dels membres d'esta família, Luis Pardo, obtingué el títul de comte d'Alaquàs en l'any [[1577]]. Més tart, el comtat va pertànyer als marquesos de Manfredi i, despuix al baró de Bolbait. Hui se conserva el palau-castell alçat baix el patrimoni de [[Luis Pardo de la Casta]] i recentment recuperat per al públic general per l'Ajuntament d'Alaquàs; se tracta d'una construcció de planta quadrangular, en quatre torres de 25 m. d'altura, de les quals a soles se conservaven tres. En una recent restauració s'ha reconstruït la quarta torre.  
  
 
=== Etimologia ===
 
=== Etimologia ===
 
+
El nom d'Alaquàs és d'orige [[àrap]], ya que prove d'''al-quas'', és dir, ''els arcs'' o ''les arcades'' i fa referència a una localitat situada al voltant de 20 quilómetros del [[Barranc de Torrent]]. Com una séquia procedent de [[Manises]] esta construïda en moltes arcades, o degut a la possible existència d'unes arcades d'algun pont moro ya desaparegut, els àraps el nomenaren d'esta forma. Ya durant la conquista cristiana, despuix de sitiar la localitat, [[Jaume I d'Aragó]] donà a [[Berenguer de Castellnou]] ''Alaquaz'', tal com consta en el document de concessió.
El nom d'Alaquàs es de orige àrap, ya que prove de ''al-quas'', es dir, "els arcs" o "les arcades", i fa referència a una localitat situada al voltant de vint quilómetros del [[Barranc de Torrent]]. Com una sequia procedent de [[Manises]] esta construïda ab moltes arcades, o degut a la possible existència de unes arcades de algun pont moro ya desaparegut, els àraps el nomenaren de esta forma. Ya durant la conquista cristiana, després de sitiar la localitat, [[Jaume I d'Aragó]] donà a [[Berenguer de Castellnou]] ''Alaquaz'', tal com consta en el document de concessió.
 
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==
En els [[anys 60]] se produí una gran aplegada de immigrants de [[Andalusia]] i [[Castella]] lo que feu aumentar la població considerablement fins a alcançar uns 24.000 habitants en [[1986]] i aplegant als 30.177 en el any [[2007]].  
+
Conta en 29.537 habitants segons el cens del [[INE]] de l'any [[2022]].
 
+
En els [[anys 60]] se produí una gran aplegada d'immigrants d'[[Andalusia]] i [[Castella]] lo que feu aumentar la població considerablement fins a alcançar uns 24.000 habitants en [[1986]] i aplegant als 30.177 en l'any [[2007]].  
{| {{tablabonita}}
+
<center>
!bgcolor=black colspan=20 style="color:white;"|Evolución demográfica de Alacuás<ref><small>'''Fuente''': [[Población de hecho]] según el [[Instituto Nacional de Estadística de España]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de población de los municipios de España desde 1996.] </small></ref>
+
{| align="center" {{tablabonita}}
 +
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:blacke;"|Evolució demogràfica d'Alaquàs<ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref>
 +
|-
 +
! !![[1857]] !! [[1887]] !! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]]
 +
|-
 +
| Població||align=center| 1.846 || align=center| 2.062 ||  align=center| 2.370 || align=center| 2.672 || align=center| 2.765 || align=center| 3.276 || align=center| 3.753 || align=center| 4.332 || align=center| 8.116 || align=center| 19.639
 
|-
 
|-
! !![[1857]] !! [[1887]] !! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2006]] !! [[2007]]  
+
! !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2017]] !! [[2018]] !! [[2022]]
 
|-
 
|-
| Población||align=center| 1.846 || align=center| 2.062 || align=center| 2.370 || align=center| 2.672 || align=center| 2.765 || align=center| 3.276 || align=center| 3.753 || align=center| 4.332 || align=center| 8.116 || align=center| 19.639 || align=center| 23.550 || align=center| 24.107 || align=center| 26.939 || align=center| 30.104 || align=center| 30.177
+
| Població|| align=center| 23.550 || align=center| 24.107 || align=center| 26.939 || align=center| 30.104 || align=center| 30.177 || align=center| 29.474 || align=center| 29.341 || align=center| 29.537
 +
 
 
|}
 
|}
 +
</center>
  
== Estructura socioeconómica ==
+
== Estructura socioeconòmica ==
 
+
[[File:Pont del Barranc dels Cavalls, Aldaia 06.jpg|thumb|300px|Barranc dels Cavalls]]
Les aigües del Barranc del Cavalls creuen el seu territori, on se cultivaven productes hortofrutícoles, com creïlles, lleguminoses, cereals, frutes i hortalices. En la actualitat la agricultura es un sector residual. La seua potencia industrial tradicionalment estrebava en les fàbriques de joguets, mobles, plàstics, estores, fusta tallada, gelats, suro, confeccions i palmitos, així com la fabricació de productes de cantereria. Hui en dia la producció industrial es principalment la del sector del moble, encara que el creiximent de la zona industrial ha permés la instalació de empreses de alimentació i de productes metàlics. La majoria de les empreses son de chicotet tamany ab menys de 10 treballadors concentrant-se en els dos principals polígons industrials de la població; El Bovalar i Els Mollons.
+
Les aigües del Barranc del Cavalls creuen el seu territori, a on se cultivaven productes hortofrutícoles, com [[creïlla|creïlles]], lleguminoses, [[cereal|cereals]], frutes i hortalices. En l'actualitat la agricultura és un sector residual. La seua potencia industrial tradicionalment estrebava en les fàbriques de joguets, mobles, plàstics, estores, fusta tallada, gelats, suro, confeccions i palmitos, aixina com la fabricació de productes de cantereria. Hui en dia la producció industrial és principalment la del sector del moble, encara que el creiximent de la zona industrial ha permés l'instalació d'empreses d'alimentació i de productes metàlics. La majoria de les empreses són de chicotet tamany en menys de 10 treballadors concentrant-se en els dos principals polígons industrials de la població: El Bovalar i Els Mollons.
 
 
El sector servicis es el segon en importància en la economia local en el qual treballa més de un 40% de la població.  
 
  
La llínea del tren de alta velocitat ([[Alta Velocitat Espanyola|AVE]]) passarà per el seu terme municipal.
+
El sector servicis és el segon en importància en l'economia local en el qual treballa més d'un 40% de la població.  
  
EL ministeri de foment comunicà al alcalde la seua decisió de dotar al poble ab una estació de [[Rodalies]] de la llínea C-3 de [[Rodalies Valéncia]], la construcció de la estació inclourà 140 places de aparcaments i una passarela.
+
La llínea del tren d'alta velocitat ([[Alta Velocitat Espanyola|AVE]]) passarà pel seu terme municipal.
  
== Monuments i llocs de interés ==
+
EL ministeri de foment comunicà l'alcalde la seua decisió de dotar al poble en una estació de [[Rodalies]] de la llínea C-3 de [[Rodalies Valéncia]], la construcció de l'estació inclourà 140 places d'aparcaments i una passarela.
  
Entre els seus atractius turístics destaca el [[Palau - Castell d'Alaquàs]]; edifici datat en [[1582]], declarat Monument Nacional en [[1918]], i que en el any [[2003]] passa a mans municipals desenrollant-se allí diverses activitats culturals (exposicions, concerts...). Atres llocs de interés de la localitat son la [[Iglésia de la Assunció]] (adjacent al Palau - Castell), la casa dels [[infants de Alòs]] (del S.XIX) i la [[Iglésia de la Mare de Deu del Olivar]].
+
== Monuments i llocs d'interés ==
 +
[[File:Palau dels Aguilar d'Alaquàs 2.jpg|thumb|300px|[[Palau dels Aguilar]] d'Alaquàs]]
 +
Entre els seus atractius turístics destaca el [[Palau dels Aguilar|Palau - Castell d'Alaquàs]]; edifici datat en l'any [[1582]], declarat Monument Nacional en [[1918]], i que en l'any [[2003]] passa a mans municipals desenrollant-se allí diverses activitats culturals (exposicions, concerts...). Atres llocs d'interés de la localitat són l'[[Iglésia de la Assunció]] (adjacent al Palau - Castell), la casa dels [[infants de Alòs]] (del S.XIX) i l'[[Iglésia de la Mare de Deu del Olivar]].
  
 
== Festes ==
 
== Festes ==
 +
Les seues festes majors se celebren a principis de setembre i entre els actes destaquen els Correfocs, els [[Moros i Cristians]], La ''Festa de l'[[Aigua]] '', en la qual els veïns ixen al carrer i se banyen uns a atres en aigua depositada en depòsits en el carrer, el ''Cant de la Carchofa'' i el ''[[Festival de Rock d'Alaquàs]] '', més conegut com ''FRA'' (http://www.festifra.net). En la localitat també se celebren les [[Falles]] en el més de [[març]], contant en 12 [[comissió fallera|comissiones falleres]] i premis propis. Des de fa alguns anys, la ''Festa del Aigua'' s'ha suspés.
  
Les seues festes majors se celebren a principis de setembre i entre els actes destaquen els Correfocs, els [[Moros i Cristians]], La ''Festa del Aigua'', en la qual els veïns ixen al carrer i se banyen uns a atres ab aigua depositada en depòsits en el carrer, el ''Cant de la Carchofa'' i el ''[[Festival de Rock d'Alaquàs]]'', més conegut com ''FRA'' (http://www.festifra.net). En la localitat també se celebren les [[Falles]] en el mes de març, contant ab 12 comissiones falleres i premis propis. Des de fa alguns anys, la  ''Festa del Aigua'' s' ha suspés.
+
En primavera en honor a [[Sant Francesc de Paula]] se celebra la ''Festa del [[Porrat]] ''; Festa recuperada recentment en la qual se cuinen calderetes que són repartides entre els veïns. També se organisa una fira gastronòmica.
 
 
En primavera en honor a [[Sant Francisco de Paula]] se celebra la ''Festa del [[Porrat]]''; Festa recuperada recentment en la qual se cuinen calderetes que son repartides entre els veïns. També se organisa una fira gastronòmica.
 
  
 
== Política ==
 
== Política ==
Llínea 81: Llínea 86:
 
   | Alcalde_7 = [[Jorge Alarte Gorbe]]
 
   | Alcalde_7 = [[Jorge Alarte Gorbe]]
 
   | Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
 
   | Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
   | Alcalde_8 = [[Jorge Alarte Gorbe]]
+
   | Alcalde_8 = [[Jorge Alarte Gorbe]]/[[Elvira García Campos]]
 
   | Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]
 
   | Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_9 = [[Elvira García Campos]]
 +
  | Partit_9 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_10 = [[Elvira García Campos]]
 +
  | Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_11 = [[Antonio Saura Martín]]
 +
  | Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_12 = [[Antonio Saura Martín]]
 +
  | Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]
 +
}}
  
}}
+
== Ciutats agermanades ==
 +
*[[Cremona]], ([[Lombardía]], [[Itàlia]])
 +
*[[Lanjarón]], ([[Província de Granada]])
 +
*[[Jerez de los Caballeros]], ([[Província de Badajoz]])
  
== Ciutats Agermanades ==
+
== Vore també ==
 +
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
  
* [[Cremona]] ([[Lombardía]], [[Itàlia]])
+
== Referències ==
 +
{{Reflist}}
  
* [[Lanjarón]] ([[Província de Granada]])
+
* [https://www.alaquas.org Ajuntament d'Alaquàs]
 +
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Alaquàs INE. Població d'Alaquàs]
 +
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
  
* [[Jerez de los Caballeros]] ([[Província de Badajoz]])
+
== Bibliografia ==
 +
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
* [http://www.alaquas.org Pàgina web de l'Ajuntament d'Alaquàs]
+
{{commonscat|Alaquàs}}
* [http://www.alaquas.net Web ciutadana de l'Ajuntament d'Alaquàs]
+
* [https://www.castell.alaquas.org Web del Castell d'Alaquàs]
* [http://www.castell.alaquas.org Web del Castell d'Alaquàs]
 
* [http://www.festifra.net Festival de Rock d'Alaquàs]
 
  
== Referències ==
+
{{Municipis de L'Horta Sur}}
* {{Traduït de|es|Alacuás}}
+
{{Pobles afectats per la DANA de 2024}}
  
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 +
[[Categoria:Pobles afectats per la DANA de 2024]]

Última revisió del 22:05 12 nov 2024

Alaquàs
Localització d'Alaquàs respecte del País Valencià.png Escut d'Alaquàs.svg
Localització d'Alaquàs respecte de l'Horta Oest.png
País : Bandera de España.svg Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: L'Horta Sur
Partit judicial: Torrent
Ubicació: 39°27′30″N 0°27′46″O
Altitut: 42 msnm
Superfície: 3,9 km²
Població: 29.537 hab. (INE 2022)
Densitat: 7.557,44 hab./km²
Gentilici: Alaquaser/a
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46970
Festes majors: Principis de setembre
Alcalde: Antonio Saura Martín (PSPV-PSOE)
Pàgina web: Web Oficial d'Alaquàs


Alaquàs és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, situat en la zona oest de l'àrea metropolitana de Valéncia, en la comarca de L'Horta Sur.

Geografia[editar | editar còdic]

Situat a 42 m d'altitut i en 3,9 km² d'extensió, se localisa en l'Horta de Valéncia, a 7 quilómetros a l'oest de la capital provincial i pertanyent a la comarca de L'Horta Sur. Llimita al nort i a l'oest en el municipi d'Aldaya, i al sur en el de Torrent i el de Picanya i finalment a l'est en el de Chirivella.

Història[editar | editar còdic]

Antiga alqueria musulmana, la seua titularitat va ser otorgada per Jaume I d'Aragó a Bernardo Castelló en l'any 1238, el qual la canvià per atres possessions a Ponce Soler. Posteriorment, se li va confiscar i passa a mans de la Corona. En l'any 1319 Joan Escrivà comprà el senyoriu i despuix l'adquirí la família Vilaragut, els quals el vengueren en el sigle XV als Aguilar. Posteriorment passa a ser patrimoni dels Pardo de la Casta. Un dels membres d'esta família, Luis Pardo, obtingué el títul de comte d'Alaquàs en l'any 1577. Més tart, el comtat va pertànyer als marquesos de Manfredi i, despuix al baró de Bolbait. Hui se conserva el palau-castell alçat baix el patrimoni de Luis Pardo de la Casta i recentment recuperat per al públic general per l'Ajuntament d'Alaquàs; se tracta d'una construcció de planta quadrangular, en quatre torres de 25 m. d'altura, de les quals a soles se conservaven tres. En una recent restauració s'ha reconstruït la quarta torre.

Etimologia[editar | editar còdic]

El nom d'Alaquàs és d'orige àrap, ya que prove d'al-quas, és dir, els arcs o les arcades i fa referència a una localitat situada al voltant de 20 quilómetros del Barranc de Torrent. Com una séquia procedent de Manises esta construïda en moltes arcades, o degut a la possible existència d'unes arcades d'algun pont moro ya desaparegut, els àraps el nomenaren d'esta forma. Ya durant la conquista cristiana, despuix de sitiar la localitat, Jaume I d'Aragó donà a Berenguer de Castellnou Alaquaz, tal com consta en el document de concessió.

Demografia[editar | editar còdic]

Conta en 29.537 habitants segons el cens del INE de l'any 2022. En els anys 60 se produí una gran aplegada d'immigrants d'Andalusia i Castella lo que feu aumentar la població considerablement fins a alcançar uns 24.000 habitants en 1986 i aplegant als 30.177 en l'any 2007.

Evolució demogràfica d'Alaquàs[1]
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970
Població 1.846 2.062 2.370 2.672 2.765 3.276 3.753 4.332 8.116 19.639
1981 1991 2000 2006 2007 2017 2018 2022
Població 23.550 24.107 26.939 30.104 30.177 29.474 29.341 29.537

Estructura socioeconòmica[editar | editar còdic]

Barranc dels Cavalls

Les aigües del Barranc del Cavalls creuen el seu territori, a on se cultivaven productes hortofrutícoles, com creïlles, lleguminoses, cereals, frutes i hortalices. En l'actualitat la agricultura és un sector residual. La seua potencia industrial tradicionalment estrebava en les fàbriques de joguets, mobles, plàstics, estores, fusta tallada, gelats, suro, confeccions i palmitos, aixina com la fabricació de productes de cantereria. Hui en dia la producció industrial és principalment la del sector del moble, encara que el creiximent de la zona industrial ha permés l'instalació d'empreses d'alimentació i de productes metàlics. La majoria de les empreses són de chicotet tamany en menys de 10 treballadors concentrant-se en els dos principals polígons industrials de la població: El Bovalar i Els Mollons.

El sector servicis és el segon en importància en l'economia local en el qual treballa més d'un 40% de la població.

La llínea del tren d'alta velocitat (AVE) passarà pel seu terme municipal.

EL ministeri de foment comunicà l'alcalde la seua decisió de dotar al poble en una estació de Rodalies de la llínea C-3 de Rodalies Valéncia, la construcció de l'estació inclourà 140 places d'aparcaments i una passarela.

Monuments i llocs d'interés[editar | editar còdic]

Entre els seus atractius turístics destaca el Palau - Castell d'Alaquàs; edifici datat en l'any 1582, declarat Monument Nacional en 1918, i que en l'any 2003 passa a mans municipals desenrollant-se allí diverses activitats culturals (exposicions, concerts...). Atres llocs d'interés de la localitat són l'Iglésia de la Assunció (adjacent al Palau - Castell), la casa dels infants de Alòs (del S.XIX) i l'Iglésia de la Mare de Deu del Olivar.

Festes[editar | editar còdic]

Les seues festes majors se celebren a principis de setembre i entre els actes destaquen els Correfocs, els Moros i Cristians, La Festa de l'Aigua , en la qual els veïns ixen al carrer i se banyen uns a atres en aigua depositada en depòsits en el carrer, el Cant de la Carchofa i el Festival de Rock d'Alaquàs , més conegut com FRA (http://www.festifra.net). En la localitat també se celebren les Falles en el més de març, contant en 12 comissiones falleres i premis propis. Des de fa alguns anys, la Festa del Aigua s'ha suspés.

En primavera en honor a Sant Francesc de Paula se celebra la Festa del Porrat ; Festa recuperada recentment en la qual se cuinen calderetes que són repartides entre els veïns. També se organisa una fira gastronòmica.

Política[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Albert Taberner PCE
1983 - 1987 Francisco Tàrrega PSPV-PSOE
1987 - 1991 Francisco Tàrrega PSPV-PSOE
1991 - 1995 Adrià Hernandez PSPV-PSOE
1995 - 1999 Adrià Hernandez PSPV-PSOE
1999 - 2003 Jorge Alarte Gorbe PSPV-PSOE
2003 - 2007 Jorge Alarte Gorbe PSPV-PSOE
2007 - 2011 Jorge Alarte Gorbe/Elvira García Campos PSPV-PSOE
2011 - 2015 Elvira García Campos PSPV-PSOE
2015 - 2019 Elvira García Campos PSPV-PSOE
2019 - 2023 Antonio Saura Martín PSPV-PSOE
2023 Antonio Saura Martín PSPV-PSOE

Ciutats agermanades[editar | editar còdic]

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de L'Horta Sur
Alaquàs    Albal    Alcàsser    Aldaya    Alfafar    Benetússer    Beniparrell    Catarroja    Chirivella    Lloc Nou de la Corona    Manises    Massanassa    Mislata    Paiporta    Picanya    Picassent    Quart de Poblet    Sedaví    Silla    Torrent