Diferència entre les revisions de "Utiel"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Correcció de chicotetes faltes)
 
(No es mostren 71 edicions intermiges d'14 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
{{esbos}}
+
{{Infobox_pobles
 +
|image_país = [[File:Comarca-Requena-Utiel.jpg|170px]]
 +
|image_província = [[File:Localització d'Utiel respecte de la Plana d'Utiel.png  |175px]]
 +
|nom = Utiel
 +
|image_escut = [[File:Escut d'Utiel.svg|80px]]
 +
|bandera = Flag.png
 +
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
 +
|comunitat = [[Comunitat Valenciana]]
 +
|província = [[Província de Valéncia]]
 +
|comarca = [[La Plana d'Utiel-Requena]]
 +
|partit_judicial = [[Requena]]
 +
|coor =
 +
|superfície = 236.9 km²
 +
|altitut = 720 m
 +
|població = 11.478 hab. (2021)
 +
|densitat = 50,8 hab./km²
 +
|gentilici = Utielà, ana
 +
|llengua = [[Castellà]]
 +
|còdic_postal = 46300
 +
|festes = Del [[6]] al [[15 de setembre]]
 +
|alcalde = José Luis Ramírez ([[PP]])
 +
|web = [https://www.utiel.es Ajuntament d'Utiel]
 +
|notes =
 +
}}
  
−
Utiel és un municipi de la província de Valéncia (Comunitat Valenciana, Espanya) situat en un altiplà, a la vora del riu Magre, en la comarca de Requena-Utiel, a l'oest de la província a, prop del llímit en la província de Conca. Conta en 12.012 habitants (INE 2006).
+
'''Utiel''' és un [[municipi]] de la [[província de Valéncia]] ([[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]) situat en un altiplà, a la vora del [[riu Magre]], en la comarca de [[La Plana d'Utiel-Requena]], a l'oest de la província prop del llímit en la [[província de Conca]].
−
 
 
−
És un important nuc de comunicacions; s'ubica a la vora de l'autovia A-3, Madrit-Valéncia. Posseïx estació de ferrocarril des de finals del XIX, llínea Madrit-Conca-Valéncia i proximitats Utiel-Valéncia, Nacional-330 Alacant a França per Saragossa i una xàrcia de carreteres locals i comarcals, dos polígons industrials i un parc empresarial.
 
  
 +
És un important nuc de comunicacions; s'ubica a la vora de l'autovia A-3, [[Madrit]]-[[Valéncia]]. Posseïx estació de ferrocarril des de finals del [[sigle XIX]], llínea Madrit-[[Conca]]-Valéncia i proximitats Utiel-Valéncia, Nacional-330 [[Alacant]] a [[França]] per [[Saragossa]] i una ret de carreteres locals i comarcals, dos polígons industrials i un parc empresarial.
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==
−
El relleu presenta una forma relativament plana, en forma d'altiplà prolongat cap al sur i l'est tancada per borts montanyosos pel nordest i l'oest, mentres que per la part central-septentrional la rambla de la Torre forma una chicoteta vall de fons pla que és com un corredor fins a les terres planes de Sinarques i Ranera. Pel costat nordest s'alça la Serra del Negrete o d'Utiel, poderós anticlinal juràssic d'orientació ibèrica que separa a esta comarca de la dels Serrans. En esta serra es troba el pic del Remei, cima de la comarca en 1.306 metros d'altitut.
+
El relleu presenta una forma relativament plana, en forma d'altiplà prolongat cap al sur i l'est tancada per borts montanyosos pel nordest i l'oest, mentres que per la part central-septentrional la rambla de la Torre forma una chicoteta vall de fondos pla que és com un corredor fins a les terres planes de Sinarques i Ranera. Pel costat nordest s'alça la Serra del Negrete o d'Utiel, poderós anticlinal juràssic d'orientació ibèrica que separa a esta comarca de la dels Serrans. En esta serra es troba el pic del Remei, cima de la comarca en 1.306 metros d'altitut.
  
 
=== Clima ===
 
=== Clima ===
−
El clima és continental, dels més rigorosos de l'est peninsular. Els estius són curts i més calorosos que en el litoral i els hiverns molt llarcs i extremadament gèlits. Solen superar-se els 6 mesos d'hivern consecutius. La neu és freqüent durant els mesos centrals de l'hivern, les fortes gelades nocturnes són la tònica durant este periodo i les graniçades i tempestats severes durant l'época estival. Una miqueta més extrem que en la part oriental de la comarca.
+
El clima és continental, dels més rigorosos de l'est peninsular. Els [[estiu|estius]] són curts i més calorosos que en el litoral i els hiverns molt llarcs i extremadament gèlits. Solen superar-se els 6 mesos d'[[hivern]] consecutius. La neu és freqüent durant els mesos centrals de l'hivern, les fortes gelades nocturnes són la tònica durant este periodo i les graniçades i tempestats severes durant l'época estival. Una miqueta més extrem que en la part oriental de la comarca.
  
 
{| class="wikitable"
 
{| class="wikitable"
Llínea 86: Llínea 108:
 
*'''El Hortanar'''.
 
*'''El Hortanar'''.
  
−
===Localitats limítrofes===
+
===Localitats llimítrofes===
−
'''Sinarques, [[Camporrobles]], [[Fuenterrobles]], [[Aliaguilla]], [[Caudete de las Fuentes]], [[Requena]], [[Benagéber]], i [[Chelva]]''' totes de la [[província de Valéncia]], excepte Aliaguilla, que pertany a la província de Conca
+
[[Sinarques]], [[Camporrobles]], [[Fuenterrobles]], [[Aliaguilla]], [[Capdet de les Fonts]], [[Requena]], [[Benaixeve]], i [[Chelva]] totes de la [[província de Valéncia]], excepte [[Aliaguilla]], que pertany a la [[província de Conca]].
  
 
== Història ==
 
== Història ==
 +
Els seus orígens és remonten al neolític, en jaciments [[ibers]] i [[Antiga Roma|romans]]. Utiel va pertànyer al Regne Visigot, sent conquistada despuix pels àraps. Va ser reconquistada posteriorment, i va passar a formar part del Regne de Castella. Pedro I de Castella ''El Justicier'' li va otorgar la Carta de Poblament en [[1355]] en Curiel de los Ajos. [[Felip IV]] li va concedir el títul de Ciutat en l'any [[1645]], sent aixina una de les ciutats més antigues d'[[Espanya]].
  
−
Els seus orígens es remonten al neolític, en jaciments ibers i romans. Utiel va pertànyer al Regne Visigot, sent conquistada després pels àraps. Va ser reconquistada posteriorment, i va passar a formar part del Regne de Castella. Pedro I de Castella "El Justicier" li va otorgar la Carta de Poblament en 1355 en Curiel de los Ajos. Felip IV li va concedir el títul de Ciutat l'any 1645, sent aixina una de les ciutats més antigues d'Espanya.
+
En la divisió provincial de Javier de Burgos va quedar incorporada a la [[província de Conca]]; no obstant, en [[1853]], per part dels seus dirigents es va decidir la seua incorporació a la de Valéncia, de la que va passar a dependre.
−
 
 
−
En la divisió provincial de Javier de Burgos va quedar incorporada a la província de Conca; no obstant, en 1853, per part dels seus dirigents es va decidir la seua incorporació a la de Valéncia, de la que va passar a dependre.
 
  
−
La inauguració en 1885 de la llínea ferroviària Valéncia-Utiel (com a primer pas per a la llínea Valéncia-Madrit) va revolucionar el sector vinícola de la zona pel fet que la producció es podia transportar al port de Valéncia per a ser exportada a tota Europa. Això va generar un increment de l'activitat econòmica i de la població. En 1912 les vinyes d'Utiel van patir els atacs de la filoxera, pero el ritme de repoblament va ser superior al de destrucció i va ser en 1950, estant l'epidèmia ya superada, quan l'extensió de la superfície de vinyes va ser màxima.
+
L'inauguració en [[1885]] de la llínea ferroviària Valéncia-Utiel (com a primer pas per a la llínea Valéncia-Madrit) va revolucionar el sector vinícola de la zona pel fet que la producció es podia transportar al port de Valéncia per a ser exportada a tota [[Europa]]. Això va generar un increment de l'activitat econòmica i de la població. En [[1912]] les vinyes d'Utiel varen patir els atacs de la [[filoxera]], pero el ritme de repoblament va ser superior al de destrucció i va ser en [[1950]], estant l'epidèmia ya superada, quan l'extensió de la superfície de vinyes va ser màxima.
  
 +
== Administració ==
 +
{{Alcaldes_Espanya
 +
  | Alcalde_1 = José Yagüe Hernández
 +
  | Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_2 = Luis Pérez Moya
 +
  | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_3 = Luis Pérez Moya
 +
  | Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_4 = José Yagüe Hernández
 +
  | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_5 = Vicente Sánchez Iranzo
 +
  | Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_6 = Enrique Luján Castro
 +
  | Partit_6 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_7 = Enrique Luján Castro
 +
  | Partit_7 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_8 = José Luis Ramírez Ortiz
 +
  | Partit_8 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_9 = José Luis Ramírez Ortiz
 +
  | Partit_9 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_10 = Fernando Benlliure García
 +
  | Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_11 = Fernando Benlliure García
 +
  | Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_12 = Ricardo Gabaldón Gabaldón
 +
  | Partit_12 = [[PPCV]]
 +
}}
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==
 +
Utiel conta en 11.632 habitants en l'any 2023 segons el cens del [[INE]]. El municipi és completament castellaparlant.
 +
<center>
 +
{| align="center" {{tablabonita}}
 +
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 +
|-
  
−
Utiel conta en 12.012 habitants (INE 2006). El municipi és completament castellaparlant.
+
! [[1857]] !! [[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !! [[1930]] !![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]]
−
{| {{tablabonita}}
+
|-
−
!bgcolor=black colspan=20 style="color:white;"|Evolució demogràfica d'Utiel<ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l' [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions en els municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref>
+
| align=center| 7.072|| align=center| 10.638||align=center| 11.642||  align=center| 11.777|| align=center| 13.137||align=center| 11.875||align=center|12.411||align=center|13.365|| align=center|12.542|| align=center|11.384
 
|-
 
|-
−
! [[1857]] !! [[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !! [[1930]] !![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2001]] !! [[2006]]  
+
 
 +
! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2001]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2018]] !! [[2021]] !! [[2023]]
 
|-
 
|-
−
| align=center| 7.072|| align=center| 10.638||align=center| 11.642|| align=center| 11.777|| align=center| 13.137||align=center| 11.875||align=center|12.411||align=center|13.365|| align=center|12.542|| align=center|11.384|| align=center| 12.021|| align=center| 11.392|| align=center| 11.839 ||align=center| 12.012
+
| align=center| 12.021|| align=center| 11.392|| align=center| 11.839 ||align=center| 12.012 ||align=center| 12.053 ||align=center| 11.540 ||align=center| 11.478 ||align=center| 11.632
 
|}
 
|}
−
 
+
</center>
−
 
 
  
 
== Economia ==
 
== Economia ==
 +
L'autèntic fluix soci-econòmic de la ciutat d'Utiel, les seues pedanies i les seues poblacions llimítrofes, és el [[vi]]. Posseïx la ciutat una bodega cooperativa, possiblement la major de la [[Comunitat Valenciana]], on s'elaboren cada verema uns excelents caldos, predominantment negres; procedents de la varietat Bobal. No obstant, l'introducció en els últims anys de varietats internacionalment conegudes, com les Cabernet Sauvignon, Merlot, Chardonnay i atres, han vengut a coadjuvar dins del més pur estil clàssic, una posada al dia en excelents caldos, punta de llança en concursos internacionals i presència en mercats de diversos continents. Vins, tant negres d'envelliment com criances, reserves, o blancs fermentats en bota i negres actuals com el tipo madurat en bota.
  
−
L'autèntic fluix soci-econòmic de la ciutat d'Utiel, les seues pedanies i les seues poblacions limítrofes, és el vi. Posseïx la ciutat una bodega cooperativa, possiblement la major de la Comunitat Valenciana, on s'elaboren cada verema uns excelents caldos, predominantment negres; procedents de la varietat Bobal. No obstant, la introducció en els últims anys de varietats internacionalment conegudes, com les Cabernet Sauvignon, Merlot, Chardonnay i atres, han vingut a coadjuvar dins del més pur estil clàssic, una posada al dia en excelents caldos, punta de llança en concursos internacionals i presència en mercats de diversos continents. Vins, tant negres d'envelliment com criances, reserves, o blancs fermentats en bota i negres actuals com el tipo madurat en bota.
+
El sector ganader conta en diverses granges de [[porc|porcí]], avícoles, caps de llana i de [[vaca|vaquí]].
−
 
+
L'indústria és va iniciar durant el [[sigle XVIII]] en diverses destileries d'aiguardent, molins de paper i mig centenar de teixidors. El paper i la seda es varen mal-clavar en el [[sigle XX]], quan la recuperació de les vinyes franceses va fer disminuir les exportacions i va haver necessitat de cremar la major part del vi produït en les alcoholeres.
−
El sector ganader conta en diverses granges de porcí, avícoles, caps de de llana i de vaquí.
 
−
La indústria es va iniciar durant el segle XVIII en diverses destileries d'aiguardent, molins de paper i mig centenar de teixidors. El paper i la seda es van mal-clavar en el segle XX, quan la recuperació de les vinyes franceses va fer disminuir les exportacions i va haver necessitat de cremar la major part del vi produït en les alcoholeres.
 
−
 
 
  
 
== Monuments ==
 
== Monuments ==
−
 
 
=== Monuments religiosos ===
 
=== Monuments religiosos ===
−
'''Iglésia de Santa Maria'''. D'estil gòtic isabelí. La seua construcció data de mitat del segle XVI. En 1665, es va dur a terme una reedificació, com ho testimonia la interessant pintura de la testera que ocultaria el grandiós altar barroc desaparegut. També de mèrit eren la image de Crist en la Creu a costes, compatró d'Utiel en la Mare de Dèu del Remei, i un esplèndit tern renaixentista, en figures i escut brodats en or i plata. A principis del passat segle es va edificar la  
+
'''Iglésia de Santa Maria'''. D'estil gòtic isabelí. La seua construcció data de mitat del [[sigle XVI]]. En [[1665]], es va dur a terme una reedificació, com ho testimonia l'interessant pintura de la testera que ocultaria el grandiós altar barroc desaparegut. També de mèrit eren l'image de Crist en la Creu a costes, compatró d'Utiel en la Mare de Dèu del Remei, i un esplèndit tern renaixentista, en figures i escut brodats en [[or]] i [[argent]]. A principis del passat sigle es va edificar la  
  
 
'''Capella de la Comunió''', en pur art neogòtic.  
 
'''Capella de la Comunió''', en pur art neogòtic.  
  
−
'''Iglésia de Sant Francesc''' (segle XVIII) neoclàssica.  
+
'''Iglésia de Sant Francesc''' ([[sigle XVIII]]) neoclàssica.  
  
−
'''Iglésia de La Mercé''' (segle XVII) neoclàssica. Com testifica el seu nom, va albergar els Mercedaris, religiosos establits a Utiel, en 1635 i desapareguts a causa de la Desamortisació, en 1835.  
+
'''Iglésia de La Mercé''' ([[sigle XVII]]) neoclàssica. Com testifica el seu nom, va albergar els Mercedaris, religiosos establits a Utiel, en 1635 i desapareguts a causa de la Desamortisació, en [[1835]].  
  
−
'''Ermita del Remei''' (segle XVI) gòtic barroc i neoclàssic.  
+
'''Ermita del Remei''' ([[sigle XVI]]) gòtic barroc i neoclàssic.  
  
 
=== Monuments civils ===
 
=== Monuments civils ===
Llínea 137: Llínea 187:
 
'''Museu del Vi''' CELLER REDONA - Seu del Consell Regulador dels VINS UTIEL-REQUENA.  
 
'''Museu del Vi''' CELLER REDONA - Seu del Consell Regulador dels VINS UTIEL-REQUENA.  
  
−
'''Plaça de Bous''' (segle XIX) de les més antigues de Valéncia.  
+
'''Plaça de Bous''' ([[sigle XIX]]) de les més antigues de Valéncia.  
  
 
'''Porta de Santa Maria''' reconstrucció de l'antiga porta gòtica.  
 
'''Porta de Santa Maria''' reconstrucció de l'antiga porta gòtica.  
Llínea 143: Llínea 193:
 
'''Museu de la Mel i de la Cera'''.
 
'''Museu de la Mel i de la Cera'''.
  
 +
== Oci i cultura ==
 +
Actualment l'oci se centra al voltant del seu polideportiu, dotat de grans piscines i àmplies zones verdes. Posseïx dos Instituts d'Ensenyança Obligatòria, Escola Oficial d'Idiomes i Conservatori de Música de Grau Mijà. Històric Teatre Rambal en agrupació escènica, Coral, Bandes de música i polifònica.
  
−
== Oci i cultura ==
+
== Festes locals ==
 +
'''[[Falles]] '''. Utiel celebra les seues festes en Sant Josep, en el dia que es cremen falles a l'estil de [[Valéncia]].
  
−
Actualment l'oci se centra al voltant del seu polideportiu, dotat de grans piscines i àmplies zones verdes. Posseïx dos Instituts d'Ensenyança Obligatòria, Escola Oficial d'Idiomes i Conservatori de Música de Grau Mijà. Històric Teatre Rambal en agrupació escènica, Coral, Bandes de música i polifònica.
+
'''Sant Joan Batiste'''. Se celebra el [[24 de juny]].  
  
 +
'''Festes Patronals'''. Se celebren estes festes en honor de la Mare de Dèu del Remei del 6 al 15 de [[setembre]] en processó des de l'ermitori fins a Utiel entre atres actes lúdics i religiosos.
  
−
== Festes locals ==
+
'''[[Semana Santa]]'''. Processons i actes religiosos.
  
−
'''Falles'''. Utiel celebra les seues festes en Sant Josep, en lo dia que es cremen falles a l'estil de Valéncia.
+
'''[[Carnestoltes]]'''
  
−
'''Sant Joan Batiste'''. Se celebra el 24 de juny.
+
== Galeria fotogràfica ==
  
−
'''Festes Patronals'''. Se celebren estes festes en honor de la Mare de Dèu del Remei del 6 al 15 de setembre en processó des de l'ermitori fins a Utiel entre atres actes lúdics i religiosos.
+
<gallery>
 +
File:2012 03 11 Ermita del Remei (Utiel) 04.jpg|Ermita de la Verge del Remei en Utiel
  
−
'''Semana Santa'''. Processons i actes religiosos.
+
File:Ermita del Remei (Utiel), 2.JPG|Interior de l'Ermita de la Verge del Remei en Utiel
  
−
'''Carnestoltes'''.  
+
File:Utiel Paseo.JPG|Passeig en Utiel
  
−
==Política==
+
File:Alcoholera en Utiel.jpg|Alcoholera en Utiel
  
−
Llista d' alcaldes
+
</gallery>
−
<center>
 
−
{| border=1 cellspacing=0 cellpadding=5
 
−
| '''Any'''
 
−
| '''Alcalde'''
 
−
| '''Força Política'''
 
−
|-
 
−
| 1979-1983
 
−
|
 
−
|
 
−
|-
 
−
| 1983-1987
 
−
|
 
−
|
 
−
|-
 
−
| 1987-1991
 
−
| Luis Pérez
 
−
| PSPV-PSOE
 
−
|-
 
−
| 1991-1995
 
−
| José Yague
 
−
| PSPV-PSOE
 
−
|-
 
−
| 1995-1999
 
−
| Vicente Sánchez
 
−
| PSPV-PSOE
 
−
|-
 
−
| 1999-2003
 
−
| Enrique Luján Castro
 
−
| PP
 
−
|-
 
−
| 2003-2007
 
−
| Enrique Luján Castro
 
−
| PP
 
−
|-
 
−
| 2007-2011
 
−
| José Luis Ramirez
 
−
| PP
 
−
|}
 
−
</center>
 
  
 
== Image de satèlit i mapa ==
 
== Image de satèlit i mapa ==
−
[es.wikipedia.org/wikimapa Pla d'Utiel]
+
* [http://wikimapia.org/#lat=39.5681171&lon=-1.2054062&z=16&l=3&m=m&v=2 Pla d'Utiel]
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
 +
 
 +
== Referències ==
 +
<references />
 +
* [https://www.utiel.es Ajuntament d'Utiel]
 +
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Utiel INE. Població d'Utiel]
 +
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
  
 +
== Bibliografia ==
 +
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 +
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 +
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
 +
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
 +
* Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
 +
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
−
*[http://www.gva.es/utiel/ Ajuntament d'Utiel]
+
{{commonscat|Utiel}}
−
*[http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=46249 Utiel en lo Registre d'entitats locals de la Comunitat Valenciana]
 
−
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s' ha tret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 
−
[http://www.requenautiel.com/ Portal Noticias de Utiel y Requena] Portal de notícies Utiel i Requena
 
−
 
 
−
Extret de Wikipedia en castellà [es.wikipedia.org/wiki/Utiel Utiel]
 
  
 +
{{Municipis de La Plana d'Utiel-Requena}}
 +
{{Pobles afectats per la DANA de 2024}}
  
−
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
+
[[Categoria:Utiel]]
 +
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 +
[[Categoria:Pobles afectats per la DANA de 2024]]

Última revisió del 22:21 12 nov 2024

Utiel
Comarca-Requena-Utiel.jpg Escut d'Utiel.svg
Localització d'Utiel respecte de la Plana d'Utiel.png
País : Bandera de España.svg Espanya
• Com. Autònoma: Comunitat Valenciana
• Província: Província de Valéncia
• Comarca: La Plana d'Utiel-Requena
• Partit judicial: Requena
Ubicació:
• Altitut: 720 m
Superfície: 236.9 km²
Població: 11.478 hab. (2021)
• Densitat: 50,8 hab./km²
Gentilici: Utielà, ana
Predomini llingüístic: Castellà
Còdic postal: 46300
Festes majors: Del 6 al 15 de setembre
Alcalde: José Luis Ramírez (PP)
Pàgina web: Ajuntament d'Utiel


Utiel és un municipi de la província de Valéncia (Comunitat Valenciana, Espanya) situat en un altiplà, a la vora del riu Magre, en la comarca de La Plana d'Utiel-Requena, a l'oest de la província prop del llímit en la província de Conca.

És un important nuc de comunicacions; s'ubica a la vora de l'autovia A-3, Madrit-Valéncia. Posseïx estació de ferrocarril des de finals del sigle XIX, llínea Madrit-Conca-Valéncia i proximitats Utiel-Valéncia, Nacional-330 Alacant a França per Saragossa i una ret de carreteres locals i comarcals, dos polígons industrials i un parc empresarial.

Geografia[editar | editar còdic]

El relleu presenta una forma relativament plana, en forma d'altiplà prolongat cap al sur i l'est tancada per borts montanyosos pel nordest i l'oest, mentres que per la part central-septentrional la rambla de la Torre forma una chicoteta vall de fondos pla que és com un corredor fins a les terres planes de Sinarques i Ranera. Pel costat nordest s'alça la Serra del Negrete o d'Utiel, poderós anticlinal juràssic d'orientació ibèrica que separa a esta comarca de la dels Serrans. En esta serra es troba el pic del Remei, cima de la comarca en 1.306 metros d'altitut.

Clima[editar | editar còdic]

El clima és continental, dels més rigorosos de l'est peninsular. Els estius són curts i més calorosos que en el litoral i els hiverns molt llarcs i extremadament gèlits. Solen superar-se els 6 mesos d'hivern consecutius. La neu és freqüent durant els mesos centrals de l'hivern, les fortes gelades nocturnes són la tònica durant este periodo i les graniçades i tempestats severes durant l'época estival. Una miqueta més extrem que en la part oriental de la comarca.

Mes Gin Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Any
Promig Màx °C 5,8 7,5 9,9 14,3 18,0 25,2 28,2 30,8 27,9 21,4 14,2 8,1 13,4
Promig Mín °C -5,2 -3,5 0,7 9,9 11,2 13,5 15,1 16,0 13,9 10,4 4,7 -2,6 5,3
Pluges mm 58 46 29 50 58 39 28 24 29 56 58 70 541

Barris i pedanies[editar | editar còdic]

En el terme d'Utiel, ademés de la pròpia ciutat, s'ubiquen els següents núcleus de població:

  • Las Casas.
  • Los Corrales.
  • Las Cuevas.
  • Estenas.
  • La Torre.
  • El Remedio.
  • Casas de Medina.
  • El Hortanar.

Localitats llimítrofes[editar | editar còdic]

Sinarques, Camporrobles, Fuenterrobles, Aliaguilla, Capdet de les Fonts, Requena, Benaixeve, i Chelva totes de la província de Valéncia, excepte Aliaguilla, que pertany a la província de Conca.

Història[editar | editar còdic]

Els seus orígens és remonten al neolític, en jaciments ibers i romans. Utiel va pertànyer al Regne Visigot, sent conquistada despuix pels àraps. Va ser reconquistada posteriorment, i va passar a formar part del Regne de Castella. Pedro I de Castella El Justicier li va otorgar la Carta de Poblament en 1355 en Curiel de los Ajos. Felip IV li va concedir el títul de Ciutat en l'any 1645, sent aixina una de les ciutats més antigues d'Espanya.

En la divisió provincial de Javier de Burgos va quedar incorporada a la província de Conca; no obstant, en 1853, per part dels seus dirigents es va decidir la seua incorporació a la de Valéncia, de la que va passar a dependre.

L'inauguració en 1885 de la llínea ferroviària Valéncia-Utiel (com a primer pas per a la llínea Valéncia-Madrit) va revolucionar el sector vinícola de la zona pel fet que la producció es podia transportar al port de Valéncia per a ser exportada a tota Europa. Això va generar un increment de l'activitat econòmica i de la població. En 1912 les vinyes d'Utiel varen patir els atacs de la filoxera, pero el ritme de repoblament va ser superior al de destrucció i va ser en 1950, estant l'epidèmia ya superada, quan l'extensió de la superfície de vinyes va ser màxima.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 José Yagüe Hernández PSPV-PSOE
1983 - 1987 Luis Pérez Moya PSPV-PSOE
1987 - 1991 Luis Pérez Moya PSPV-PSOE
1991 - 1995 José Yagüe Hernández PSPV-PSOE
1995 - 1999 Vicente Sánchez Iranzo PSPV-PSOE
1999 - 2003 Enrique Luján Castro PPCV
2003 - 2007 Enrique Luján Castro PPCV
2007 - 2011 José Luis Ramírez Ortiz PPCV
2011 - 2015 José Luis Ramírez Ortiz PPCV
2015 - 2019 Fernando Benlliure García PSPV-PSOE
2019 - 2023 Fernando Benlliure García PSPV-PSOE
2023 Ricardo Gabaldón Gabaldón PPCV

Demografia[editar | editar còdic]

Utiel conta en 11.632 habitants en l'any 2023 segons el cens del INE. El municipi és completament castellaparlant.

Evolució demogràfica
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970
7.072 10.638 11.642 11.777 13.137 11.875 12.411 13.365 12.542 11.384
1981 1991 2001 2006 2007 2018 2021 2023
12.021 11.392 11.839 12.012 12.053 11.540 11.478 11.632

Economia[editar | editar còdic]

L'autèntic fluix soci-econòmic de la ciutat d'Utiel, les seues pedanies i les seues poblacions llimítrofes, és el vi. Posseïx la ciutat una bodega cooperativa, possiblement la major de la Comunitat Valenciana, on s'elaboren cada verema uns excelents caldos, predominantment negres; procedents de la varietat Bobal. No obstant, l'introducció en els últims anys de varietats internacionalment conegudes, com les Cabernet Sauvignon, Merlot, Chardonnay i atres, han vengut a coadjuvar dins del més pur estil clàssic, una posada al dia en excelents caldos, punta de llança en concursos internacionals i presència en mercats de diversos continents. Vins, tant negres d'envelliment com criances, reserves, o blancs fermentats en bota i negres actuals com el tipo madurat en bota.

El sector ganader conta en diverses granges de porcí, avícoles, caps de llana i de vaquí. L'indústria és va iniciar durant el sigle XVIII en diverses destileries d'aiguardent, molins de paper i mig centenar de teixidors. El paper i la seda es varen mal-clavar en el sigle XX, quan la recuperació de les vinyes franceses va fer disminuir les exportacions i va haver necessitat de cremar la major part del vi produït en les alcoholeres.

Monuments[editar | editar còdic]

Monuments religiosos[editar | editar còdic]

Iglésia de Santa Maria. D'estil gòtic isabelí. La seua construcció data de mitat del sigle XVI. En 1665, es va dur a terme una reedificació, com ho testimonia l'interessant pintura de la testera que ocultaria el grandiós altar barroc desaparegut. També de mèrit eren l'image de Crist en la Creu a costes, compatró d'Utiel en la Mare de Dèu del Remei, i un esplèndit tern renaixentista, en figures i escut brodats en or i argent. A principis del passat sigle es va edificar la

Capella de la Comunió, en pur art neogòtic.

Iglésia de Sant Francesc (sigle XVIII) neoclàssica.

Iglésia de La Mercé (sigle XVII) neoclàssica. Com testifica el seu nom, va albergar els Mercedaris, religiosos establits a Utiel, en 1635 i desapareguts a causa de la Desamortisació, en 1835.

Ermita del Remei (sigle XVI) gòtic barroc i neoclàssic.

Monuments civils[editar | editar còdic]

Caixco Històric en entramat de coves subterrànees, dividit en juderia, recint cristià i musulmà.

Museu del Vi CELLER REDONA - Seu del Consell Regulador dels VINS UTIEL-REQUENA.

Plaça de Bous (sigle XIX) de les més antigues de Valéncia.

Porta de Santa Maria reconstrucció de l'antiga porta gòtica.

Museu de la Mel i de la Cera.

Oci i cultura[editar | editar còdic]

Actualment l'oci se centra al voltant del seu polideportiu, dotat de grans piscines i àmplies zones verdes. Posseïx dos Instituts d'Ensenyança Obligatòria, Escola Oficial d'Idiomes i Conservatori de Música de Grau Mijà. Històric Teatre Rambal en agrupació escènica, Coral, Bandes de música i polifònica.

Festes locals[editar | editar còdic]

Falles . Utiel celebra les seues festes en Sant Josep, en el dia que es cremen falles a l'estil de Valéncia.

Sant Joan Batiste. Se celebra el 24 de juny.

Festes Patronals. Se celebren estes festes en honor de la Mare de Dèu del Remei del 6 al 15 de setembre en processó des de l'ermitori fins a Utiel entre atres actes lúdics i religiosos.

Semana Santa. Processons i actes religiosos.

Carnestoltes

Galeria fotogràfica[editar | editar còdic]

  • Ermita de la Verge del Remei en Utiel

  • Interior de l'Ermita de la Verge del Remei en Utiel

  • Passeig en Utiel

  • Alcoholera en Utiel

Image de satèlit i mapa[editar | editar còdic]

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de La Plana d'Utiel-Requena
Camporrobles  •  Capdet de les Fonts  •  Chera  •  Fuenterrobles  •  Requena  •  Sinarques  •  Utiel  •  Venta del Moro  •  Villargordo del Cabriel


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Utiel&oldid=364899»